Crestería

Crestería

Crestería gòtica de el XIII

Dibuixe de la zona superior almenada d'una torre defensiva

Per crestería (del llatí crista, "cresta", penacho) es poden entendre dos elements arquitectònics diferents:

• Com a element decoratiu.
• Com a part d'una construcció fortificada.

Element decoratiu

Conjunt de motius ornamentals i adorns, principalment del tipo vegetal o geomètric, repetits en série, habitualment d'estructura calada, que coronen la part alta d'un edifici o una techumbre. Va ser utilisat sobretot en l'arquitectura gòtica i renaixentista, pero també en la barroca o la modernista.

Crestería ceràmica del Mercat de Sant Miguel en Madrit (1913-1916).

El material més utilisat per a la construcció de la crestería va ser la pedra, amprant-se també el metal o la ceràmica.

En l'arquitectura maya

En l'arquitectura maya, un dels elements més característics era la crestería o pentine de sostre que coronava determinats edificis de l'èlit, com els situats en el cim de les piràmides o en el cim dels palaus, com símbol de poder.

La crestería solia compondre's de dos murs de mampostería perforats i recolzats un sobre l'atre que servien com a soport per a relleus o estàtues, principalment de deus i governants.

Crestería del temple de la Creu en Palenque, Mèxic.

En funció dels estils arquitectònics regionals establits per Geoge F. Andrews, es localisen cresterías principalment en el Petén Central, com el cas de Tikal, Usumacinta, com el cas de Yaxchilán o Chenes com en el cas d'Hochob.

Construccions fortificadas

En l'arquitectura militar de l'Edat Mija, es coneix en este nom a tota la part superior d'una edificació defensiva, com una fortalea o castell, formada per les almenas o merlón.