Plateresco
El '___protected_title_0___', també cridat '___protected_title_1___', '___protected_title_2___', '___protected_title_3___', '___protected_title_4___' (estos dos últims en referència a la seua primera fase) i '___protected_title_5___' (referit a la seua fase renaixentista),cita requerida va ser una corrent artística, especialment arquitectònica, desenrollada per la monarquia espanyola en la península ibèrica i els territoris imperials d'Amèrica i Àsia, que va aparéixer entre el gòtic tardà i el Renaixença, a finals de el XV, estenent-se durant els dos sigles següents, és reconegut com a estil genuinamente espanyol.[1]
Resulta d'una modificació de l'espai gòtic i d'una fusió eclèctica de components decoratius mudéjars, del gòtic flamígero i lombardos, aixina com primerizos elements renaixentistes d'orige toscano.[2]
Eixemples són l'inclusió d'escuts i pináculos, les fronteres dividides en tres cossos (mentres que les renaixentistes estan dividides en dos) i les columnes de tradició renaixentista. Va aplegar a la seua màxima expressió durant el regnat de Carlos I,[3] especialment en Salamanca, encara que també va florir notablement en atres ciutats de la península ibèrica com León i Burgos i en el territori de Nova Espanya que hui és Mèxic.[3][2] Considerat a voltes corrent renaixentista i unes atres estil propi, rep a voltes els noms de protorrenacimiento[4][5] i primera renaixença com a rebuig a considerar-ho un estil en sí mateixa.[6]
L'estil es caracterisa per una decoració prolífica que cobrix les fronteres en elements vegetals, candelabros, festones, criatures fantàstiques i tot tipo de figuració.[3] La configuració espacial, no obstant, seguia més clarament un referent gòtic. Esta fixació per parts concretes, sense modificacions estructurals respecte del gòtic i a penes espacials, fan que siga classificat moltes voltes com a variació i no com a estil.[7] En Nova Espanya el plateresco va adquirir una configuració pròpia, aferrat fortament a la seua herència mudéjar i mesclant-se en influències indígenes.[3]
En el XIX, en l'auge dels historicismes, l'arquitectura plateresca va reviure baix els noms d'estil Monterrey i estil espanyol.[7]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom plateresco fa referència a l'ofici de platero. El historiador sevillà Diego Ortiz de Zúñiga ho va utilisar per primera volta en el XVII, aplicant-ho a la descripció de la sacristia de la catedral de Sevilla[8] en el tercer volum dels seus Anals, alguns autors[2][3] erròneament han vinculat tal calificatiu en la capella Real, que Ortiz de Zúñiga menciona en la seua obra més vesprada, en el quart volum.[9]
Problemàtica de l'extensió geogràfica i de la consideració com a estil
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Tradicionalment s'ha considerat un estil (o corrent) exclusivament espanyol, entenent per espanyols els territoris que estaven en poder de la Corona entre els sigles XV i XVII. No obstant a mitan de el XX esta acotaació geogràfica va quedar en dubte baix els arguments de diversos autors, en especial de Camón Aznar (en 1945) i Rosenthal (en 1958), els qui en definir el plateresco genèricament com una amalgama unitària d'elements trobats (gòtics, musulmans, renaixentistes), deixa de considerar-ho un estil el primer per a incloure-ho en la Renaixença, i advertix el segon la seua associació en certes edificacions d'atres països europeus, fonamentalment França i Portugal, pero també en Alemània i uns atres.[4][6][10]
Esta problemàtica realça l'improcedencia del nom Plateresco i la catalogació com a estil, inclinant-se a considerar-ho un periodo de confusió i transició entre estils, caracterisat per la profusió decorativa al no ser capaços els arquitectes de desenrollar noves tendències espacials ni estructurals. En ocasions, inclús, açò es reduïx inclús a tractar el plateresco com la substitució de la decoració gòtica pels grutescos italians d'inspiració serliana.[11]
Qualssevol la tesis, no obstant, s'admet el plateresco o protorrenacimiento com un art que va respondre a les exigències d'Espanya, país que acabava de concloure la Reconquista i d'aplegar a Amèrica, escomençant a percebre les seues riquees, i entrava en una espiral de grans construccions que hui considerem monuments.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jhon H. Elliot (2006). L'Espanya Imperial, RBA Coleccionables S.A., p. 132. ISBN 84-473-4561-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Boç, 1978, pp. 157, 165.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Arellano, Fernando; L'art hispanoamericà, pp 13-14. Ed. Universitat Catòlica Andrés (1988). ISBN 978-980-244-017-7.
- ↑ 4,0 4,1 Arias de Cossío, Ana María; L'art de la Renaixença espanyola, pp 90-91. Ed. Trobe (2009). ISBN 978-84-7490-909-8.
- ↑ Marías, Fernando; El sigle XVI: Gòtic i Renaixença, p. 24. Ed. Silex Edicions (2002). ISBN 978-84-7737-037-6.
- ↑ 6,0 6,1 Alonso Ruiz, Begoña; Arquitectura tardogótica en Castella: els Rasines, p. 23. Ed. Universitat de Cantàbria (2003). ISBN 978-84-8102-304-6.
- ↑ 7,0 7,1 Bendala Galán, Manuel; Manual de l'art espanyol, p. 416. Ed. Silex Edicions (2003). ISBN 978-84-7737-099-4.
- ↑ Ortiz de Zúñiga, Diego, Anals..., Madrit, 1796, vol. III, p. 435.
- ↑ Ortiz de Zúñiga, Diego, Anals..., Madrit, 1796, vol. VI, p. 73.
- ↑ Net Alcaide, Víctor Manuel; Morales, Alfredo José; Checa Cremades, Fernando; Arquitectura de la renaixença en Espanya, 1488-1599, p. 60. Ed. Càtedra (1989). ISBN 978-84-376-0830-3.
- ↑ Bassegoda Nonell, Juan; Història de l'arquitectura, p. 224
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Boç (1978). Història de l'art en Espanya. Des dels orígens fins a l'Ilustració, Istme. ISBN 978-84-7090-025-9.
- Boç (1991). Història de l'art en Espanya. Des de Goya fins als nostres dies, Istme. ISBN 978-84-7090-027-3.
- Navascués, Pedro; Quesada Martín, {{{nom2}}} (1992). El sigle XIX baix el signe del romanticisme, Madrit: Silex Edicions. ISBN 84-7737-043-5.
- Navascués Palau; Alonso Pereira, {{{nom2}}} (2002). La Gran Via de Madrit: Noranta anys de l'història de Madrit, Madrit: Trobe. ISBN 8485777018.
Vore també
[editar | editar còdic]- Arquitectura gòtica en Espanya
- Gòtic isabelino
- Arquitectura d'Espanya
- Arquitectura de la Renaixença
- Purisme (arquitectura)
- Arquitectura herreriana
- Escultura de la Renaixença en Espanya
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plateresco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.