Hòmens de dacsa
Hòmens de dacsa és una novela de l'escritor guatemaltec i premi Nobel de Lliteratura Miguel Ángel Astúries, publicada en l'any 1949. El seu títul fa referència a un mit del Popol Vuh, un dels llibres sagrats dels mayas.[1] Esta novela és generalment considerada l'obra mestra d'Astúries,[2] encara que seguix sent una de les seues noveles menys compreses.[3] Esta novela va ser inclosa en la llesta de les 100 millors noveles en espanyol del sigle XX del periòdic espanyol «El Món».[4]
Descripció
El llibre està escrit en sis parts, cada una explorant el contrast entre les costums tradicionals dels indígenes i les d'una societat que està en ple procés de modernisació i canvi. Explora el món màgic de les comunitats indígenes, un tema del com l'autor era al mateix temps apassionat i coneixedor. La novela es basa en la llegenda tradicional, encara que l'història és una creació pròpia d'Astúries.[5] L'argument gira entorn a una comunitat indígena aïllada (els hòmens de dacsa o "gent de la dacsa"), la terra del qual està amenaçada per persones alienes, en el propòsit de la seua explotació comercial. Un líder indígena, Gaspar Ilom, encapçala la resistència de la comunitat contra els colon, els qui ho maten en l'esperança de frustrar la rebelió. Més allà de la seua tomba, Ilom viu com un "héroe popular"; a pesar dels seus esforços, no pot previndre que la gent perga les seues terres.[6] En la segona mitat de la novela, el personage central és un carter, Caseta, i l'història gira entorn a la busca de la seua esposa perduda. En el curs de la seua busca, abandona les seues funcions, nugats com els sò a la "societat dels blancs", i es transforma en un coyot, el qual representa al seu esperit guardià.[7] Esta transformació és una atra referència a la cultura maya; la creència en el nahualisme o la capacitat de l'home d'assumir la forma del seu animal guardià, és un dels molts aspectes essencials per a la comprensió dels significats amagats de la novela.[8]
Anàlisis
A través de l'alegoria, Astúries mostra cóm l'imperialisme europeu domina i transforma les tradicions indígenes en les Américas.[9] Al final de la novela, com ho senyala Jean Franco, "s'ha perdut el món màgic de la llegenda indígena"; pero conclou en una "nota utòpica", cóm les persones es convertixen en formigues per a transportar la dacsa que han collit.[7]
Escrit en forma de mit, la novela és experimental, ambiciosa i difícil de comprendre. Per eixemple, el seu "esquema de temps és un temps mític en el que mils d'anys poden ser comprimits i vists com un moment únic"; ademés, el llenguage del llibre és "estructurat de manera anàloga als idiomes indígenes".[5] Pel seu enfocament inusual, va transcórrer algun temps ans que la novela fora acceptada pels crítics i el públic.[9]
El motiu de la dacsa
La següent acotación és referent a la dacsa per Gerald Martin.
En el Popol Vuh es conta cóm els hòmens varen ser fets de dacsa i s'explica, en el mit sobre l'orige de la dacsa, per qué l'agricultura té un caràcter sagrat. Són precisament eixos elements els que Astúries pren per a la seua obra, la defén i la convertix en la seua reafirmación de l'identitat. Ha conseguit trobar, per fi, el “ànima nacional”.
En el cas de l'espai indígena, la dacsa ocupa el centre de la creència; és el signe de la raça, lo que identifica al grup, i lo que ho definix com a unitat ètnica i com a univers cultural. En el cas dels ladinos, se li nega a la dacsa estos valors mítics i se li reduïx a un objecte en valor purament comercial, carent de valor social-simbòlic en fi integrador.
Conten que la dacsa ve d'allà dalt i que al començ pertanyia a l'Ama del lloc; a l'Ama de la montanya que vivia allà en una cova. En aquella época la gent tenia molta fam i llavors varen vore eixir les formigues de la cova de l'Ama i les varen vore eixir en grans de dacsa sobre les seues esquenes. Llavors la gent va cridar al pardal carpintero per a que obrira en el seu pico un buit en la pedra. El pardal no va poder. Llavors varen cridar al raig que va llançar una descàrrega molt forta. Tota la roca va tremolar i es va trencar i llavors els grans varen quedar lliures.
Els hòmens varen tendir la mà per a rebre el gra sagrat i li'l varen dur a les seues cases i ho varen plantar i varen tindre una molt bona collita.
Un dia va aparéixer una dòna en la milpa i va dir: «Yo soc l'Ama de la dacsa, yo soc el gra que enterren, espere que aprecien açò, espere que no m'obliden i em celebren moltes costums».
Vore també
Notes
- ↑ Callen, p. 54
- ↑ José Miguel Oviedo, Història de la lliteratura hispanoamericana, Aliança, 2001, p.500 : « Hòmens de dacsa és una obra de considerable complexitat i hondura ; de fet, un creixent sector de la crítica ha senyalat que esta, i no El Senyor President, és la verdadera obra mestra de l'autor ».
- ↑ Callen, p. 53
- ↑ Llista completa de les 100 millors noveles
- ↑ 5,0 5,1 Franco 1994, p. 250
- ↑ Franco 1994, p. 251
- ↑ 7,0 7,1 Franco 1994, p. 252
- ↑ Callen, p. 58
- ↑ 9,0 9,1 Franco 1989, p. 869
- ↑ (1992) Hòmens de Dacsa, 1 edició, Madrit: Archius, CSIC, p. 564. ISBN 84-00-07129-8.
- ↑ Astúries Rosers (1992). Hòmens de dacsa, edició crítica, Gerald Martín, coordinador, pp. 733. ISBN 84-00-07129-8.
Referències
Edicions de l'obra
- Astúries (2002). Hòmens de dacsa, Planeta. ISBN 84-08-04441-9.
Publicacions crítiques sobre l'obra
- (2000).«Tradició i originalitat en "Hòmens de dacsa": del Modernisme al Realisme Màgic».RILCE (Revista de filologia hispànica).16(1)
- 1-12.ISSN 0213-2370.Consultat el 2 de juliol de 2018.
- «Ideologia i llenguage en Hòmens de Dacsa».Text Crític.Centre d'Investigacions Llingüístic-Lliteràries de l'Universitat Veracruzana.(33)
- 153-164.Consultat el 2 de juliol de 2018.
- Bellini, Giuseppe (1999). Món màgic i món real : la narrativa de Miguel Ángel Astúries, Bulzoni Editore.
- (2004).«Recuperació del món precolombino i colonial en la narrativa de Miguel Ángel Astúries».Amèrica sense Nom.(5-6)
- 44-52.
- (1966).«Miguel Ángel Astúries i el simbolisme mític de Hòmens de dacsa».Universitat.(68)
- 233-259.
- (1975).«The Presence of Mayan Literature in "Hòmens de Dacsa" and Other Works by Miguel Ángel Astúries».Hispania.(58)
- 68-74.
- (1998).«Miguel Angel Astúries, "Hòmens de Dacsa" : com a llectura surrealista de l'escritura mayense».Revista de Crítica Lliterària Llatinoamericana.
- 207-225.
- «Del surrealisme al realisme màgic en "Hòmens de dacsa" de MA. Astúries».Sense Nom.
- 53—60.
- Vila (1989). El Mit en "Hòmens de Dacsa" de Miguel Angel Astúries, Fondo Editorial Rionegrino. ISBN 9502304802.
- Estrades, Ricardo (1961). Estil i màgia d'el "Popol Vuh" en "Hòmens de dacsa" de Miguel Angel Astúries, Facultat d'humanitats de l'Universitat de Sant Carlos de Guatemala. OCLC 858338686.
- Franc, Jean (1989). «Miguel Angel Astúries», Latin American Writers, Nova York: Scribner, pp. 865–873. ISBN 978-0-684-18463-0.
- Franc, Jean (1994). An Introduction to Spanish-American Literature, 3a edició, Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-44923-6.
- García (1978). Hòmens de dacsa : unitat i sentit a través dels seus símbols mitològics, Universal. OCLC 468287645.
- Hurtado Heras (1997). Per les terres d'Ilóm : el realisme màgic en "Hòmens de dacsa, UNAM. ISBN 9688353620.
- «Mit i antropogonía en la lliteratura hispanoamericana. Hòmens de Dacsa, de Miguel Ángel Astúries».Rassegna iberistica.Edizioni Ca'Foscari.43(113)
- 41-55.ISSN 0392-4777.Consultat el 3 de novembre de 2022.
- Morals, Mario Roberto (1998). «II, 2 : « Es diu Miguel Ángel Astúries i aixina li va nàixer la consciència : dos processos discursivos de concientización i autocreación de subjectes mestizos. El cas de Hòmens de dacsa i de Em dic Rigoberta Menchú »», L'Articulació de les diferències, o, El síndrome de Maximón: Els discursos lliteraris i polítics del debat interétnico en Guatemala, FLACSO.
- Prieto (2009). Miguel Angel Astúries's Archeology of Return, Cambridge University Press. ISBN 0521112451.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hombres de maíz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.