Anar al contingut

Universitat d'Alcalà (històrica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Universidad de Alcalá - Colegio de San Ildefonso emplazamiento.jpg
Universitat d'Alcalà (històrica)


Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars.


La Universitat d'Alcalà, Universitat Complutense o Universitat Cisneriana (Complutensis Universitas) va ser l'universitat que va existir en la localitat espanyola d'Alcalà d'Henares (pertanyent actualment a la Comunitat de Madrit), des de la seua fundació pel moradura Cisneros en 1499 fins al seu trasllat a Madrit en 1836. Durant els sigles XVI i XVII es va convertir en el gran centre d'excelència acadèmica.[1] En 1777, li la va separar física i orgánicamente de la seua Colege Major de Sant Ildefons i va passar a denominar-se Real Universitat d'Alcalà, en sèu en l'antic edifici del Colege Màxim dels Jesuïtes d'Alcalà d'Henares. En 1836, l'universitat es va integrar junt en les ensenyances dels Reals Estudis de Sant Isidro i el Real Museu de Ciències Naturals de Madrit en una única institució, creant aixina l'Universitat Central de Madrit, que, en el pas del temps, es va convertir en l'actual Universitat Complutense de Madrit.

En les seues aules varen ensenyar i varen estudiar grans mestres i hòmens ilustres, com Antonio de Nebrija, Sant Tomás de Villanueva, Juan Ginés de Sepúlveda, sant Ignacio de Loyola, Dumenge de Soto, Ambrosio de Morales, Benito Arias Montano, Francisco Suárez, Juan de Mariana, Francisco Vallés de Covarrubias, Antonio Pérez, Sant Joan de la Creu, Mateo Alemà, Lope de Vega, Francisco de Quevedo i Villegas, Pedro Calderón de la Barca, Melchor Gaspar de Jovellanos, Andrés Manuel del Riu, Fra Diego Morcillo i Blas Ortiz, entre uns atres.

Antecedents: Studium Generale (1293-1499)

[editar | editar còdic]
Archiu:Estudio General de Alcalá de Henares (20-05-1293) promulgado por Sancho caps block 5 de Castilla.png
Privilegi promulgat per Sancho IV de Castella per a fundar els Estudis Generals d'Alcalà d'Henares (20/05/1293).

El 20 de maig de 1293, el rei Sancho IV de Castella va otorgar llicència al arquebisbe toledà García Gudiel per a crear un Studium Generale (Estudie General, com llavors es denominaven els estudis universitaris) en Alcalà d'Henares, "en les mateixes franquea per als mestres i escolars, que estaven concedides al Estudie General de Valladolit".[2] Estos estudis, si be de manera prou modesta, varen perviure a través del temps fins a enllaçar en la refundació cisneriana. El 17 de juliol de 1459, el papa Pío II va otorgar una bula, solicitada per l'arquebisbe Alonso Carrillo de Falca, "per a l'erecció de tres Càtedra d'Arts i Gramàtica en este estudi d'Alcalà" en unes cases contigües al convent de Sant Francisco, despuix denominat de Sant Diego. [3]

[4] Estes últimes càtedra, susbsistentes d'aquell Estudi General de el XIII, varen ser integrades per Cisneros en la "nova" universitat.[5]

Cisneros, fundador de la Complutensis Universitas

[editar | editar còdic]
Archiu:Francisco Jiménez de Cisneros (Eugenio Cajés 1604) retrato al óleo sobre lienzo.png
Moradura Francisco Jiménez de Cisneros (1604), per Eugenio Cajés.
Archiu:Alejandro caps block 13 (13-04-1499) bula que autoriza la fundación de un Colegio en Alcalá.png
Bula d'Alejandro VI autorisant la fundació de l'Universitat d'Alcalà (1499).
Archiu:Francisco Jiménez de Cisneros (22-01-1510) Constituciones del Colegio Mayor de San Ildefonso.png
Constitucions originals en llatí del Colege Major de Sant Ildefons (Francisco Jiménez de Cisneros, 22-01-1510).
Archiu:Universidad de Alcalá. Constituciones, ed. 1627.jpg
Constitucions de l'Universitat d'Alcalà, edició de 1627 en llatí.


Cisneros, que havia segut alumne de l'Estudi General, va crear a partir d'est la Complutensis Universitas[nota 1] (Universitat Complutense o d'Alcalà o Cisneriana) per mig de tres bulas pontifícies concedides pel papa Alejandro VI el 13 d'abril de 1499.[6][7][8][9]El terme «complutense» prové del nom de l'assentament romà que dona orige a l'actual ciutat d'Alcalà d'Henares: Complutum, que se supon prové del terme confluvium (a on confluïxen els rius); si be és esta una hipòtesis qüestionada (el primer assentament de Complutum es trobava en alt, apartat de caixers fluvials). Complutense és, per tant, el gentilici d'Alcalà.

Gràcies a esta bula, la moradura va poder fundar l'institució, dotar-la de tots els bens materials i econòmics necessaris i es va conferir oficialitat als títuls expedits per esta. En prou antelació a l'obtenció de la bula pontifícia, Cisneros havia començat una vasta llabor de compra de terrenys i construcció: la futura Civitas Dei, Ciutat de Deu, baixe un esquema innovador (el primer campus universitari ex-novo del món) que seria exportat a diferents universitats.[10]


La primera pedra de l'edifici es va posar el 14 de març de 1501.[11] La primera promoció d'estudiants no va començar els seus estudis fins al 18 d'octubre de 1508, festivitat de Sant Lucas. Entre els alumnes d'eixa promoció es trobava Tomás García Martínez, posterior arquebisbe de Valéncia, conegut com Sant Tomás de Villanueva.[12]

El proyecte educatiu de Cisneros

[editar | editar còdic]

En el curs 1509-1510 ya funcionaven cinc facultats: Arts i Filosofia, Teologia, Dret Canònic, Lletres i Medicina.[13][14] El 22 de giner de 1510, Cisneros va dotar a la seua fundació de les «Constitucions del Colege Major Sant Ildefons», normativa reguladora de tots els assunts de la comunitat universitària, a on s'especificaven els drets i deures dels seus membres.[15][16]

Cisneros va adequar l'universitat a la nova época (l'Edat Moderna), fomentant la seua participació activa en la societat i en les estructures de poder, sense ser solament un centre exclusiu per al cultiu erudit del saber, com hi havia estat reclós dins dels murs dels convents medievals. La va crear en tres objectius:[17]

  • religiós: institució d'ensenyança per a formar eclesiàstics que recuperaren els valors de l'espiritualitat antiga perduts durant el Medievo;
  • polític: la formació de qualificats lletrats i bisbes a les estructures de govern, capaços de dirigir els complexos assunts de la Monarquia Catòlica;
  • cultural: l'adequació de la teologia als principis de l'antiguetat clàssica.


Els dos principals càrrecs de l'Universitat eren el de rector, elegit entre els alumnes del Colege Major de Sant Ildefons, sent la persona en màxima autoritat acadèmica, eixecutiva, econòmica i jurisdiccional; i el canceller, assignat de forma vitalícia a l'abad de l'Iglésia Magistral dels Sants Just i Pastor, que otorgava els graus acadèmics universitaris per l'autoritat apostólica que ostentava. Càrrecs en numerosos enfrontaments a lo llarc de tota l'història de l'institució.[18]

El pla d'estudis de l'Universitat d'Alcalà la convertix en l'estandart del humanisme cristià. La Teologia va ser l'eix central de la formació, sent subsidiàries el restant de disciplines: Dret canònic, Filosofia, Medicina, Gramàtica, Retòrica i les llengües bíbliques. La Facultat de Teologia va organisar les seues tres principals càtedra atenent a les tres escoles més importants d'ensenyança teològica de el XV europeu: escotismo, nominalisme i tomisme. El seu magisteri s'impartia en igualtat de condicions, dotant als alumnes de la possibilitat privilegiada, en terres hispanes, de rebre una formació teológicamente àmplia, sincrética i contrastada, sobre la base de la pròpia multiplicitat dels postulats defesos.[19]

L'organisació de l'Universitat

[editar | editar còdic]

L'estructura organisativa de l'Universitat de Complutense es componia de:[16]

  • el Rector era la persona en màxima autoritat acadèmica i jurídica. Era, també, el rector del Colege Major de Sant Ildefons en ser elegit anualment entre els seus colegials becats, i a la seua volta ho era de tota l'Universitat d'Alcalà, és dir, de tots els coleges menors adscrits. Els coleges menors també elegien al seu rector (en la pràctica era un vicerrector) entre els seus colegials becats.[20]
  • el Canceller o cancelario era la persona encarregada d'entregar els títuls acadèmics universitaris. Este càrrec vitalici li corresponia sempre a l'abad en l'Iglésia dels Sants Just i Pastor d'Alcalà d'Henares, per lo que ostentava el títul de "Magistral".[18]
  • les capelles eren un orgue de govern colegiat. Se celebraven periòdicament tant en el colege major com en els menors, en la finalitat de tractar els assunts fonamentals com l'elecció del rector i dels tres consiliarios, el nomenament dels oficials del colege i la presentació d'informes sobre l'estat de la facenda i dels pleits.[21]
  • els claustres eren un orgue colegiat específic de l'universitat, que atenia tots els assunts quotidians que afectaven a esta institució.


Ademés, existien diferents categories de "oficials" en tasques molt concretes:[22]

  • assunts de govern del colege: secretari de la capella, visitadores dels coleges menors i informantes.
  • de l'administració de la facenda: receptor, ecónomo, diputats de contes, tesorer i majordoms
  • de diverses qüestions materials: l'atenció del refectorio, la neteja i manteniment dels edificis, l'assistència mèdica, etc.
  • obligacions gubernativas: secretari de l'Universitat i consiliarios
  • en l'administració de justícia: conservador, assessor del rector, prior síndico, solicitador general, notari de l'Audiència Escolàstica, aguasils, procuradors i advocats
  • actes universitaris diversos: mestre de cerimònies i bedells
  • i tasques de manteniment: tasador de les cases dels estudiants, casers i mestres d'obres.

Colegials

[editar | editar còdic]

L'Universitat Complutense va ser una acadèmia exclusivament per a hòmens, com era habitual en aquella época, llevat una excepció María Isidra de Guzmán i de la Cerda, que en 1785 va obtindre el grau de doctora i mestra en la Facultat d'Arts i Lletres humanes.

El Colege Major de Sant Ildefons va ser la seua sèu principal, i en el que s'impartien les classes (sempre en llatí). Els coleges menors, i inclús el colege major, eren residències universitàries.

Els colegials es distinguien pel seu indumentària. Els membres de les órdens religioses, pels seus corresponents hàbits. En els coleges llaics generalment es vestia en un bonete, un mant, una beca i el roll (adorn circular coser a la beca) diferenciant-se entre ells pel color de les teles.[23][24]

Archiu:Universidad de Alcalá ( caps block 49 06-04-2013) indumentaria del Colegio Mayor San Ildefonso.png
Indumentària acadèmica del Colege Major de Sant Ildefons.
Indumentària acadèmica dels colegials de l'Universitat d'Alcalà
Colege Bonete Mant Beca Roll Atres
Major de Sant Ildefons sí canella canella sí
de Sant Jerónimo o Trilingüe sí celest granate
de Sant Felipe i Santiago o del Rei sí pardo blau sí
de Sant Joan Batiste o dels Vizcaíno pardo negra
de Santiago o de Manriques negre no no una banda pendent del muscle
de Sant Jerónimo o de Lugo encarnat encarnada
de Santa María de la Regla i dels Sants Just i Pastor o de León blau verdoso vert clar
de Santa Catalina Màrtir o dels Verts vert encarnada
de Sant Clemente Màrtir o dels Manchecs blau leonada
de Sant Lucas Evangeliste o de Magnes blau obscur negra
de Santa Justa i Santa Rufina o de Sevillans pardo parda
de Sant Ciriaco i Santa Paula o de Màlaga teixixca, grana morada
de Sant Martín i Santa Emerenciana o d'Aragó morat acanelada
dels Sants Just i Pastor o de Tuy vert acanelada sí
de l'Inmaculada Concepció de La nostra Senyora[25] clerical blava turquí obscur blava turquí obscur vestit interior negre i cuellecillo blanc
d'Infants o dels Seises roig negre encarnada no

Els coleges menors

[editar | editar còdic]

La fundació cisneriana del Colege Major de Sant Ildefons va ser acompanyada de la d'atres coleges denominats «menors». Cisneros va decidir en 1513 la creació de sis nous coleges, en general d'orde independent, a diferència d'atres fundats en posterioritat vinculats a les órdens religioses, encara que en una certa dependència del Major, ya que a voltes es cursaven en ells els primers anys. Els coleges menors creats per la Moradura Cisneros varen ser:

  • el Colege de Sant Pedro i Sant Pablo, únic vinculat a una orde religiosa, la franciscana, que era la fundadora;[26]
  • el Colege de la Mare de Deu (conegut com a Colege dels Teòlecs) per a estudiar Teologia, encara que també varen destacar en ell els estudis de Medicina;
  • el Colege de Santa Catalina (conegut com dels Artistes —bachillers en Arts— o dels Físics) per a estudiar la Física d'Aristóteles;
  • el Colege de Santa Balbina (conegut com dels Llògics) perque en ell es cursaven esta i atres disciplines filosòfiques i teològiques, corresponents als primers cursos d'Arts;
  • el Colege de Sant Eugenio i el Colege de Sant Isidoro (dels Gramàtics, tant llatins com a grecs), que en el XVII es varen fondre en un solament cridat de Colege de Sant Ambrosio.

Despuix de la mort de Cisneros, a partir del segon quart de el XVI escomencen a proliferar els coleges menors de les órdens religioses (agustinos, el Colege-Convent de Sant Basilio dels basilios, carmelitas calcers i descalzos, cistercienses, clercs regulars menors, dominicos, franciscanos, jesuïtes, mercedarios calcers i descalzos, i trinitarios calcers i descalzos), de les órdens militars, de diòcesis (com el Colege Menor de Sant Clemente Màrtir o dels Manchecs), de fundació real (per Felipe II, com el de Sant Felipe i Santiago, cridat «del Rei»), i fundació privada (com el de Santiago o dels Cavallers Manriques, el de Santa Catalina Màrtir o dels Verts, el de Sant Ciriaco i Santa Paula o de Màlaga, el Colege Menor de Sant Jorge o dels Irlandesos), expandint la ciutat universitària en una trentena de coleges menors.

L'acadèmia bíblica

[editar | editar còdic]

Durant els sigles XVI i XVII, l'Universitat d'Alcalà es va transformar en el gran centre d'excelència acadèmica. El prestigi dels seus estudis, aixina com dels seus mestres, la va convertir molt pronte en el model sobre el que es varen constituir les noves universitats en l'Amèrica hispana,[27] sent ademés el principal foc del humanisme d'Espanya. Va aplegar també a ser una universitat de referència en lo que a l'estudi de la Teologia es referix, contant en les seues aules en multitut d'estudiants d'orige flamenc i irlandés.

El XVIII, en mig d'un context de canvi en els models educatius universitaris espanyols, Gaspar Melchor de Jovellanos va aplegar a l'Universitat d'Alcalà donant un nou impuls als seus estudis.[28] No obstant, ya s'havia desencadenat un procés de decadència universitària progressiu, que es va intentar frenar en diverses reformes.

Real Universitat d'Alcalà (1777-1836)

[editar | editar còdic]
Archiu:Ayuntamiento de Alcalá de Henares (1814) manifiesto Real Universidad.png
Manifest de 1814 del Ajuntament d'Alcalà d'Henares en contra de l'extinció o trasllat de l'universitat.[29]

En 1777 es va separar el govern de l'Universitat del poder del Colege Major de Sant Ildefons, per mig d'uns nous estatuts i el agrupamiento en 1779 de varis coleges menors en el nou Colege Menor de l'Inmaculada Concepció de La nostra Senyora. Ademés es va traslladar, a la rebatejada Real Universitat d'Alcalà, a una nova sèu en l'antic edifici del Colege Màxim dels Jesuïtes d'Alcalà d'Henares.[30] En 1785 es va conferir el grau de doctora en Filosofia, a la primera dòna que ho va rebre en Espanya, María Isidra de Guzmán i de la Cerda.[31][32] El 5 d'octubre de 1797 la Real Universitat d'Alcalà va retornar a la seua antiga sèu en el Colege Major, en la que va permanéixer definitivament fins a la seua clausura en 1836.[33]

En 1824, Francisco Tadeo Calomarde va incorporar l'Universitat de Sigüenza a la d'Alcalà.[34]

Trasllat a Madrit (1836)

[editar | editar còdic]

En 1836, baixe el regnat d'Isabel II, l'universitat va ser traslladada a Madrit, a on va prendre el nom d'Universitat Central.[35][36] El 2 d'octubre de 1848, Vicente de la Font (últim rector del Colege de Màlaga) va ser comissionat per a traslladar la biblioteca de l'Universitat complutense a la Central de Madrit; en esta llabor va distribuir, va classificar i va colocar en l'espai de tres mesos els 20 000 volums que la formaven en l'establiment que es va obrir en Madrit, en el carrer de Sant Bernardo, el 10 de giner de 1849. En 1970 adoptaria el nom d'Universitat Complutense de Madrit.


Els edificis que fins a llavors havien albergat l'universitat de la Moradura Cisneros es varen subastar i varen passar a mans particulars en 1845. El primer propietari dels bens subastats va ser un empresari de la seda cridat Joaquín Alcober, que pretenia establir en el Colege Major de Sant Ildefons un criadero de cucs de seda i un teler. Els seus plans no es varen portar a terme i va vendre el complex universitari, el qual va terminar en mans de Javier de Quint i Cortés (important polític i mecenes de l'época, que seria ennoblecido per la reina Isabel II com a comte de Quint), qui es va dur d'Alcalà gran part de les obres d'art que decoraven l'universitat, destruint unes atres (com l'arc universitari).[37] Davant la possibilitat de que el patrimoni immobiliari de l'universitat desapareguera, un grup de veïns complutenses va crear en 1851 una societat per accions per a la protecció i la conservació del patrimoni històric, la Societat de Condueños dels Edificis que varen ser Universitat.[38][39] Hui en dia, els hereus d'estos veïns d'Alcalà seguixen sent els propietaris d'una part important dels edificis que antigament varen conformar l'universitat, la denominada Poma Universitària, els quals es troben arrendats a l'actual Universitat d'Alcalà.

Restauració universitària en Alcalà de Henarés (1977)

[editar | editar còdic]

Durant 1975, es varen establir en Alcalà algunes facultats depenents de l'Universitat Complutense de Madrit, en l'objecte de descongestionar-la.[40] En 1977, es va fundar, a partir de dits centres, la «nova Universitat de Madrit en sèu en Alcalà d'Henares».

[41][42] En 1981, en motiu de la sanció llegal de l'escut i del lema, es va reconéixer llegalment la denominació «Universitat d'Alcalà d'Henares».[43] El 5 de novembre de 1996 va adoptar la denominació «Universitat d'Alcalà».[44][45]

l'UNESCO, el 2 de decembre de 1998, va declarar Patrimoni de la Humanitat al recint universitari i històric de la ciutat d'Alcalà d'Henares.[46][47][48][49]

Alumnes i mestres ilustres

[editar | editar còdic]
Archiu:Francisco de Goya y Lucientes - Gaspar Melchor de Jovellanos.jpg
Gaspar Melchor de Jovellanos.
Archiu:Mazarin-mignard.jpg
Juliol Mazarino, moradura i primer ministre de França.

Per les aules de l'Universitat d'Alcalà han passat alguns dels grans noms de l'història i la cultura espanyoles.[50]

Filòlecs i escritors

[editar | editar còdic]


Meges, biòlecs, filòsofs i científics

[editar | editar còdic]

Polítics i noblea

[editar | editar còdic]

Religiosos

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Aixina li la denomina, com a lloc d'edició de la primera de les seues grans publicacions, que ademés va marcar una fita en l'història de l'imprenta, la part del Nou Testament (1514) de la Bíblia Políglota Complutense: «In hac praeclarissima Complutensi Universitate, de mandat & sumptibus... Francisci Ximenez de Cisneros...indústria & solertia... Arnaldi Guilielmi de Brocario, 1514 mensis ianuarij».

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Casat Arboniés M, Díez Torre AR, Ruiz Rodríguez JI. L'Universitat d'Alcalà cap a la ciutat del saber. Una experiència acadèmica secular. Alcalà d'Henares: Universitat d'Alcalà, Servici de Publicacions; 2013. ISBN 978-84-15834-02-1
  2. ↑ «Privilegie de Sancho IV creant els Estudis Generals en la vila d'Alcalà d'Henares. Real carta a l'arquebisbe Gonzalo García de Gudiel. Valladolit: 20/05/1293. Original en l'Archiu Històric Nacional, secció Universitats, carpeta 1, Documente s/n.». Archivat des d'el original, el 30 d'agost de 2021. Consultat el 12 de juliol de 2017.
  3. ↑ «Alonso Carrillo, arquebisbe de Toledo, adjudica i dota les tres primeres càtedra dels Estudis d'Alcalà d'Henares. Alcalà d'Henares: 17/09/1473. Original en l'Archiu Històric Nacional, Universitats, 1097 F, fols. 27v.-28v.». Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2022. Consultat el 12 de juliol de 2017.
  4. ↑ «Pio II. Bula dotant les tres càtedra creades en Alcalà per l'arquebisbe Alonso Carrillo de Falca. Bula Cum aliarum verum distributio. Mantua: 17/07/1459. Original en l'Archiu Històric Nacional, secció Universitats, llibre 1095-F, pp. 9v-11r.». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2022. Consultat el 12 de juliol de 2017.
  5. ↑ L'herència de l'universitat medieval. Biblioteca Històrica Marqués de Valdecilla. Exposicions. 500 anys de la Bula Cisneriana. 13 de juny de 1999.
  6. ↑ «Moradura Cisneros. Súplica per a que Alejandro VI expedixca una bula en la que s'autorise la fundació del Colege de Sant Ildefons d'Alcalà. Roma: 22/12/1498. Original en l'Archiu Històric Nacional, Universitats, carpeta 1, document 1.». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2022. Consultat el 12 de juliol de 2017.
  7. ↑ «Alejandro VI. Carta bulada que autorisa la fundació d'un Colege en Alcalà. Roma: 13/04/1499. Original en l'Archiu Històric Nacional, Universitats, carpeta 1, document 3.». Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2021. Consultat el 12 de juliol de 2017.
  8. ↑ «Alejandro VI. Bula que regula el Règim Acadèmic del nou Colege d'Alcalà. Roma: 13/04/1499. Original en l'Archiu Històric Nacional, Universitats, carpeta 4, document 2.». Archivat des d'el original, el 9 de febrer de 2019. Consultat el 12 de juliol de 2017.
  9. ↑ «Alejandro VI. Carta bulada que crea els Juges Conservadors del nou Colege d'Alcalà. Roma: 13/04/1499. Original en l'Archiu Històric Nacional, Universitats, carpeta 3, document 12.». Archivat des d'el original, el 26 de març de 2018. Consultat el 12 de juliol de 2017.
  10. ↑ Muñoz Sants E. Cisneros. El Prelat Fundador de la Civita Sapientiae. Amor, dedicació i entrega de la Moradura Cisneros a Alcalà. Revista MEC-EDUPAZ. Març-setembre 2023; XXIV.
  11. ↑ González Ramos R. La construcció del Colege Major de Sant Ildefons i l'Universitat d'Alcalà (sigles XV-XVIII). En: Rivera Blanc J (coordinador). Arquitectura universitària. Ciutats patrimoni mundial: II Simpòsium Internacional d'Arquitectura Universitària. Editorial Universitat d'Alcalà; 2016. p.235-68. ISBN 978-84-16599-89-9
  12. ↑ González Navarro R. Fundació del Colege Major de Sant Ildefons i Universitat d'Alcalà d'Henares. En: Aules i sabers: VI Congrés Internacional d'Història de les Universitats Hispàniques (volum I). Valéncia: Universitat de Valéncia; 1999. p.479-96.
  13. ↑ Resenya històrica. Universitat Complutense de Madrit. [1] archivat en Wayback Machine.
  14. ↑ La fundació cisneriana: el Colege Major de Sant Ildefons. Biblioteca Històrica Marqués de Valdecilla. Exposicions. 500 anys de la Bula Cisneriana. 13 de juny de 1999.
  15. ↑ «González Navarro R. Constitucions originals del Colege de Sant Ildefons i Universitat d'Alcalà d'Henares. 1510. Original en l'Archiu Històric Nacional, Universitats, llibre 1085.». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2022. Consultat el 12 de juliol de 2017.
  16. ↑ 16,0 16,1 Cabanyes González MD. Constitucions de l'Universitat d'Alcalà, 1510. Alcalà d'Henares: Centre Internacional d'Estudis Històrics Cisnerianos; 2010.
  17. ↑ L'antiga Universitat d'Alcalà. Coneixereu la Veritat. 11 de decembre de 2011.
  18. ↑ 18,0 18,1 Prim Calvo F. Abad Complutenses (que varen ocupar l'ofici de Canceller universitari) 1508-1832. Alcalà d'Henares: Institució d'Estudis Complutenses; 1986. ISBN 84-398-6610-0
  19. ↑ Laura Fernando García. Nous temps per a lo clàssic: la recepció de la tradició cultural de l'Antiguetat en l'Universitat Complutense cisneriana. Res Publica Litterarum. Suplement monogràfic “Tradició Clàssica i Universitat”. 2008.
  20. ↑ Breue discurs i apuntamiento iuridico, que el Rector, i Colege Major de Sant Ildefons, Vniuersidad de Alcalà, representa la iusticia que dit Rector té, en la competència de iurisdiccion, en el Vicari Eclesiastico de dita ciutat, i els iustificado motiuos que ha tingut, per a hazer a dit Vicari causa de perturbador de la iurisdiccion academica. Alcalà d'Henares: Colege Major de Sant Ildefons; 1710.
  21. ↑ Sotelo Martín ME. L'Universitat Complutense en Alcalà i el seu Archiu Històric (ss. XVI-XIX). Tesis doctoral. pp.92-4.
  22. ↑ Sotelo Martín ME, Pacheco Sampedro R. La política archivística de l'Universitat d'Alcalà durant els sigles XVI a el XIX. Una aproximació al seu estudi. En: Cruz Mundet JR (editor). Archius universitaris i història de les universitats. Madrit: Universitat Carlos III de Madrit, Institut Antonio de Nebrija d'Estudis sobre l'Universitat, Editorial Dykinson; 2003. pp. 301-16. ISBN 84-8155-641-6
  23. ↑ Alonso Marañón PM, Casat Arboniés M, Casat Arboniés FJ. El Concilie de Trento i els coleges de les "nacions" de l'Universitat d'Alcalà d'Henares. El Colege Menor "de León" (1586-1843). Madrit: Dykinson; 2005. p.54 i 179.
  24. ↑ Marchamalo Sánchez A. Simbolisme, tradicions i ceremonial històric en l'Universitat Cisneriana Complutense. Alcalà d'Henares: Ajuntament d'Alcalà d'Henares; 2009. ISBN 978-84-87914-93-5
  25. ↑ Constitucions, estatuts i nou apany del Colege de l'Inmaculada Concepció de La nostra Senyora de l'Universitat d'Alcalà d'Henares, de 13 de març de 1779. Madrit: Joachin Ibarra; 1780. p.15-6.
  26. ↑ Nicolás Aniceto Alcolea. Colege major de ss. Pedro i Pablo. Madrit: Imp. Manuel Martín; 1777.
  27. ↑ Fernández Luzón A. L'Universitat de Barcelona en el sigle XVI. Barcelona: Universitat de Barcelona; 2005. pp. 72–73. ISBN 84-475-2851-0
  28. ↑ Aznar i García R. Precedents de la reforma ilustrada en l'Universitat d'Alcalà d'Henares. En: Aules i sabers: VI Congrés Internacional d'Història de les Universitats Hispàniques (volum I). Valéncia: Universitat de Valéncia; 1999. p.181-92.
  29. ↑ Manifest de l'Ajuntament constitucional d'Alcalà d'Henares sobre els obstàculs que s'oferixen a l'extinció o translació de la seua Real Universitat. Alcalà d'Henares: Oficina de Manuel Amic, Impressor de la Real Universitat; 1814.
  30. ↑ Gutiérrez Torrecilla LM. Edició dels Estatuts del Colege Major de Sant Ildefons de 1777. Anals Complutenses. 1996; VIII:139-54.
  31. ↑ Història de l'Universitat. Universitat d'Alcalà. 2011.
  32. ↑ Gutiérrez Torrecilla LM. Graus acadèmics concedits en l'Universitat d'Alcalà (1775-1807). En: Aules i sabers: VI Congrés Internacional d'Història de les Universitats Hispàniques (volum I). Valéncia: Universitat de Valéncia; 1999. p.507-28.
  33. ↑ Marchamalo Sánchez A. La Magistral en l'Ilustració. En: Chamorro Merino G (coordinador). Història i Arquitectura de l'Iglésia Magistral d'Alcalà d'Henares. Alcalà d'Henares: Institució d'Estudis Complutenses; 2016. p.165-91.
  34. ↑ «Fredes Bassa JV. «El venerable Palafox i Mendoza, doctor en cànons per Sigüenza». Wad-al-Hayara. 1977; (4):223–231.». Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2003. Consultat el 30 de giner de 2012.
  35. ↑ Real Orde de trasllat de l'Universitat d'Alcalà a Madrit, de 9 d'octubre de 1836. Gasseta de Madrit. 07/11/1836; (701):1.
  36. ↑ De Neva JM. Decrets de S.M. la Reina Donya Isabel II daus en el seu real nom per la seua augusta Mare. Tom XXI. Madrit: Imprenta Nacional; 1837. p. 504.
  37. ↑ Llull Peñalba J. La destrucció del patrimoni arquitectònic d'Alcalà d'Henares (1808-1939). Alcalà d'Henares: Universitat d'Alcalà; 2006. ISBN 84-8138-705-3
  38. ↑ Sánchez Moltó MV. L'antic patrimoni de l'Universitat d'Alcalà d'Henares. Indagació: revista d'història i art. 1994; (0):143-178.
  39. ↑ Fenolleres PP. 126 alcalaínos contra l'oblit. Diari d'Alcalà. 12/01/2012.
  40. ↑ Canalda JC. Els vint anys de l'universitat. Un aniversari oblidat. Porta de Madrit. 1995/11/04;(1.452) i 1995/12/02;(1.456).
  41. ↑ Real Decret 1502/1977, de 10 de juny, sobre creació d'una nova Universitat de Madrit, en sèu en Alcalà d'Henares. BOE. 30/06/1977; (155):14660–1.
  42. ↑ «Fundació de l'Universitat. Centre Virtual Cisneros. 2011.». Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2017. Consultat el 30 de giner de 2012.
  43. ↑ Història recent de l'Universitat d'Alcalà (continuació). La renaixença de l'Universitat d'Alcalà per José Morilla Critz.
  44. ↑ Denominació de l'Universitat. Universitat d'Alcalà. 2011
  45. ↑ Decret 146/1996, de 24 d'octubre de 1996, del Consell de Govern pel que es modifica la denominació de «Universitat d'Alcalà d'Henares» per la de «Universitat d'Alcalà». BOCM. 04/11/1996; (263):4. [2] archivat en Wayback Machine.
  46. ↑ University and Historic Precinct of Alcalà d'Henares.
  47. ↑ Formulari per a l'inscripció en la llista del Patrimoni Mundial de l'Universitat i Recint històric d'Alcalà d'Henares. Ajuntament d'Alcalà d'Henares, Comunitat de Madrit i Universitat d'Alcalà; 1997. [3] archivat en Wayback Machine.
  48. ↑ Rivera Blanc J (director). Universitat d'Alcalà. Patrimoni de la Humanitat (3ª edició). Madrit: Servici de Publicacions de l'Universitat d'Alcalà; 2016. ISBN 978-84-16599-76-9
  49. ↑ Pérez Colomer JV (coordinador). Patrimoni Mundial. Universitat i recint històric d'Alcalà d'Henares. Ajuntament d'Alcalà d'Henares; 2018. ISBN 978-84-15005-58-2
  50. ↑ Gutiérrez Torrecilla LM, Casat Arboniés M, Ballesteros Torres PL. Professors i estudiants. Biografia colectiva de l'Universitat d'Alcalà (1508-1836). Alcalà d'Henares: Universitat d'Alcalà, Servici de Publicacions; 2013 ISBN 978-84-15834-27-4

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Lliteratura

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Universitat_d%27Alcalà_(històrica)&oldid=804773»