Fondo de Cultura Econòmica

El Fondo de Cultura Econòmica (FCE, o simplement “el Fondo”) és un grup editorial en llengua espanyola, fundat i assentat en Mèxic, en presència en tot el orbe hispanoamericà, sense fins de lucre i sostingut parcialment per l'Estat.

Trayectòria

Va ser fundat en 1934 per Daniel Cosío Villegas i Manuel Gómez Morín en el propòsit original de proveir de llibres en espanyol als estudiants de l'Escola Nacional d'Economia; i finançat per varis empresaris com Martin Oyamburu Arce, Guillermo Jenkins, Pablo Dèu entre uns atres (s'anexa llista) molt pronte va estendre la seua llabor editorial a atres ciències socials: les humanitats, la lliteratura (sobretot l'escrita en espanyol), la divulgació de la ciència i els llibres per a chiquets i jóvens. L'adjectiu econòmica en el seu nom no prové del baix preu de venda dels seus llibres, per lo demés, un propòsit permanent, sino del mencionat objectiu inicial d'editar obres sobre economia.

El Fondo ha publicat més de 10 000 obres, de les quals prop de 5000 es mantenen en circulació, i conta en un catàlec electrònic de més de 1300 títuls. Els seus llibres han format a generacions de llectors llatinoamericans, conte en el seu catàlec en 65 premis Nobel; 33 Premis Cervantes, 29 Príncip i Princesa d'Astúries i més de 140 guardonats en el de Ciències i Arts. El govern mexicà contribuïx en recursos per a sufragar part dels costs de producció, lo que permet que els llibres siguen comparativament més assequibles. El Fondo conta en una cadena de 27 llibreries en Mèxic, en ciutats com Aguascalientes, Apatzingán, la Ciutat de Mèxic, Ciutat Nezahualcóyotl, Colima, Durango, Guadalajara, León, Monterrey, Morelia, Saltillo i Tuxtla Gutiérrez. Durant el 2016 va obrir llibreries en Villahermosa i Toluca.

El Grup Fondo de Cultura Econòmica té 8 filials en l'estranger: Argentina, Chile, Colòmbia, Equador, Espanya, Estats Units, Guatemala i Perú, des de les quals s'atén a la població hispanohablante del Nort, Centre, Suramérica i el Carib. Edita tres publicacions periòdiques: El Trimestre Econòmic, fundada pocs mesos abans que el propi Fondo; La Gasseta, fundada en 1954, i Diánoia (en coedición en l'Institut d'Investigacions Filosòfiques de la UNAM), en circulació des de 1955. Convoca anual o bienalmente a premis i concursos dirigits a autors, ilustradors i llectors: el Concurs Lliggam La Ciència per a Tots, el Concurs d'Àlbum Ilustrat A la Vora del Vent, el Premie Hispanoamericà de Poesia per a Chiquets (junt en la Fundació per a les Lletres Mexicanes), el Premi Internacional de Divulgació de la Ciència Ruy Pérez Tamayo i el Concurs Iberoamericà d'Ensaig per a Jóvens.

En 1989, en reconeiximent a la seua llabor en els països de parla hispana, va rebre el Premie Príncip d'Astúries de Comunicació i Humanitats. En 1987, La Gasseta va guanyar el Premi Nacional de Periodisme de Mèxic.

Història del FCE

En els seus 90 anys d'història, el Fondo de Cultura Econòmica ha segut partícip i protagonista del sistema d'educació superior i dels moviments culturals i lliteraris de Mèxic i Hispanoamèrica a través dels seus autors, els seus editors i els seus traductors. Entre els qui han protagonisat l'història del Fondo es troben personalitats com:

1929 Apareix la revista Economia, patrocinada per l'Associació de Banquers i forts empresaris com Martin Oyamburu, Pablo Dèu, Guillermo Jenkins i dirigida en el seu primer any per Miguel Palaus Macedo i en el segon per Daniel Cosío Villegas. Eixe mateix any es funda la secció d'estudis econòmics (precursora de l'Escola Nacional d'Economia) en la Facultat de Jurisprudència de l'Universitat Nacional de Mèxic.

1931 Cosío Villegas propon a les editorials Aguilar i Espasa-Calp la publicació d'obres d'economia (presenta un document en 50 títuls ben classificats), a lo que abdós es neguen, la segona en bona mida pel rebuig de José Ortega i Gasset.

1934 En abril ix a la llum el primer número de El Trimestre Econòmic, revista acadèmica dirigida conjuntament per Cosío Villegas i Eduardo Villaseñor en el propòsit d'oferir traduccions i artículs originals; és patrocinada per Alberto Misrachi. El 3 de setembre es constituïx el fideicomiso Fondo de Cultura Econòmica en el Banc Nacional Hipotecari Urbà i d'Obres Públiques (BNHUOP), en 22 mil pesos (5 mil provinents de la Secretaria de Facenda i Crèdit Públic; 10 mil del Banc de Mèxic; 4 mil del BNHUOP; 2 mil del Banc Nacional de Crèdit Agrícola i Ganader; i mil del Banc Nacional de Mèxic), el fi del qual «serà publicar obres d'economistes mexicans i estrangers i celebrar apanys en editors i llibrers per a adquirir d'ells i vendre obres sobre problemes econòmics la difusió dels quals es considere útil».

En constituir-se el FCE, s'establix una Junta de Govern, a la que pertanyen Manuel Gómez Morin, Gonzalo Roures Fernández, Adolfo Prieto, Daniel Cosío Villegas, Eduardo Villaseñor i Emigdio Martínez Adame. S'instala en unes chicotetes oficines del propi BNHUOP, en la carrer Madero número 32, en el centre de la Ciutat de Mèxic. Escomença a treballar en la casa editorial'editor i tipógrafo José C. Vázquez.

1935 Apareixen els primers títuls del FCE: El dólar argent de William P. Shea i Karl Marx d'Harold J. Laski, en traduccions dels reconeguts escritors Salvador Novo i Antonio Castro Leal, respectivament. En abdós obres apareix ya elogotip de l'editorial, dissenyat per Francisco Díaz de León (se sol atribuir eixe disseny a José Moreno Vila). Gómez Morin i Prieto són remplazados en la Junta de Govern per Jesús Silva Herzog i Enrique Sarro.

1937 Es nomena formalment com a primer director a Daniel Cosío Villegas. El FCE comença a editar El Trimestre Econòmic.

1938 Es crea la Casa d'Espanya en Mèxic, que despuix seria El Colege de Mèxic. Escomença la trayectòria de colaboració i coedición entre este centre d'estudis i el FCE (hui en sèus veïnes en Ciutat de Mèxic).

1939 Apareixen els primers llibres d'història del FCE. A partir d'enguany, el FCE rep en el seu Departament Tècnic a diversos refugiats del exilie republicà espanyol, els qui s'eixerciten com a assessors, editors, traductors i formadors, cooperació que es prolongarà per generacions; entre ells es conten José Gaos, Ramón Iglésia, José Medina Echavarría, Eugenio Ímaz, Manuel Pedroso, Javier Márquez Blasco (1909-1987), Sindulfo de la Font (1886-1956), Luis Alaminos Penya (1902-1955), Vicente Herrero, Joaquín Díez-Canedo i Francisco Giner dels Rius. En agost s'inicia la publicació de Noticiero Bibliogràfic.

1940 El FCE muda la seua sèu al carrer de Pánuco número 63, sèu que compartix en la Casa d'Espanya. Es llança la colecció «Tezontle».

1941 Es publica el primer Catàlec general.

1942 Sorgix la colecció de Filosofia, que va contar en el seu primer moment en l'assessoria de José Gaos, Eugenio Ímaz i Eduardo García Máynez. El seu primer títul és Paideia: els ideals de la cultura grega, de Werner Wilhelm Jaeger. Joaquín Díez-Canedo s'incorpora al Departament Tècnic. Arranca la colecció Antropologia, baix la direcció d'Alfonso Case i Daniel Rubín de la Borbolla.

1943 Des de febrer, el Banc de Mèxic és el fiduciario del FCE.

1944 Es publiquen els primers volums de la colecció «Terra Ferma».

1945 S'inaugura la filial en Buenos Aires, dirigida per Arnaldo Orfila Reynal. Es publica el segon Catàlec general.

1946 A petició de Cosío Villegas, Pedro Henríquez Ureña propon un pla per a crear la colecció «Biblioteca Americana». S'incorporen al Departament Tècnic del FCE dos importants autors mexicans: Antonio Alatorre i Juan José Arreola.

1947' Apareix el Popol Vuh, en traducció d'Adrián Recinos i el primer títul de la colecció «Biblioteca Americana», creada per Henríquez Ureña.

1948 Cosío Villegas deixa la direcció del FCE i l'assumix Arnaldo Orfila Reynal, en principi en caràcter interí. S'inicia la publicació de «Breviarios» i de la segona época del Noticiero Bibliogràfic.

1950 Es tira a anar la colecció «Llengua i Estudis Lliteraris», baix la direcció de Raimundo Lida.

1951 Entre enguany i 1957 es publiquen en el FCE per primera volta les Obres completes de Sor Juana Inés de la Creu, en edició d'Alfonso Méndez Plancarte.

1952 En Obra poètica d'Alfonso Reis s'inicia la colecció «Lletres Mexicanes», enfocada a la difusió de la lliteratura de Mèxic.

1954 S'inaugura la segona filial en Santiago de Chile. En alcançar el seu vigèsim aniversari, el FCE es trasllada al seu propi edifici en Av. Universitat 975, cantó en Parròquia, en Ciutat de Mèxic. El 10 de setembre, el president de la República, Adolfo Ruiz Cortines, inaugura la nova sèu. Eixe mateix any es llança La Gasseta del Fondo de Cultura Econòmica.

1955 S'inicia la publicació de les Obres completes d'Alfonso Reis i de la revista Diánoia, dirigida per Eduardo Nicol. Es publica la primera edició de Pedro Páramo de Juan Rulfo.

1956 Es llança la colecció «Vida i Pensament de Mèxic» en les publicacions de Ki: El drama d'un poble i una planta de Fernando Benítez, i Les paraules perdudes de Maurici Magdaleno.

1958 Es comencen a editar les Obres completes de Mariano Azuela. Apareix la novela de Carlos Fonts La regió més transparent.

1959 S'imprimix la primera edició, en sagell del Fondo, del clàssic d'Octavio Pau Ellaberint de la soletat. Naix la Colecció «Popular» en la reedició de El pla en flames de Juan Rulfo, aparegut en «Lletres Mexicanes» en 1953.

1961 Obri la tercera filial internacional en Lima, Perú.

1962 Joaquín Díez-Canedo deixa el Fondo per a crear l'editorial Joaquín Mortiz, a on posa en pràctica els anys d'aprenentage en el Departament Tècnic.

1963 S'inaugura la quarta filial en Madrit, Espanya; la dirigix Javier Praderia. S'inicia la publicació del Teatre complet de Rodolfo Usigli.

1965 En novembre, Arnaldo Orfila Reynal deixa la direcció del Fondo despuix d'una controvèrsia promoguda des del govern del president Díaz Ordaz per la publicació d'obres com Els fills de Sánchez d'Oscar Lewis i Escolta Yanqui de Charles Wright Mills. Es nomena director general a Salvador Azuela. Orfila funda Sigle XXI Editors.

1970 En decembre, Salvador Azuela deixa la direcció del Fondo i es nomena en el seu lloc a Antonio Carrillo Flores.

1971 En el primer bimestre apareix el primer número de la «Nova Época» de La Gasseta del Fondo de Cultura Econòmica, dirigida per Jaime García Terrés.

1972 Es publica un nou catàlec general, al recapte d'Alí Chumacero. S'obri una llibreria més en Ciutat de Mèxic. A les representacions s'agrega Puerto Rico. Carrillo Flores deixa la direcció del Fondo i en octubre es nomena en el càrrec a Francisco Javier Allunte.

1974 S'inaugura la filial en Caracas, Veneçuela. S'obri una llibreria més en l'àrea metropolitana de la Ciutat de Mèxic i quatre més en l'interior de la República Mexicana. Guillermo Ramírez Hernández és designat director adjunt en decembre.

1975 Es funda la filial de Bogotà, Colòmbia, en la finalitat d'importar obres del FCE i funcionar com una comercializadora. Es llança la revisa El Trimestre Polític, de la que només apareixen cinc números.

1976 Allunte i Ramírez deixen la direcció i la direcció adjunta; en decembre es nomena director general a José Luis Martínez.

1982 Jaime García Terrés substituïx a José Luis Martínez en la direcció del Fondo. Es publica l'ensaig de Octavio Pau Sor Juana Inés de la Creu o les trampes de la fe.

1983 Apareix la colecció «Llectures Mexicanes», en coedición en la Secretaria d'Educació Pública de Mèxic.

1984 Com a celebració pels 50 anys de la casa editorial, es publica Llibre commemoratiu del primer mig sigle.

1986 Arranca la colecció «La Ciència des de Mèxic» (que en 1997 canviaria el seu nom a «La Ciència per a Tots»).

1988 Pren possessió com a nou director Enrique González Pedrer.

1990 L'expresident mexicà Miguel de la Madrit relleva a González Pedrer en la Direcció general del Fondo. Inicia activitats la filial d'Estats Units, en Sant Diego, Califòrnia.

1991 Es funda la filial en São Paulo, Brasil. Apareix el primer títul de lliteratura infantil i jovenil en la colecció «A la Vora del Vent»: El pou de les rates i atres contes a la calor del foguer de Pascuala Corona.

1992 S'inaugura el nou edifici de la casa matriu del Fondo en la carretera Picacho-Ajusco, dissenyat per l'arquitecte Teodoro González de León.

1993 Es comencen a publicar les Obres Completes de Octavio Pau (Nobel de Lliteratura en 1990) que hauran d'ocupar 15 volums.

1994 Per a commemorar el sexagèsim aniversari del FCE es publiquen el tercer Catàlec històric i l'obra de Víctor Díaz Arciniegas Història de la casa. Fondo de Cultura Econòmica (1934-1994).

1995 Per a cobrir el mercat de Centroamérica i el Carib es funda la novena filial en Guatemala.

2000 Miguel de la Madrit termina el seu periodo al front del FCE i en decembre és nomenat Gonzalo Celorio com a director. S'obri una llibreria en les instalacions del Institut Politècnic Nacional. En juliol es reinaugura per remodelació la llibreria Daniel Cosío Villegas

2002 Pren possessió Consol Sáizar Guerrero com a directora. La Gasseta pot llegir-se en llínea.

2003 Es creen coleccions com a «Obres Reunides», el primer títul de les quals és el tom I de les dedicades a Sergio Pitol, i «Llibres sobre Llibres», que publica obres per als professionals de l'edició. S'òbrin les llibreries Ricardo Pozas en Querétaro; Efraín Horta en León; i Luis González i González, en Morelia; en l'àrea metropolitana de la Ciutat de Mèxic s'inaugura la llibreria Trinitat Martínez Tarragó dins del Centre d'Investigació i Docència Econòmiques (CIDE).

2004 Se celebren els 70 anys de la creació del FCE en la «Colecció Commemorativa» destinada a reviure llibres clàssics de l'editorial. Es redissenyen les coleccions emblemàtiques del Fondo i s'encarrega a Juan Pablo Rulfo el redibujo delogotip de l'editorial.

2005 En octubre, en la quarta reimpressió de la tercera edició en la Colecció Popular de Ellaberint de la soletat, Posdata i Regrés a “Ellaberint de la soletat”, de Octavio Pau, el Fondo imprimix l'eixemplar número 100 millons des de la seua fundació.

2006 S'inaugura el Centre Cultural Bella Época en Ciutat de Mèxic, que alberga la llibreria Rosario Castellanos, la galeria Luis Cardoza i Aragó i el cine Lido.

2007 Es publica el primer títul de la colecció «Poesia»: Paraules en repòs, d'Alí Chumacero, série creada en l'intenció de donar visibilitat a este gènero lliterari.

2008 S'inaugura un nou edifici per a albergar la filial en Colòmbia, el Centre Cultural Gabriel García Márquez en el centre històric de Bogotà. L'edifici és l'última obra de l'arquitecte colombià Rogelio Salmona. Es posa en marcha la digitalisació del catàlec històric del Fondo.

2009 En març pren possessió com a director Joaquín Díez-Canedo Flores. En motiu del 75 aniversari de la casa, en setembre es porta a terme el Congrés Internacional del Món dellibre. Ix a la llum la quarta edició de Vesprada o primerenc (Poemes 1958-2009) de José Emilio Pacheco en la colecció «Poesia».

2010 Dins del marc dels festejos del bicentenario de l'independència i del centenari de la Revolució mexicana, es publiquen títuls com la nova edició de les Obres completes de Martín Luis Guzmán i els sèt volums de Història crítica de les modernisacions de Mèxic, en coedición en el CIDE, i s'incorpora al catàlec La Revolució mexicana d'Alan Knight. S'organisa la primera Fira dellibre Independent en la Llibreria Rosario Castellanos. En decembre, el Fondo comença a vendre llibres electrònics en format ePub. S'inaugura la llibreria Edmundo O´Gorman en les instalacions del Archiu General de la Nació.

2011 Es publica Poesia reunida de Juan Gelman i una edició facsimilar dels 17 clàssics publicats per José Vasconcelos en els anys vint d'el XX. Es publica el primer títul de la colecció «Llindars», dirigida per Claudio Lomnitiz i Fernando Escalante Gonzalbo. El catàlec de llibres electrònics del FCE supera els 100 títuls. Es publica la app basada en el Animalario universal del professor Revillod. En febrer s'obri la llibreria José María Luis Mora en el barri de Mixcoac, en Ciutat de Mèxic i, en novembre, la llibreria Miguel de la Madrit en la Casa de Cultura de Colima.

2012 Es publica una app per allibre infantil És aixina de Paloma Valdivia.

2013 En giner, José Carreño Carlón pren possessió com a director general. S'inaugura la llibreria José Regirades en Durango. Es publica La Gasseta en format per a iPad.

2014 El Fondo celebra 80 anys d'existència en el Festival ellibre i els seus Llectors, en el que es realisa la Fira dellibre Llatinoamericà, el Coloqui “Els llibres que fan créixer als chiquets” i el Seminari Internacional “Ellibre electrònic i els seus llectors”, el Carnestoltes «A la Vora del Vent» i la Trobada de BookTubers. Es rellança la colecció «Breviarios» i es crea la colecció «Comunicació». Es publiquen noves edicions de les Obres completes de Octavio Pau, Poesia completa d'Efraín Horta i Els errors de José Regirades, dins dels festejos pels centenaris d'estos tres escritors mexicans.

Es publica El capital en el sigle XXI de Thomas Piketty. S'alcança la sifra de mil títuls electrònics a la venda i es publica la app per a iOS i Android Archiu obert: huitanta anys del FCE. S'inauguren les llibreries Guillermo Tovar de Teresa en Ciutat de Mèxic i José Emilio Pacheco en Tuxtla Gutiérrez dins del Centre Cultural Universitari Balún Canán. Es tanca la llibreria Ricardo Pozas en Querétaro, per a ser substituïda en 2016 per la Hugo Gutiérrez Vega en associació en l'Universitat Autònoma de Querétaro.

2015 Despuix de vint anys de no obrir cap filial en l'estranger, es crea la dècima filial denominada Centre Cultural Carlos Fonts, en Quito, Equador. En febrer es va inaugurar en la colaboració del Govern de l'Estat de Michoacán i l'H. Ajuntament de Apatzingán una llibreria dins del Centre Cultural.

2016 Dividix el seu lloc web creant una atra pàgina per a la part comercial coneguda com «El Fondo en Llínea» i manté l'actual per a la part editorial.

2019 En giner, assumix la direcció l'escritor Paco Ignacio Taibo II.

Directors del FCE

Directors generals del Fondo de Cultura Econòmica

Director general	Periodo
Daniel Cosío Villegas	1934-1948
Arnaldo Orfila Reynal	1948-1965
Salvador Azuela	1965-1970
Antonio Carrillo Flores	1970-1972
Francisco Javier Allunte	1972-1974
Guillermo Ramírez Hernández	1974-1976
José Luis Martínez	1977-1982
Jaime García Terrés	1982-1988
Enrique González Pedrer	1988-1990
Miguel de la Madrit Hurtado	1990-2000
Gonzalo Celorio	2000-2002
Consol Sáizar Guerrero	2002-2009
Joaquín Díez-Canedo Flores	2009-2012
José Carreño Carlón	2013-2018
Paco Ignacio Taibo II	2019-present

Publicacions del FCE

Coleccions

El catàlec editorial del Fondo consta de més de 10 mil obres, de les quals aproximadament 5 mil estan vigents (és dir, es reimprimen o conten en existències). Este acervo està organisat en més de 100 coleccions, entre les que destaquen:

• A la Vora del Vent està composta per breus relats per a chiquets, agrupats no per l'edat sino per la capacitat llectora d'este públic: «Per als que estan deprenent a llegir», «Per als que escomencen a llegir», «Per als que lligen be» i «Per als grans llectors». Ahí s'han publicat títuls com La pijor senyora del món de Francisco Hinojosa, El diari d'un gat assessine d'Anne Fine, Les llepolies secretes de Juan Villoro i Algú en la finestra de M. B. Brozon. Existix la subserie «Els Especials de la Vora del Vent», composta per àlbums ilustrats, en els que text i image constituïxen una rica unitat, dirigits tant a bebés com inclús a adults; títuls señeros són Jumanji de Chris van Allsburg, El joc de les formes d'Anthony Browne, Olivia d'Ian Falconer i Nocturn. Recetario de somis d'Isol.

• A través de l'Espill és una colecció per a els qui van deixant arrere els llibres per a chiquets i busquen atres espais per a mirar i habitar, per mig de l'espill de les paraules, en llibres que inviten sempre a la reflexió sobre la condició humana. Destaquen títuls com Lucas de Kevin Brooks, Fernanda i els móns secrets de Ricardo Chávez Castañeda, La pell de Juliette de Tahereh Mafi i La bicicleta de Sumji d'Amos Oz.
• Administració Pública incorpora lo més destacat de la reflexió sobre el concepte, alcanç i dinàmica de l'administració pública, l'estudi de les institucions i organisacions estatals, l'anàlisis dels sistemes de govern i l'administració governamental dins de dimensions comparatives. La colecció busca un balanç entre les obres de valor històric perenne i els llibres que millor exponen els problemes del present i de l'immediat passat. Resalten obres com a Principis d'administració pública, de Charles-Jean Bonnin i Evidència, argumentació i persuasió en la formulació de polítiques, de Giandomenico Majone.

• Antropologia agrupa obres fonamentals de la teoria antropològica en general i de l'antropologia americana en particular. Títuls importants de la colecció són El poble del sol d'Alfonso Case, Els fills de Sánchez d'Oscar Lewis, La branca dorada de James George Frazer i Antropologia del cervell de Roger Bartra.
• Archius oferix edicions crítiques d'obres fonamentals de la lliteratura llatinoamericana —en llengua espanyola, francesa i portuguesa—, al recapte de destacats especialistes i acadèmics. En este programa varen participar instituts i organisacions culturals d'Argentina, Brasil, Costa Rica, Espanya, França, Guatemala, Itàlia, Mèxic, Perú i Portugal, ademés de l'Unesco. Alguns títuls sobreixents són Hòmens de dacsa de Miguel Ángel Astúries, La passió segons G. H. / A paixão segon G. H. de Clarice Lispector, Paradiso de José Lezama Lima, Rayuela de Juliol Cortázar i Obra poètica de Vicente Huidobro.

• Aula Atlàntica, coordinada per Juliol Ortega i dirigida sobretot a estudiants de lliteratura en espanyol en Estats Units, agrupa texts fonamentals de les lletres hispanoamericanes, tant clàssics com a contemporàneus, en pròlecs i notes que ajuden a comprendre i valorar les obres. Destaquen Tots els fòcs el fòc de Juliol Cortázar, Beatus ille d'Antonio Muñoz Molina i Antologia poètica d'Antonio Cisneros.

• Biblioteca Americana, concebuda per Pedro Henríquez Ureña com el reservorio de les obres essencials del continent, lo mateix en matèria lliterària que històrica, reunix cuidades edicions d'autors prehispánicos, cronistes d'Índies, escritors novohispanos, de l'Amèrica independent i encara del sigle XX. Destaquen ahí Història de les Índies de fra Bartolomé de las Casas, les Obres completes de sor Juana, Les corrents lliteràries en l'Amèrica hispànica del propi Henríquez Ureña i Guatemala. Les llínees de la seua mà de Luis Cardoza i Aragó. Conta en una subserie consagrada al Mèxic decimonónico: «Viages al Sigle XIX», en la que han aparegut antologia generals com De Coyoacán a la Quinta Avinguda de José Juan Tablada i La Revolució i la Fe de fra Servando Teresa de Mier.

• Biblioteca de la Salut va sorgir com el resultat d'un conveni de coedición que varen celebrar la Secretaria de Salut i el Fondo de Cultura Econòmica en la finalitat de donar a conéixer obres clàssiques, manuals de respal i atres texts de caràcter informatiu sobre les ciències mèdiques, odontològiques i de la salut; dirigides tant a l'especialiste com a tot aquell relacionat o interessat en la procuración de la seguritat social. La colecció consta de sis séries: «Clàssics de la Salut»,«Llectures», «Métodos», «Fronteres», «Formació i Informació», i «Testimonis»; a on s'han publicat títuls com Les bases de la seguritat social, de William H. Beveridge; Marihuana i salut, coordinat per Juan Ramón de la Font, o Vericuetos en l'investigació i desenroll de vacunes, de Guillermo Soberón i Jesús Kumate.

• Biblioteca Universitària de Bojaca, (també coneguda com BUB, per les seues sigles) presenta en format de bojaca obres per al públic estudiantil, tant de lliteratura i humanitats com de ciència. Eixemple d'això són L'home que va ser Dijous (Malensomi) de G. K. Chesterton —traduït per Alfonso Reis—, Santa de Federico Gamboa, L'invenció d'Amèrica d'Edmundo O’Gorman, Aforisme de Georg Christoph Lichtenberg en la versió de Juan Villoro i Consells a un jove científic de Peter Brian Medawar.

• Breviarios, una de les coleccions més reconegudes de la casa, oferix texts introductoris i estudis monogràfics sobre una gran varietat de temes (hi ha sèt séries, identificades pel seu color: art, en magenta; lliteratura i estudis lliteraris, en taronja; història, en vert clar; filosofia, en violeta; ciències socials, en blava; ciència i tecnologia, en groc, i economia, en vert obscur). En 2014, en celebrar els 80 anys del Fondo, es va rellançar la colecció en 80 títuls (70 reimpressions i 10 novetats). Alguns dels seus títuls més reconeguts són Història de la lliteratura grega de C. M. Bowra, Història de la locada en l'época clàssica de Michel Foucault, Cóm escoltar la música d'Aaron Copland i L'estructura de les revolucions científiques de Thomas S. Kuhn.

• Centzontle en alusió a el “pardal de mil veus”, símbol de la diversitat artística i en particular lliterària, esta série presenta obres breus, «rescats», curiositats, a voltes llibres «inventats» a partir d'un pròlec extens o la reunió de texts, tant en el terreny de la lliteratura com de l'història i encara de la ciència. Prova d'això són Sucre negra. El negre mexicà blanquejat o borrat de Carmen Boullosa, Cabaret Provença de Luis Felipe Fabre, Alba i ocàs del Porfiriato de Luis González i González i Dèu raons per a ser científic de Ruy Pérez Tamayo.

• Ciència, Tecnologia, Societat, la colecció més jove de l'àrea de ciència es va iniciar en el propòsit de publicar obres —lo mateix escrites originalment en espanyol que traduïdes d'atres idiomes— pertinents en l'àmbit iberoamericà per a servir de respal a la docència i a l'investigació, aixina com a l'extensió i l'educació contínua, en l'objectiu últim de promoure la reflexió profunda sobre la relació que la ciència i la tecnologia mantenen en la societat. En ella s'inclouen obres com a Pràctica i ètica de l'eutanàsia, d'Asunción Álvarez del Riu; De l'home com conejillo d'Índies. El dret a experimentar en sers humans, Philippe Amiel, i La ciència i la tecnologia en la societat del coneiximent. Ètica, política i epistemologia, de León Olivé.

• Ciència i Tecnologia comprén tots els camps tradicionals de les ciències naturals: biologia, física, química, astronomia, medicina, matemàtiques i, més recentment, ecologia; també inclou llibres representatius de les revolucions científiques contemporànees: neurobiología, informàtica, cibernètica i genómica. Eixemples de lo publicat en esta série són La ment nova de l'emperador de Roger Penrose, ¿Qué són les matemàtiques? Conceptes i métodos fonamentals de Richard Courant i Herbert Robbins i 29 conceptes clau per a gojar la ciència de Pierre Léna, Yves Quéré i Béatrice Salviat.

• Colecció Popular, llançada en setembre de 1959, com a part dels festejos pel 25 aniversari del Fondo, presenta en format de bojaca obres que han segut entusiastamente rebudes pel públic o que, en grans tirajes, busquen alcançar al major número possible de llectors. Ahí s'han publicat clàssics com Ellaberint de la soletat de Octavio Pau, Els d'avall de Mariano Azuela, El diosero de Francisco Rojas González, el Popol Vuh, Els condenats de la terra de Frantz Fanon, Les ensenyances de don Juan de Carlos Castaneda i El conte hispanoamericà de Seymour Menton.
• Colecció Popular Novela Gràfica, creada en 2021 per a rescatar i divulgar algunes de les grans obres de la novela gràfica internacional.

• Comunicació, va ser creada en 2014 en l'objectiu és oferir títuls clàssics i obres que difonguen els alvanços més importants sobre la comunicació des de molt diverses perspectives i des de les diferents àrees que l'aborden, aixina com texts generals que permeten a un públic ampli comprendre els fenomens comunicatius, per a favorir aixina l'enfortiment d'un camp professional d'inqüestionable rellevància en l'esfera pública nacional i global d'hui. Inclou texts teòrics com Parlar a l'aire. Una història de l'idea de comunicació, de John Durham Peters; manuals com La comunicació i els mijos. Metodologia d'investigació qualitativa i quantitativa, de Klaus Bruhn Jensen i estudis de cas com “Molt bona nit”. Mèxic, la televisió i la Guerra Freda, de Celest González de Bustamante. Esta série busca contribuir al diàlec que es dona entre els diversos centres de producció de coneiximent i incorporar-se als debats per a satisfer les necessitats acadèmiques d'estudiants, estudiosos i practicants d'esta activitat multidisciplinario.

• Economia, série fundacional del Fondo, ha oferit des de la primera hora una combinació de clàssics de la disciplina i texts de vanguarda. Són dignes de menció títuls com a Investigació sobre la naturalea i causes de la riquea de les nacions d'Adam Smith, els tres toms de El capital de Karl Marx, Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners de John Maynard Keynes i El capital en el sigle XXI de Thomas Piketty.

• Edicions Científiques Universitàries, concebuda originalment com una colaboració entre el Fondo de Cultura Econòmica i l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, oferix als professors i estudiants universitaris cursos generals i obres especialisades en les distintes disciplines científiques que servixquen de respal a la formació acadèmica en l'aula i en elaboratori. La colecció alberga dos séries: Text Científic Universitari, i Horisons i Paradigmes en Ciència i Tecnologia, entre els títuls de la qual es poden trobar Introducció a la mecànica quàntica, de Luis de la Penya; Arbres tropicals de Mèxic. Manual per a l'identificació de les principals espècies, de T. D. Pennington i José Sarukhán, i Astronomia bàsica, de José Antonio García Barreto.

• Educació i Pedagogia, en obres com Les pedagogia del coneiximent de Louis Not i Ensenyança i filosofia de Fernando Salmerón, esta colecció va tindre en un començ un marcat perfil filosòfic, encara que despuix s'ha encaminat a cobrir temàtiques que recolzen la llabor del docent en l'aula, en títuls com Una pedagogia de l'integració. Competències i integració dels coneiximents en l'ensenyança de Xavier Roegiers, i a difondre les investigacions que analisen, entre atres aspectes, les polítiques, les institucions i el finançament de l'educació; un eixemple: El sistema educatiu mexicà de Carlos Ornelas.

• Espais per a la Llectura tendix un pont entre el camp pedagògic i l'investigació multidisciplinario actual en matèria de cultura escrita, per a que mestres i atres professionals dedicats a la formació de llectors perceben les implicacions de la seua tasca en el teixit social. Algunes notables obres d'esta série són Llectura d'imàgens. Els chiquets interpreten texts visuals d'Evelyn Arizpe i Morag Styles, Anar entre llibres. La llectura lliterària en l'escola de Teresa Colomer i Els llibres que fan créixer als chiquets de Jöelle Turin.
• Espectrográfica, destinada a acostar obres narratives en format gràfic a chiquets i jóvens. Va ser iniciada en 2023 en tres nivells llectors: groc, vert i roig. A espill de la seua germana major Popular Novela Gràfica, presenta tant obres originals sense prèvia publicació en l'editorial, aixina com adaptacions a còmic d'obres ya clàssiques en el FCE. Un eixemple clar d'este segon grup és Bonícula.

• Filosofia, esta va ser una de les primeres disciplines que va contar en una colecció pròpia dins del catàlec del Fondo de Cultura Econòmica, i fins a la data és una de les més constants i importants del seu catàlec, en una mescla de clàssics i texts de vanguarda, i inclús texts en fins pedagògics, com a Ensaig sobre l'enteniment humà de John Locke, Fenomenologia de l'esperit de G. W. F. Hegel, El ser i el temps de Martin Heidegger, Teoria de la justícia de John Rawls i L'escola de Fráncfort de Rolf Wiggershaus.

• Història, una de les coleccions més antigues del Fondo, oferix documents de valor històric, usualment en estudis analítics i notes, i investigacions d'alt nivell, tant d'història universal com d'història de Mèxic i Amèrica Llatina. Les pastes d'estos llibres s'imprimixen, des dels seus inicis, en un característic color negre. Descollen ací Erasmo i Espanya de Marcel Bataillon, El Mediterràneu i el món mediterràneu en l'época de Felipe II (en dos toms) de Fernand Braudel, L'atra rebelió. La lluita per l'independència de Mèxic, 1810-1821 d'Eric Van Young, Poble en vilo de Luis González i González, Orbe indiano. De la monarquia catòlica a la república criolla, 1492-1867 de David A. Brading i La gran matança de gats i atres episodis en l'història de la cultura francesa de Robert Darnton.

• La Ciència per a Tots, cridada en els seus orígens La Ciència des de Mèxic, està composta per texts de divulgació científica escrits principalment per investigadors en actius, experts en temes tan diversos com la mecànica quàntica i la medicina, l'àlgebra i la química orgànica, la mar i l'evolució. És la série de divulgació científica en llengua espanyola en més títuls (237 a novembre de 2014). Obres característiques són El enamoramiento i el mal d'amors d'Alberto Orlandini, Un Univers en expansió de Luis Felipe Rodríguez, Les muses de Darwin de José Sarukhán i Sobre Minerva de Ruy Pérez Tamayo.

• Llengua i Estudis Lliteraris, fundada per Raimundo Lida, reunix obres que aborden les diverses facetes de la lliteratura i ellenguage, procurant un equilibri entre filogia, llingüística, història de la lliteratura i crítica tant clàssica com a contemporànea. Entre els seus títuls poden mencionar-se Els 1001 anys de la llengua espanyola d'Antonio Alatorre, L'arc i la lira de Octavio Pau, Mimesis d'Erich Auerbach i l'ambiciosíssima Sintaxis històrica de la llengua espanyola dirigida per Concepció Company Company.
• Lletres Mexicanes difon la creació lliterària de Mèxic. En esta colecció es varen publicar per primera volta alguns dels llibres més influents de la lliteratura d'eixe país, com El pla en flames de Juan Rulfo i La regió més transparent de Carlos Fonts. Llibres apareguts en atres sagells editorials han trobat covil ací, com Farabeuf de Salvador Elizondo i Notícies de l'Imperi de Fernando del Pas. A esta colecció també pertanyen les obres completes d'Alfonso Reis i Octavio Pau.

• Llibres sobre Llibres oferix als professionals delliure ferramentes pràctiques per a la diària eixecució de sus labores i reflexions sobre els alcanç i llimitacions del seu quefer. Entre els seus títuls més socorreguts pel públic estan el clàssic L'aparició dellibre de Lucien Febvre i Henri-Jean Martin, la nova edició de Ellibre i les seues vores de Roberto Zavala Ruiz, Els elements de l'estil tipogràfic de Robert Bringhurst i Vendre l'ànima. L'ofici de llibrer de Romà Montroni.
• Els Primeríssims, colecció de narrativa conformada per llibres ilustrats per als chiquets que escomencen a llegir solo o acompanyats, en texts breus i imaginatives històries per a descobrir i comprendre el món. Està pensada per a estimular les primeres etapes del desenrolllector en sugerents propostes gràfiques i lliteràries. Eixemples d'això són Regale sorpresa de Isol i La coa de Paco de Triumfo Arciniegas i Óscar Soacha.

• Poesia, colecció que, des de 2007, reunix pràcticament tots els poemaris que duen el sagell del Fondo; hi ha ahí des de clàssics contemporàneus com una edició commemorativa de Paraules en repòs de Alí Chumacero, la Poesia reunida de Víctor Sandoval i una Antologia poètica de Jaime Sabines, fins a la producció recent de poetes d'Amèrica Llatina: La primera obscuritat d'Óscar Hahn, Gladis Monogatari de Víctor Moixa i Et diria que anàrem al riu Bravo a plorar pero deus saber que ya no hi ha riu ni plany de Jorge Humberto Chávez.
• Política i Dret, com atres séries, ací s'oferixen lo mateix clàssics que texts de creació recent en ciències polítiques, teoria de dret i relacions internacionals, com a Ensaig sobre el govern civil de John Locke, Leviatán: o la matèria, forma i poder d'una república eclesiàstica i civil de Thomas Hobbes o Filosofia política de la conquista de Silvio Zavala.

• Psicologia, Siquiatria i Psicoanálisis, dirigida inicialment pel célebre psicoanalista d'orige vienés Erich Fromm, esta colecció ha difòs les teories més influents en el camp de la conducta i la personalitat, des del psicoanálisis i l'àmplia gama d'escoles que ho acompanyen —inclús la antipsiquiatría— fins a les obres dedicades a l'estudi de l'inteligència humana o les de caràcter nosográfico. Reunix a autors de la talla de Jung, Adler, Frankl, De la Font i el propi Fromm, en obres com El cervell somiador de J. Allan Hobson, Història dels síntomes mentals de Germán I. Berrios i Estructures de la ment. La teoria de les inteligències múltiples d'Howard Gardner.
• Sociologia' en la colecció de sociologia del FCE s'han publicat les traduccions de clàssics com a Economia i societat de Max Weber, Primers ensajos d'Augusto Comte, Ideologia i utopia de Karl Mannheim, L'home i lo sagrat de Roger Caillois i Les formes elementals de la vida religiosa d'Émile Durkheim.

• Tezontle, primera colecció de lliteratura del FCE, en els seus orígens anava a cridar-se Centzontle (el pardal de les mil veus), pero un error de comunicació va introduir una afortunada errata que hauria de perpetuar-se. En el pas del temps, en eixa série han aparegut moltes obres profusamente ilustrades; funciona com “la colecció per als llibres que no tenen colecció”. Recents eixemples notables són la més recent edició de Arquitectura mexicana del sigle XVI de George Kubler, Arquitectura: pensament i creació de Fernando González Gortázar, i les numeroses iconografies de personages com Alfonso Reis, Luis Buñuel, Daniel Cosío Villegas, Efraín Horta i José Regirades.

• Terra Ferma, pensada en un inici com la contrapart contemporànea, humanística i científica de la Biblioteca Americana, la colecció Terra Ferma publica obres de tots els gèneros ―novela, conte, poesia, teatre, ensaig, crítica― d'i sobre destacats autors que, pel seu orige, no tindrien cabuda en Lletres Mexicanes. La colecció també agrupa les expressions lliteràries de calitat que aporten al catàlec les filials del fce, encorajades pel seu esperit de difusió cultural a lo largo y ancho d'el món de parla hispana.
• Vida i Pensament de Mèxic complix en la missió de donar conte acreditada de les transformacions històriques i culturals del país. Traça diferencial d'esta série és l'inclusió de testimonis irrecusables d'artistes, dirigents i intelectuals. Es tracta d'una série a on la biografia, la crítica, la crònica, el epistolario i la memòria es combinen per a alçar una galeria de les personalitats, els moviments i les institucions que han forjat el Mèxic contemporàneu.

• Vents del Poble, llançada en 2019 poc despuix de l'arribada de Taibo II a la direcció del Fondo i presentada en una conferència matutina pel president Andrés Manuelópez Obrador. Està pensada per a dur la llectura a tots els racons del país i de les regions hispanohablante a un preu molt accessible. La conformen texts breus que tenen un cost d'entre 9 i 20 pesos mexicans. Esta colecció oficialment no està numerada, pero per a efecte de contabilisar els seus títuls pertanyents es numeraran per orde cronològic.

• Llindars, dirigida per Claudio Lomnitiz i Fernando Escalante Gonzalbo, oferix texts de vanguarda en antropologia, sociologia i política. En breus volums en format de bojaca, presenta a estudiants i estudiosos una selecció d'artículs o capítuls de llibres d'un sol autor —casi sempre inèdit o molt poc conegut en espanyol— o sobre un sol tema, en l'ànim d'introduir discussions que en atres orbes llingüístics estiguen molt vives. Eixemples de la série són Estats dèbils, Estats forts de Joel S. Migdal, Política de la pertinença: Bruixeria, autoctonía i intimitat de Peter Geschiere i Antropologia de l'Estat de Philip Abrams, Akhil Gupta i Timothy Mitchell.

Publicacions periòdiques

El Fondo edita tres publicacions periòdiques:

• El Trimestre Econòmic: antecedent immediat del propi Fondo, esta revista va començar oferint traduccions d'artículs publicats en els principals journals del món anglosaxó i poc a poc va ser incloent investigació original d'acadèmics i funcionaris públics de Mèxic i Amèrica Llatina.

• La Gasseta: fundada per Arnaldo Orfila Reynal quan el Fondo complia 20 anys, és una revista mensual que busca oferir als llectors materials de llectura relacionats en els llibres del FCE: bestreta, resenyes, artículs, poemes i fragments d'obres ya publicades. Quan la va dirigir, Jaime García Terrés li va donar una sobreixent proyecció lliterària i internacional. En 1987 va guanyar el Premi Nacional de Periodisme de Mèxic. Hui pot llegir-se en llínea (com PDF) i descarregar-se per a tabletas iOS i Android.
• Diánoia: revista de filosofia, arbitrada, publicada des de 1955 per l'Institut d'Investigacions Filosòfiques de la UNAM i pel FCE, en el propòsit de promoure, articular i disseminar la producció filosòfica original d'alt nivell en llengua espanyola. Fins a 2001 la seua periodicitat va ser anual; des de llavors és semestral.

Publicacions electròniques

El Fondo conta en quatre tipos de publicacions electròniques:

• Edicions dels seus llibres en format ePub i similars, en fins a mil 300 títuls disponibles en els principals canals comercials, com Amazon, iBooks, GooglePlay, Barnes & Noble, Snowfall, Todoebook i el seu propi lloc electrònic.
• Llibres interactius, tant apps com ePub; entre elles poden mencionar-se És aixina de Paloma Valdivia.
• Apps per a tabletas, tant les que usen el sistema iOS com les que corren baix Android; ací estan Animalario universal del professor Revillod, Archiu obert: 80 anys del FCE, La Gasseta i una versió de Minucias dellenguage de José Moreno d'Alba.
• Llocs electrònics; ací s'inclou una versió de Minucias dellenguage de Moreno d'Alba, una atra de La Gasseta i es prepara la publicació, en conformidad con l'estàndart OJS, de El Trimestre Econòmic.

Concursos

El Fondo organisa cinc certàmens:

• El Concurs d'Àlbum Ilustrat A la Vora del Vent, que busca fomentar el desenroll de la creació lliterària i plàstica per a chiquets i jóvens per mig de la premiación a una obra ilustrada inèdita les imàgens de la qual narren una història. Ademés d'un nutrit pagament com a bestreta de regalías, el premi consistix en la publicació dins dels Especials A la Vora del Vent. La convocatòria és anual.
• El Premi Hispanoamericà de Poesia per a Chiquets, el propòsit dels quals és encorajar en els chiquets l'aprecie per la poesia. Junt en la Fundació per a les Lletres Mexicanes es convoca a escritors de totes les latitut. Ellibre guanyador es publica i s'entrega un premi en metàlic. La convocatòria és anual.
• El Concurs Lliggam La Ciència per a Tots, que busca fomentar l'hàbit de la llectura i l'escritura de texts no lliteraris. S'invita a estudiants d'entre 12 i 25 anys a escriure un text, el gènero del qual i extensió depenen de l'edat del concursant, entorn a una obra de la colecció La Ciència per a Tots. La convocatòria és bienal.
• El Premi Internacional de Divulgació de la Ciència Ruy Pérez Tamayo. La convocatòria és bienal.

• El Concurs Iberoamericà d'Ensaig per a Jóvens el propòsit dels quals és promoure el gust per la llectura per mig de la redacció de texts sobre l'obra de grans escritors iberoamericans. Participen jóvens entre 18 i 25 anys de Mèxic i dels 10 països en a on el grup Fondo té presència. Ademés del premi monetari, l'ensaig guanyador es publica en La Gasseta. La convocatòria és anual.

Sèus del FCE

Casa Matriu

Casa Matriu del FCE.

El 4 de setembre de 1992, ellavors director del Fondo, Miguel de la Madrit Hurtado, va inaugurar les instalacions de l'editorial en Carretera Picacho-Ajusco 227, en Ciutat de Mèxic. Rodejades de jardins, les instalacions alberguen —ademés de les oficines— l'Unitat Cultural Jesús Silva Herzog, la Biblioteca Gonzalo Roures, que resguarda la creixent història editorial de la casa, i la llibreria Alfonso Reis.

Filials del FCE

Artícul principal → Filials del Fondo de Cultura Econòmica.

Llibreries del FCE

El Fondo conta en 37 llibreries, 27 en Mèxic i 10 en el restant del món de parla hispana, a on ven i distribuïx els llibres del seu propi catàlec i també d'atres editorials (entre paréntesis s'indica l'any d'obertura).

Bibliografia

• Aboites, Luis (2010). Erik Velásquez García et al (ed.). Nova història general de Mèxic, Mèxic: El Colege de Mèxic, pp. 595-652. ISBN 978-607-462-179-2.
• Ángel Mobarak, Gustavo d'i Graciela Márquez (eds.), Respostes pròpies. 80 anys de El Trimestre, Mèxic: FCE, 2014, ISBN 978-607-16-2037-8
• Díaz Arciniega, Víctor, Història de la casa. Fondo de Cultura Econòmica (1934-1994), Mèxic: FCE, 1994.
• Pacheco, Cristina, En el primer mig sigle del Fondo de Cultura Econòmica. Testimonis i conversacions, Mèxic: FCE, 1984.

• Sorá, Gustavo, Editar des de l'esquerra en Amèrica Llatina: L'agitada història del Fondo de Cultura Econòmica i de Sigle XXI, Buenos Aires: Sigle Veintiuno Editors, 2017.
• Varis, Fondo de Cultura Econòmica. Memòria editorial 1990-2000, Mèxic: FCE, 2000.
• Varis, Catàlec històric 1934-2009, Mèxic: FCE, 2009.
• Garone Gravier, Marina, Història en coberta. El Fondo de Cultura Econòmica per mig de les seues portades (1934-2009), Mèxic: FCE, 2011.