Vanadi
El vanadi (de Vanadi, deesa de la mitologia escandinava) és un element químic, metàlic, de color blanc argentat sòlit i molt resistent que s'utilisa en la indústria per a incrementar la durea de l'acer.
El seu símbol és V i el seu número atòmic és 23.
Característiques principals[editar | editar còdic]
El vanadi és un metal de transició blanc grisenc, dúctil i lluent. Este metal de transició presenta una alta resistència a les bases, a l'àcit sulfúric (H2BAIX4) i a l'àcit clorhídric (HCl). Reacciona en l'aigua regia o en una mescla d'àcit nítric i fluorur d'hidrogen. S'obté de distints minerals, aixina com de petròleu. També es pot obtindre de la recuperació de l'òxit de vanadi (V) en pols procedents de processos de combustió. Té algunes aplicacions en atomística per la seua baixa secció de captura de neutrons. És un element essencial en alguns sers vius, encara que no es coneix la seua funció.
En els seus composts presenta variats estats d'oxidació, sent els més comuns +2, +3, +4 i +5. L'element es troba naturalment en minerals; hi ha prop de 65 diferents tipos i en els depòsits de combustibles fòssils.
Aplicacions[editar | editar còdic]
Aproximadament el 85 % del vanadi produït s'ampra com ferrovanadio o com a aditiu en acers.
- S'ampra en acer inoxidable usat en instruments quirúrgics i ferramentes, en acers resistents a la corrosió, i mesclat en alumini en aleacions de titani amprades en motors de reacció. També, en acers amprats en eixos de rodes i cigonyals, engranages, i atres components crítics
- És un important estabilisador de carbur en la fabricació d'acers
- S'ampra en alguns components de reactors nuclears
- Forma part d'alguns imans superconductors
- Alguns composts de vanadi s'utilisen com a catalisadors en la producció d'anhídrit maleïc i àcit sulfúric. Concretament, és molt usat el pentòxit de vanadi, V2O5, que també s'ampra en ceràmica. Els òxits mixts de vanadi s'utilisen com a catalisadors per a la producció d'àcit acrílic a partir de propà, propileno o acroleína
- El vanadi és compatible en el ferro i el titani; per lo tant, és utilisat en revestiment de titani i d'acer
Referències[editar | editar còdic]
- Davis, Joseph R. (1995). Tool Materials: Tool Materials. ASM International. ISBN 9780871705457
- Moskalyk, R. R.; Alfantazi, A. M. (2003). «Processing of vanadium: a review». Minerals Engineering 16: 793. doi:10.1016/S0892-6875(03)00213-9
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Holleman, Arnold F.; Wiberg, Egon; Wiberg, Nils (1985). «Vanadium». Lehrbuch der Anorganischen Chemie (en alemà) (91–100 edición). Walter de Gruyter
- Kneifel, Helmut; Bayer, Ernst (1997). «Determination of the Structure of the Vanadium Compound, Amavadine, from Fly Agaric». Angewandte Chemie International Edition in
- Marden, J. W.; Rich, M. N. (1927). «Vanadium». Industrial and Engineering Chemistry 19: 786. doi:10.1021/ie50211a012
- Vogel, A.I. Kapelusz. Química Analítica Cualitativa. 6a Ed.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Vanadi.
