Vicari

Model d'escut d'armes dels vicaris generals

Un vicari (del llatí vicarĭus, mateix significat), en castellà, vicario, segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és:

1.-s. m. Persona que assistix a un superior en les seues obligacions, i que el pot suplir i representar quan està absent o indispost.
2.-Rel. El segon superior jeràrquic en una orde religiosa.
3.-Rel. Sacerdot que eixercix la seua missió pastoral en una parròquia sense haver segut ordenat ecònom.

El Diccionari, també comenta dos classes de vicariat:

Rel. Vicari General, en la jerarquia eclesiàstica, qui té l'autoritat de substituir o representar al bisbe.
Vicari Capitular, dignitat eclesiàstica elegida per un capítul catedralici per a eixercir l'autoritat del bisbe, en una diòcesis vacant.

Es denomina vicari a la persona que eixercix les funcions d'una atra, en tot o en part per delegació i mai en caràcter propi; la substituïx per temps indefinit o determinat. Actualment el seu us és merament eclesiàstic. De forma més senzilla es pot dir que un vicari és aquell que pren el lloc d'un atre, el suplent, el substitut.

Pot delegar en el vicari, be la persona substituïda, be aquella atra que tinga facultat per ad això. En el dret canònic, la veu de vicari pren carta de naturalea en els primers sigles del catolicisme, quan es varen nomenar vicaries els tribunals de justícia i vicaris els seus regidors.