Almena
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Merlón . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
_04.jpg)
Una almena[1] o merlón[2] és la secció vertical sòlida d'una crestería típica de l'arquitectura militar migeval.[3] Es tracta de cada u dels eixints verticals i rectangulars disposts a intervals regulars que coronen els murs perimetrals de castells, torres defensives, etc., construïts en l'Edat Mija. Els espais oberts que es troben entre les mateixes podien ser utilisats com saeteras per als arqueros i també per a els qui tiraven aigua hervir. La seua funció principal era la de "defensa passiva" protegint aixina als habitants de la plaça dels asediantes o per a contraatacar garantisant-se certa protecció. També podien funcionar com defensa activa podent ser retirats llançant-els sobre els atacants que intentaven escalar els murs o que s'agrupaven davant de la porta.
Etimologia
La paraula almena deriva dellatí minae que significa eixint'.[4] El terme merlón prové de l'idioma francés, adaptat del italià merlone, possiblement una forma abreviada de mergola (saetera de la muralla),[5] conectada al llatí mergae (forqueta), o d'un diminutiu moerulus, de murus o moerus (una paret). Una etimologia alternativa sugerix que ellatí migeval merulus (mencionat des de finals del sigle X) va funcionar com un diminutiu dellatí merle, "merla", que expressa una image d'este pardal posat en una paret.
Diferents formes
És habitual que els merlones anaren blocs rectangulars, encara que es poden trobar algunes particularitats. En les antigues muralles Mesopotámicas hi havia merlones escalonats, forma que es va reproduir en la arquitectura persa, i per mig d'esta a la arquitectura islàmica. En l'Espanya de la Alta Edat Mija (fins al sigle X) les almenas dels castells romànics estaven coronades per una pedra piramidal sobre el bloc rectangular. Es tracta d'un tipo d'almena conservada en els antics castells del Alt Aragó i en uns atres com el castell d'Úrbel, en Burgos. En Itàlia de la Baixa Edat Mija les guerres entre güelfos i gibelinos que es varen desenrollar a partir del sigle XII varen provocar que es construïren dos tipos d'almenas diferents, en les que s'identificava a quin bando pertanyia la fortificació:
- Els merlones güelfos, que tenen la part superior quadrada.
- Els merlones gibelinos que tenen la part superior en forma de coa d'oroneta.
-
Merlones en la Alcazaba-castell de Badajoz (Espanya).
Referències
- ↑ «Almena», en Diccionari de la Llengua Espanyola (22ª ed.). Real Acadèmia Espanyola (2001). Consultat el 27 de juny de 2011.
- ↑ «Merlón», en Diccionari de la Llengua Espanyola (22ª ed.). Real Acadèmia Espanyola (2001). Consultat el 27 de juny de 2011.
- ↑ Friar, Stephen (2003). The Sutton Companion to Castles, Sutton Publishing, Stroud, 2003, p. 202. ISBN 978-0-7509-3994-2
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ https://dle.rae.es/merl%C3%B3n
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Almena.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Almena» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.