Anar al contingut

Plateresco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Frontera de l'Universitat de Salamanca.
Frontera del Colege Major de Sant Ildefons en Alcalà de Henares
Frontera del Colege Major de Sant Ildefons en Alcalà de Henares
Portada del Hospital dels Reis Catòlics, en Santiago de Compostela.

El '___protected_title_0___', també cridat '___protected_title_1___', '___protected_title_2___', '___protected_title_3___', '___protected_title_4___' (estos dos últims en referència a la seua primera fase) i '___protected_title_5___' (referit a la seua fase renaixentista),cita requerida va ser una corrent artística, especialment arquitectònica, desenrollada per la monarquia espanyola en la península ibèrica i els territoris imperials d'Amèrica i Àsia, que va aparéixer entre el gòtic tardà i el Renaixença, a finals de el XV, estenent-se durant els dos sigles següents, és reconegut com a estil genuinamente espanyol.[1]

Resulta d'una modificació de l'espai gòtic i d'una fusió eclèctica de components decoratius mudéjars, del gòtic flamígero i lombardos, aixina com primerizos elements renaixentistes d'orige toscano.[2]

Eixemples són l'inclusió d'escuts i pináculos, les fronteres dividides en tres cossos (mentres que les renaixentistes estan dividides en dos) i les columnes de tradició renaixentista. Va aplegar a la seua màxima expressió durant el regnat de Carlos I,[3] especialment en Salamanca, encara que també va florir notablement en atres ciutats de la península ibèrica com León i Burgos i en el territori de Nova Espanya que hui és Mèxic.[3][2] Considerat a voltes corrent renaixentista i unes atres estil propi, rep a voltes els noms de protorrenacimiento[4][5] i primera renaixença com a rebuig a considerar-ho un estil en sí mateixa.[6]

L'estil es caracterisa per una decoració prolífica que cobrix les fronteres en elements vegetals, candelabros, festones, criatures fantàstiques i tot tipo de figuració.[3] La configuració espacial, no obstant, seguia més clarament un referent gòtic. Esta fixació per parts concretes, sense modificacions estructurals respecte del gòtic i a penes espacials, fan que siga classificat moltes voltes com a variació i no com a estil.[7] En Nova Espanya el plateresco va adquirir una configuració pròpia, aferrat fortament a la seua herència mudéjar i mesclant-se en influències indígenes.[3]

En el XIX, en l'auge dels historicismes, l'arquitectura plateresca va reviure baix els noms d'estil Monterrey i estil espanyol.[7]

Etimologia

El nom plateresco fa referència a l'ofici de platero. El historiador sevillà Diego Ortiz de Zúñiga ho va utilisar per primera volta en el XVII, aplicant-ho a la descripció de la sacristia de la catedral de Sevilla[8] en el tercer volum dels seus Anals, alguns autors[2][3] erròneament han vinculat tal calificatiu en la capella Real, que Ortiz de Zúñiga menciona en la seua obra més vesprada, en el quart volum.[9]

Problemàtica de l'extensió geogràfica i de la consideració com a estil

Casa dels Montejo en Mèrida Mèxic
Altar plateresco del monasteri cisterciense de Santa María del Salvador, en Canyes (La Rioja).
Sepulcro de Juan d'Ortega en l'iglésia del convent de Sta. Dorotea, en Burgos.
Frontera del Ajuntament de Sevilla a la Plaça de Sant Francisco obra de Diego de Riaño.
Sepulcro d'Alonso de Villaseca en l'iglésia de Sant Miguel arcàngel de la Ciutat de Mèxic, Mèxic
Portada de la Casa del que va matar a l'animal en Puebla de Zaragoza, Mèxic, decorada en escenes de caça i grutescos

Tradicionalment s'ha considerat un estil (o corrent) exclusivament espanyol, entenent per espanyols els territoris que estaven en poder de la Corona entre els sigles XV i XVII. No obstant a mitan de el XX esta acotaació geogràfica va quedar en dubte baix els arguments de diversos autors, en especial de Camón Aznar (en 1945) i Rosenthal (en 1958), els qui en definir el plateresco genèricament com una amalgama unitària d'elements trobats (gòtics, musulmans, renaixentistes), deixa de considerar-ho un estil el primer per a incloure-ho en la Renaixença, i advertix el segon la seua associació en certes edificacions d'atres països europeus, fonamentalment França i Portugal, pero també en Alemània i uns atres.[4][6][10]

Esta problemàtica realça l'improcedencia del nom Plateresco i la catalogació com a estil, inclinant-se a considerar-ho un periodo de confusió i transició entre estils, caracterisat per la profusió decorativa al no ser capaços els arquitectes de desenrollar noves tendències espacials ni estructurals. En ocasions, inclús, açò es reduïx inclús a tractar el plateresco com la substitució de la decoració gòtica pels grutescos italians d'inspiració serliana.[11]

Qualssevol la tesis, no obstant, s'admet el plateresco o protorrenacimiento com un art que va respondre a les exigències d'Espanya, país que acabava de concloure la Reconquista i d'aplegar a Amèrica, escomençant a percebre les seues riquees, i entrava en una espiral de grans construccions que hui considerem monuments.

Referències

  1. ↑ Jhon H. Elliot (2006). L'Espanya Imperial, RBA Coleccionables S.A., p. 132. ISBN 84-473-4561-0.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Boç, 1978, pp. 157, 165.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Arellano, Fernando; L'art hispanoamericà, pp 13-14. Ed. Universitat Catòlica Andrés (1988). ISBN 978-980-244-017-7.
  4. ↑ 4,0 4,1 Arias de Cossío, Ana María; L'art de la Renaixença espanyola, pp 90-91. Ed. Trobe (2009). ISBN 978-84-7490-909-8.
  5. ↑ Marías, Fernando; El sigle XVI: Gòtic i Renaixença, p. 24. Ed. Silex Edicions (2002). ISBN 978-84-7737-037-6.
  6. ↑ 6,0 6,1 Alonso Ruiz, Begoña; Arquitectura tardogótica en Castella: els Rasines, p. 23. Ed. Universitat de Cantàbria (2003). ISBN 978-84-8102-304-6.
  7. ↑ 7,0 7,1 Bendala Galán, Manuel; Manual de l'art espanyol, p. 416. Ed. Silex Edicions (2003). ISBN 978-84-7737-099-4.
  8. ↑ Ortiz de Zúñiga, Diego, Anals..., Madrit, 1796, vol. III, p. 435.
  9. ↑ Ortiz de Zúñiga, Diego, Anals..., Madrit, 1796, vol. VI, p. 73.
  10. ↑ Net Alcaide, Víctor Manuel; Morales, Alfredo José; Checa Cremades, Fernando; Arquitectura de la renaixença en Espanya, 1488-1599, p. 60. Ed. Càtedra (1989). ISBN 978-84-376-0830-3.
  11. ↑ Bassegoda Nonell, Juan; Història de l'arquitectura, p. 224

Bibliografia

  • Boç (1978). Història de l'art en Espanya. Des dels orígens fins a l'Ilustració, Istme. ISBN 978-84-7090-025-9.
  • Boç (1991). Història de l'art en Espanya. Des de Goya fins als nostres dies, Istme. ISBN 978-84-7090-027-3.

Vore també


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Plateresco&oldid=1503331»