Entablamento
_on_February_26,_2022.jpg){kind=link}
Es diu entablamento o cornisamento[1] al conjunt de peces que gravitan immediatament sobre les columnes en la arquitectura arquitrabada. En els órdendes clàssics es dividix en tres seccions:[2]
Els entablamentos són elements bàsics de la arquitectura clàssica. L'estructura de l'entablamento varia per als tres órdens clàssics: dòric, jónico i corintio.[2]
L'orige d'estos elements sembla estar que els antics constructors varen imitar en pedra les formes en les que construïen en fusta. Aixina l'arquitrau seria la trasposición en pedra d'una voltó de fusta. Els triglifos (propis de l'orde dòric) del friso serien els caps dels voltons secundaris que recolzen sobre l'anterior, i la rebanc seria la vora de la tablazón de fusta.
Sobre el rebanc, es recolzen formant coronamiento, atres dos rebancs en àngul o una sola estovada cridant-se a este conjunt frontón. L'espai circumscrit pel triàngul resultant rep el nom de tímpan. Els costats del frontón conformen els laterals de la coberta.
El entablamento està sostingut per les columnes i la seua altura varia de quatre a cinc mòduls o diàmetros del fuste d'una columna segons l'orde al que pertany. Quan estan superposts varis órdens els entablamentos dels órdens intermijos no tenen rebanc, reservant-se esta per a l'últim pis de l'edifici.
Vore també
Referències
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 Lorenzo de la Plaça (coord.) (2008). Diccionaris Visual de térmens arquitectònics, Madrit: Càtedra, p. 203.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Entablamento.
Erro al crear miniatura: Entablamento en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Entablamento» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.