Petén

Petén, (en itzá: Noj Petén ‘Gran Illa’) oficialment el Departament de Petén, és un dels vintidós departaments que conformen la República de Guatemala, situat en l'extrem septentrional. Llimita al nort en l'estat mexicà de Campeche; al sur en els departaments d'Izabal i Alta Verapaz; al surest en el departament de Quiché; a l'est en Belize; i a l'oest en els estats mexicans de Tabasco i Chiapas. Posseïx una extensió territorial de 35 854 km², lo que ho convertix en el departament més extens de Guatemala aixina com en l'entitat sub-nacional més gran de Centroamérica. Els poblats de l'Illa de Flores i Santa Elena de la Creu conformen la capçalera departamental, la qual es troba aproximadament a 488 km de la Ciutat de Guatemala. Aproximadament un 60 % de la població és mestiza o ladina, del 40 % restant hi ha major pes entre els criollos i indígenes Itzá i Mopán, i en menor pes es troba la població negra o garífuna que habiten en els municipis propencs al sur de Belize i nort d'Izabal.

Petén

Etimologia

Del cholano clàssic: Petén, significa "illa", pero també "regió, província". Lo que els conecta és l'idea d'un àrea que està delimitada i per lo tant “circulada”. La raïl pet significa “redó, circular”, i petén es referix essencialment a la forma idealizada de l'espai en els mayas, ya siga una illa com Flores (cridada Petén , “l'Illa”, entre els itzáes moderns), o com una unitat territorial més gran (o petenil Yucatán significa “la província de Yucatán”).

Geografia física

Geologia

Este departament posseïx sols formats en alt percentage per torrentades cuaternarios, eocenos, paleoceno-eoceno, cretácico, i la presència de vàries falles, que provoquen els moviments telúrics. El departament comprén vàries conques marines sedimentarias, dins de les quals es varen depositar des de fins de l'Era Paleozoica, fa més de 200 millons d'anys, grans gruixa de roques sedimentarias que hui dia componen el subsol de la regió. Dins de les roques que afloren en la superfície es troben específicament profusas roques calcàreas que corresponen al periodo cretácico i que es varen originar fa aproximadament 100 millons d'anys. La topografia del departament és lleument variada, i es dividix en tres zones:

• Regió Baixa: Correspon a les planuras i els llacs, a on es troba la majoria de la població del departament, aixina com els seus grans praderias o sabanas.
• Regió Mija: Correspon les primeres altures, incloent els chicotets tossals de les valls dels rius Sant Pedro, Blau i Sant Joan.

• Regió Alta: Correspon els Montes Maya en la part oriental del departament, la de major elevació. Per les seues condicions climàtiques sempre ha segut una zona favorable per a l'establiment de la ganaderia i colónies agrícoles.

Orografia

• Petén té una altitut mija de 127 m s. n. m., per lo que està classificat com a terres baixes, les seues extensions de cadenes montanyoses no són variades, per lo que és considerat planicie. la Serra Mare que travessa la República s'estén cap al nort del país, en el nom de serra de Chamá. Des del departament d'Alta Verapaz entra a Petén, a on es dividix en varis ramals, sent el més conegut el de les montanyes Mayas, com se li designa en entrar al territori de Belize. El restant de l'orografia del Petén es reduïx a quatre ondulacions de poca altura, en direcció este-oest, que s'originen en les montanyes Mayas i s'estenen fins als tossals que estan junt al riu Usumacinta.

Hidrografia

Este departament és travessat per numerosos rius, les desembocadures de la qual es troben en el Mar Carib i en el Golf de Mèxic. Ademés, el departament conta en numerosos llacs i estanys.

Rius principals

• Usumacinta. Este riu és el més caudaloso del departament i de Guatemala.
• Mopán
• La Passió
• Sant Pedro
• Blau
• Sant Joan
• Salines

Lagos principals

• Petén Itzá. És el tercer llac més gran de Guatemala.
• Yaxhá
• El Tigre
• Salpetén

Zones de vida vegetal

De les 14 zones de vida vegetal en Guatemala, segons la classificació d'Holdridge, este departament, pel tipo de topografia existent en el seu terreny, conta en dos zones de vida. Estes són:

• Bosc humit subtropical càlit (bh-SC)
• Bosc molt humit subtropical càlit (bmh-SC)

Àrees protegides

Artícul principal → Reserva de la biosfera maya.

En els anys 1990, com a part de les polítiques estatals de preservació, es va desenrollar el model de reserva de la biosfera, implementat per l'UNESCO, per a eixercir un millor control sobre protecció del bosc tropical, el qual cobrix un 30 % de la part septentrional del departament.

Demografia

A continuació es presenta una llista de senyes demogràfiques recolectades segons el cens del 2018, en a on es destaquen tres pilars, com lo són la Població, Vivenda i Educació del Departament de Petén.

Guatemala conta en un total de 545,600 habitants registrats segons les senyes del Cens 2018 i per al 2024 s'estima una miqueta més de 640,000 persones en el departament. A pesar d'este creiximent demogràfic exponencial, la densitat de població de Petén es manté com la més baixa del país, condicionada per la concentració del poblament en l'àrea central i l'àmplia extensió de terres baix règim de protecció ambiental.Plantilla:Població històrica

Evolució demogràfica

Any	1880	1893	1921	1950	1964	1973	1981	1994	2002	2018	2024
Població	8278	6752	7820	15 908	26 562	67 020	131 927	224 884	366 735	545 600	640 151

 Població dels censos i conteos del Institut Nacional d'Estadística de Guatemala (INE) de 1880 a 2024.

Divisió política

Regió de Petén.

El Petén es dividix en quatre subregiones que agrupen un total de 14 municipis:

• Petén Nort: Sant Andrés, Sant Josep.

• Petén Sur: El Chal, Dolors, Poptún, Sant Luis, Sayaxché.

• Petén Est: Flores, Santa Ana, Melchor de Mencos (una gran part de Belize que encara està en disputa).

• Petén Oest: La Llibertat, Les Creus, Sant Francisco, Sant Benito.

Població segons municipi

N.	Municipi	Població (2018)
1	Sayaxché	93,414
2	La Llibertat	71,939
3	Sant Luis	67,038
4	Poptún	52,282
5	Sant Benito	43,841
6	'Flores'	38,186
7	'Sant Andrés'	32,878
8	'Les Creus'	32,715
9	Melchor de Mencos	28,238
10	'Dolors'	26,920
11	'Santa Ana'	21,970
12	'Sant Francisco'	15,371
13	El Chal	13,819
14	'Sant Josep'	6,989
-	Guatemala	545,600

Desenroll

L'informe de desenroll humà publicat en 2022, La celeritat del canvi, una mirada territorial del desenroll humà 2002–2019, a on es va observar el canvi i l'alvanç que hi ha hagut en el país entre 2002 i 2019. El Departament de Petén es va ubicar en el dècim sext lloc entre els 22 departaments de Guatemala. Petén ha tingut un creiximent sostenible passant de 0,507 a 0,624. Petén té 2 municipis en IDH Alt i 12 municipis en IDH Mig. <o>Flores</o> és el municipi en més desenroll en 0,720 d'IDH mentres Sayaxché està en la coa en 0,556.

N.	Municipi	IDH 2018	IDH 2002
1	'Flores'	0,720	0,597
2	Sant Benito	0,718	0,622
3	Poptún	0,648	0,540
4	Melchor de Mencos	0,647	0,543
5	Santa Ana	0,646	0,498
6	Sant Francisco	0,640	0,529
7	Dolors	0,625	0,485
8	El Chal	0,623	0,485
9	Sant Josep	0,596	0,528
10	La Llibertat	0,592	0,462
11	Les Creus	0,581	0,462
12	Sant Andrés	0,574	0,481
13	Sant Luis	0,572	0,441
14	Sayaxché	0,556	0,435
-	Guatemala	0,624	0,507

N.	Municipi	IDH Segons Indicadors
		Salut	Educació	Nivell de Vida
1	'Flores'	0,895	0,586	0,713
2	Sant Benito	0,896	0,592	0,697
3	Poptún	0,826	0,501	0,657
4	Melchor de Mencos	0,851	0,486	0,655
5	Santa Ana	0,860	0,495	0,633
6	Sant Francisco	0,871	0,471	0,639
7	Dolors	0,824	0,475	0,624
8	El Chal	0,809	0,476	0,628
9	Sant Josep	0,836	0,415	0,611
10	La Llibertat	0,817	0,416	0,612
11	Les Creus	0,767	0,417	0,614
12	Sant Andrés	0,764	0,402	0,618
13	Sant Luis	0,744	0,422	0,598
14	Sayaxché	0,726	0,407	0,582
-	Guatemala	0,820	0,468	0,634

Població que viu en el departament segons IDH

N.	Municipi	IDH 2018	Població (2018)	Segons Desenroll
1	'Flores'	0,720	38,186	82,027
2	Sant Benito	0,718	43,841
3	Poptún	0,648	52,282	463,573
4	Melchor de Mencos	0,647	28,238
5	Santa Ana	0,646	21,970
6	Sant Francisco	0,640	15,371
7	Dolors	0,625	26,920
8	El Chal	0,623	13,819
9	Sant Josep	0,596	6,989
10	La Llibertat	0,592	71,939
11	Les Creus	0,581	32,715
12	Sant Andrés	0,574	32,878
13	Sant Luis	0,572	67,038
14	Sayaxché	0,556	93,414
-	Guatemala	0,624

Història

Artícul principal → Història de Guatemala.

Época prehispánica

Artícul principal → Cultura maya.

Acrópolis central de Tikal

Vista aérea de l'Illa de Flores, capçalera departamental.

• Petén està situat en el nort del territori de Guatemala en lo que es denomina les terres baixes dels mayas. Esta civilisació es va desenrollar àmpliament en tal àmbit geogràfic mesoamericà durant els periodos preclàssic i clàssic. Posteriorment, despuix de l'arribada dels conquistadors espanyols, va servir Petén com a reducte defensiu dels itzaes, que a la seua tornada de la península de Yucatán, despuix de la ruptura de la Lliga de Mayapán, es varen tornar a establir en la regió refugiant-se en Tayasal, a on varen ser trobats pels europeus en 1525.

S'estima que Petén es trobava deshabitat a l'inici del tercer mileni abans de Crist. El periodo inicia aproximadament en l'any 1000 a. C. i termina rumbo al 320 d. C. es varen començar a desenrollar ciutats en la Conca del Mirador, com Nakbé, El Mirador, Cival i Sant Bartolo. El periodo clàssic va comprendre des dels anys 320 a 987 d. C. Els dos principals centres de la zona varen ser Uaxactún i Tikal.

Cronologia Maya

Periodo	Divisió		Anys
Arcaic			8000–2000 a. C.
Preclàssic	Preclàssic enjorn		2000–1000 a. C.
	Preclàssic mig	Preclàssic mig primerenc	1000–600 a. C.
		Preclàssic mig tardà	600–350 a. C.
	Preclàssic tardà	Preclàssic tardà inicial	350 a. C. –1 d. C.
		Preclàssic tardà posterior	1 d. C. – 159 d. C.
		Preclàssic Terminal	159–250 d. C.
Clàssic	Clàssic Primerenc		250–550 d. C.
	Clàssic Tardà		550–830 d. C.
	Clàssic Terminal		830–950 d. C.
Postclàssic	Postclàssic enjorn		950–1200 d. C.
	Postclàssic tardà		1200–1539 d. C.
conquista espanyola			1511–1697 d. C.

En la finalitat del periodo clàssic, els grans centres urbans de Petén es varen deshabitar i la població maya es va desplaçar retornant alguns grups mayas al altiplano guatemaltec i uns atres es varen traslladar al nort cap a la península de Yucatán en a on ya s'havien establit grups importants duts per migracions anteriors que varen poblar tota la regió septentrional de la península. En el temps i l'interacció en grups que també varen aplegar provinents d'occident es varen dividir en diferents pobles com els cocomes, els tutul xiues, els itzaes i els couohés, entre uns atres.

Colonisació

conquista

Artícul principal → conquista del Petén.

La colonisació en el departament es va desenrollar d'una forma diferent i més tardana que el restant de Guatemala. Es considera a Hernán Cortés com el primer europeu en conéixer el territori, qui durant una expedició des de Mèxic a les Hibueras en 1525 va aplegar a Tayasal. No obstant, la conquista no es va portar a terme degut a que el territori no era d'interés per a la Corona espanyola. Per açò, Petén va permanéixer independent durant 150 anys més. En la segona mitat d'el XVII la regió es va convertir en motiu d'interés com a ruta comercial, per lo que varen començar diverses campanyes de conquista. Els itzáes havien resistit tots els intents de conquista espanyola des de 1524. En 1622 una expedició militar encapçalada pel capità Francisco de Mirons, acompanyada pel flare franciscano Diego Prim, va eixir de Yucatán; esta expedició es va convertir en un desastre per als espanyols que varen ser massacrats pels itzáes. En 1628 els taque ch'ol en el sur varen ser posats baix l'administració del governador colonial de Verapaz formant part de la Capitania General de Guatemala. En 1633 els taque ch'ol es varen rebelar infructuosament contra el domini espanyol. En 1695 una expedició militar va eixir de Guatemala, va tractar d'aplegar allac Petén Itzá; esta va ser seguida per misionero que varen eixir de Mèrida en 1696, i en 1697 per l'expedició de Martín d'Urzúa i Arizmendi, que va eixir de Yucatán i que va resultar en la derrota final dels regnes independents del centre de Petén que tenien la seua sèu en l'illa de Nojpetén —la moderna ciutat de Flores— i la seua incorporació en l'Imperi espanyol.

Cronologia de la conquista de Petén

Data	Event	Departament modern de Guatemala
1618	Misionero franciscanos apleguen a Nojpetén, capital dels itzáes	Petén
1619	Atres expedicions misionero a Nojpetén	Petén
1684	Reducció de Sant Mateo Ixtatán i Santa Eulia	Huehuetenango
29 de giner de 1686	Melchor Rodríguez Mazariegos ix d'Huehuetenango, encapçalant una expedició contra els lacandones	Huehuetenango
1695	El fra franciscano Andrés d'Avendaño tracta de convertir als itzáes	Petén
28 de febrer de 1695	Expedicions espanyoles contra el poble lacandón ixen simultàneament de Cobán, Sant Mateo Ixtatán i Ocosingo	Alta Verapaz, Huehuetenango i Chiapas
1696	El fra Andrés d'Avendaño es veu obligat a fugir de Nojpetén	Petén
13 de març de 1697	Nojpetén cau als espanyols despuix d'una feroç batalla i és rebatejat com a Nostra Senyora dels Remeis	Petén

Periodo Colonial (1697-1821)

Despuix de la conquista, es va edificar sobre les ruïnes de Tayasal una guarnició militar denominada La nostra Senyora dels Remeis i Sant Pablo del Itza. Poc a poc es varen assentar famílies espanyoles i va començar el traçat de l'illa, la qual va ser poblada en l'estil espanyol renaixentiste de l'época. Durant este periodo, Petén era part del partit de la Verapaz. En 1814 va ser segregat de dit territori i elevat a categoria de corregimiento.

XIX

Creació del districte de Petén en la Verapaz

Artícul principal → Independència de Centroamérica.

l'Estat de Guatemala va ser definit de la següent forma per l'Assamblea Constituent de dit estat que va emetre la constitució del mateix l'11 d'octubre de 1825: «l'estat conservarà la denominació de Estat de Guatemala i ho formen els pobles de Guatemala, reunits en un sol cos. L'estat de Guatemala és sobirà, independent i lliure en el seu govern i administració interior.»

• Petén va ser un dels districtes depenents originals de l'Estat de Guatemala en 1825; es trobava en el departament de Verapaz la capçalera del qual era Cobán i tenia als municipis de Cobán, Cahabón, Tactic, Salamá i Rabinal, ademés del districte de Petén.

La constitució de l'Estat de 1825 també va estipular els circuits per a impartir justícia; en Petén estos varen ser:

Circuits dels Districtes per a impartir justícia en Petén en 1825

N.º	Circuit	Poblats
1	Flores	Sant Benito, Flores, Sant Josep i Sant Andrés

Temple de Tikal dibuixat per Eusebio Lara en 1853.

Mapa de Guatemala en 1839. Observe's les fronteres no delimitades en Mèxic en Yucatán i Chiapas, i que Belize encara era únicament un assentament anglés.

Després de l'independència de Centroamérica de 1821 Petén va continuar sent un corregimiento. El 29 d'octubre de 1825, se li va donar a la capçalera «Remeis del Itzá» la categoria de Vila. El 18 de maig de 1830, s'acorda en honor a Cirilo Flores, el Vicejefe de l'Estat de Guatemala, posar-li el nom de Flors a la capçalera departamental en lloc de «Remeis del Itzá», i concedir-li el títul de ciutat. la Guerra de Castes entre els natius mayas del sur i orient de Yucatán —llavors una nació independent— i la població de blancs (criollos i mestizos), que es trobava establida en la porció occidental de la península de Yucatán, es varen iniciar en el més de juliol de 1847, poc en acabant de que Guatemala es declarara com una república el 21 de març d'eixe any.

A partir de 1850 va començar a donar-se el poblament del restant del territori petenero, apareixent nous municipis producte en part d'onades de colonisació, molts d'ells refugiats yucatecos. És durant esta época que sorgix el nom del corregidor Modest Méndez, qui va ser corregidor de la regió de 1846 a 1859. Durant l'época del general Rafael Carrera i Turcios (1840-1865), els corregidores tenien enorme poder en les seues regions; de fet, açò era particularment evident en Petén en el que Méndez era pràcticament un rei puix fungía no solament com corregidor, sino que ademés era el juge de pau i l'home més sapient de la regió. Méndez, més que ningú, era l'image de Petén: una mescla de virtut i cinisme, pretensions absurdes i verdaders ardits heròics en les jungles de la regió: no solament va trobar ciutats perdudes, sino que va negociar tractats de pau durant la Guerra de Castes. De fet, els peteneros en eixe moment no sabien —i no els preocupava saber— si eren yucatecos, mexicans, guatemalteco o part del feu privat de Modest Méndez.

En març de 1848, Méndez va organisar una expedició en la selva, durant la qual varen descobrir la ciutat maya de Tikal. El Corregidor anava acompanyat d'Antonio Matos i José María Garma, abdós regidors, de la mateixa manera que dels senyors Ambrosio Tut, Vicente Díaz i Bernabé Castellà i del mestre Eusebio Lara. Lara va ser el primer realisar dibuixos dels temples i esteles, els quals varen ser adjuntats a l'informe oficial que el coronel Méndez va enviar al general Rafael Carrera i Turcios, informant-li del descobriment de les ruïnes de Tikal En 1852, novament en una expedició, va descobrir els llocs d'Ixkún i Ixtutz. No obstant, els dibuixos que corresponen a estos descobriments, publicats en 1854. sugerixen que l'autor podria ser un atre artiste, i no Eusebio Lara, pero açò no s'ha comprovat. Méndez va ser substituït per José Vidaurre en 1860, i va morir en 1863, després de que per orgull, haguera rebujat que se li otorgara el seu antic lloc de corregidor, i participant en intrigues locals fins al final.

Elevació a categoria de departament

El 12 de setembre de 1839, després de la separació del Estat dels Alts, l'Estat de Guatemala es va reorganisar en sèt departaments i dos districtes independents:

• Departaments: Chimaltenango, Chiquimula, Escuintla, Guatemala, Mita, Sacatepéquez, i Verapaz
• Districtes: Izabal i Petén

Aparte dels districtes independents, va haver també districtes adscrits als departaments, com va ser el cas d'Amatitlán. La diferència entre els departaments i els districtes independents era que els departaments varen ser instituïts en a on hi havia curatos i poblats definits, mentres que els districtes ho varen anar en les regions més alluntades i inhòspites de l'estat. Els poblats varen ser definits utilisant ellistat que va generar el govern del Dr. Mariano Gálvez en 1836 per a implementar els fracassats juïns de jurats, i cada departament estava dividit en districtes menors per al seu millor govern.

Despuix de la sanguinosa recuperació de l'Estat dels Alts per part del general Rafael Carrera, el 26 de febrer de 1840 els departaments del mateix, Quetzaltenango i el barri, es varen reintegrar a l'Estat de Guatemala a petició dels pobladors indígenes de les municipalitat fòra de Quetzaltenango. No obstant, despuix de l'eixida de Carrera del poder en 1848, l'Estat dels Alts novament es va separar de Guatemala, pero quan era imminent la tornada del caudillo conservador, el 8 de maig de 1849 es va firmar un conveni entre el general Mariano Parets, president de la República de Guatemala i el general Agustín Guzmán en la ciutat d'Antiga Guatemala per a que els territoris separats es varen reincorporar a la nació guatemalteca.

El 8 de maig de 1866, el govern del mariscal Vicente Cerna i Cerna va elevar a Petén a la categoria de departament per l'acort que diu:

Palau de Govern

Guatemala 8 de maig de 1866,

Havent pres en consideració la solicitut feta per la municipalitat de Sant Marcos, per a que el districte d'este nom anara elevat al ranc de departament: atenent a que el nom de districte que duen fins al dia d'hui algunes divisions territorials de la república, la que va tindre el seu orige en un sistema que ya no existix; i

Considerant aixina mateix, que el règim polític militar, judicial i econòmic és actualment uniforme en la república. El President

En us de les facultats que li dona el decret del 9 de setembre de 1839, té a be acordar:

-Que els territoris de Sant Marcos, Huehuetenango, Petén, Izabal i Amatitlán, que han conservat la denominació de districtes, se'ls done en lo sucesivo la de departament, devent en conseqüència les seues autoritats prendre les mateixes denominacions que usen les dels atres departaments de la república, sense que cap d'ells conserve dependència d'un atre en el seu règim polític i administratiu. Comunique's a qui corresponga i publique's en la Gasseta Oficial.

Comissió de Llímits en Mèxic

Vore també: Tractat Herrera-Mariscal i Claudio Urrutia

Comissió d'ingeniers de Guatemala en el proyecte de la delimitació de llímits en Mèxic.

Mapa de Guatemala en 1884. Observe's que Petén ya està delimitat per les fronteres en Mèxic i en Belize.

Croquis dels llímits de Guatemala i Mèxic després de que la comissió de llímits concloguera els treballs topogràfics en 1896.

Les fronteres de Petén en Mèxic es varen establir per un procés prolongat i tortuoso que es varen iniciar en un conveni celebrat en la capital de Mèxic el 7 de decembre de 1877 pels representants d'abdós països, varen ser nomenades dos comissions d'ingeniers, una per cada nació per a que reconegueren la frontera i alçaren un pla que servira per a les negociacions entre els dos països; encara que es va fer un mapa de la frontera compresa entre les faldes del volcà Tacaná i l'oceà Pacífic, es va celebrar la reunió del president Just Rufino Barris i Matías Romero, representant mexicà, en Nova York el 12 d'agost de 1882, en la que es varen assentar les bases per a un conveni sobre llímits, en les quals va fer constar que Guatemala prescindia dels drets que li assistiren sobre Chiapas i Soconusco i es varen fixar els llímits definitius. En novembre de 1883, es va donar principi al traçat de la frontera i a l'alçament del pla topogràfic dels seus voltants, sent cap de la comissió guatemalteca l'astrònom Mills Roc, i els seus colaboradors Edwin Rockstroh, Felipe Rodríguez, Manuel Barrera i Claudio Urrutia. En el primer any de treball es va aplegar únicament al cerro Ixbul, i en el següent es va buscar aplegar al Riu Usumacinta o al Riu Chixoy, pero va anar en extrem difícil degut a que no hi havia camins en l'àrea. Lo més difícil de sobrellevar va ser lo inhòspit de la regió d'Ixcán en a on en sis mesos varen morir prop de trescents ajudants. I, per últim, es varen trobar en que el riu Chixoy estava més a l'est de lo que es creïa i ho varen anar a trobar prop de Cobán, molt llunt de la frontera en Mèxic. Ni Urrutia ni Rockstroh varen continuar en la comissió, que entre 1884 i 1895 va treballar en estudis i traçats de les llínees de l'oest i nort del Petén.

En 1895 va haver un atre conveni entre el ministre de Guatemala en Mèxic, Sr. Emilio de León i el govern mexicà i es va organisar una nova comissió guatemalteca. En esta oportunitat, el cap de la comissió va ser l'ingenier Urrutia i els seus colaboradors varen ser els ingeniers Manuel Amézquita, Fabián Ortiz i Ricardo Walker, junt en els ajudants Rafael Aldana, Abraham Flores, José Víctor Mejía De León i Francisco Reis. En setembre d'eixe any es varen fer presents en la capçalera del Petén en a on ser varen reunir en la comissió mexicana. Després d'estudiar les diverses llínees traçades per abdós comissions, es va aplegar al conveni definitiu en giner de 1896, quan es varen construir quinze monuments que demarcaban la frontera.

En el seu informe al Govern de la República de Guatemala en 1900, Urrutia va indicar que: «[...] el tractat va ser fatal per a Guatemala. En tot en lo que la qüestió de llímits es va relacionar durant aquella época, existix alguna cosa amagat que ningú ha pogut descobrir, i que va obligar a les persones que varen prendre part en això per Guatemala a procedir festinadamente o com si obligats per una pressió poderosa, varen tractar els assunts en idees alienes o d'una manera inconscient». I després continua: «Guatemala va perdre per una part prop de 15.000 km i va guanyar per una atra, cosa de 5,140 km. Resultat: Una pèrdua de 10,300 km. Guatemala va perdre catorze pobles, dèneu llogarets i cincuenta y cuatro rancherías, en més de quinze mil guatemalteco, mentres que Mèxic va perdre un poble i vintihuit rancherías en 2500 habitants: juge's l'equitat en les compensació».

Tots els eixemplars de la Memòria sobre la Qüestió de Llímits varen ser arreplegats per órdens del president Manuel Estrada Cabrera poc despuix d'haver-se repartit; i d'acort a l'historiadora Solís Castañeda, lo mateix va ocórrer en la segona edició -1964- i en ellibre 'Grandea i Misèries de la Vida Diplomàtica', els quals varen ser comissat en 1968 per instruccions del Ministeri de Relacions Exteriors del govern dellicenciat Juliol César Méndez Montenegro.

XX

Vore també: Història de l'aviació en Guatemala

Inici d'explotació forestal

El XX marca l'inici de l'explotació, transformació i exportació agroforestal en Petén. Durant este temps existia un desinterés per part de les autoritats locals i centrals per conectar abdós regions. En els anys 20, la ciutat de Santa Elena de Santa Creu es desenrolla com a efecte de l'expansió de Flores, i al conurbarse en Sant Benito comença a parlar-se d'àrea central per a referir-se a la capçalera. L'espina dorsal de l'economia era l'explotació del chicle i el caucho, el principal mercat del qual eren Mèxic, Estats Units i Belize, en els qui ademés es mantenien majors enllaços culturals que en Guatemala. Durant este periodo es dona un gran auge al desenroll d'aeròdroms en tot el departament, aplegant a contabilisar-se 14 per a 1950.

FYDEP

Despuix de la contrarrevolución de 1954, el govern guatemaltec va crear el Consell de Planificació Econòmica (CNPE) i va escomençar a utilisar estratègies de lliure mercat, assessorat pel Banc Mundial i l'Administració de Cooperació Internacional (ICA) del govern dels Estats Units. El CNPE i la ICA varen crear la Direcció general d'Assunts Agraris (DGAA), la qual es va encarregar de desmantellar i anular els efectes del Decret 900 de Reforma Agrària del govern de Jacobo Árbenz Guzmán. En 1959, es va aprovar el decret llei 1286 que va crear l'Empresa Nacional de Foment i Desenroll Econòmic del Petén (FYDEP), dependència de la Presidència de la República, i que s'encarregaria del procés colonizador del departament de Petén; en la pràctica, el FYDEP va estar dirigit per militars i va ser una dependència del Ministeri de la Defensa; paralament, la DGAA es va encarregar de la faixa geogràfica que colindar en ellímit departamental de Petén i les fronteres de Belize, Hondures i Mèxic, i que en el temps es cridaria Franja Travessera del Nort (FTN). Ademés de ser un ent observador que reunia totes les responsabilitats d'un govern autònom, el FYDEP va desenrollar un complex aparat burocràtic per a atraure al departament a les esferes d'influència de Ciutat de Guatemala i aprofitar les ya vulnerables reserves naturals. Entre les seues funcions varen descollar:

• Construir una carretera que unira a Petén en el restant del país per a alluntar-ho de l'influència mexicana.^{cita requerida}
• Millorar el control sobre Belize (en el qual existia un diferendo territorial) per a evitar la seua pèrdua.
• Promoure la migració selectiva de llauradors guatemaltecs del sur i l'orient en la finalitat d'aliviar la crisis agrària del restant de Guatemala.
• Generar els plans d'ordenament territorial concordes als interessos del país. No obstant, durant les décades següents les seues funcions varen ser transformant-se d'acort als problemes de cada época; la població es cuadriplica, principalment en l'àrea rural gràcies a les comunitats implantades pel FYDEP. En la década de 1970, dins del marc de la guerra civil de Guatemala, el territori no va escapar a els efectos d'el conflicte, principalment en el territori de La Llibertat, a on varen ocórrer numeroses massacres contra la població llauradora. Encara que en este periodo no es va poder evitar el creiximent en l'explotació de recursos forestals, va anar el temps en que el turisme i l'explotació petrolera comencen a establir-se. El FYDEP va terminar les seues funcions a mitan dels anys 80, tenint en els últims anys funciones diverses als objectius originals.

Religió

Artícul principal → Religió en Guatemala.

Després de la conquista del Petén en 1697, i durant el xix, pràcticament tota la població creent del departament professava la religió catòlica; no obstant, despuix del derrocament del govern revolucionari de Jacobo Arbenz Guzmán en 1954 varen ser sorgint atres denominacions cristianes, principalment de grups protestants en sèu en els Estats Units. Segons el cens realisat en 2002, les creències del departament es dividien aixina:

Membres de les principals denominacions religioses en Petén

Cristians			Atres religions (%)	Ateus o agnòstics (%)
Catòlics (%)	Protestants (%)	Atres denominacions (%)
44.7	36.9	0.4	0.4	18.7

Segons la qual, el percentage de relació entre el departament i el restant de Guatemala sobre cristians «catòlics» es manté de manera similar a regions com el Suroccidente, Noroccidente; en quant «protestants» es manté un nivell similar al Noroccidente i regió Central, cal destacar que el departament presenta la major població no creent del país.

Tradicions

Entre les seues tradicions es troben: La Chatona, El Caballito, Les Mesitas, la processó de la Santa Calavera, els Huastecos, els farols, el Ball del Venado, la enhiladera de flors, la crema del diable, el mort, el dia dels difunts.

Balls tradicionals peteneros

Els balls tradicionals del departament de Petén són «La Chatona» i «El Caballito».

La Chatona

Artícul principal → La Chatona.

En este ball es presenta una nina d'aproximadament dos metros d'altura, i es realisada durant les festes patronals dels municipis i atres festes. L'estructura de la nina permet que una persona entre en ella i puga sostindre-la per llarc temps mentres balla en les persones a la seua entorn.

El Caballito

Conegut també com a «Ball del Caballito de Tata Vicente», és un ball realisat per membres del grup folórico de la Casa de la Cultura de Sant Joan de Deu, en el municipi de Sant Francisco i constituïx una de la tradicions emblemàtiques del departament. Consistix en un ball en el que una persona s'introduïx en una armassó en forma de cavall en una considerable cantitat d'adorns i que sosté en abdós mans durant el ball, descollant des de la cintura cap a dalt simulant el ginet, mentres que les seues cames es convertixen en les del caballito.^{cita requerida}

El ball del caballito es realisa en les festes patronals dels municipis del departaments i en les festes pàtria i és tradicional que acompanye a atres balls tradicionals, especialment el de la Chatona i el tradicional ball espanyol de «Moros i Cristians».

Llegendes

En Petén es conten vàries llegendes com la del Crist Negre de Petén, el cavall de pedra d'Hernán Cortés, la princesa Sac Nicté, La Llorona, La Siguanaba, El Cadejo, el Tzizimite, la Ixtabay i la Pedra dels Compadres.^{cita requerida}

Festes patronals

Vore també: Festa patronal

Festes patronals del departament de Petén^{cita requerida}

Municipi	Data	En honor a |-	Flores	15 de giner	Crist Negre de Peten
Sant Josep	19 de març	Sant Josep
Sant Benito	3 d'abril	Sant Benito de Palermo
Poptún	29 d'abril	Sant Pedro Màrtir de Verona
Melchor de Mencos	18 de maig	Sant Martín de Porres
Dolors	30 de maig	Verge de Dolors
Sayaxché	13 de juny	Sant Antonio de Pàdua
Santa Ana	26 de juliol	Santa Ana
Santa Elena de la Creu	18 d'agost	Santa Elena de la Creu
Sant Luis	25 d'agost	Sant Luis IX Rei de França
Sant Francisco	4 d'octubre	Sant Francisco d'Assís
Sant Andrés	30 de novembre	Sant Andrés Apòstol
La Llibertat	12 de decembre	Verge de Guadalupe
Les Creus	1 al 5 de maig	Santa Creu

Idiomes

Els idiomes originaris d'este departament són l'itzá i el mopán. En zones limítrofes en Mèxic es parla també el lacandón i el maya yucateco, dels quals persistixen el Maya Itzá i el Maya Mopán. La majoria d'habitants parla l'espanyol com a idioma popular, encara que existix una part de població que parla l'idioma Maya Q'eqchí', especialment en els municipis de Sayaxché i Sant Luis.

Economia

Vore també: Turisme en Guatemala

Este departament respala la seua economia en vàries activitats com lo són les agrícoles, en cultius de dacsa, frijol, arròs, canya de sucre, tabac, henequen, maguey, café, hule, frutes, talla de fusta|fusta fina|fustes fines i precioses, chicozapote, etc.; les pecuàries, en la criança de ganado vacú de doble propòsit, la producció de làcteus, la seua fauna variada i abundant de vida selvada; i les artesanals, sent notòria la producció de teixits típics de cotó, sestearía, mobles de fusta, graneres i capells de palma, sucre, panela, jarcia, hamacas d'henequén, artículs en cuiro, etc. En el departament de Petén (del 100 % de la seua població) té un 60.8 % en pobrea o un 20.2 % en pobrea extrema segons senyes del PNUD 2014. org. gt/noticias/els-conflictos-en-guatemala-tienen-mucho-que-ver-con-les-desigualdades/

Centres turístics i arqueològics

Vore també: Conca del Petén, Conca del Mirador, i Museu Regional del Surest de Petén

Parc nacional Tikal a on es troba la ciutat de Tikal, la major del Clàssic Maya, rodejada d'una gran diversitat biològica.

En el Petén es va desenrollar, principalment durant el periodo clàssic mesoamericà, la cultura maya i en ell es troba una gran concentració d'antigues ciutats d'esta civilisació; entre dites ciutats es troben:

• Petén també posseïx sitis turístics com les grutas de Jobtzinaj, aixina com Naj Tunich, la cova que va iniciar l'interés per les coves mayas entre els arqueòlecs. el llac Petén Itzá, l'Estany de Yaxhá i la de Sacnab, i els rius que pertanyen a la denominada conca del Petén, la conca del Mirador i la conca del Usumacinta.^{cita requerida}

Educació

Artícul principal → Educació en Guatemala.

En la Ciutat de Santa Elena de la Creu i el departament existixen dependències de les següents universitats:

1. Universitat de Sant Carlos de Guatemala-CUDEP
2. Universitat Mariano Gálvez
3. Universitat Galeo
4. Universitat Panamericana
5. Universitat Rural
6. Universitat Dona vinci de Guatemala

Música

• Petén conta en pocs músics i grups musicals, destacant entre ells: El Tambor de la Tribu (roc alternatiu), Els Phoenix (soka), Paradise Band (reggae), Raúl Triquez (mixt), Ron Kalua (cumbia), Café en Llet (roc alternatiu), La Chiqueta Petenera, La Raça, Kayland (roc indie).

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Guatemala|20px|Vore el portal sobre Guatemala]] Portal:Guatemala. Contingut relacionat en Geografia.
• Claudio Urrutia
• Història Territorial de Guatemala
• Organisació territorial de Guatemala
• Història de la frontera de Belize, Guatemala i Mèxic
• Tractat Herrera-Mariscal
• Santa Elena de la Creu

Notes i referències

Bibliografia

• (2009) Diccionari Enciclopèdic de Guatemala, Guatemala: Universitat de Sant Carlos de Guatemala.
• (1998) Yucatán en el temps, Mèrida, Yucatán. ISBN 970 9071 04 1.
• Comissió Guatemalteca de Llímits en Mèxic (1900). Memòria sobre la qüestió de llímits entre Guatemala i Mèxic, Guatemala: Tipografia Nacional, pp. 325.
• Estrada-Belli, Francisco (2011). The First Maya Civilization: Ritual and Power Before the Classic Period (en en), Abingdon, Anglaterra; Nova York, EE. UU.: Routledge. OCLC 614990197. ISBN 978-0-415-42994-8.

• Guttmacher. «Religions by member percentage in Peten, Guatemala» (en en). Guttmacher. org. Consultat el 25 d'abril de 2017.
• (1984).«Nineteenth-century drawings of maya monuments in the Society's library».The Antiquaries Journal.The Society of Antiquaries of London.Londres, Anglaterra:64(1)

84-103.

• L'Ilustració Guatemalteca(1896).L'Ilustració Guatemalteca.Síguere, Guirola i Cía..Guatemala:I(13)

• (2005).«Ixkun, Dolors, Petén: Una introducció.».Ixkun, Petén, Guatemala: Exploracions en una ciutat de l'alt Mopan, 1985-2005.Atles Arqueològic de Guatemala, Direcció general del Patrimoni Cultural i Natural, Ministeri de Cultura i Deportes.

1–12.Consultat el 2 de febrer de 2011.

• (2012).«Maya collapse cycles».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.National Academy of Sciences.Washington, D. C., EE. UU.:109(45)

18237–18238.ISSN 1091-6490.

• (1899).«A glimpse at Guatemala, and some notes on the ancient mmonuments of Central America».John Murray.Londres:
• «Informe del Corregidor del Petén Modest Méndez de 6 de març de 1848».La Gasseta de Guatemala.Guatemala:
• (1869) Recopilació de les lleis de la República de Guatemala, Guatemala.
• (2012).«The contact period of central Petén, Guatemala in color».Social and Cultural Analysis, Department of Facult Publications.Stephen F. Austin State University.Nacogdoches, Texas, EE. UU.:Artícul 6

• Rugeley, Terry (2009). Of wonders and wise men: religion and popular cultures in southeast Mexico, 1800-1876 (en en), University of Texas Press. ISBN 9780292774711.
• Sharer, Robert J. (2006). The Ancient Maya, 6.ª edició (en en), Stanford, Califòrnia: Stanford University Press. OCLC 57577446. ISBN 0-8047-4817-9.
• Solano, Luis (2012). Contextualización històrica de la Franja Travessera del Nort (FTN), Centre d'Estudis i Documentació de la Frontera Occidental de Guatemala, CEDFOG.

• (2002).«Rafael Carrera i la creació de la República de Guatemala, 1821–1871».Serie monogràfica.CIRMA i Plumsock Mesoamerican Studies.(12)Consultat el 18 de giner de 2017.
• Woodward, Ralph Lee, Jr. (1993). Rafael Carrera and the Emergence of the Republic of Guatemala, 1821-1871 (Edició en llíneaEdició en llínea) (en en), Athens, Geòrgia EE. UU.: University of Geòrgia Press.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Petén.
• «8 de maig de 1866: s'eleven a departaments Amatitlán, Huehuetenango, Izabal, Petén i Sant Marcos». Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2017. Consultat el 8 de maig de 2016.
• comLa Casa del Deport Petenero
• guatelinda. com/thumbnails. php? album=6 Fotos de Petén Guatelinda. com
• ine. gob. gt Institut Nacional d'Estadística de Guatemala com a contingut lliure i compatible en la llicència GFDL utilisada en Wikipedia.
• com/cultura/2019/03/07/actualidad/1551921121_901326. htmlLestroballesenel Petén reescriuen l'història de la Guatemala precolombina