L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Periodo Clàssic mesoamericà

El Periodo Clàssic de la civilisació mesoamericana està marcat per la consolidació del procés urbà que s'estava gestant des del Preclàssic Tardà i posteriorment el Posclàssic, lo que ocorre cap al III Durant la primera part d'esta época, Mesoamérica va ser dominada per Teotihuacán. A partir d'el VIII, esta ciutat va iniciar un llarc procés de decadència que va permetre l'auge de les cultures maya, zapoteca i els cridats centres regionals del Epiclàssic.

Ubicació de Mesoamérica en el continent.

Característiques generals

 
Estela maya en Copán.

Periodo Clàssic mesoamericano, pot establir-se al voltant de l'any 200 a 900 d. C. No obstant, la cronologia varia en cada àrea cultural. Els antecedents del periodo es troben en l'última fase del Periodo Preclàssic, a partir de l'any 400 a. C., quan gràcies a un increment en l'eficiència de les tècniques agrícoles, va ocórrer una transformació en les societats de l'época (creiximent demogràfic, major divisió del treball i especialisació, i l'increment de l'intercanvi comercial). Els canvis tecnològics que varen fer possible esta transformació varen ser condicionats per factors específics de cada regió mesoamericana. Una activitat important per als mayas, zapotecas i teotihuacanos va ser la religió mesoamericana; varen escomençar a implementar l'agricultura per a transformar-la en intensiva: en sistemes de regat permanent, per eixemple; el producte bàsic va seguir sent la dacsa. En el mateix periodo clàssic va tindre lloc també un forcall de tradicions en l'àrea mesoamericana: una en el centre de Mèxic i l'atra per les ciutats mayas del nort. Tal diferenciació és visible sobretot en traces centrals del complex mesoamericano, com el calendari i els sistemes d'escritura. Un i uns atres varen ser dutes a la seua màxima complexitat en l'Àrea Maya. Llunt de lo que se suponia en bona part dels primers texts sobre les cultures del clàssic, hui se sap que, tant el centre de Mèxic com els estats mayas varen ser pobles guerrers, encara que mai al grau alcançat per les cultures del Periodo posclàssic mesoamericano. la guerra sembla ser un assunt central en l'història de l'Àrea Maya, com ho develan les esteles de l'época i les representacions iconografia d'escenes bèliques que s'han descobert en llocs com Toniná. En aquella regió varen florir vàries ciutats-estat hostils entre sí. Pel seu costat, Teotihuacán no va poder haver aplegat a ser el gran centre polític i econòmic que va anar sense fer us de la força, com també ho atesta l'iconografia de la ciutat; encara que sembla que les mateixes dimensions del poder teotihuacano varen lliurar a la ciutat d'hostilitats d'atres estats en competència. Igualment, Mont Albán es va impondre en els Valls Centrals d'Oaxaca per mig d'accions bèliques, segons demostren les esteles de conquista de l'Edifici J d'eixa ciutat. El comerç va jugar un paper important com a element de cohesió entre els mesoamericanos. Teotihuacán va tindre un paper important com a centre articulador de la major part dels intercanvis. Despuix del seu colapse, la ret comercial va decaure també, despuix de lo que varen sorgir centres regionals que no varen alcançar a tindre la posició que havia ocupat abans Teotihuacán. Un atre de les traces principals del Clàssic va ser l'urbanisme. Les ciutats eren cuidadosadament planificades i traçades. Les ciutats, ademés de ser centres administratius i religiosos, fungieron com a complexos productius i nodos comercials. Com a última senya, és necessari recalcar que en el clàssic es ‘cristalizaron’ la major part de les deïtats del panteón mesoamericano, i que la religió va ocupar un lloc important en l'estructura social com a auxiliar del poder polític. Presumiblement, el clero monopolisava el coneiximent de l'astronomia, la matemàtica, l'escritura i fins al comerç i la política. Existixen texts mayas esculpidos i pintats, que s'han identificat com a cronològics, astronòmics i històrics, encara que no són la font principal per al coneiximent dels mayas, puix estan realisats en la seua complexa escritura maya que encara està en procés de dessiframent. el Clàssic, que comprén de l'any 200 al 900, es caracterisa per un notable florecimiento cultural. No obstant, la cronologia varia en cada àrea cultural. En el mateix periodo clàssic va tindre lloc també un forcall de tradicions en l'àrea mesoamericana: una, encapçalada per Estereotipen, i l'atra per les ciutats mayas del nort.

Centre de Mèxic: Teotihuacán

 
Complex ceremonial de Teotihuacán.

Teotihuacán va ser «la ciutat mesoamericana per antonomàsia». Els seus orígens es remonten al preclàssic tardà o clàssic. Possiblement, despuix de les erupció del Xitle i en el decliu de Cuicuilco, Teotihuacán va aplegar a concentrar en eixa época el 75% de la població de la conca de Mèxic. El desenroll de Teotihuacán va estar recolzat, entre atres coses, en l'explotació dels recursos de l'entorn geogràfic i de la seua posició geogràfica estratègica com a encreuament de vàries rutes comercials. La cronologia teotihuacana es pot dividir en sis fases que són les següents que anem a nomenar a continuació:

  • Miccaelixis (150-250 d. C.): Expansió comercial. Construcció de la Calçada dels Morts, la Ciutadella i el Temple de Quetzalcóatl.
  • Tlamimilpa (250-400): Aument de la població. Construcció de la Piràmide de la Lluna, Temple dels Caragols Emplumados. Fundació del Barri Oaxaqueño. Presència teotihuacana en Mont Albán i Kaminaljuyú. Comerç d'obsidiana i ceràmica Anaranjado Prim.
  • Xolpan (400-550): Fase de major apogeu. 125 mil habitants.
  • Metepec (550-650): Decliu de la ciutat. 85 mil habitants. Incendi i saqueig. Pert l'hegemonia mesoamericana.
  • Oxtotípac i Xometla (650-850): Teotihuacán conserva la preeminència en el Altiplano. Els canvis en el model d'assentament en el Centre varen fer possible el sorgiment de la dicotomia camp/ciutat. Un punt interessant derivat d'esta díada és el motiu de l'alta concentració poblacional i el modo en que l'urbs es proveïa d'aliments. Se supon que Teotihuacán va deure contar en tècniques agrícoles que li permetrien satisfer la demanda de la seua enorme població. S'ha propost que entre elles es trobava el cultiu en chinampas en els pantans del Sant Joan (Sanders), la construcció de terrats, el guaret, i l'ocupació d'una part important dels residents de la ciutat en l'agricultura. De qualsevol manera, és casi segur que depengueren àmpliament de les collites de temporal, i que la seua dieta a pur de dacsa, carabassa, frijol i chile era complementada en caça, recolecció i peixca. Atres importants activitats econòmiques dels teotihuacanos eren la producció artesanal (objectes d'alfarería i de manufactura d'obsidiana) i el comerç de llarga distància. En abdós casos, va existir una important especialisació i, per la demanda, es va fer necessari modificar tècniques per a produir massivament (per eixemple, a través de l'utilisació de mòles i modelació sense torne en el cas de la alfarería). Dos expressions artístiques sobreixents en Teotihuacán varen ser l'escultura i l'arquitectura. Abdós tenien un caràcter públic i monumental. L'escultura era d'estil geomètric, i es representaven generalment animals i deïtats, associats en l'aigua i la fertilitat. L'arquitectura també tenia les seues traces peculiars, dels quals, el més important és l'ocupació de mòduls talús-tauler, d'àmplia difusió en l'época. L'escritura, la matemàtica, l'astronomia i el calendari mai varen ser desenrollades al nivell dels seus contemporàneus mayas. Se supon que açò es deu a certes característiques internes del sistema polític teotihuacano, açò és: que no necessitava d'una complexitat major en eixes tecnologies i coneiximents. Respecte a la seua organisació social, els investigadors han propost que la ciutat estava dividida en barris per linajes o per corporacions en ocupacions específiques. Lo que sí és segur és que el seu poder no podia erigir-se sobre l'estructura del parentesc, i que es tractava d'una ciutat multiétnica. Fins al moment, no és possible establir quin va ser el grup majoritari, s'especula que varen poder ser pobles de parla oto-mangueana, popoluca o nahua.

Oaxaca

Mixteca Alta (Fase Les Flors)

A diferència de lo que ocorria en el Valle, la Mixteca no va tindre una capital hegemònica en el clàssic. No obstant, va ocórrer un aument considerable de localitats en comparació al preclàssic. Es tractava de núcleus relativament chicotets, dels quals Yucuñudahui era el major. Yucuñudahui conta en una complexa planificació urbana, que seguix un patró en L. En este assentament es varen alçar edificis religiosos, palaus, places, jocs de pilota i tombes a l'estil de les zapotecas de Mont Albán.

Valls Centrals (Mont Albán)

Els més de millocs del Clàssic que es troben en els Valls Centrals d'Oaxaca es trobaven evidentment baix el control de tot el Mont Albán. L'història clàssica de Mont Albán sol dividir-se en dos periodos:

  • Mont Albán IIIA (250-600 d. C.): Forts vínculs en Teotihuacán, de naturalea provablement pacífica.
  • Mont Albán IIIB-IV (600-800/900): Màxim apogeu de la ciutat. Disminució dels contactes en el Centre de Mèxic. El decliu de la ciutat és gradual, i inicia al voltant de l'any 750, per causes encara indeterminades. Esta ciutat es troba construïda en un cerro sobre 400 m del nivell de la vall. Va aplegar a tindre en l'época del seu major apogeu una població de 15 mil-30 mil habitants, que varen ocupar més de dos mil terrats en les ales del cerro. La ciutat es trobava subdividida en 15 grans barris, que corresponien be a un número igual de linajes o be, a grups incorporats d'activitats econòmiques.

Mont Alban contava en una Gran Plaça, rodejada per edificis civils i religiosos. La seua característica principal seguix el model talús/tauler de Teotihuacán, en una peculiaritat pròpia de la regió: el tauler de ‘doble escapulario’. En la gran plaça podien cabre fins a 15 mil persones. Alberga, ademés, un bon número de tombes, de les quals les més importants són la 103, 104 i 105. Les ofrenes trobades estaven compostes per ornaments de closca, pedra verda, i sobretot, per les célebres urnes de ceràmica grisácea (obres mestres de l'art clàssic zapoteca), que per lo general no contenien res més que alguns contes, objectes de closca o es varen trobar buides. El número de monuments en inscripcions que han segut trobats en la vall d'Oaxaca és només superat per l'àrea Maya. Estos monuments nos revelen una escritura mixta, similar a la maya i a la olmeca, en un ordenament sintàctic. Les inscripcions tracten sobre temes històrics, (naiximent, conquistes, etc.)

Occident

En Occident no és possible establir una divisió clara entre el preclàssic i el clàssic, degut a que el nivell de complexitat de les cultures de l'àrea no ho permet. Durant el periodo clàssic, Occident va tindre escasses relacions en el restant de Mesoamérica, excepció feta de l'àrea de Guerrero, escenari de la tradició Mezcala, de la que sabem gràcies als seus objectes de pedra tallada. En tota la regió maya es varen construir numerosos assentaments humans i grans centres ceremonials i polítics, ademés dels edificis clarament destinats al cult, i construccions que servien per a activitats administratives, sistemes de drenage i aprovisionament d'aigua potable. Numeroses cases habitació que mostren els distints estrats socials, mercats, places i atres edificacions, que revelen una estructura de poder religiós i civil ben organisats.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • (1922) La Població del Valle de Teotihuacán: Representativa de les que Habiten les Regions Rurals del Districte Federal i dels Estats d'Hidalgo, Pobla, Mèxic i Tlaxcala, 2 vols. in 3 edició, Mèxic, D. F.: Tallers Gràfics de la Secretaria d'Educació Pública.
  • (1943).«Mesoamérica. Els seus Llímits Geogràfics, Composició Ètnica i Caràcters Culturals».Acta Americana.1(1)
92–107.
  • Kuehne Heyder, Nicola (2001). Mesoamérica: acostament a una història, Granda, Spain: Diputació Provincial de Granada. ISBN 84-7807-008-7.
  • (1996) El passat indígena, Mexico: El Colege de Mèxic. ISBN 968-16-4890-0.
  • (1999) Mit i realitat de Zuyuá: Serp emplumada i les transformacions mesoamericanas del clàssic al posclásico, Mexico: COLMEX & FCE. ISBN 968-16-5889-2.
  • (1972) Agricultura i civilisació en Mesoamérica, Mexico: Secretaria d'Educació Pública. ISBN 968-13-0994-4.
  • Ramírez, Felipe (2009). "L'Altiplà Central, del Preclàssic al Epiclàssic"/en El Mèxic Antic. De Tehuantepec a Baixa Califòrnia/Pablo Escalante Gonzalbo (coordinador)/CIDE-FCE/Mèxic.
  • de Sahagún, Bernardino (1950–82). Florentine Codex: General History of the Things of New Spain, 13 vols. in 12 edició, Santa Fe: School of American Research. ISBN 0-87480-082-X.
  • Wauchope, Robert (ed.) (1964–76). Handbook of Middle American Indians, 16 vols. edició, Austin: University of Texas Press. ISBN 0-292-78419-8.
  • (1993) The Aztecs, Maya, and Their Predecessors: Archaeology of Mesoamerica, 3rd edició, Sant Diego: Academic Press. ISBN 0-01-263999-0.
  • West, Robert C. (1989). Middle America: Its Lands and Peoples, 3rd edició, Englewood Cliffs, N. J.: Prentice Hall. ISBN 0-13-582271-8.
  • (1967) Pobles i cultures de Mesoamérica, Biblioteca Era.
  • Duverger, Christian (1999): Mesoamérica, art i antropologia. CONACULTA-Landucci Editors. Paris. ISBN 970-18-3751-7.
  • Miller, Mary Ellen. (2001). L'art de mesoamérica. "Coleccions El món de l'art". Edicions Destine. Barcelona, Espanya. ISBN 84-233-3095-8.
  • Luján Muñoz, Jorge; Chinchilla Aguilar, Ernesto; Zilbermann de Luján, Maria Cristina; Herrarte, Alberto; Contreras, J. Daniel. (1996) Història General de Guatemala. ISBN 84-88622-07-4.

Hakuna matata una forma de ser Hakuna Matata res que témer sense preocupar-se és com cal viure, a viure aixina yo ací vaig deprendre Hakuna Matata


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Periodo_Clàssic_mesoamericà&oldid=1440286»