Thomas Hobbes

Thomas Hobbes

Thomas Hobbes (/hɒbz/; Westport, prop de Malmesbury, 5 d'abril de 1588-Derbyshire, 4 de decembre de 1679), en certs texts antics Thomas Hobbes of Malmesbury, va ser un filòsof anglés considerat un dels fundadors de la filosofia política moderna. La seua obra més coneguda és el Leviatán (1651), a on va assentar les bases de la teoria contractualista, de gran influència en el desenroll de la filosofia política occidental. Ademés de l'àmbit filosòfic, va treballar en atres camps del coneiximent com la història, la ètica, la teologia, la geometria o la física.

Ademés de ser considerat el teòric per excelència del absolutisme polític, en el seu pensament apareixen conceptes que varen ser fonamentals del lliberalisme, tals com el dret de l'individu, la igualtat natural de les persones, el caràcter convencional del Estat (que comportarà a la posterior distinció entre est i societat civil), la llegitimitat representativa i popular del poder polític (en poder ser este revocat de no garantisar la protecció dels seus subordinats), etc. La seua concepció del ser humà com igualment depenent de les lleis de la matèria i el moviment (materialisme) seguix gojant de gran influència, aixina com la noció de la cooperació humana basada en l'interés personal.

En la seua obra Leviathan, sosté que tot lo que existix, inclosos els pensaments, emocions i desijos humans, pot explicar-se en térmens de matèria física i moviment mecànic. Per a Hobbes, no existix una entitat immaterial o ànima; els sers humans, de la mateixa manera que el restant de l'univers, estan composts de matèria que es mou i canvia segons lleis físiques.

Biografia

Hobbes va ser un personage controvertit en la seua época, encara que el seu pensament haja segut despuix molt influent. En 1666 es varen cremar els seus llibres en Anglaterra per haver segut considerat ateu i despuix de la seua mort es varen tornar a cremar públicament. En vida va tindre que batallar sense treua contra dos grans enemics: la Iglésia d'Anglaterra i la Universitat d'Oxford.

El seu pensament es va formar en estret contacte en els círculs europeus de René Descartes, Pierre Gassendi i Galileo Galilei, no solament des d'Anglaterra, a través del cenáculo intelectual reunit per la família Cavendish, de la que va ser preceptor en vàries ocasions, sino directament per mig dels seus llarcs viages per França, Itàlia i Alemània. Les guerres civils entre parlamentaris puritanos i realistes li varen fer refugiar-se en París en 1640. Va tornar a Anglaterra onze anys despuix i el seu defensa d'un poder monàrquic fort i conservador li va valdre una pensió del rei Carlos II d'Anglaterra.

Joventut i educació

Thomas Hobbes va nàixer en Westport, ara partix de Malmesbury (Wiltshire), el 5 d'abril de 1588. Va ser un bebé prematur; el seu naiximent hauria segut suscitat quan la seua mare va sentir parlar d'una imminent invasió de la Gran Armada espanyola, cridada també Invencible. Per això Hobbes va afirmar més vesprada, explicant el seu propi orige: «La meua mare va donar a llum bessons: yo mateix i la por».

Hi ha poques senyes sobre la seua chiquea; s'ignora inclús el nom de la seua mare. El seu pare Thomas era vicari de Charlton i de Westport, pero al vore's involucrat en una baralla en el clero local es va vore obligat, per a evitar mals majors, a abandonar Londres sense la seua família, formada per la seua dòna i els seus tres fills, que va quedar al recapte del tio patern del filòsof, Francis Hobbes, varis anys major, ya que este disponia de mijos suficients en ser un ric comerciant sense família.

Aixina que, des dels quatre anys es va educar en Westport i després en Malmesbury, des d'a on va passar a l'escola privada de Robert Latimer, un graduat en Oxford. Davant la precocitat intelectual que mostrava el chicon (als sis anys va deprendre llatí i grec, i des dels huit als catorze va treballar en posar en vers llatí la Medea d'Eurípides), al voltant de 1603, en sol quinze anys, va marchar al colege Magdalen Hall d'Oxford, precursor del Hertford College, dirigit pel puritano John Wilkinson.

En l'universitat d'Oxford Hobbes es va sentir poc atret per l'aprenentage escolàstic, i va preferir fer llectures segons el seu criteri i fòra del programa; per això va estar un breu lapsus en la marina i no va completar el grau de bachiller en Arts fins a 1608; no obstant, el seu talent no passava desapercebut i va ser recomanat com a tutor per al fill de William Cavendish, baró de Hardwick i més tarde comte de Devonshire, també cridat William, pel seu professor en el Magdalen, sir James Hussey. En açò va començar la seua llarga relació vital en esta família.

Hobbes es va fer amic del seu pupil William, i abdós varen ser junts en un grand Tour per França, Itàlia i Alemània en 1608 i 1610. En el continent Hobbes va assimilar els métodos científics i crítics europeus i des de llavors va desdenyar el escolasticismo que havia deprés de mala gana en Oxford, encara que en eixe moment el seu interés principal era l'estudi i anàlisis dels clàssics grecolatinos i en especial la seua gran traducció de la Història de la guerra del Peloponeso de Tucídides; esta edició va aparéixer l'any de la mort del seu alumne i amic (1628) i va ser la primera traducció directa del grec a l'anglés, treball difícil inclús per a un expert. També es creu que tres dels discursos inclosos en Horae subsecivae, observations and discurses (1620) són d'este periodo.

Encara que es va associar en figures lliteràries com el dramaturc Ben Jonson i va treballar breument com amanuense del filòsof empíric i canceller Francis Bacon, introductor del gènero ensayístico en Anglaterra, no va estendre els seus esforços a la filosofia fins al cap de 1629. El seu patró Cavendish, llavors comte de Devonshire, havia fallit víctima de la pesta en juny de 1628 i es va vore sense treball en ser despedit per la comtesa viuda.

No obstant les seues bones referències com a tutor li varen assegurar seguir en el mateix ofici i va prendre com a pupil a Gervase Clifton, fill de l'honorable baronet del mateix nom. Per a això va tindre que desplaçar-se a París, pero de nou va ser contractat per la família Cavendish en 1631 com a tutor de William Cavendish, fill major del seu alumne anterior. I va anar llavors, durant els següents sèt anys, quan va despertar definitivament el seu interés per la filosofia. Va visitar Florencia en 1636 i després va participar en les disputes dels descreídos pirrónicos libertinos en París, mantingut pel matemàtic i filòsof Marin Mersenne. Este li va obrir les portes dels salons parisencs i li va animar a publicar els seus descobriments en psicologia i física. Hobbes descriu en una autobiografia fins a quin punt ardia en ell la vocació filosòfica, el seu estat de meditació incessant, "en barca, en coche, a cavall"; és en este moment de la seua vida quan concep que el principi de la seua física serà el conatus o moviment, l'única realitat que genera coses naturals. Perque li va semblar que este principi era capaç de fundar inclús ciències humanes com la psicologia, la moral i la política .

En París

El primer interés de Hobbes va ser estudiar la física del moviment, pese a la qual cosa va desdenyar el treball experimental. Va escomençar llavors a concebre un sistema filosòfic mecanicista i materialiste al com dedicaria tota la seua vida. Primer va elaborar separadament una doctrina ordenada sobre els coss, que mostrava cóm els fenomens físics eren universalment explicables en térmens de moviment. Després va extraure al home del regne de la naturalea i, en un atre tractat distint, va mostrar qué moviments corporals específics estaven involucrats en la producció dels fenomens particulars de la sensació, coneiximent, afectes i passions per mig dels quals l'home, mogut principalment pel temor i el desig, entra en relació en atres hòmens iguals en una guerra de tots contra tots. Finalment, va considerar cóm els hòmens es varen sentir moguts a entrar des d'eixe hostil estat natural en una societat artificial, otorgant el monopoli de la violència a una autoritat superior, i va argumentar cóm açò devia ser regulat en un contracte social si els hòmens no volien tornar a caure en «brutalitat i misèria». Per lo tant, va propondre unir els fenomens separats del Cos, l'Home i l'Estat.

Hobbes va tornar a Anglaterra en 1637, quan el país estava regirat pel desacort entre parlamentaris i rei. No obstant, cap a 1642 ya havia escrit un breu tractat cridat Elements de llei natural i política que no va ser publicat i solament va circular manuscrit entre els seus coneguts. En tot, una versió piratejada es va publicar dèu anys més vesprada. Encara que sembla que gran part dels Elements de llei natural i política va ser composta abans de la sessió del Parlament Curt, hi ha parts polèmiques d'este treball que clarament mostren la seua posició en la creixent crisis política. Pese a tot, la gran majoria dels elements del pensament polític de Hobbes a penes es varen modificar entre els seus Elements de llei natural i política i la seua Leviathan, #lo que demostra que els events de la guerra civil anglesa varen tindre poc efecte en la seua doctrina contractual.

No obstant, els arguments de Leviathan varen ser modificats en tractar sobre la necessitat de consentiment per a crear obligacions polítiques. A saber, Hobbes va escriure en The Elements of Law que els regnes patrimonials no estaven necessàriament formats pel consentiment dels governats, mentres que en Leviathan argumentava que sí ho estaven. Açò potser reflectia l'opinió de Hobbes sobre la controvèrsia de l'acort o la seua reacció als tractats publicats per sir Robert Filmer i uns atres entre 1640 i 1651.

Quan en novembre de 1640 el Parlament Llarc va succeir al Curt, Hobbes va sentir que estava en perill per la circulació del seu tractat i va fugir a París, sense retornar en onze anys. En París, es va reincorporar al cenáculo de Mersenne i va escriure una crítica a les Meditacions de René Descartes que es va imprimir com la tercera entre les Objeccions adjuntes, obtenint Resposta de Descartes en 1641. Un conjunt diferent d'observacions sobre atres treballs de Descartes es varen difondre solament despuix de concloure la seua correspondència mútua.

Hobbes també va ampliar els seus propis treballs en una tercera secció, De cive, que es va terminar en novembre de 1641. Encara que inicialment solament va circular en forma privada, va ser ben rebuda i va incloure arguments repetits una década més vesprada en la seua Leviathan. Després va tornar a revisar les dos primeres seccions del seu treball i a penes va publicar llevat un breu tractat d'òptica (Tractatus opticus) inclós en la colecció de tractats científics publicats per Mersenne com Cogitata physico-mathematica en 1644. S'havia guanyat una bona reputació en els círculs filosòfics i en 1645 va ser elegit junt a Descartes, Gilles de Roberval i uns atres per a arbitrar la controvèrsia entre John Pell i Longomontanus sobre el problema de la quadratura del círcul.

Guerra civil anglesa

Esclatada al fi la guerra civil anglesa en 1642, i en vies de derrota la causa realista a mitan de 1644, els partidaris del rei Carlos varen escomençar a exiliar-se a Europa. Molts varen ser a París i Hobbes va poder aixina tractar-los. Açò va revitalisar les esperances polítiques de Hobbes i la seua De Cive es va tornar a publicar distribuït en una esfera més àmplia. L'imprenta elzeviriana de Ámsterdam de Samuel de Sorvière va publicar en 1646 este treball en un nou "Prefacio" i algunes notes noves per a respondre a les objeccions.

En 1647, Hobbes va prendre el lloc d'instructor matemàtic del jove Carlos, Príncip de Gales, que havia aplegat des de Jersey en juliol. En este lloc va estar fins que en 1648 Carlos va ser a Holanda.

Rodejat de realistes exiliats Hobbes va compondre el seu Leviathan, a on exponia la seua teoria del govern civil en relació en la crisis política obra de la guerra. Hobbes va comparar a l'Estat en el mònstruo bíblic Leviatán, compost d'hòmens i creat baix la pressió de les necessitats humanes, pero dissolt per la guerra civil suscitada per les passions humanes. El treball es va tancar en una «Revisió i conclusió» general, en resposta a la guerra, que va respondre a la pregunta: ¿Té un subjecte el dret de canviar de llealtat quan el poder d'un antic sobirà per a protegir-ho es pert irrevocablemente?

Durant els anys de la composició de Leviathan, Hobbes va permanéixer en París o en les seues rodalies. En 1647, no obstant, una malaltia greu casi acaba en ell i ho va tindre incapacitat durant mig any. En recuperar-se va recomençar els seus treballs i va completar l'obra cap a 1650. Mentrestant s'estava traducciendo el de De Cive; els erudits no es posen d'acort en si va anar el propi Hobbes el que ho va traduir.

En 1650, es va publicar una edició piratejada de The Elements of Law natural and Politic. Es va dividir en dos volums menuts. En 1651, la traducció del llatí a l'anglés del De Cive es va publicar baix el títul Philosophicall Rudiments concernent al govern i la societat. Mentrestant, es va produir l'impressió de l'obra major, i finalment va aparéixer a mitan de 1651, titulada Leviatán, o la Matèria, Forma i Poder d'una riquea comuna, eclesiàstica i civil. Tenia el famós gravat de la pàgina del títul que representava a un jagant coronat per damunt de la cintura que s'elevava per damunt de tossals que dominaven un paisage, sostenint una espasa i un bàcul i format per diminutes figures humanes.

El treball va tindre un impacte immediat. Pronte, Hobbes va ser més elogiat i censurat que qualsevol un atre pensador del seu temps. El primer efecte de la seua publicació va ser trencar el seu víncul en els realistes exiliats, que be podrien haver-ho matat. L'esperit secularista del seu llibre va enfurir enormement tant als anglicans com als catòlics francesos. Hobbes va apelar al govern anglés revolucionari per a la seua protecció i va fugir a Londres en l'hivern de 1651. Despuix de la seua sumissió al Consell d'Estat, se li va permetre sumergir-se en la vida privada en Fetter Lane.

Madurea en Anglaterra

En 1658, Hobbes va publicar la secció final del seu sistema filosòfic, completant l'esquema que havia planejat més de 20 anys abans. De Homine va consistir en la seua major part en una elaborada teoria de la visió. El restant del tractat es va ocupar de forma somera d'alguns dels temes més tractats en Human Nature i Leviathan. Ademés de publicar alguns texts polèmics en matemàtiques i física, Hobbes també va continuar produint treballs filosòfics. Des del moment de la Restauració, va adquirir una nova prominència. El «hobbismo» es va convertir en sinònim de tot lo que una societat respectable deuria denunciar. El jove rei, l'antic alumne de Hobbes, ara Carlos II, va recordar a Hobbes i ho va cridar a la cort per a concedir-li una considerable pensió de 100 lliures esterlines.

El rei va ser important per a protegir a Hobbes quan, en 1666, la Cámara va presentar un proyecte de llei contra l'ateisme i la profanació. Eixe mateix any, el 17 d'octubre de 1666, es va ordenar que el comité al que es va remetre el proyecte de llei «deuria estar facultat per a rebre informació tocante a llibres com l'ateisme, la blasfèmia i la profanació [...] en particular [...] el llibre del Sr. Hobbes cridat Leviatán». Hobbes estava aterrorizado davant la perspectiva de ser etiquetat com un hereje, i va procedir a cremar alguns dels seus documents comprometedores. Al mateix temps, va examinar l'estat real de la llei de la herejía. Els resultats de la seua investigació es varen anunciar per primera volta en tres Diàlecs curts agregats com a Apèndix a la seua traducció llatina de Leviathan, publicada en Ámsterdam en 1668. En este apèndix, Hobbes pretenia mostrar que, ya que el Tribunal Superior de la Comissió havia segut sofocat, no hi havia cap tribunal de herejía en absolut al que fora susceptible de recórrer, i que res podia ser una herejía, llevat opondre's al Credo de Nicea, la qual cosa, va sostindre, el Leviatán no feya.

L'única conseqüència del proyecte de llei va ser que Hobbes mai més podria publicar res en Anglaterra sobre temes relacionats en la conducta humana. L'edició de 1668 de les seues obres va ser impresa en Ámsterdam perque no va poder obtindre la llicència del censor per a la seua publicació en Anglaterra. Atres escrits no es varen fer públics fins al cap de la seua mort, incloent Behemoth: l'Història de les Causes de les Guerres Civils d'Anglaterra i dels Consells i Artificios pels quals es varen portar a terme des de l'any 1640 fins a l'any 1662.

Per algun temps, Hobbes ni tan sols va poder respondre, independentment de lo que intentaren els seus enemics. A pesar d'açò, la seua reputació en l'estranger era formidable, i els estrangers nobles o cults que varen aplegar a Anglaterra mai varen oblidar presentar els seus respectes al vell filòsof.

Els seus treballs finals varen ser una autobiografia en vers llatí en 1672, i una traducció de quatre llibres de la Odissea en rimes angleses, que varen conduir a una traducció completa de la Ilíada en 1673 i la Odissea en 1675.

Mort

En octubre de 1679, Hobbes va sofrir un trastorn de la bufa i després un atac de paràlisis, de la que va morir el 4 de decembre de 1679, als 91 anys. Es diu que les seues últimes paraules varen ser: «Un gran bot en l'obscuritat», pronunciat en els seus moments finals de consciència. El seu cos va ser enterrat en l'iglésia de Sant Joan Batista d'Ault Hucknall (Derbyshire).

Situació filosòfic-social de la seua época

• En les albors del Renaixença, el filòsof italià Nicolás Maquiavelo va expondre en la seua principal obra, El príncip (1513), la teoria de que el governant no deu regir els seus actes per normes morals o procedents del dret natural, sino que deu reconéixer com a única guia el ben de l'Estat.
• Per la seua banda, Jean Bodin va propugnar que l'Estat devia assumir la sobirania absoluta (summa potestas) sobre el poble.
• Contra el concepte de raó d'Estat argüido pels anteriors varen ser formulades les teories contractualísticas d'Althusius, segons les quals la sobirania descansa en el poble, i el iusnaturalismo d'Hugo Grocio, que va definir l'injustícia com allò que sembla contrari a la comunitat dels sers sensitivos.
• Samuel von Pufendorf, qui va aplicar al dret el método deductivo de les ciències matemàtiques, va adquirir valor el concepte de respecte recíproc.
• En el seu tractat més famós, Leviatán (1651), Hobbes va senyalar formalment el pas de la doctrina del dret natural a la teoria del dret com a contracte social. Segons este filòsof anglés, en la condició d'estat de naturalea tots els hòmens són lliures i, no obstant, viuen en el perpetu perill de que ocórrega una guerra de tots contra tots (Bellum omnium contra omnes). Des del moment en que la sumissió per pacte d'un poble al domini d'un sobirà obri una possibilitat de pau, no la veritat, sino el principi d'autoritat (en tant siga garant de la pau) constituïx el fonament del dret.

Pensament filosòfic

Thomas Hobbes ha segut considerat a lo llarc de la història del pensament com una persona obscura. De fet, en 1666, en Anglaterra es varen cremar els seus llibres després d'haver segut tachat d'ateu. Posteriorment, despuix de la seua mort, es tornen a cremar públicament les seues obres. En vida, Hobbes va tindre dos grans enemics en els que va mantindre fortes tensions: la Iglésia d'Anglaterra i la Universitat d'Oxford. L'obra de Hobbes, no obstant, és considerada com una de les fonamentals en la ruptura en la llínea de la Edat Mija i l'inici de la Modernitat. Les seues descripcions de la realitat de l'época són brutals. Més vesprada diria respecte al seu naiximent: «La por i yo vàrem nàixer bessons». La frase aludix a que la seua mare va donar a llum de forma prematura pel terror que infundía la Armada Invencible espanyola, que s'acostava a les costes britàniques.

Pensament mecanicista

Vore també: Conat i Mecanicismo

Encara que sobretot conegut pel seu filosofia política, Thomas Hobbes va escriure sobre una gran cantitat de camps com història, geometria, teologia, ètica, filosofia general i ciència política.

Moltes de les seues opinions són controvertides, com el seu defensa del fisicalismo o materialisme mecanicista, teoria segons la qual la naturalea de tot lo que existix en el món és exclusivament física i que no deixa espai l'existència d'atres entitats naturals, com la ment, l'ànima, ni sobrenaturals. Segons Hobbes, tots els animals, inclusivament els humans, no són més que màquines de carn i os.

A mitan de el XVII, época en la que Hobbes escrivia, esta teoria metafísica gojava d'una major acceptació. El coneiximent de les ciències físiques aumentaven a gran velocitat i aportaven explicacions cada volta més clares sobre fenomens que abans eren confusos o mal interpretats.

Hobbes va estar sempre en contacte en la Real Societat de Londres, ent científic fundat en 1660 i havia conegut a pensadors francesos com Marin Mersenne, Pierre Gassendi, Descartes i a l'astrònom italià Galileo Galilei, a qui es considera com a pare de la ciència moderna, i estava molt vinculat a Francis Bacon el pensament de la qual havia contribuït a revolucionar la pràctica científica. En el camp de les ciències i de les matemàtiques, Hobbes va vore la contrapartida perfecta per a la filosofia escolàstica medieval que havia tractat de reconciliar les aparents contradiccions entre la ciència i la fe. De la mateixa manera que molts pensadors de l'época, creïa que la ciència no tenia llímits i que gràcies a ella qualsevol fenomen de la naturalea del món podia rebre una explicació formulada científicament.

L'home és una màquina

En Leviatán, Hobbes afirma que el univers, és dir, tota la massa de les coses, és corpóreo (posseïx cos material). Defén l'idea de que cada u dels cossos posseïx llongitut, durea i profunditat, i que lo que no té cos, no forma part de l'univers.

Encara que Hobbes afirma que la naturalea de tot és purament física, no diu que l'home puga percebre tot lo físic. Declara que alguns cossos i objectes, als que criden esperits, són imperceptibles encara que ocupen espai i tinguen dimensions físiques. Alguns d'ells són esperits animals i són responsables de la majoria de l'activitat animal, especialment de la humana. Estos esperits animals es mouen al voltant del cos i transmeten informació.

Hobbes va defendre el concepte de que els sers humans són purament físics i que, per tant, està regit per les lleis del univers. En estos dos conceptes, el seu pensament és semblat al de Spinoza. No obstant, es diferencia en gran mida d'este en afirmar que el ser humà és més que una màquina biològica. Hobbes va interpretar la naturalea mental presentant una visió general i prou esquemàtica de lo que pensava que la ciència acabaria revelant. Inclús aixina, tan solament conseguix cobrir certes activitats mentals com la gana, la visió i la motricidad voluntària, tots ells fenomens que es poden explicar des d'un punt vista mecanicista. Segons Hobbes, la persona es mou contínuament per a alcançar els seus desijos. Este moviment es classifica en dos tipos: d'acostament, quan la persona s'acosta a les coses que desija; i d'alluntament, quan esta s'allunta de les coses que posen en perill la seua vida. Aixina, diu que la societat està sempre en moviment.

Perque aparta de les sensacions i dels pensaments, la ment de l'home no coneix un atre moviment, si be en ajuda del llenguage i del método, les mateixes facultats poden ser elevades a tal altura que distinguixquen a l'home de totes les demés criatures vives.

Leviatán, Capítul III: De la conseqüència o série de #imaginació

En l'introducció al Leviatán, usant com a punt de partida el mandat délfico «¡Coneix-te a tu mateixa!», Hobbes presenta una llectura peculiar a partir de llavors. Aborda explícitament en el capítul De Corpore, a on Hobbes afirma que podem conéixer la ment humana no solament per métodos sintètics, pero també "per l'experiència de qualsevol home que solament examinarà la seua pròpia ment", és dir, per mig de la introspecció podem conéixer el comportament del ser humà.

Compatibilismo

Hobbes també va ser l'inventor modern del compatibilismo, l'idea de que les causes necessàries i les accions voluntàries són compatibles. Hobbes va pensar ya que cada acte de la voluntat i cada desig vénen d'una causa, seguint una cadena causal fins a Deu. Pero una persona actua lliurement si no troba un obstàcul en fer lo que té en la voluntat de fer-ho. És dir, som lliures si som capaços de fer lo que desigem sense impediment.

Qué és llibertat. LLIBERTAT significa, pròpiament parlant, l'absència d'oposició (per oposició signifique impediments externs al moviment); pot aplicar-se tant a les criatures irracionals i inanimadas com a les racionals. [...] D'acort en esta genuïna i comuna significació de la paraula, és un HOME LLIURE qui en aquelles coses de que és capaç per la seua força i pel seu ingeni, no està obstaculisat per a fer lo que desija.

Leviatán, Capítul XXI: De la "llibertat" dels súbdits

Filosofia de la religió

Hobbes intenta aplicar a Deu i a atres entitats religioses, com els àngels, el concepte d'esperit animal. No obstant, defén que únicament Deu, en cap atre esperit físic, es puga determinar com incorpóreo. Segons Hobbes, la naturalea divina dels atributs de Deu no és alguna cosa que l'intelecte humà puga aplegar a comprendre íntegrament, per #lo que el terme 'incorpóreo' és l'únic capaç de reconéixer i honrar la substància incognoscible de Deu.

Moltes persones han cridat a Hobbes ateu, tant durant la seua vida com més recentment. No obstant, la paraula "ateu" no significava lo mateix en el XVII. De totes formes, deixa clar que creu que l'existència i la naturalea de totes les entitats religioses són una qüestió de fe, no de ciència, i que Deu, en concret, seguirà estant sempre en més allà de la nostra comprensió. Tot lo que el ser humà pot saber de Deu és que existix i que és la causa primera i operador de l'univers.

Pensament polític

L'época de Hobbes es caracterisa per una gran divisió política que confrontava dos bandos ben definits:

• Monàrquics, que defenien la monarquia absoluta aduint que la llegitimitat d'esta venia directament de Deu.
• Parlamentaris, que afirmaven que la sobirania devia estar compartida entre el rei i el poble.

Hobbes es mantenia en una postura neutra entre abdós bandos, ya que, si be afirmava la sobirania del rei, afirmava també que el poder d'este no provenia de Deu, encara que es declina més per la monarquia.

Leviatán

Artícul principal → Leviatán (Hobbes).

Junt en els Dos tractats sobre el govern civil, de John Locke, i El contracte social, de Rousseau, el Leviatán és una de les primeres obres d'entitat que aborden la naturalea humana, l'orige de la societat i cóm s'organisa la societat.

En Leviathan, Hobbes va expondre la seua doctrina de la fundació d'estats i governs llegítims i va crear una ciència objectiva de la moralitat. Açò va donar lloc a la teoria del contracte social. Leviathan va ser escrit durant la guerra civil anglesa; gran part del llibre s'ocupa de demostrar la necessitat d'una autoritat central forta per a evitar el mal de la discòrdia i la guerra civil.

Partint de la definició d'home i de les seues característiques explica l'aparició del dret i dels distints tipos de govern que són necessaris per a la convivència en societat. L'orige de l'Estat és el pacte que realisen les persones entre sí, per mig del qual se subordinen des d'eixe moment a un governant, qui a la seua volta procura el be de tots els súbdits i de sí mateixa. D'eixe modo es conforma l'organisació social.

A partir d'una comprensió mecanicista dels sers humans i les seues passions, Hobbes postula cóm seria la vida sense el govern, una condició que ell crida l'estat de naturalea. En eixe estat, cada persona tindria dret, o llicència, a tot en el món. Açò, argumenta Hobbes, conduiria a una «guerra de tots contra tots» (bellum omnium contra omnes). La descripció conté lo que s'ha cridat un dels passages més coneguts de la filosofia anglesa, que descriu l'estat natural en que estaria la humanitat, si no fòra per la comunitat política:

En tal condició, no hi ha lloc per a l'indústria; perque el seu frut és incert; i, en conseqüència, no hi ha cultura en la terra; no hi ha navegació, ni us de les mercaderies que poden importar-se per mar; cap edifici cómodo; no hi ha instruments per a moure i llevar coses que requerixen molta força; cap coneiximent de la faç de la terra; sense conte de temps; sense arts; sense lletres; cap societat; i que és lo pijor de tot, por contínua i perill de mort violenta; i la vida de l'home, solitària, pobra, desagradable, brutal i breu.

Leviatán, Capítul XIII: De la condició natural de la humanitat pel que fa a la seua felicitat i misèria

En tal estat, les persones temen a la mort i carixen tant de les coses necessàries per a una vida cómoda com de l'esperança de poder treballar per a obtindre-les. Llavors, per a evitar-ho, les persones accedixen a un contracte social i establixen una societat civil. Parla del dret de naturalea, al que es referix com la llibertat d'utilisar el poder que cada u té per a garantisar la autoconservación. Quan una persona es dona conte de que no pot seguir vivint en un estat de guerra civil contínua, sorgix la llei de naturalea, que llimita a l'home a no realisar cap acte que atente contra la seua vida o la d'uns atres. D'açò es deriva la segona llei de naturalea, en la qual cada home renuncia o transferix el seu dret, per mig d'un pacte o conveni, a un poder absolut que li garantise un estat de pau.

Segons Hobbes, la societat és una població baix d'una autoritat sobirana, a qui tots els individus en eixa societat cedixen alguns drets en benefici de la protecció. Qualsevol poder eixercit per esta autoritat no pot ser resistit, perque el poder sobirà del protector es deriva de que els individus entreguen el seu propi poder sobirà per a la seua protecció. Els individus són per lo tant els autors de totes les decisions preses pel sobirà. «El que es queixa del dany del seu sobirà es queixa de que ell mateixa és l'autor, i per lo tant no deu acusar a ningú més que a sí mateixa, ni a sí mateixa de l'injúria perque fer mal a un mateixa és impossible». No hi ha doctrina de la separació de poders en la discussió de Hobbes. Segons Hobbes, el sobirà deu controlar els poders civils, militars, judicials i eclesiàstics, inclús les paraules.

Idees sobre el crim

A pesar de que generalment no li'l cataloga com a tal, Hobbes pot ser reconegut com un dels antecessors de la Escola Clàssica de la criminologia, ya que el mateix ya reconeix en Leviatán els principis de llegalitat, jurisdiccional i de proporcionalitat de la pena.

Mentres que també reconeix l'existència d'un càlcul de costs i beneficis dels actors, ya que si la pena és inferior als beneficis del crim, deixa de ser castic i pansa a ser el preu de l'illegalitat, aixina sosté que «si el dany infligido és menor que el benefici de la satisfacció que naturalment seguix al delicte comés, este dany no queda comprés en tal definició, i és més be el preu o redenció i no la pena senyalada a un delicte. En efecte, és consustancial a la pena tindre com a fi la disposició dels hòmens a obedir la llei, fi que (si és menor que el benefici de la transgressió) no s'alcança; abans be, s'allunta un en sentit contrari».

Alguns autors lliguen també a Hobbes als teories econòmiques de la criminologia ademés de la Escola Clàssica puix sostenen que la dissuasió del castic depén de que el mateix siga efectiu i no hi haja impunitat, en paraules de Hobbes: «L'ambició i la codícia són, també, passions absorbents i opresoras, i, en canvi, la raó no sempre actua per a resistir-les; per tant, en quant l'esperança d'impunitat apareix, es manifesten els seus efectes».

Punts de vista religiosos

Les opinions religioses de Hobbes seguixen sent controvertides, ya que se li han atribuït moltes posicions i van des de l'ateisme fins al cristianisme ortodox. En els Elements de la llei, Hobbes va proporcionar un argument cosmológico per a l'existència de Deu, dient que Deu és "la primera causa de totes les causes".

Hobbes va ser acusat d'ateisme per varis contemporàneus; Bramhall ho va acusar d'ensenyances que podrien conduir a l'ateisme. Esta va ser una acusació important, i el propi Hobbes va escriure, en la seua resposta a The Catching of Leviathan de Bramhall, que "l'ateisme, la impiedad i similars són paraules de la major difamació possible". Hobbes sempre es va defendre de tals acusacions. També en temps més recents, erudits com Richard Tuck i J. G. A. Pocock han parlat molt dels seus punts de vista religiosos, pero encara existix un desacort generalisat sobre el significat exacte dels punts de vista inusuals de Hobbes sobre la religió.

Com ha senyalat Martinich, en l'época de Hobbes el terme "ateu" s'aplicava a sovint a les persones que creïen en Deu pero no en la divina providència, o a les persones que creïen en Deu pero també mantenien atres creències que es consideraven incompatibles en tal creència o jujat incompatible en el cristianisme ortodox. Ell diu que este "tipo de discrepància ha dut a molts errors en determinar quí era ateu en el periodo modern primerenc". En este sentit modern primerenc estés de l'ateisme, Hobbes va prendre posicions que estaven en total desacort en les ensenyances de l'iglésia del seu temps. Per eixemple, va argumentar repetidament que no hi ha substàncies incorpóreas i que totes les coses, inclosos els pensaments humans, i inclús Deu, el cel i l'infern són corpóreas, matèria en moviment. Va argumentar que "encara que les Escritures reconeixen esperits, no obstant, en ninguna parte diu que són incorpore-vos, #lo que significa que no tenen dimensions ni cantitat". (En este punt de vista, Hobbes va afirmar estar seguint a Tertuliano). De la mateixa manera que John Locke, també va afirmar que la verdadera revelació mai pot estar en desacort en la raó i l'experiència humanes, encara que també va argumentar que les persones deurien acceptar la revelació i les seues interpretacions per la raó de que deurien acceptar les órdens del seu sobirà, per a evitar la guerra.

Mentres estava en Venècia, Hobbes va conéixer a Fulgenzio Micanzio, un colaborador propenc de Paolo Sarpi, qui havia escrit contra les pretensions del papat al poder temporal en resposta al Interdicte del Papa Pablo V contra Venècia, que es negava a reconéixer prerrogatives papals. Jacobo I havia invitat a abdós hòmens a Anglaterra en 1612. Micanzio i Sarpi havien argumentat que Deu volia la naturalea humana i que la naturalea humana indicava l'autonomia de l'estat en els assunts temporals. Quan va retornar a Anglaterra en 1615, William Cavendish va mantindre correspondència en Micanzio i Sarpi, i Hobbes va traduir les cartes d'este últim de l'italià, que varen circular entre el círcul del duc.

Obres

• 1602. Traducció al llatí de la Medea d'Eurípides (perduda).
• 1620. Tres discursos en Horae Subsecivae: Observation and discourses (A Discourse of Tacitus, A Discourse of Rome, i A Discourse of Laws).
• 1626. De Mirabilis Pecci, Being the Wonders of the Peak in Darby-shire, (poema primer publicat en 1636)
• 1629. Eight Books of the Peloponnesian Warre, traduït en una introducció de Tucídides: Història de la Guerra del Peloponeso
• 1630. A Short Tract on First Principles, British Museum, Harleian MS 6796, ff. 297-308: ed. crítica en comentaris i traducció al francés per Jean Bernhardt: Court traité dones premiers principes, París, PUF, 1988 (autoria dubtosa) Alguns crítics atribuïxen esta obra a Robert Payne).

• 1637. A Briefe of the Art of Rhetorique (en l'edició de Molesworth el títul és The Whole Art of Rhetoric)
• 1639. Tractatus opticus II, (British Library, Harley MS 6796, ff. 193-266; 1.ª edició completa 1963)
• 1640. Elements of Law, Natural and Politic (va circular solament en còpies manucritas, i la 1.ª edició impresa, sense el permís de Hobbes en 1650)
• 1641. Objectiones ad Cartesii Meditationes de Prima Philosophia (3.ª série de Objections)
• 1642. De Cive (llatí, 1.ª edició llimitada)
• 1643. De Motu, Loco et Tempore (1.ª edició de 1973 en el títul: Thomas White's De Món Examined)
• 1644. Part del Praefatio to Mersenni Ballistica (en F. Marini Mersenni minimi Cogitata physico-mathematica. In quibus tam naturae quàm artis effectus admirandi certissimis demonstrationibus explicantur)
• 1644. Opticae, liber septimus (escrit en 1640) en Universae geometriae mixtaeque mathematicae synopsis, va editar Marin Mersenne (reimpreso per Molesworth en OL V pp. 215-248 en el títul Tractatus Opticus)
• 1646. A Minute or First Draught of the Optiques (Harley MS 3360; Molesworth va publicar solament la dedicació a Cavendish i la conclusió en EW VII, pp. 467-471)
• 1646. Of Liberty and Necessity (es va publicar sense el permís de Hobbes en 1654)
• 1647. Elementorum Philosophiae Sectio Tertia De Cive (2.ª edició expandida en un nou Prefacio al Llector)
  • Tractat sobre el Ciutadà [Elements de filosofia, secció III]. Edició de Joaquín Rodríguez Lleig. Madrit, Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), 2008. ISBN: 9788436255744
• 1650. Answer to Sir William Davenant's Preface before Gondibert
• 1650. Human Nature: or The fonamental Elements of Policie (primers tretze capítuls de The Elements of Law, Natural and Politic, publicat sense l'autorisació de Hobbes)
• 1650. Pirated Edition of The Elements of Law, Natural and Politic, canviada per a incloure dos parts:
  • Human Nature, or the Fonamental Elements of Policie.
  • De Corpore Politico.
• 1651. Philosophical Rudiments concerning Government and Society (va traduir a l'anglés De Cive).
• 1651. Leviathan, or the Matter, Forme, and Power of a Commonwealth, Ecclesiasticall and Civil. Edicions espanyoles:
  • Leviatán (traducció de Manuel Sánchez Sarto, 1940), Mèxic: FCE, reimpresa en 1984 Barcelona: Sarpe, 1984 2 vols.
  • Leviatán (traducció d'Antonio Escohotado, 1979) Madrit: Editora Nacional.
  • Leviatán (traducció d'Antonio Escohotado, 2003). Buenos Aires: Losada. ISBN: 9789500392532.
  • Leviatán o la matèria, forma i poder d'un estat eclesiàstic i civil (traducció de Carlos Mellizo, 2009). Madrit: Aliança Editorial. ISBN: 9788420682808.
• 1654. Of Libertie and Necessitie, a Treatise.
• 1655. De Corpore (llatí).
• 1656. Elements of Philosophy, The First Section, Concerning Body (traducció anònima anglesa de De Corpore).
• 1656. Six Lessons to the Professor of Mathematics
• 1656. The Questions concerning Liberty, Necessity and Chance (reimpreso de Of Libertie and Necessitie, a Treatise, en l'adició de la rèplica de Bramhall i resposta de Hobbes a Bramahall)

• 1657. Stigmai, or Marks of the Absurd Geometry, Rural Language, Scottish Church Politics, and Barbarisms of John Wallis.
• 1658. Elementorum Philosophiae Sectio Secunda De Homine.
  • Tractat sobre l'Home [Elements de filosofia, secció II]. Edició de Joaquín Rodríguez Lleig. Madrit, Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), 2008. ISBN: 9788436255133
• 1660. Examinatio et emendatio mathematicae hodiernae qualis explicatur in libris Johannis Wallisii.
• 1661. Dialogus physicus, sive De natura aeris.
• 1662. Problematica Physica (traduït a l'anglés en 1682 com Seven Philosophical Problems).
• 1662. Seven Philosophical Problems, and Two Propositions of Geometru (publicat póstumamente).
• 1662. Mr. Hobbes Considered in his Loyalty, Religion, Reputation, and Manners. Per mig de Letter to Dr. Wallis (autobiografia en anglés).
• 1666. De Principis & Ratiocinatione Geometrarum.
• 1666. A Dialogue between a Philosopher and a Student of the Common Laws of England (publicat en 1681).
• 1668. Leviathan (traducció al llatí)
• 1668. An Answer to a Book published by Dr. Bramhall (es va publicar en 1682)
• 1671. Three Papers Presented to the Royal Society Against Dr. Wallis. Junt en Considerations sobre Dr. Wallis his Answer to them.
• 1671. Rosetum Geometricum, sive Propositiones Aliquot Frustra antehac tentatae. Cum Censura brevi Doctrinae Wallisianae de Motu.
• 1672. Lux Mathematica. Excussa Collisionibus Johannis Wallisii.
• 1673. Traduccions a l'anglés d'Homero: La Ilíada i Odissea.
• 1674. Principia et Problemata Aliquot Geometrica Antè Desperata, Nunc breviter Explicata & Demonstrata.
• 1678. Decameron Physiologicum: Or, Tingues Dialogues of Natural Philosophy.
• 1679. Thomae Hobbessii Malmesburiensis Vita. Authore seipso (autobiografia en llatí, tranducida a l'anglés en 1680).

Obra pòstuma

• 1680. An Historical Narration concerning Heresie, And the Punishment thereof (en espanyol: Una Narració Històrica sobre la Herejía, i el Castic conseqüent).
• 1681. Behemoth, or The Long Parliament. Edició espanyola: Behemoth (traducció de Genoll, M. A.). Madrit: Tecnos.
• 1682. Seven Philosophical Problems (traducció anglesa de Problematica Physica, 1662)
• 1682. A Garden of Geometrical Roses (traducció anglesa de Rosetum Geometricum, 1671)
• 1682. Some Principles and Problems in Geometry (traducció anglesa de Principia et Problemata, 1674)
• 1688. Història Ecclesiastica Carmine Elegiaco Concinnata.

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Thomas Hobbes.

Thomas Hobbes en Viquidites.

• Artícul de Thomas Hobbes en la Stanford Encyclopedia of Philosophy (en anglés).
• Artícul de Thomas Hobbes en la Internet Encyclopedia of Philosophy (en anglés).
• Leviathan de Thomas Hobbes
• Dossier Hobbes en espanyol