Anar al contingut

Frontó (arquitectura)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià



Frontó neoclàssic, que reproduïx l'aspecte dels temples grecs d'estil jònic, en l'edifici de l'Acadèmia nacional d'Art d'Atenes, de Theophil Hansen, 1859-1885.
Frontó simple del panteón de Roma, 118-127 (reedificado sobre l'alçat en época d'Agripa, 27 a. C.).
"Frontó: 1. à pans [tallat]; 2 à jour [calat]; 3. circular; 4. partit; 5. entrecortado; 6. duplicat; 7. sobrebajado; 8. sobrealzado; 9. sense regrés; 10. triangular; 11. sense base; 12 per enrollament" (Larousse, 1922).
Frontones renaixentistes: sobre les finestres de la planta noble del Palazzo Farnese, d'Antonio da Sangallo el Jove i Miguel Ángel, 1514-1549, s'alternen els frontones clàssics en frontones curvos la curvatura dels quals és un arc d'igual altura. Els frontones de la planta superior estan trencats pel rebanc.
Frontó de la porta de la Casa del Reverent Ebenezer Gai, 1742 (Suffield, Connecticut, Estats Units).
Fronton complex, d'estil barroc, sobre el edículo de la Capella Cornaro, de Bernini, 1644-1652.

Frontó (aumentatiu de "fronte" —"front"—) és l'remat triangular o curve d'una frontera, un pòrtic, una porta o una finestra.[1] També és denominat "frontis" o "frontispici", encara que estos térmens són més genèrics, referint-se habitualment a una frontera completa.[2]

És un element arquitectònic d'orige clàssic que consistix en la secció d'un teulada a dos aigües, emmarcat per les rebancs (dos inclinades i una horisontal) i dispost sobre l'entaulament (que a la seua volta descansa sobre les columnes). La seua part interior es denomina tímpan.[3]

Es troba en l'arquitectura clàssica, notablement en els temples grecs i romans, a on servia com a fondo per a la colocació de grups escultòrics que mostraven escenes de la mitologia grega o romana. El principal eixemple va ser el Partenón de l'acrópolis d'Atenes. Com a element arquitectònic va ser de nou molt utilisat a partir de l'arquitectura de la Renaixença, del Barroc i del Neoclàssic. A sovint era acompanyat per tondos o medallones ubicats en mitat del frontó. Com a element decoratiu en temples chicotets, el frontó s'ubicava sobre l'entrada i era cridat naiskos o aedicula. Li'ls troba freqüentment en l'arquitectura funerària.

Tipos de frontó

La distinta disposició i forma de les Rebancs que componen el frontó, també de la decoració del tímpan, dona lloc els distints tipos:[4]

Segons l'àngul superior
  • Frontó aguzado. Aquell'àngul superior del qual és molt agut.
  • Frontó rebaixat. El molt achatado l'àngul superior del qual està més obert que el recte. La major part dels temples clàssics la llongitut dels quals de frontera era a voltes considerable, terminaven llavors en este tipo de frontó.
  • Frontó triangular. El que té la forma d'un triàngul equilátero. Esta forma aixina com la del frontó aguzado s'han amprat en freqüència pels arquitectes del Renaixença, havent gran número de palaus d'esta época que posseïxen lucernes en frontones triangulars o aguzados.
Frontones curvos
  • Frontó circular. Aquell el rebanc del qual està traçat seguint un arc de círcul. En els sigles XVII i XVIII, sobretot, es feyen freqüents aplicacions d'esta forma de frontó.
  • Frontó per volutes. Aquell els rebancs del qual es enrollan formant ménsules que té per punt de respal el rebanc horisontal.
  • Frontó sense regrés. Aquell en el quals moluras o el rebanc horisontal no estan perfilades conforme a la techumbre.
Frontones de llínees interrompudes
  • Frontó partit. Aquell els rebancs laterals del qual es enrollan en volutes o es tallen a cada costat de l'eix del mateix de suerte que deixen un espai en que a voltes s'eleva un pedestal destinat a sostindre un bust o una estàtua.
  • Frontó sense base. Aquell el rebanc inferior del qual està suprimida o interrompuda.
  • Frontó tallat o frontó retallat. Aquell el vèrtiç del qual queda tallat. La seua part superior està formada per dos rebancs oblicuas i una horisontal. Per lo comú estos frontones estan decorats per la part superior en un motiu que arremata.
  • Frontó entrecortado. Aquella part superior del qual està interrompuda per a rebre un got, una estàtua, un bust o un atre motiu ornamental.
  • Frontó doble. Es diu aixina a l'element format per dos frontones inscrits un en un atre, el major servint de coronació a un entablamento i el més chicotet, servint de coronació a una obertura o a un motiu ornamental aplicat sobre el tímpan major.
  • Frontó calat. Aquell el tímpan del qual està perforat en una obertura en la qual resalta un motiu d'ornamentació que enquadra un ull de bou.

Vore també

Referències

  1. ↑ Etimologia i accepció 6 Diccionario de la lengua española
  2. ↑ "Frontis (acurtada de frontispici): Frontera o frontispici d'un edifici o d'una atra coser / Mur del frontó o trinquet contra el que es llança la pilota". Diccionario de la lengua española "Frontispici, dellatí tardà frontispicium: Frontera o davantera d'un edifici, moble o una atra cosa. / Pàgina d'un llibre anterior a la portada, que sol contindre el títul i algun gravat o vinyeta. / Cara / Frontó (remat triangular d'una frontera) Diccionario de la lengua española
  3. ↑ "Espai triangular que queda entre els dos rebancs inclinades d'un frontó i l'horisontal de la seua base". Accepció 5 Diccionario de la lengua española
  4. ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914)

Enllaços externs

Commons