Pilar
En arquitectura i ingenieria un pilar, paraula provinent del llatí pila,[1] és un element allargat, normalment vertical, destinat a rebre càrregues (de compressió principalment) per a transmetre-les al terreny per mig de la fonamentació. És un element arquitectònic estructural que té secció travessera poligonal (a diferència de la columna que té secció circular). A voltes també té fins exclusivament decoratius. Segons la seua disposició es poden classificar en:
- Pilar aïllat o exent: Separat de qualsevol cos de l'edificació.
- Pilar adossat: Yuxtapost a un mur o un atre element de l'edificació.
- Pilar embebido: Parcialment incrustat en el mur o un atre cos de la construcció. En este cas es denomina pilastra.
Forma dels pilars
Lo més freqüent és que siga de secció quadrada o rectangular, pero pot ser també octogonal, encara que per priorisar la seua capacitat portante, es proyecta en llibertat de formes. En l'arquitectura de l'Antic Egipte es parla de pilars hathóricos, per esculpirse en ells la deesa Hathor o de pilars osiríacos per tindre representat al deu Osiris. En l'arquitectura migeval eren comuns soports circulares massius, cridats pilars de tambor, pilars cruciformes o pilars composts. En l'arquitectura gòtica s'utilisava el pilar fasciculado que estava format per un fes de baquetones, generalment adossats a un núcleu central. En la Basílica de Sant Pedro en Roma, Bramante va utilisar pilars ricament articulats, com es pot vore en la planta de la figura. A voltes, i a imitació de la columna, pot presentar també tres parts: basa, fuste i capitel. Si en lloc d'exent va adossat al mur es denomina pilastra.
Classificació dels pilars
Actualment els pilars duen un desenroll vertical i sense vanaglòria estètiques en la majoria dels casos. Complixen la seua funció estructural, pero solen carir d'elements ornamentals. Històricament eren elements arquitectònics molt apreciats i cotisats i podien classificar-se per tipologia de fuste i d'orde. Segons el seu fuste es poden classificar en:
- Pla: Sense estrías o adorns.
- Estriado o acanalado: Posseïx estrías o acanaladuras ornamentals en tota la seua llongitut.
- Fasciculado: Fuste compost format per una série d'atres prims fustes agrupats.
Història dels pilars
Els pilars han sofrit una gran transformació des de l'orige de l'arquitectura, independentment de que el seu us habitual no ha canviat notablement. En evolucions sensiblement diferents en el món antic (Grècia, Egipte…), els pilars o soports varen nàixer de la necessitat pràctica de sustentar la coberta d'un edifici. En les seues formes originals, d'un modo similar a les estructures dels arbres, els pilars disponien de tres parts diferenciades; basa, fuste i capitel. La basa i el capitell eren formes eixamplades l'objectiu bàsic de les quals era evitar el punzonado o càrregues excessivament concentrades, tant de la coberta sobre el pilar, com del pilar sobre el sol. El fuste pel contrari no requeria ser tan ample, per lo que suponia un aforro de pes fer-ho més prim que la basa i el capitel. En morfologia molt elaborades antany, en l'Edat Mija es retorna al començ d'una evolució en la morfologia dels pilars. El pilar evoluciona des dels quadrats als cruciformes, dels pilars exents que donen soport als nervis de les voltes, a integrar-els en el pilar. Esta evolució en la que els nervis i arcs de coberta tenen continuïtat fins al ferm, explota una corrent de vanaglòria escultòriques en la que la secció del soport es complica fins a llímits difícilment alcanzables. Més tart varen proliferar les columnillas primes o baquetones en els soports i els acanalados en forma d'estrela. Esta evolució du a un pilar més complex (fasciculado), que té el fuste format per vàries columnillas primes (baquetones), lo que permet multiplicar les possibilitats de soport i la seua continuïtat en els nervis de la cúpules. Els periodos següents prenen el camí de la simplificació i senzillea dels processos, en benefici d'uns conceptes arquitectònics més clars. En l'actualitat els pilars es realisen habitualment en formigó armat i/o acer. Estos materials, a diferència dels pilars de blocs de pedra units per morters, tenen la capacitat de soportar esforços de tracció i flexiones molt majors. En els pilars de blocs, qualsevol càrrega excèntrica o llaugera flexión produïx una major separació dels blocs en la fibra menys comprimida i una major compressió en el costat opost, condicionant directament l'altura d'un pilar a la seua secció, obligant a aumentar proporcionalment la secció travessera dels pilars si es construïxen edificis més alts. En les modernes tècniques constructives d'estructura metàlica i formigó armat ha disminuït molt la necessitat de capitells o bases àmplies.
Els pilars en els distints periodos
Des de l'Edat Mija, les columnes poden classificar-se de manera simplificada en varis periodos, podent trobar-se diversitat de tipologies en un mateix edifici. Els periodos poden diferenciar-se en: paleocristiano, prerrománico, bizantino, romànic, islàmic, gòtic i renaixença:
- L'art Islàmic naix en el VII per a expressar la nova religiositat musulmana. Destaca l'arquitectura sobre les demés arts, i la mesquita i els palaus sobre els demés construccions. Es diu que la columna, l'arc i la cúpula són la senya d'identitat de l'arquitectura, aportant bellea i originalitat.
- El Gòtic és el periodo evolutiu de l'arquitectura, en el que es realisen el bot evolutiu més notable de l'història de l'arquitectura. Partint de soports exents en columnes igualment exentes o yuxtapostes pròpies del prerrománico i la seua evolució cap al adosamiento dels elements exents en un element constructiu únic del romànic. Els baquetones són nervis de continuació des de la cúpula, que es multipliquen fins a l'infinit en este periodo donada a l'excepcional calitat dels artesans i de les tècniques de tallat.
- La Renaixença és el moment de l'història en el que es passa del món medieval al món modern. La simplificació dels models tradicionals del gòtic i la seua interpretació del món clàssic, va produir uns pilars que substituïen a les pilastres i baquetones tradicionals i només es llimitaven a dividir les distintes naus de l'iglésia.
- En el Barroc es varen dur els alvanços en les tècniques de tallat de la pedra a la seua màxima expressió, representada en les columnes torsionades salomónicas.
- En el Neoclàssic es varen revisar els models tradicionals, retornant models clàssics pero en reinterpretació i llicències compositives.
Vore també
Referències
- ↑ (1990) , Madrit - Espanya: Akal, p. 164. ISBN 978-84-460-0924-5.
- El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de l'Enciclopedia Libre Universal, publicada en castellà baix la llicència Creative Commons Compartir-Igual 3.0.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pilar.
Erro al crear miniatura: Pilar en el Viccionari.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pilar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.