Bryonia dioica
_Plant.JPG)
Bryonia dioica, cridada popularment tuca, nueza o nap del diable, és una espècie de la família Cucurbitaceae.
Habita en els boscs de l'Europa meridional i central, ademés d'en el continent americà.
Toxicitat
[editar | editar còdic]Tots els òrguens aéreus de les espècies del gènero Bryonia contenen substàncies el consum de les quals pot provocar problemes en la salut humana segons el compendio publicat per la Autoritat Europea de Seguritat Alimentària en 2012. En concret s'ha detectat la presència de substàncies derivades de triterpenos tetracíclicos oxigenados tals com la cucurbitacina.[1]
Síntomes
[editar | editar còdic]L'aplicació del suc de la planta sobre la pell produïx irritament en aparició de vesícules. En us intern, (ingestió de les bayas o del suc) ataca violentament l'aparat digestiu, produint, si les dosis són menors, dolor d'estòmec, diarrea, bossades, taquicardia, hipotensió, etc. Si la dosis ingerida és major, produïx la mort per insuficiència respiratòria. Es calcula que entre 40 o 50 bayas produïxen la mort d'un adult i que un chiquet es pot morir en l'ingesta de 15. Estes cantitats encara poden ser menors en alguns casos
Actuació Mèdica
[editar | editar còdic]Provocar vomitos sense vomitivos, estimulants cardíacs, administració de líquits, respiració assistida i sedativos.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Bryonia dioica va ser descrita per Nikolaus Joseph von Jacquin i publicat en Florae Austriaceae 2: 59–60, pl. 199. 1774.[2]
- Bryonia sicula Guss. [1844]
- Bryonia digyna Pomel [1874]
- Bryonia ruderalis Salisb. [1796]
- Bryonia cretica subsp. dioica (Jacq.) Tutin[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Agrianpelos, aguilonia, alfesera, alfesir, alfesira, amorca, anorza, beleño, berza, boudaña, brionia, brionía, brionia blanca, cabaceira de raposa, carbasina, ceñidero, menjar de culebra, menjar de culebras, congoria, corriyuela, curriola, enredadera, enredadera de culebra, enredadera selvat, espalbo, espárrago, espárrago vora, espárrago culebrero, espárrago de barranc, espárrago de creu, esparrágo de creu, esparrágo de full, espárrago de full ample, espárrago d'horta, espárrago del ruc, espárrago d'anou, espárrago de nueza, espárrago de #rabosot, espárrago lagañoso, espárrago mocoso, espárragos, espárragos bastos, espárragos de sucre, espárragos de carabassa, espárragos de creu, espárragos de culebra, espárragos de nogal, espárragos d'anou, espárragos de nueza, espárragos de pobra, espárragos de regadera, espárragos de turca, espárragos fins, espárragos lagañosos, espárragos lagarteranos, espárragos pelúos, espárragos velludos, espárrago trigueño, esparraguera, espárraguera, esparrogo de creu, herba dos lamparons, herba papeira, hedra, mata de lampazo, meloneras, melons, nap, nap dona norza, nap dona nouza, nap de la junciana, nap de l'anou, nap-deu, nap gallec, nap montés, noiza, nuégado, nuerza, nueza, nueza asprosa, nueza blanca, nueza morisca, nueza negra, pans de truca (tubèrcul), parra, parra de culebra, parra de fardacho, parra de sapo, parral de sapo, parres de culebra, parra zarzalera, barbacoa, raïl de la ciel, raïl de la #fel, raïl de nueza, raïl de sapo, revientabueyes, revientaelbuey, saltasebes, serpentaria major, silonia, tarayo d'anou, trababedarri de les mates, tragoncia, trepadera, truca, tuca, túcar, turca, raïms de fardacho, raïms de gos, raïms de gos rabiau, raïms de perru, veniña, vinya blanca, vinya blanca, vinyes de culebra, vinyes de les culebras, zarzaparrilla, zarcillos.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ European Food Safety Authority (EFSA)(2012).«Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements».EFSA Journal.10(5)doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
- ↑ «Bryonia dioica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de febrer de 2013.
- ↑ Sinònims en Tela Botànica
- ↑ «Bryonia dioica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 12 de novembre de 2009.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Creynaud J. La flora del farmacèutic. Edicions Mundi-Prensa, 2002.
- Bruneton J. Plantes tòxiques, Acribia, Colecció: Ciències biomèdiques, 2001.1
- Font P. Plantes medicinals, Llabor, 1980.
- Díaz T. Curs de botànica, Trea ciències, 2004.
- Caron M, Clos H. Plantes medicinals, Edicions Daimon i Manuel Tamayo de 1973.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bryonia dioica.
Bryonia dioica en el Viccionari.
- http://www.narcismunso.com/website/foto_natura.asp?seccio=fotonatura&tema=flora&aneu=22
- http://www.rjb.csic.es/floraiberica/index.php
- http://www.asturnatura.com/especie/bryonia-cretica-subsp-dioica.html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bryonia dioica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.