Anar al contingut

Gòtic isabelino

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Gòtic isabelino
Per a atres usos d'este terme vore Isabelino.
Interior de Sant Joan dels Reis (1476-1495), Toledo, obra de Juan Guas
Detalle del pati del Palau del Infantado (1480-fi s. XV), Guadalajara, obra de Juan Guas en la que va intervindre Egas Cueman

El gòtic dels Reis Catòlics, també cridat el gòtic hispà-flamenc (terme obsolet) i gòtic isabelino, és un estil propi de la Corona de Castella durant el regnat dels Reis Catòlics, que representa la transició entre el gòtic final i el renaixença inicial, en característiques estructurals gòtiques originals i influències decoratives de la tradició castellana, del mudéjar, de Flandes i, en menor mida, d'Itàlia. La consideració o no de l'hispà-flamenc com un estil gòtic o renaixentiste, com un estil eclèctic, o com una fase dins del més genèric plateresco, és una qüestió debatuda per el historiografia de l'art i encara no resolta.[1]

El final de el XV, durant el regnat dels Reis Catòlics, va anar un moment de gran esplendor en el final de la Reconquista i l'unitat territorial, despuix de la pren de Granada, en l'unificació religiosa i també el descobriment d'Amèrica i la publicació de la primera gramàtica espanyola.

L'arquitectura religiosa destaca per l'erecció d'iglésies àmplies, d'una única nau i capelles entre els contraforts. En els monasteris i convents, i en alguns hospitals, les dependències s'organisen entorn a un pati quadrangular en general de dos plantes. A diferència del gòtic clàssic, que primava la verticalitat, s'emfatisava l'horizontalitat. Les voltes de crucería es compliquen en forma d'estrela, en arcs terceletes, combados, etc., i s'incorporen elements del gòtic flamígero d'influència flamenca. La decoració és fonamentalment propagandística, encara que en exteriors prou austers. Es esculpen motius heràldics i epigràfics, aixina com alguns motius que va crear Antonio de Nebrija com el famós jou i fleches o les granades (fruta símbol de la conquista de Granada), cadenes, closques, arcs mixtilíneos... Alguns elements ya permeten anticipar l'arribada de la Renaixença.[2]

Alguns dels principals arquitectes que varen realisar alguna obra gòtica en estil isabelino varen ser el bretón Juan Guas (1430-1496) (monasteri de Sant Joan dels Reis, Toledo), el hispanoflamenco Egas Cueman (fal. 1495) i el seu fill, el ya espanyol Enrique Egas (c.1455-1534) (Capella Real de Granada) i el també espanyol Simón de Colónia (1450-1511) (Cartuja de Miraflores, Burgos).

Descripció

[editar | editar còdic]
Frontera de l'Iglésia de Sant Pablo (1445-1616), Valladolit, obra de Juan Guas i Simón de Colónia, acabada per Diego de Praves
Frontera del Colege de Sant Gregorio (1488-1496), Valladolit, tradicionalment atribuït a Gil de Siloé i al seu taller i en el que varen treballar Juan Guas i Simón de Colónia. Actualment és la sèu del Museu Nacional d'Escultura.
Entrada de la Capella Real de Granada (1505-1517)


L'estil isabelino introduïx varis elements estructurals, d'influència castellana i flamenca, especialment en les formes flamígeras, per la gran arribada d'arquitectes flamencs com Hanequin de Brusseles o Juan de Colónia (Hans von Köln). En casos molt concrets, es mescla esta nova influència flamígera en l'artesania, tècniques, motius i habilitats mudéjares, encara que seria exacerbado dir que este va influenciar tota l'arquitectura del periodo. Molts dels edificis que es varen construir en este estil varen ser encàrrecs dels Reis Catòlics o be varen estar d'algun modo patrocinats per ells. Paralelament es desenrolla en Portugal un art molt similar denominat manuelino. Com a característica més evident està el predomini dels motius heràldics i epigràfics; especialment els símbols d'el jou i les fleches i la granada, que fan referència als monarques. També és característic d'este periodo l'ornamentació en boles. Les referències a l'Antiguetat clàssica en Espanya a penes són alguna cosa més que elements lliteraris, al contrari que en Itàlia, a on la presència d'edificis romans era molt més abundant i lo gòtic s'havia rebut d'una forma molt adaptada al gust clasicista local. Fins a la década de 1530 i encara despuix en l'arquitectura espanyola no va terminar d'impondre's lo romà a lo modern. L'us d'estos térmens es referia, en l'intenció dels que els usaven, a coses diferents a lo que hui podria pensar-se: lo romà era l'estil de la renaixença clasicista, emocional, ampuloso i italianizante; mentres que lo modern era para ells el gòtic, que era estructuralment racional, pragmàtic i eficaç, més pròpiament espanyol.[3]

Independentment de les característiques ambientals dels interiors, el gòtic proporciona uns sistemes estructurals de coneguda i provada eficàcia. I precisament l'estil gòtic havia tingut en la Península una série de modificacions degudes a la tradició local: finestres més chicotetes que les conegudes en el sistema constructiu i pendents de coberta molt manco pronunciades, i també cobertes planes, lo que va fer un estil realment original, pero que aprofitava eficientement el sistema constructiu gòtic. Per un atre costat, molt provablement els arquitectes espanyols habituats al gòtic, consideraren en cert despreci les voltes baixes, els grossos murs, els tirants metàlics vists i reforços, entre atres artificios, que els arquitectes italians es veen obligats a colocar en els arcs per a resistir els espentes horisontals, quan en el sistema constructiu «gòtic» en el seu ben coneguda distribució de forces i pesos, simplement no eren necessaris o hi havia métodos que evitaven la «trampa» d'estes ajudes arquitectòniques.

A partir de l'herència gòtica s'escomença a gestar un estil propi en el que s'inclouen elements més moderns. Potser l'eixemple més representatiu d'este estil siga el Monasteri de Sant Joan dels Reis de Toledo, en que l'idea gòtica està més en el sistema constructiu que en la concepció de l'espai interior, la relació es fa més lluntana en el gòtic original francés, pero més propenca a una tradició constructiva local.

Per això en la Península, la tradició de la qual d'arquitectura clàssica està temporalment molt alluntada, (despuix de sigles de construcció gòtica) preferix, per tradició pròpia, per racionalitat constructiva, el sistema gòtic, que en el temps va evolucionant en la decoració dels edificis, corresponent en la riquea general del país en el moment, cap a un recargamiento, lo que s'ha donat en cridar plateresco, mentres es mantenen intactes varis elements del gòtic, especialment el modo de dur les càrregues de les voltes als pilars (no als murs, com en el romànic), apuntalándolos en els arbotantes, en els seus chapiteles i moltes voltes, els arcs apuntats.

La qüestió de l'estil hispà-flamenc

[editar | editar còdic]

El terme Hispà-flamenc va ser utilisat en el passat de manera molt extensa per la comunitat per la suposta influència mudéjar en totes les construccions del gòtic tardà en Espanya. Este pensament és incorrecte, i està confirmat per estudis posteriors que no va anar aixina, i que, al contrari, no varen influir en edificis més allà de certs casos. (Es prega cita)

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «...tampoc és satisfactòria la pretendidamente esclarecedora denominació de gòtic plateresco, a partir de la terminologia adoptada per D. Bayón per a lo que Durliat cridara estil Isabel i com a aglutinant de lo un i lo un atre (Marías), puix si conceptualment existix una continuïtat, el repertori ornamental empleat és ben distint, i no existix constància de l'us del vocablo per a les fantasies decoratives medievals». Soto Caba, Virginia. «La qüestió plateresca», en ArteHistoria.
  2. ↑ Gòtic Isabelino en Castella, en arteguias, disponible en: [1]
  3. ↑ Maroto, José. Història de l'art, Casals, ISBN 978-84-218-4021-4, p. 195, citant, entre uns atres, a Diego_de_Sagredo, Les mides del romà, 1526.
  4. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. arteguias.com. Consultat el 2012.
  5. ↑ «Old Town of Àvila with its Extra-Murs Churches». whc.unesco.org. Unesco. Consultat el 5 de novembre de 2019.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Lliure didàctic de la UNED: Les Arts en l'Edat del Gòtic´´, d'Esther Alegre Carvajal, Inés Monteira Arias i Antonio Perla de les Parres.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Gòtic_isabelino&oldid=871732»