Mont Albán

Mont Albán

   

Mont Albán és un lloc arqueològic localisat a 8 km de la ciutat d'Oaxaca de Juárez. Va ser l'antiga capital dels zapotecos i una de les primeres ciutats de Mesoamérica, i de les més populoses durant el seu auge. Es va fundar aproximadament 500 anys a. C., florint fins a 500 d. C., des del decliu de Sant Josep Mogote en el Preclàssic Mig (1500-700 a. C.) fins a l'ocàs de la ciutat, ocorregut al voltant de el IX.

El nom antic d'esta ciutat fundada pels zapotecas a finals del Preclàssic Tardà és objecte de discussions. Se sap, en canvi, que els mexicas varen cridar a la ciutat Ocelotépec, que en náhuatl significa Monte Jaguar o Mont del Jaguar, de océlotl - jaguar, i tépetl - mont o cerro, i que traduït al zapoteco resulta en Dani Beedxe, de dani - mont, i beedxe - jaguar; encara que segons pareix els zapotecos també varen conéixer la ciutat en el nom de Dani Baán. Els mixtecos, en canvi, varen cridar a la ciutat Yukú Kuììn, del mixteco yukú - mont, i kuììn - jaguar. El nom castellà de Mont Albán va ser donat pels espanyols en la conquista per la similitut del paisage en els monts Albanos en Itàlia.

Mont Albán va ser una de les ciutats més importants de Mesoamérica. Es va fundar en el 500 a. C. sobre el cim d'una montanya en el centre de les Valls Centrals d'Oaxaca i va funcionar com a capital dels zapotecas des dels inicis de nostra era fins al 800 d. C. En el seu moment de major desenroll Monte Albán va aplegar a tindre prop de 35 000 habitants, que vivien en la seua majoria en les ales aterrazadas de la montanya, dedicats a l'agricultura. Com la gran majoria de les grans metròpolis mesoamericanes, Mont Albán va ser una ciutat en una població pluriétnica. A lo llarc de la seua història la ciutat va mantindre vínculs molt sòlits en atres pobles de gran importància en Mesoamérica, en especial en els teotihuacanos durant el periodo Clàssic Primerenc. La ciutat va ser abandonada al final de la Fase Xoo per l'èlit i bona part de la seua població. No obstant, el recint ceremonial que constituïx el conjunt de la Zona Arqueològica de Mont Albán va ser reutilisat pels mixtecos durant el Periodo Posclàssic. Per a esta época, el poder polític del poble zapoteco es trobava dividit entre vàries ciutats-Estat, com Zaachila, Yagul, Lambityeco i Tehuantepec.

Encara que és provable que la seua existència fora coneguda durant l'época colonial, Mont Albán no es menciona en les cròniques de la conquista o en els sigles posteriors, fins a principis de el XIX. Durant la primera mitat de el XX el mexicà Alfonso Case va portar a terme una série d'excavacions que ho varen dur a trobar la Tomba 7, a on reposava el major depòsit d'obres d'orfebreria mesoamericana d'or que s'haja descobert fins a la data.

La zona arqueològica de Mont Albán va ser declarada per la UNESCO, conjuntament en el Centre Històric de la Ciutat d'Oaxaca, com a Patrimoni Cultural de la Humanitat l'11 de decembre de 1987.

Mig físic

Placa "Patrimoni Cultural de la Humanitat" en Mont Alban

Placa dedicada a Alfonso Case, explorador de Mont Albán, ubicada a l'entrada del Museu de Lloc.

El centre ceremonial de Mont Albán es troba sobre un conjunt de massiços montanyosos a on s'unixen els Valls Centrals d'Oaxaca. Des de les altures de Mont Albán es domina visualment els tres braços de la vall d'Oaxaca: Etla al nort, Zimatlán al sur i Tlacolula a l'est. Les crestas dels cerros, de la mateixa manera que les ales, varen ser tallades i nivellades per a construir els edificis que conformen el conjunt arquitectònic. Les edificacions es varen construir copiant les formes dels cerros. En les ales es varen formar terrats a on es varen construir les cases de la major part dels habitants. La major part de la població radicava en vivendes de materials peridors en les ales del mont. En canvi, les èlits política, militar i religiosa vivien en l'interior del recint ceremonial.

La vall d'Oaxaca es caracterisa pel seu clima càlit i de pluges moderades. No obstant, la presència del riu Atoyac era garantia d'una font d'aigua necessària per al floriment de l'agricultura —que va ser la principal activitat econòmica dels mesoamericàs—, favorida també per les característiques topogràfiques de la regió, en torrentades àmplies i sols fèrtils. Mont Albán era el centre polític d'esta regió de gran importància agrícola. La morfologia del cerro de Mont Albán va ser adaptada per a la construcció de la ciutat i la satisfacció de certes demandes pròpies d'una població urbana. Per una part, la Plaça Central va requerir d'una série d'intervencions successives que varen donar com resultat una plataforma aplanada sobre la que es varen construir els edificis de la ciutat, aprofitant les pedreras dels voltants de les Valls Centrals. Per una atra part, els habitants varen construir terrats en propòsits agrícoles, amén de chicotetes preses que permetien l'almagasenament d'aigua en la temporada de pluges, que en la zona comprén l'estiu, l'autumne i l'hivern.

Les valls que circundan a Mont Albán varen favorir l'obtenció de recursos tals com plantes medicinals (yerba del càncer, arnica, espule, entre uns atres), fruts i llavors de plantes selvades (pochote, guaje, pitayo, tunillo, agave, entre uns atres), insectes comestibles (chapulín, chicharra, cuc de maguey, chicatana i avespa) i animals de caça (conill, armadillo, venado i guala). També s'obtenien pedra, calç i atobó per a la construcció i fanc per a l'elaboració de ceràmica i atres productes.

Història

Monument 3 de Sant Josep Mogote.

Les Valls abans de la fundació de Mont Albán

La vall d'Oaxaca presenta evidència d'ocupació humana que data per lo manco del dècim mileni abans de Crist —dins de la cridada Etapa Lítica de Mèxic—. L'objecte més antic que s'haja localisat en la regió és una punta acanalada de llança, trobada en Sant Joan Guelavía, en la vall de Tlacolula. Posteriorment, la vall de Tlacolula va ser també un dels centres a on es varen escomençar a cultivar alguns dels productes agrícoles més importants de l'economia mesoamericana precolombina, com són el dacsa, la carabassa i el frijol. Entre els llocs en els que s'han trobat evidències d'este procés agrícola es troben la cova de Guilá Naquitz i Gheo Shih.

Durant el Preclàssic Mig, la regió de les Valls Centrals comença a rebre l'influència de l'estil olmeca, al mateix temps en que s'establixen algunes dels primers llogarets sedentarias de la regió, habitades per grups del parla zapoteca i principalment agricultors. La major part dels grans llogarets agrícoles de les valls es va desenrollar cap al final del Preclàssic Primerenc (al voltant de el XVI), i entre elles es troben Terres Llargues —que dona el seu nom a la fase arqueològica—, Facenda Blanca i Sant Josep Mogote. Estes tres poblacions, provablement les majors en la regió durant esta época, es localisaven totes en la vall de Etla. Se supon que per a esta época, la població de parla otomangueana —relacionada en un tipo de ceràmica d'àmplia distribució entre la Conca de Mèxic i la regió central d'Oaxaca— ya es trobava distribuïda en bona part del centre de Mèxic. Sant Josep Mogote destaca per la seua importància, per mostrar senyals d'un procés d'urbanisació favorit per l'increment de la població i una base econòmica més àmplia. No obstant, cap al final de la Fase Rosario (al voltant del 500 a. C.), la naixent ciutat zapoteca va ser abandonada pel 95% de la seua població, que presumiblement va participar en la fundació de Mont Albán.

Inicis de Mont Albán

Una de les esteles conegudes com Danzantes, per les posicions poc ortodoxes dels personages representats.

Mont Albán va iniciar la seua pròpia història al voltant de el V. Cap al final de la Fase Rosario, la primera ciutat de les Valls va declinar definitivament en favor de Mont Albán. En la vall de Tlacolula, Dainzú va permanéixer com un centre de segona importància en l'àrea. Para quan es va començar la construcció del centre administratiu de Mont Albán, Mogote i Dainzú ya contaven en edificis públics monumentals. La relació entre estes tres grans ciutats no és molt clara: varen poder ser ambigües o francament conflictives. Algunes atres poblacions de les Valls semblen haver optat per un sistema d'aliances en la nova èlit de Mont Albán. Entre estes es trobaven Tomaltepec i Yagul. El fet és que durant la segona mitat de la Fase Monte Albán I (300-100 a. C., aproximadament), la regió va deure enfrontar un clima d'hostilitat derivat per l'expansionisme militar de Mont Albán, tal com atesten les representacions de persones someses —els cridats Danzantes—.

Durant la Fase Monte Albán I i la primera part de la Fase Monte Albán II, Mont Albán és l'escenari de vàries innovacions importants en el context mesoamericà. En contrast en atres regions que durant el Preclàssic Mig i Superior varen rebre un important aporte de la cultura olmeca, en les Valls Centrals l'impronta d'este estil està associada per un curt periodo en el desenroll de Sant Josep Mogote, per a després donar lloc a un estil artístic més o menys característic de la cultura zapoteca. Una atra senya important sobre el desenroll formatiu de Mont Albán és la creació d'un sistema d'escritura propi, les evidències de la qual més antigues corresponen al IV L'escritura zapoteca estava associada al registre de successos notables per a l'història de la ciutat, per lo que implica el maneig d'un calendari. Durant la Fase I de la ciutat es va començar el aplanamiento del cim, aixina com la construcció d'un mur defensiu en les ales nort i oest del cerro. La pobrea era molt escassa.

Florecimiento de Mont Albán

Mont Albán i Teotihuacán

Vista de Teotihuacán, la major metròpoli de Mesoamérica durant el Clàssic. Esta ciutat mantenia sòlides relacions en Mont Albán, com demostra l'existència d'un barri zapoteco en la ciutat.

Durant la Fase Monte Albán II Primerenca, la capital zapoteca va tindre una població d'aproximadament 17.200 habitants, que la convertien en una de les majors ciutats de Mesoamérica. Per a esta época, havien caigut baix la seua esfera d'influència, ademés de les Valls Centrals, la Cañada de Cuicatlán, algunes zones de la Serra de Juárez i de la costa oaxaqueña del Pacífic. El creixent poder dels zapotecos els va permetre convertir-se en un nodo important del comerç mesoamericà, de modo que varen establir llaços d'intercanvi de bens en regions com la costa del Golf de Mèxic i el vall de Mèxic, a on Teotihuacán s'havia convertit en la principal ciutat, despuix de l'abandó de Cuicuilco a causa de l'erupció del Xitle.

Les excavacions arqueològiques en Teotihuacán posen de manifest que en eixa ciutat existia un barri zapoteco cap al final de la Fase II de Mont Albán. Sembla provable que els zapotecos hagen participat en el florecimiendo de la metròpoli localisada en la ribera oriental del llac de Texcoco, pels seus coneiximents arquitectònics i científics. El sistema d'escritura teotihuacano, per eixemple, va rebre l'influència del que ya s'amprava en una part important de l'actual territori d'Oaxaca. Durant este temps, Mont Albán va continuar immers en un procés expansionista com ho atesten les esteles de conquista del Edifici J, construït en esta etapa. Per una atra part, la ceràmica zapoteca va adquirir característiques molt particulars que la varen distinguir de la producció alfarera d'atres regions de Mesoamérica. Al final de Mont Albán II, la ciutat es consolida com una de les principals ciutats de Mesoamérica.

Les relacions entre Mont Albán i Teotihuacán es varen modificar durant la Fase III-A (350-500 d. C.). Les conseqüències d'esta transformació en el víncul entre abdós ciutats es varen reflectir en la suspensió de noves edificacions durant esta época. La població de la vall de Etla es va contraure en els seus centres majors, com Sant Josep Mogote i Cerro de la Campana; situació que es va repetir en menor mida en la vall de Tlacolula. Per una atra part, la ceràmica de Mont Albán va començar a reflectir una forta influència teotihuacana en el seu estil. Inclús, s'han trobat peces de ceràmica que varen poder ser produïdes en Teotihuacán i unes atres de manufactura local, encara que en un estil totalment teotihuacano. El fenomen no és privativo de Mont Albán: es va repetir en atres llocs del Clàssic, especialment en l'àrea maya, a on Kaminaljuyú i la zona del Petén mostren evidència arqueològica de la presència dels teotihuacanos en aquelles regions. Les hipòtesis més radicals sugerien que Monte Albán va ser ocupada pels teotihuacanos durant la Fase III-A; no obstant, en les interpretacions més acceptades, se sugerix que durant esta etapa de l'història de la ciutat, Mont Albán i Teotihuacán varen establir una aliança política i comercial.

Mont Albán en la Fase Xoo

Vista del centre ceremonial de Mont Albán des de la Plataforma Sur. La major part dels edificis que es poden observar en la zona arqueològica, daten de la Fase Xoo o Mont Albán IIIB-IV.

La Fase Xoo correspon al periodo comprés entre la suspensió dels llaços polítics entre Teotihuacán i Mont Albán i la desocupació final de la ciutat zapoteca (500-800 d. C.). En efecte, per raons que encara són motiu de discussió, les dos ciutats varen trencar relacions cap a l'inici de el VI de l'era cristiana. D'acort en certs estudis, el rompimiento del víncul entre Mont Albán i Teotihuacán es va deure a l'establiment de relacions entre la ciutat zapoteca i Xochicalco, que va ser una de les principals ciutats del Epiclàssic del Centre de Mèxic.

La ruptura entre Mont Albán i Teotihuacán va permetre el resorgiment de la cultura zapoteca en les Valls Centrals, com ho mostra l'aument de construccions monumentals durant esta época —coneguda també com a Mont Albán IIIB-IV—, aixina com el acentuamiento de certes traces molt característiques de la cultura zapoteca. Entre estes traces, existix un resorgiment de la ceràmica pròpiament zapoteca, ya assimilada l'influència teotihuacana. Per una atra part, en el camp de la religió, el cult a Pitao Cocijo es torna un dels més populars, lo que es deduïx de les numeroses representacions d'esta divinitat trobades en la zona arqueològica i atres parts de les Valls Centrals. El cult als morts es va tornar particularment important, com ho mostra el gran número de tombes construïdes durant la primera part de la Fase Xoo.

Pero de la mà d'este resorgiment, atres ciutats de la regió varen entrar en competència en Mont Albán, que havia perdut el seu monopoli polític. A diferència de lo ocorregut en les fases I i II, durant el periodo Xoo l'eixercici del poder en Les Valls va ser resultat de les aliances polítiques entre distints centres de població, ya no de les conquistes militars. D'acort en Winter (1997), en la vall de Etla va sorgir una unitat política de l'aliança entre Cerro de la Campana i Tlaltenango; en la vall de Zimatlán-Ocotlán, Jalieza es va convertir en la jefatura d'una atra confederació; i en la vall de Tlacolula va sorgir una atra unitat que provablement integrava a Dainzú-Macuilxóchitl, Lambityeco, Yagul i Mitla. Estes últimes localitats es trobaven defeses per muralles, lo que sembla indicar que marcaven la frontera dels zapotecos de les Valls i atres pobles.

Colapse de la ciutat

Cràneu recobert de turquesa (Tomba 7 de Mont Albán, Fase Monte Albán V, cultura mixteca). Forma part de l'acervo del Museu Regional d'Oaxaca.

Al final de la Fase Xoo (VIII) les obres públiques en Mont Albán es varen detindre, de la mateixa manera que atres construccions. Els edificis del centre ceremonial ya no varen ser remozados novament, lo que és indicador de l'abandó de la ciutat per part de l'èlit gobernant. Al mateix temps, la ciutat perdia la seua població, en favor d'atres localitats propenques, ubicades en la vall, pero en els voltants de l'antiga ciutat. El colapse de Mont Albán va ocórrer alguna cosa més vesprada que el de Teotihuacán, encara que existix la provabilitat de que l'inestabilitat política en Mesoamérica, derivada del buit de poder deixat per la ciutat de la Conca de Mèxic, hagen contribuït al decliu dels principals centres urbans entre els sigles VIII i IX de l'era cristiana.

Mont Albán va ser abandonada definitivament en tant núcleu de població durant esta época, encara que va ser reutilisada pels habitants zapotecos de la vall en fins rituals. Durant el Posclàssic Enjorn, l'expansionisme dels mixtecos posa a vàries poblacions de les Valls baix l'influència d'eixe poble montañés. Açò es reflectix en l'evidència arqueològica de ciutats com Zaachila, Cuilapan i Mitla. En este context s'ha datat el Tesor de la Tomba 7, sepeli precolombino que destaca per les numeroses peces d'orfebreria d'or d'estil mixteco que es varen trobar en l'interior d'eixa antiga tomba reutilisada sigles despuix.

Exploracions arqueològiques

Visible com és des del centre del vall d'Oaxaca, la zona arqueològica de Mont Albán va atraure visitants i exploradors des de l'época del virreinato de Nova Espanya. No s'ha trobat referència a esta ciutat en texts dels sigles XVI al XVIII, pero no sembla provable que la ciutat haja permaneixcut completament oblidada fins al XIX. A principis de el XIX (1801), Guillermo Dupaix va realisar una série d'investigacions en la zona com a part d'un encàrrec de la Corona espanyola per a la creació d'un inventari d'antiguetats indígenes en Nova Espanya. En 1859, J. M. García va publicar una descripció del conjunt monumental, que varen ser complementades per la de Bandelier en els anys 1890.

La primera investigació intensiva en el lloc va córrer a càrrec del mexicà Leopoldo Batres —que també va realisar excavacions en Teotihuacán— en 1902, que era per aquell temps el titular de l'Inspecció General de Monuments del govern mexicà de Porfirio Díaz. No obstant, de major rellevància, per les troballes realisades en el lloc, varen ser les excavacions dirigides per Alfonso Case Andrade en 1931 i 1939, estes últimes en companyia d'Ignacio Bernal i Jorge Acosta. En la segona temporada, els arqueòlecs varen realisar investigacions en el conjunt monumental de Mont Albán, lo que va permetre rescatar i restaurar la major part dels edificis que constituïxen la zona oberta al públic. Gràcies a les exploracions de Cas i els seus companyers, va ser descobert un gran número d'edificacions habitacionales, cívic-administratives i religioses; amén de numeroses tombes, entre elles les célebres tombes 7, 104, 105, i 107. Com a resultat de les troballes de Mont Albán, Cas i els seus companyers varen establir la primera cronologia per a l'història precolombina de la ciutat, des de la seua fundació al voltant de l'any 500 a. C. fins al fi del Posclàssic mesoamericà en 1521. Esta cronologia és la mateixa que s'ampra en la majoria dels texts arqueològics sobre la ciutat fins a l'actualitat, en llaugers canvis de nomenclatura.

L'investigació dels periodos precedents a la fundació de Mont Albán són un assunt de gran interés per al Proyecte de Prehistòria i Ecologia Humana de l'Universitat de Míchigan, iniciat per Kent Flannery en les postrimeries de la década de 1960. Durant les dos décades següents a la seua creació, el proyecte ha documentat el desenroll de la complexitat sociopolítica en la vall, des del periodo Arcaic (aproximadament 8000-2000 a. C.) fins a la Fase Rosario (700-500 a. C.), que és el periodo immediatament anterior al naiximent de Mont Albán. Les investigacions de Flannery han permés completar la seqüència cronològica de les Valls, lo que a la seua volta ha permés una millor comprensió dels processos socials que varen dur a la fundació de Mont Albán. En eixe sentit, un dels majors aportes d'este arqueòlec, resultants de les seues investigacions en Oaxaca, ha segut la realisació d'excavacions intensives en Sant Josep Mogote, centre protourbano de la vall de Etla, anterior a la fundació de Mont Albán. Les investigacions varen ser realisades també en el respal de l'Universitat de Míchigan, en companyia de Joyce Marcus.

Majors llums sobre l'història de Mont Albán varen ser resultat dels treballs del Proyecte Patrons d'Assentament Prehistòric en les Valls Centrals d'Oaxaca, iniciat per Richard Blanton i varis arqueòlecs més en la década de 1970. Gràcies a l'intensiu mapage realisat per este equip s'ha pogut conéixer l'extensió i tamany de la ciutat, més allà de l'àrea monumental explorada per Cas i els seus companyers. En posteriors temporades del mateix proyecte —realisades baix la direcció de Blanton, Gary Feinman, Steve Kowalewski, Lindo Nicholas i uns atres— la cobertura de les investigacions es va estendre pràcticament al restant de les Valls. El resultat d'estos treballs han proporcionat una idea molt completa dels canvis en els patrons d'assentament des de la prehistòria fins a l'arribada dels espanyols.

En 1958, es varen realisar investigacions en a on, es varen descobrir uns quants restants de pintura mural en l'interior del Montícul B i en l'exterior dels montículs i i H, lo que varen sugerir que els edificis varen estar pintats de roig, encara que en els treballs realisats últimament també es va trobar vert, groc i blanc. Durant les 18 temporades de camp realisades per Alfonso Case es varen descobrir més de 170 tombes, i junt en elles, importants vestigis de pintura mural. Les pintures millor conservades es troben en les tombes 72, 103, 104, 105, 112, 125 i 160, reportades per Cas en 1938 i 1965, i estudiades per Miller en 1988. Des de 1990 el proyecte La pintura mural prehispánica en Mèxic del Institut d'Investigacions Estètiques de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, es dedica al registre i estudi dels murals precolombins, com els de Mont Albán, a on, membres del proyecte, han realisat descripcions detallades de la pintura mural existent en estes tombes.

Zona arqueològica

Mapa ilustrat de Mont Albán en noms d'estructures principals, tombes, plataformes i servicis. La llegenda està integrada visualment en el disseny. Elaborat pel Mont Albán Heritage Center (MAHC), 2025.

La zona arqueològica de Mont Albán es troba a una decena de quilómetros de la capital de l'estat d'Oaxaca. És administrada pel Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), i es troba oberta al públic, en horari de 8:00 a 17:00 hores, de dilluns a dumenge. Per a accedir a la zona de monuments prehispànics existix un camí pavimentado des de la ciutat d'Oaxaca fins a l'entrada del Museu del Lloc, que ademés conta en servici de cafeteria i tenda de artesania. La major part dels edificis que poden ser visitats, varen ser restaurats durant la série d'excavacions realisades per Alfonso Case i els seus companyers, entre 1931 i 1948. En temps posteriors, s'han realisat atres treballs de restauració en la zona, com els realisats per Arturo Oliveros en la década de 1990.

Característiques arquitectòniques

Plataforma Nort en primer pla, en el mig la Gran Plaça i al fondo la plataforma Sur

Làpida de conquista

Edifici X

Edifici L de Mont Albán, a on s'observa l'estil clàssic d'esta ciutat: plataformes compostes per mòduls superposts de talús-tauler de doble escapulario.

Com en atres parts de Mesoamérica, els restants de les edificacions precolombinas de Mont Albán, són en la seua majoria els restants de les plataformes piramidals que varen sostindre les edificacions dedicades al cult religiós, a l'administració pública o els restants de conjunts habitacionales dedicats als estrats dominants de la societat. No obstant, gràcies als treballs de mapage del cerro, també s'ha pogut conéixer l'organisació dels barris habitacionales de la ciutat. Mentres el conjunt monumental s'organisa entorn a la plaça central, les habitacions dels estrats socials més baixos es localisaven en terrats construïts ex professe. Este patró d'assentament és prou característic de les societats mesoamericanes precolombinas del Clàssic (ss. II-VIII/IX d. C.), com ho demostra la disposició urbana de Teotihuacán, Palenque o Tikal, que es conten entre les majors d'aquell temps.

L'arquitectura monumental de Mont Albán va rebre l'influència dels primers centres urbans de les Valls Centrals d'Oaxaca, com Sant Josep Mogote i Dainzú. Especialment Sant Josep Mogote posseïa una plaça central entorn a la qual s'organisaven les plataformes sobre les que es varen construir els edificis públics d'eixe centre protourbano. Pero, d'acort en la reconstrucció realisada per Marcus i Flannery (1996), les plataformes de Mogote estaven constituïdes per un sol cos. En contrast, algunes de les construccions rescatades en la zona arqueològica de Mont Albán consten de dos o més cossos superposts. Esta traça arquitectònica és resultat de l'influència de Teotihuacán sobre la capital zapoteca. En Mont Albán, la tècnica de construcció de talús-tauler va ser adaptada pels zapotecos, donant lloc a l'estil clàssic d'esta ciutat, en talussos amplificats, arrematats per chicotets taulers de doble escapulario.

En comparació a atres núcleus urbans de la Mesoamérica precolombina, les edificacions de Mont Albán posseïxen alçats prou més modests, inclosa la Plataforma Sur, que és la plataforma més alta del centre ceremonial. La preferència per les edificacions baixes en forts talussos sembla haver segut condicionada per l'alta sismicidad de les Valls Centrals d'Oaxaca. De fet, alguns dels edificis de la ciutat varen ser destruïts per terremots cap al final de la Fase Xoo, quan el poder de Mont Albán estava en procés de dissolució.

Plaça Central

Gran Plaça Monte Albán

Vista de la Plaça Central des de la Plataforma Sur.

Edifici H Monte Albán

Edificis G,H i I Mont Albán

Observatori Monte Albán

Relleu en observatori

Palau Monte Albán

Sistema M Mont Albán

La Plaça Central de Mont Albán es va començar a construir durant la Fase Monte Albán I, encara que provablement les obres no varen ser concloses fins al següent periodo. La plaça es troba sobre el cim del cerro de Mont Albán, a 400 metros sobre el nivell de la vall. Té una forma casi rectangular, en dimensions d'aproximadament 200 metros d'ample per 300 de llarc. L'eix de la plaça està llaugerament desviat cap al noreste. Este espai arquitectònic va constituir el cor urbanístic de Mont Albán, i entorn a ell es trobaven les principals edificacions de la ciutat. Si es té en conte que els mesoamericàs precolombins no posseïen màquines, animals de càrrega ni ferramentes de ferro, el aplanado del cim de Mont Albán només va poder ser realisat per una societat en un poder altament centralisat, l'organisació del qual va ser necessàriament anterior a l'inici de les obres urbanístiques de la ciutat.

Joc de Pilota Gran

Joc de pilota Monte Albán

Com la majoria dels centres ceremoniales prehispànics, la zona arqueològica de Mont Albán conta en un joc de pilota el qual es troba localisat al nort de la plataforma oriente. Este recint és conegut com a Joc de Pilota Gran, a diferència d'una atra construcció, també dedicada al joc de pilota, molt propenca a la Tomba 105, el qual és conegut com a Joc de Pilota Chic. En algun moment els murs d'esta edificació varen estar coberts per estuc, com ho han demostrat les excavacions realisades en eixe lloc. Les dimensions del joc de pilota són d'aproximadament 25 metros de llarc i de 7 per 22 metros en els extrems coneguts com cabezales. La llongitut interior, incloent els cabezales, en la seua totalitat és d'aproximadament 60 metros. En Mont Albán el joc de pilota es practicava colpejant la pilota en la cadera, colzes i genolls. Els jugadors feyen passar la pilota d'un costat a un atre; els murs inclinats ubicats als costats de la cancha es cobrien en una grossa mescla de calç per a crear una superfície que fera a la pilota retornar al camp de joc. En esta zona arqueològica es varen construir cinc canches de Joc de Pilota, fet que confirma l'importància de dit joc a nivell regional. El "Joc de Pilota Gran" es va construir aproximadament en el 100 a. C.

Edifici P

L'Edifici P, ubicat en un dels espais laterals de la Gran Plaça és un basamento per a un temple. Un element únic que es pot trobar en esta edificació és una cambra de llum en forma de fumeral angost en l'escalinata, se supon que va ser utilisada per a registrar el pas del Sol pel cenit. Este fenomen era significatiu per al calendari zapoteco i ocorre dos voltes a l'any (8 de maig i 5 d'agost).

El Palau

En la zona de la Plaça Central es troba el Palau, de cual s'estima la seua construcció entre els anys 350 i 800 d. C.. La seua ocupació va poder estar relacionada en la classe noble o sacerdotal. S'ingressa al recint a través d'un passadiç estret cridat "entrada cega"; açò nos parla del caràcter restringit i exclusiu de l'edifici. Al centre del pati s'ubica un chicotet altar; a un costat un túnel corre per baix del palau. No s'ha completat la seua exploració, no obstant es creu que va funcionar com a accés privat a la Gran Plaça i atres àrea aledaño. En l'actualitat, el palau solament conserva el desplante dels murs. El bloc rectangular que corona la porta és una chicoteta mostra de l'alvançat caràcter de l'arquitectura de la zona.

Observatoris astronòmics

Les observacions que es feyen astronòmica va donar a la societat prehispánica el coneiximent necessari para: calcular els cicles de l'agricultura, conéixer els canvis d'estació, la proximitat de les pluges, les époques de recolecció de plantes medicinals; aixina com per a pronosticar acontenyiments futurs i orientar les construccions, carrers, avingudes i places cap als punts cardinals. En la Gran Plaça es troben dos edificacions que fungieron com a observatoris astronòmics: Edifici J i Edifici P. Dits edificis estan relacionats en edificis d'atres zones arqueològiques ubicades en el vall d'Oaxaca, un eixemple és el Caballito Blanco de la zona de Yagul.

En la base de l'Edifici J es mostra una pedra gravada, mateixa que es denomina "Làpida de conquista". Existixen diverses d'estes làpides, en elles es mostren escenes de conquistes realisades per Mont Albán sobre atres pobles entre el 100 a. C. i el 200 d. C.. En cada pedra és possible apreciar el glifo de Mont Albán i davall un cap invertit que supon representar als vençuts. Es creu que l'existència de dites làpides va servir per a mostrar la força i el poder dels eixèrcits davant els ulls dels locals.

Plaça dels Danzantes i Edifici L

Edifici dels Danzantes Mont Albán

Mur Danzantes Mont Albán

Pedres Gravades Danzantes Mont Albán

Esteles dels Danzantes, en la Plaça dels Danzantes, junt a l'Edifici L.

L'Edifici L o dels Danzantes és un dels més antics de la ciutat de Mont Albán. Va ser construït durant la Fase Monte Albán I, just en el temps en que la ciutat començava el seu primer procés expansionista en Les Valls entre els anys 300 i 800 d. C.. El conjunt es conforma per un pati central de planta quadrangular delimitat per vàries habitacions. Durant la seua ocupació va haver modificacions per a ampliar i dividir alguns quartos. La característica més cridanera d'este edifici és que es troba recobert de numeroses esteles en les que es troben representacions de personages acompanyats de glifos calendáricos i antroponímicos. Les esteles són conegudes com Els Danzantes degut a que els personages que apareixen representats en elles es troben en posicions dinàmiques, sobretot en comparació a atres representacions humanes produïdes pels zapotecos. Les numeroses pedres gravades, o esteles, presenten característiques que denoten diverses traces en comuna; tots els personages representats són masculins, estan nuets, la majoria són obesos, de nas ample i llavis grossos. Per les característiques formals dels gravats s'atribuïx influència de la cultura Olmeca. Algunes interpretacions proponen la representació de governants o dirigents de pobles veïns de mont Albán que varen poder haver segut capturats i sacrificats; existix un simbolisme recurrent que aparenta la castració dels personages i l'obtenció de la seua sanc, tal volta per a oferir-la a les deïtats o potser com a cult a la fertilitat. En la seqüència d'esteles ubicades junt a l'Edifici L hi ha tant pedres en posició horisontal com en posició vertical; les esteles verticals representen danzantes mentres que les horisontals representen nadadors. El fet de que estiguen posades una junt a l'atra es pot deure a que les làpides en sí representen un text per a ser llegit pels visitants. En les esteles es representen símbols i dates que narren acontenyiments històrics ocorreguts en eixa época. Els zapotecos varen desmantellar sigles despuix partix dels murs de l'edifici per a reutilisar-los en atres construccions .

Es tracta d'un tipo de monuments que s'han trobat també en atres llocs preclásicos de les Valls com Sant Josep Mogote i Dainzú. Varis dels monolits tallats es troben entorn a l'Edifici L, per lo que la plazuela associada a esta estructura és coneguda com a Plaça dels Danzantes.

Sistema IV

És un conjunt de caràcter ceremonial compost per un temple, un pati i un adoratorio. És bessó del Sistema M i correspon a l'época IIIB-IV o 500-800 d. C. El basamento del temple posseïx una escalinata flanquejada per alfardas; l'escalinata té varis cossos en talús i tauler, els segons mostren decoració de tipo "doble escapulario". La caseta ubicada en el centre de la base de l'escalinata va poder fungir com a àrea per a la colocació d'ofrenes. L'entrada al pati és des de la Gran Plaça, per mig de les escalinates del Montícul N. Dins de l'Edifici IV hi ha un gran basamento en talús (Época I, 500-100 a. C.) i un temple de l'Época II (100 a. C.-350 d. C.)

Estela 18

Junt a este Sistema es troba l'Estela 18, que en 5.80 metros d'altura és la més alta de Mont Albán i també és de les més antigues. Va ser erigida durant l'Época II, entre el 100 a. C. i el 300 d. C. Va poder haver segut un instrument astronòmic similar als que es troben en atres civilisacions, com els obeliscs en la cultura egipcíaca. Entre les seues funcions estaven la verificació del migdia local, que en l'antiguetat era una de les quatre subdivisions del dia. La funció geomètrica més evident de l'Estela 18 és reflectir el moment en el que el Sol està a migdia per mig de la posició de la seua ombra; el terme equivalent en la llengua zapoteca al llatí Meridiana és Nahuitji Copijcha, que significa "Sol dalt o en mig". La seua ombra creix anualment al màxim cap al nort durant el solstici d'hivern i decreix cap al sur en el solstici d'estiu, en lo que s'establix una unitat i sistema de mida del temps i espai per a ordenar l'arquitectura i el calendari.

Plataforma Sur

Plataforma Sur Monte Albán

Com el seu nom ho indica, la Plataforma Sur ocupa l'extrem sur de la Plaça Central de Mont Albán. Es tracta de la més alta de les construccions de la ciutat, en quaranta metros d'altura. Té una planta casi quadrangular, de 140 metros per costat. Esta edificació de dos cossos va ser construïda durant el periodo d'apogeu de Mont Albán entre 500 i 800 d. C. (Fases Monte Albán IIIA i IIB-IV). En la part inferior de l'edifici es troben unes esteles en glifos propis de l'escritura zapoteca precolombina, que va ser una de les primeres en aparéixer en Mesoamérica. En la part superior de la plataforma es troba un pati i dos basamentos piramidals, el principal està ubicat dins de l'eix nort-sur de la ciutat i l'atre (més menut) està ubicat cap al surest. En els cantons de l'edificació es varen reutilisar pedres llaurades de major antiguetat. Es troba també un mur defensiu que es va construir sobre el monument despuix de 800 d. C., llimitant aixina l'accés de la plataforma cap al sur.

, a la que el públic visitant pot accedir per una escalinata, mateixa que posseïx un esgambi de 40 metros, des del costat nort de la construcció

Plataforma Nort

Estela 9 i Pati Afonat Mont Albán

Edifici I Mont Albán

Pati Afonat Mont Albán

Edifici I Mont Alban

Palau del Ocote

El Palau del Ocote

Este conjunt forma part de les àrees residencials més exclusives de la Plataforma Nort. El palau es compon d'un pati central al voltant del com s'agrupen varis quartos, de diferent tamany cada u. Per les seues dimensions i a la gran cantitat d'habitacions es creu que el Palau va ser ocupat per un grup numerós d'alt ranc social. El palau central carix de tomba; en el seu lloc es localisa un altar, mateixa que està relacionat en el caràcter ceremonial del conjunt. Els restants daten dels anys 300 a 600 d. C.. En l'actualitat, com s'observa en l'image, solament es conserven els fonaments de les parets de l'edificació. Les habitacions contaven en pisos de calç i arena pintats de roig: en els sostres provablement hi havia voltons i atres materials d'orige natural que varen desaparéixer en el pas del temps.

Tombes prehispánicas en Atzompa

Artícul principal → Zona Arqueològica de Atzompa.

Atzompa el significat de la qual és “en el cim de l'aigua” es localisa a 8 km al nort de Mont Albán en la població de Santa María Atzompa, població famosa pel fanc vidriado que produïx. La localitat de Santa María Atzompa està situada en el Municipi de Santa María Atzompa (en l'Estat d'Oaxaca). Té 16855 habitants. Santa María Atzompa està a 1580 metros d'altitut sobre el nivell de la mar, estes ruïnes es localisen en el cim del cerro cridat el Bonetee.

Este centre ceremonial va ser obert al públic despuix de 6 anys d'ardu treball. Entre els proyectes per a este centre ceremonial i per a la població de Atzompa es troba el rescat de l'arbre de copal i també el rescat de la flora de la regió, aixina també s'impulsa un museu comunitari que funcione com un atractiu per a turistes locals, nacionals i internacionals. Es creu que esta zona va ser fundada en l'any 650 i abandonada en l'any 850, va ser una important ciutat alterna a Mont Albán, Una característica d'esta zona arqueològica és l'existència de tres canches per al joc de pilota, aixina també es creu segons les excavacions realisades en el lloc que va funcionar com a residència de governants i sacerdots i nobles zapotecas

Un sepulcro prehispánico d'al voltant d'1,200 anys d'antiguetat, que va deure pertànyer a una família zapoteca d'estatus mig que treballava per al sosteniment de l'èlit, va ser descobert en la zona arqueològica de Atzompa, en Oaxaca. Es tracta de la quarta tomba que es troba en esta urbs propenca a Mont Albán, després de que en mesos anteriors es va descobrir un complex funerari compost per tres sepulcros, creats a l'interior d'un edifici de l'àrea que va ocupar l'èlit de Atzompa. Per als especialistes de el INAH la troballa de l'espai domèstic i la seua tomba, són rellevants perque ajuden a comprendre que el complex central de l'antiga urbs de Atzompa no solament va tindre un àrea cívic-ceremonial, sino també habitacional. D'acort en els investigadors la tomba es va localisar baix del pis de lo que va anar l'habitació principal de la vivenda. Es tracta d'un espai subterràneu que medix 1.99 m de llarc, i a l'interior s'estén 80 cm, al que s'accedix per una entrada de 54 cm. En el sepulcro, que es va trobar intacte, estaven depositades les osamentas de dos individus adults. El context indica que un d'ells va fallir primer, i els seus restants varen ser remoguts temps despuix al fondo de la cripta per a depositar el cos d'un segon personage, raó per la que l'esquelet d'este es va trobar en la posició en que va ser enterrat (boca dalt). Es detalla que a un dels dos personages enterrats, li varen ser depositats en el llindar de la tomba i, a modo d'ofrena, quatre vasijas efigie: Dos d'eixes vasijas representen al Deu Cocijo, deïtat zapoteca de la pluja, que és reconegut per la boca i la llengua en aspecte d'una caraça bucal de reptil, aixina com pel glifo C, relacionat en la dacsa.

En una de les peces, el deu apareix assentat en una espècie de tro, en una resplandor darrere, este mateix element ho posseïx l'atre recipient. Abdós tipos de decoració (el tro o pedestal, i la resplandor) són poc comuns en representacions de vasijas efigie localisades dins de la zona arqueològica, va destacar l'investigadora.

Unes atres de les vasijas efigie aludix a una deïtat femenina en posició sedente, en les mans esteses sobre la seua regazo i un collar de contes. La restant (una atra deïtat encara no identificada) mostra una iconografia complexa, es tracta del bust d'un personage en nariguera prominent i un tocat de mazorcas, que en el seu pit presenta un chicotet rostre flanquejat per dos círculs.

Esteles

Existixen vàries esteles en Mont Albán que contenen sobre la seua superfície exclusivament text escrit, en forma de jeroglífics, els quals no tenen figures animals ni humanes representades. Estes esteles es troben ubicades fòra dels edificis i commemoren successos importants per a l'història de la ciutat. Els jeroglífics corresponen bàsicament al calendari, del que s'han pogut deduir els signes representants dels dies, mesos i l'any. Molts dels jeroglífics esculpidos representen números, els quals permeten demostrar que els habitants de la regió ya posseïen un gran coneiximent matemàtic i astronòmic del com es coneix molt poc. Una de les esteles, la major de Mont Albán, medix aproximadament sis metros d'altura i està orientada astronómicament, alineada perfectament en direcció nort en l'Estrela Polar.

Sistema Calendárico

EI sistema calendárico era una convenció de símbols associats al cicle solar, el qual es compartia en atres pobles mesoamericàs. Els zapotecos també tenien un calendari ritual o sagrat (piye) que comprenia l'any de 260 dies, a on es combinaven 20 dies en 13 numerals que donaven com resultat els 260 noms diferents; i un calendari solar de 365 dies (yza), de 18 mesos de 20 dies i 5 dies adicionals; abdós calendaris derivaven dels que havien inventat en els seus orígens.

Com en el restant de les cultures mesoamericanes, en el sistema de calendaris zapotecos també coincidien els contes ritual i solar cada 52 anys, i d'esta manera es completaven els sigles, que indicaven el moment de la renovació total de la vida de la gent i de les ciutats, era el moment del Nou Sol.

Referències lliteràries

En El mestre i les magues, Alejandro Jodorowsky referix un supost viage en limusina des de D.F a Mont Albán en Reyna D'Assia, la presunta filla de George Gurdjieff, en la que hauria tingut relacions.

Referències

• Batres, Leopoldo (1902): Exploracions en Mont Albán. Casa Editorial Gante, Mèxic
• Beyer, Bernd Fahmel (1993): "L'ocupació d'una brúixola en el disseny dels espais arquitectònics en Mont Albán, Oaxaca, Mèxic: 400 a.C-830 d.C", en Revista Espanyola d'Antropologia Americana, 23: 29-40.
• Blanton, Richard E. (1978) Monte Albán: Settlement Patterns at the Ancient Zapoteca Capital. Academic Press, New York.
• Cas, Alfonso, Ignacio Bernal i Jorge Acosta (1967): La ceràmica de Mont Albán. Memòries de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història, 13, Institut Nacional d'Antropologia i Història, Mèxic.
• Flannery, Kent V., i Joyce Marcus (eds., 1983): The Cloud People: Divergent Evolution of the Zapotec and Mixtec Civilizations, Academic Press, Nova York.
• González Licón, Ernesto (1992): Tres mil anys de civilisació precolombina: Zapotecas i mixtecas, Societat Estatal Quint Centenari--Lunwerg, Barcelona.
• ---- (2006): "El procés d'urbanisació prehispánica en la Vall d'Oaxaca", en Arqueoweb, Universitat Complutense de Madrit.
• López Austin, Alfredo i Leonardo López Luján (2001): El passat indígena, El Colege de Mèxic - Fondo de Cultura Econòmica.
• Marcus, Joyce i Kent V. Flannery (1996): Zapotec Civilization: How Urban Society Evolved in Mexico's Oaxaca Valley, Thames and Houston, Londres.
• ---- (2004): "El Fechamiento per Radiocarbono d'Edificis Públics i de Traces Rituals en l'Antic Valle d'Oaxaca", reporte d'investigació arqueològica presentat a la Fundació per a l'Alvanç dels Estudis Mesomericanos (FAMSI), consultat el 20 de juliol de 2007.
• Miller, Arthur G. (1995): The Painted Tombs of Oaxaca, Mexico. Living with the Death, Cambridge University Press.
• Urcid Serrano, Javier (1997): "L'escritura zapoteca prehispánica", en Arqueologia Mexicana, 26: 42-53, Mèxic.
• Winter, Marcus (1997): "L'arqueologia de les Valls Centrals d'Oaxaca", en Arqueologia mexicana, 26: 6-15, Mèxic.

Vore també

• Vila de Zaachila
• Periodo clàssic mesoamericà
• Cultura zapoteca
• Sant Josep Mogote
• Tomba 7 de Mont Albán
• Teotihuacán
• Caraça del Deu Rat penat
• Santa María Atzompa
• Zona Arqueològica de Atzompa
• Arquitectura amerindia

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mont Albán.
• Mont Albán en Wikivoyage
• Proyecte La pintura mural prehispánica en Mèxic, UNAM
• Pàgina oficial de Zaachila
• Resenya de Mont Albán en el lloc de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic
• Pàgina del centre històric d'Oaxaca i del Mont Albán en el lloc oficial del World Heritage List(en anglés)