Estil Cisneros

Portada de l'Iglésia Magistral dels Sants Chiquets Just i Pastor. Alcalà de Henares.

Estil Cisneros o estil cisneriano (també denominat arquitectura cisneriana, renaixença cisneriano o gòtic cisneriano) va ser una modalitat decorativa del gòtic final i el primera renaixença espanyols, localisat temporalment entre finals de el XV i començos de el XVI, i espacialment en el centre peninsular, especialment en Toledo, vinculat a la figura de Francisco Jiménez de Cisneros (la moradura Cisneros) i en moltes traces similar al plateresco.

Arquitectura

Colege Major de Sant Ildefons de l'Universitat d'Alcalà de Henares. El cos central es va reconstruir en estil clasicista per Rodrigo Gil de Hontañón. L'edifici original estava construït de rajola, material propi de l'arquitectura mudéjar (la substitució de el "fanc" per el "marbre" va quedar immortalisada epigráficament en el pati interior en la frase que Cisneros hauria dirigit a Fernando el Catòlic, que es burlava de la pobrea dels materials de construcció amprats -Et luteam olim marmoream nunc-). En l'extrem més lluntà es troba una part destacada de la construcció original: la frontera en pedra en espadaña de la capella, a on es troba la tomba de Cisneros. En l'interior del colege es troba el paraninfo.

Essencialment el Cisneros és un estil arquitectònic, diferenciable del estil isabelino i del estil plateresco, reconeixible per les seues característiques decorativas que unixen formes renaixentistes en mudéjarés. Es va desenrollar principalment en el programa arquitectònic de l'archidiòcesis de Toledo en l'época de la moradura Cisneros, baix la direcció de l'arquitecte Pedro de Gumiel.

Les obres més importants que cal resenyar són, en la catedral de Toledo, la sala capitular (1504-1512, en traça de Gumiel i Enrique Egas, i artesonados de Diego López i Francisco de Lara); i en Alcalà de Henares l'iglésia Magistral i el paraninfo i la capella de Sant Ildefons de l'Universitat (1499-1516, en traça de Gumiel, yeserías de Gutiérrez de Cárdenas i Pedro de Villarroel i fusteria d'Andrés de Zamora, Bartolomé Aguilar, Pedro Esquerre i Hernando de Sahagún).

• 
  Sala Capitular (Catedral de Toledo)
• 
  Sala Capitular (Catedral de Toledo)
• 
  Sala Capitular (Catedral de Toledo)

Vore també: Arquitectura gòtica, Arquitectura gòtica en Espanya, Arquitectura de la Renaixença, i Arquitectura de la Renaixença en Espanya

Pintura i escultura

Pedro Gumiel va dirigir també la construcció del retaule major de la Catedral de Toledo (1497-1504), coordinant el treball pictòric de Juan de Borgoña i l'escultòric de Petijuan (Petit Joan), Rodrigo Alemà, Felipe Bigarny i Copin de Holanda, artistes de l'òrbita estilística hispanoflamenca, ademés d'Enrique Egas i Sebastián de Almonacid.

Artícul principal → Catedral de Santa María de ToledoRetaule de la Capella Major.

En la sala capitular de la mateixa catedral Gumiel i Egas varen dissenyar una estructura constructiva de tradició mudéjar per a acollir un important programa pictòric, confiat a Borgoña, que en l'antesala és italianizante i en la sala pròpiament dita (despuix d'una porta emmarcada per un alfiz en yesería mudéjar) respon a criteris del mudéjar interior de caràcter palatí (fresca, artesonado i galeria de retrats), sense deixar de mostrar traces procedents del Quattrocento florentino.

Artícul principal → Catedral de Santa María de ToledoSala Capitular.

El mateix Borgoña va decorar la capella mozárabe en un cicle de fresca que representen la Conquista d'Orà per Cisneros (1514).

Artícul principal → Catedral de Santa María de ToledoCapella Mozárabe.

Els discípuls de Borgoña (Francisco de Comontes, Juan de Villoldo i Juan Correja de Vivar) varen prolongar la seua influència en la pintura espanyola de la primera mitat de el XVI o Alta Renaixença en Espanya.

• Retaule de la Capella Major (Catedral de Toledo).
  Retaule de la Capella Major (Catedral de Toledo).
• Cisneros en la Pren d'Orà. Fresca de la Capella Mozárabe (Catedral de Toledo), Juan de Borgoña.
  Cisneros en la Pren d'Orà. Fresca de la Capella Mozárabe (Catedral de Toledo), Juan de Borgoña.
• 
  Sant Julián de Toledo, en la galeria de retrats de la Sala Capitular (Catedral de Toledo), Juan de Borgoña.

Vore també: Escultura gòtica, Pintura gòtica, Escultura de la Renaixença en Espanya, i Pintura renaixentista espanyola

Bibliografia

• Arenallo, Fernando; L'art hispanoamericà, p. 15. Ed. Universitat Catòlica Andrés (1988). ISBN 978-980-244-017-7.