Ateisme
L'ateisme (del grec, atheos) és negar l'existència de Deu. En un sentit més ample pot ser tant la incredulitat com la indiferència davant el fet religiós. Al principi en l'antiga Grècia, significava "abandonat pels deus". Adquirí un significat adicional en el sigle V a. C., això és: "que rebuja els deus" o "impiu". Ciceró transcrigué atheos al llatí. Entre els primers cristians i els pagans hi va haver una discussió en la qué es qualificaven d' athenoi els uns als atres
Tipologia[editar | editar còdic]
L'ateisme pot ser explícit si nega directament l'existència de Deu. En cas contrari està molt relacionat en l'agnosticisme: és una postura que afirma que no es pot argumentar a favor ni en contra de l'existència d'un deu.
L'ateisme pràctic no es pronuncia sobre l'existència de Deu, pero no li dòna cap valor en la vida real, mentres que el teòric és aquell que no admet l'existència d'un ser transcendent.
L'ateisme teòric pot prendre diferents formes:
- L'Ateisme científic que opon Deu i la natura. De la inutilitat de Déu en la pràctica científica es conclou la seua inexistència, substituint-lo a vegades per atres entitats.
- L'ateisme existencialista sustentat en la contradicció entre Déu i el mal.
- L'Ateisme humanista que propon la incompatibilitat entre Déu i llibertat humana.
- L'Ateisme ontològic, que opon l'infinit a Deu, retrau al cristianisme haver anulat l'infinit pròpiament humà.
