Anar al contingut

Parròquia (religió)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Parròquia (religió)

La parròquia —del llatí parochĭa, i este del grec παροικία paroikía (habitar prop)— és una divisió territorial de les iglésies cristianes. També coneguda com feligresía, és una de les parts d'una diòcesis resultants de la separació territorial en l'organisació de l'Iglésia catòlica, que assigna a cada territori el seu corresponent iglésia parroquial, en pobles i llocs determinats, en el seu titular rector com retor de la mateixa al recapte dels seus feligresos. Són denominades cuasiparroquias quan formen part de la divisió d'un vicariato o d'una prefectura apostólica. La parròquia es troba en l'Iglésia catòlica, l'Iglésia ortodoxa, l'Iglésia d'Anglaterra, l'Iglésia d'Escòcia, l'Iglésia de Suècia, l'Iglésia metodista unida i les Iglésies presbiterianas. El terme parròquia també designa a l'iglésia parroquial i a la seua comunitat de fidels. Cada parròquia conta en un sant patró o una advocación de la Verge María, i normalment se celebra una festa patronal el dia de la seua commemoració llitúrgica. En molts pobles, eixa data coincidix en les festes majors delloc.

Iglésia catòlica

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Eixemple de Parròquia: Este temple és la sèu de la Parròquia de Sant Nicolás de Tolentino, pertanyent a la diòcesis de Tacámbaro

En l'Iglésia catòlica la parròquia és la comunitat de fidels catòlics, pertanyent a una Iglésia particular (generalment a una diòcesis) que està baix l'atenció pastoral d'un sacerdot, que es designa com retor.

La parròquia és una determinada comunitat de fidels constituïda de modo estable en l'Iglésia particular, que la seua cura pastoral, baix l'autoritat del bisbe diocesà, s'encomana a un retor, com el seu pastor propi’ (CIC ca. 515, 1). És elloc a on tots els fidels poden reunir-se per a la celebració dominical de la Eucaristía. La parròquia inicia al poble cristià en l'expressió ordinària de la vida llitúrgica, li congrega en esta celebració; li ensenya la doctrina salvífica de Crist. Practica la caritat del Senyor en obres bones i fraternas:
No pots orar en casa com en l'iglésia, a on són molts els reunits, a on el crit de tots s'eleva a Deu com des d'un sol cor. Hi ha en ella alguna cosa més: l'unió dels esperits, l'harmonia de les ànimes, el víncul de la caritat, les oracions dels sacerdots.
Sant Joan Crisóstomo, (incomprehens 3,6).

Generalment les parròquies es definixen per un territori. És dir, pertanyen a la parròquia tots els fidels que habiten dins dels llímits territorials de la parròquia. També és possible establir parròquies personals en funció del rito, llengua o nacionalitat dels fidels d'un territori "o inclús per una atra determinada raó". Aixina el cànon 813 permet l'erecció d'una parròquia per a estudiants universitaris i algunes diòcesis han erigit parròquies per a persones sordes.[1] El cànon 374 establix que les parròquies propenques poden agrupar-se entre sí, per a formar, per eixemple, arciprestazgos. Originàriament les parròquies es varen crear per l'Iglésia catòlica i estaven formades per un chicotet territori (varis pobles o llogarets) que s'assignaven a un cura.

Erro al crear miniatura:
Parròquia Santa Lucía, en Buenos Aires, Argentina.

El sacerdot s'encarregava d'oficiar missas, funeralés, batismes, bodas, confessions, confirmacions principalment als que estan en perill de mort, l'unció de malts i tots els sacraments a excepció del orde sacerdotal; ademés d'oferir consol als habitants i feligresos de la mateixa, també estenia els seus servicis als distints temples i capelles dels pobles que formaven la parròquia. La funció del retor va aplegar a ser molt important, actuant com a conseller per a les famílies, de mediador en els conflictes, i inclús eixercint funcions de juge de pau o veedor.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Pedro María Garín Urionabarrenechea, Llegislació de l'Iglésia catòlica, Universitat de Deusto, 2009, ISBN 8498308259 i 9788498308259, 576 pàgines.[2]
  • CÒDIC DE DRET CANÒNIC: Juan Pablo II, 25 de giner de 1983.[3][4][5]
  • Enciclopèdia Universal Ilustrada Espasa Calp. Madrit any 1958.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Pedro María Reis Viscaí, iuscanonicum. org/index. php/organizacion-eclesiastica/les-iglesias-particulares/184-naturaleza-de-la-parroquia-en-el-derecho-canonico. html Naturalea de la parròquia en el dret canònic, lloc digital 'Ius Canonicum'.
  2. ↑ Pedro María Garín Urionabarrenechea, google. com. uy/books/about/Legislaci%C3%B3n_de_la_Iglesia_cat%C3%B3lica. html? id=RZ_7LBjP1WwC&redir_esc=y Llegislació de l'Iglésia catòlica, Universitat de Deusto, 2009, ISBN 8498308259 i 9788498308259, 576 pàgines.
  3. ↑ vatican. va/archive/ESL0020/_INDEX. HTM CÒDIC DE DRET CANÒNIC: Juan Pablo II, lloc digital 'Vaticà', 25 de rnero de 1983.
  4. ↑ corazones. org/diccionario/ley_canonica. htm Dret Canònic: Llei Canònica corazones. org/diccionario/ley_canonica. htm archivat en Wayback Machine., lloc digital 'Cors'.
  5. ↑ corazones. org/doc/ley_canonica/@indiceCodigo. htm CÒDIC DE DRET CANÒNIC: Llei Canònica, lloc digital 'Cors'.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Parròquia_(religió)&oldid=1117462»