Kaminaljuyú
Kaminaljuyú (de l'idioma maya kaqchiquel que significa ««cerro de los muertos»»), [1] és un lloc arqueològic prehispánico de la cultura maya ubicat en les terres baixes mayas de Guatemala a la vora de l'extint Llac Miraflores, dins de l'àrea de l'actual Ciutat de Guatemala. Va ser una important urbs mesoamericana, considerada com un dels jaciments arqueològics més extensos del Nou Món. En una ocupació que es remonta cap al 1200 a. C., fins al cap del 900 d. C.[2] El lloc simbolisa el màxim esplendor demogràfic, econòmic, social, arquitectònic i artístic de les terres baixes mayas. [3] Els vestigis que persistixen estan en un alvançat estat de deterioració, lo que es deu tant a la seua ubicació baix les àrees urbanisades com a l'us d'atobó endurit la qual va ser usada per a la seua construcció, és un material menys resistent que la pedra calcàrea, comunament amprada en les terres baixes mayas. Quan Kaminaljuyú va ser cartografiat científicament per primera volta, contava en al voltant de 200 plataformes i montículs piramidals.[4]
Toponímia
Kaminal Juyu va ser un nom assignat al lloc en 1936 per José Antonio Villacorta, ministre d'educació en aquell temps, per a evitar confusions en la terminologia. Previ a este moment se solia parlar de les finques Miraflores, Arévalo, Providència, Les Charcas o L'Esperança etc., llocs que òbviament pertanyien a un sol assentament: Kaminal Juyu. Varis autors han sugerit que és un vocable k'iche' que significa "montícul de morts" o be tomba, pels diversos sepelis trobats en aquell temps. No obstant, Akkeren (2020) argumenta que no sembla ser un vocable k’iche’ -juyu versus juyub-, sino més be una kaqchikel, pero tampoc és un vocable en kaqchikel correcte. ‘Montícul de mort’ o ‘sepeli’, haguera segut alguna cosa com Juyu Kaminaq, Muquj Kaminaq o Muqbal. No obstant l'orige, este no va ser el nom original de la ciutat.[1]
El epigrafista David Stuart propon que el topònim deu llegir-se com Chih Ka'/Cha', "Metate de Maguey".[5] Akkeren argumenta, basat en evidències iconográficas, epigràfiques, etnohistóricas i de tradició oral que el nom original de la ciutat era "Cerro de Maguey" o "Chiih Witz" en llengua poq'om.[1]
Història
Kaminaljuyú és un dels llocs mayas més antics, i és la zona en més llarga ocupació en Mesoamérica, poblada des d'al voltant del 1200 a. C. fins a al voltant del 900 d. C. En este lloc s'han fet troballes de ceràmica, escultura, arquitectura i ingenieria maya. Les investigacions permeten afirmar que va ser un important productor i exportador d'obsidiana durant l'época d'esplendor maya, per l'explotació de vàries pedreres propenques com El Chayal i Ixtepeque, per la seua ubicació estratègica en el centre del territori guatemaltec, es creu que era un punt important en la ruta comercial entre la costa del Pacífic, com Chocolá, en Suchitepéquez i Takalik Abaj, en Retalhuleu i les ciutats mayas d'El Petén, durant centenars d'anys.
L'inici de l'ocupació humana de la zona coneguda com Kaminaljuyú va tindre lloc en el periodo Preclàssic mig, contemporàneu al desenroll de la cultura olmeca. La seua época de major floriment correspon al següent periodo arqueològic. Per al II, Kaminaljuyú començava a declinar. La ciutat va rebre una forta influència de Teotihuacán (ca. 400), en la que va mantindre relacions comercials. Alguns autors plantegen la possibilitat de que Kaminaljuyú haja segut dominada militarment pels teotihuacanos. En eixe sentit, el lloc hauria jugat un paper important en el control de les rutes comercials del surest, que permetien a Teotihuacán mantindre el hegemonia en el comerç mesoamericà de l'época.
Preclàssic Tardà: Esfera Miraflores
L'apogeu del desenroll preclàssic en Kaminaljuyu es va produir durant lo que els estudiosos denominen el periodo "Miraflores", nom que antigament es donava a una fase ceràmica del Preclàssic Tardà, ara dividida en dos: la Verbena i l'Arenal. Els restants preclásicos, especialment d'esta época, són extremadament abundants en Kaminaljuyú. Edwin Shook i Kidder varen observar que en el montícul E-III-3 "...es varen trobar un promig de 200 fragments per metro cúbic...el montícul] en la seua etapa final, en un volum d'uns 75 000 m³, lo que tira un sorprenent total d'aproximadament 15 000 000 de fragments...[Sent 30 fragments suficients per a representar una vasija, un promig elevat considerant l'abundància de chicotets bols preclásicos... a lo manco 500 000 vasijas completes havien segut usades, trencades i els seus fragments incorporats incidentalment a la farcidura d'este únic montícul".[6]
En esta época ocorre l'apogeu del lloc, es varen colocar escultures sumament eclèctiques per tota la ciutat, en places i front a plataformes i temples. Murals de colors lluents i mascarones jagants adornaven els laterals dels edificis (com a edifici El Chay). Entre els monuments es trobaven efigies de sapos, rat penat, muçols, jaguars i serps; particularment important era la Deidad Au Principal, símbol del poder celestial freqüentment invocat en l'iconografia de la realea. També es varen representar versions primerenques d'atres deïtats mayas clàssiques, com el deu de la dacsa, els Bessons Héroes i un deu comerciant. L'eclecticisme escultòric és un atre indici del caràcter cosmopolita i "internacional" de Kaminaljuyú durant el Preclàssic, el paper del qual com a capital de "port comercial" o "porta d'entrada"
Arquitectura hidràulica
S'han trobat varis canals hidràulics que varen estar conectats al Llac Miraflores durant el periodo Preclàssic abans de la seua extinció, i que servien per a l'irrigaació de camps agrícoles. El canal Miraflores s'originava en la partix sur del llac, en un ample de 3.30 m i 5.80 m de profunditat, en una secció en forma de "v". El seu extrem sur conegut va tindre més de 7.60 m d'ample i 0.50 m de profunditat, i secció en forma de "o"; es calcula una llongitut total entre 500 a 1000 m, construït durant el Preclàssic Mig.[7]
El canal Sant Jorge va ser construït més o menys de forma paralela al canal Miraflores; presenta dimensions que doblen a les de l'anterior, aplegant a tindre un ample de 18 m i fondo de 8 m. La seua llongitut total aplega a 1750 m. este canal va funcionar en canals secundaris i cultius intensius en taulons. També es coneix que en este canal també va funcionar un bot hidràulic per a aminorar la velocitat de l'aigua. Si per a este periodo realment varen existir taulons, açò significaria que l'organisació laboral dels agricultors es va basar en el cultiu de hortalices i atres productes tal com s'observa actualment en el Altiplano guatemaltec.[7]
El canal Mirador es interseca en el canal Miraflores i presenta les bestreta tecnològiques més alvançats en relació al maneig d'aigua en esta part del lloc. En un ample de 2.60 m i una profunditat de 3 m en la seua part nort, este chicotet canal termina en 1.60 m d'ample i fondo de 0.35 m. La seua llongitut total és de 230 m. El fechamiento ha segut problemàtic, per lo que tentativament es pot inferir que es va construir a finals del Preclàssic Tardà. Pero l'importància d'este canal residix en la seua forma, ya que les seues parets presenten eixints en ànguls de 90°, lo que s'ha interpretat com un sistema de comportes. També, el seu fondo presenta declius per a retindre sediment en certs punts. Estes peculiaritats es poden relacionar en l'escassea d'aigua que va poder produir el secamiento de l'estany, lo que va requerir el màxim aprofitament d'este recurs. Degut a que este canal va poder funcionar en relació a pous de captació d'aigua de pluja, es pot inferir que este canal va ser dissenyat en la finalitat de resoldre problemes de cantitat d'aigua.[7]
Referències
- Història general de Guatemala. 1999. Autors varis, Amics del País ISBN 84-88522-07-4.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Guatemala|20px|Vore el portal sobre Guatemala]] Portal:Guatemala. Contingut relacionat en Arqueologia.
- Aeroport Internacional L'Aurora
- Periodo preclàssic mesoamericà
- Cultura maya
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cerro de Maguey: el nom original de Kaminal Juyu».Ibero-Amerikanisches Institut - Preußischer Kulturbesitz.
- ↑ «Els resultats de les investigacions arqueològiques en Kaminaljuyu. En X Simpòsium d'Investigacions Arqueològiques en Guatemala, 1996».Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia, Guatemala (versió digital).
- ↑ «Kaminal Juyú el centre prehispánico més important, Visit Centroamérica» (en és-es). CATA. Consultat el 2024-07-19.
- ↑ «Kaminaljuyú: el cerro dels morts» (en és-gt). Consultat el 2024-07-20.
- ↑ David Stuart. «A possible sign for metate» (en inglés). Maya Decipherment. Boundary End Archaeological Research Center. Consultat el 29 de juliol de 2026.
- ↑ Shook i Kidder (1952, pág. 46)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Kaminaljuyu: ¿Una societat hidràulica? En XIII Simpòsium d'Investigacions Arqueològiques en Guatemala, 1999».Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia, Guatemala (versió digital).
Bibliografia
- (1899).«A glimpse at Guatemala, and some notes on the ancient monuments of Central America».John Murray.Londres:
- (2008).«Rafael Yela Günther i Manuel Gamio en Teotihuacán: una història desconeguda per a l'art i l'arqueologia mexicans».Anals de l'Institut d'Investigacions Estètiques.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.Mèxic:Consultat el 23 de setembre de 2015.
- (1927).«Arqueologia guatemalteca: regió dels cúes entre Guatemala i Mixco».Anals de la Societat de Geografia i Història.Guatemala:3
- 376-392.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kaminaljuyú» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.