Anar al contingut

Takalik Abaj

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Takalik Abaj

El Parc Arqueològic Nacional Takalik Abaj  ([[Media:Takalik Abaj pronunciation.ogg|🔊 (en maya quiché: Tak'alik A'baj ‘Pedra parada’)]]) (abans denominat Abaj Takalik, escrit Tak'alik A'baj' segons l'ortografia de l'Acadèmia de Llengües Mayas de Guatemala[Nota 1]) és un jaciment arqueològic de la cultura maya prehispánica en influència olmeca durant el periodo preclàssic mig i es creu que el seu nom original hauria segut Kooja. Es troba en el municipi d'El Asintal, en el departament de Retalhuleu, al sur de Guatemala. Este lloc va estar ocupat contínuament durant casi 2000 anys i posseïx una de les majors concentracions d'escultures d'estil olmeca fora del Golf de Mèxic. Per la seua llarga història d'ocupació, el 18 de setembre de 2023 va ser inscrit com Patrimoni Mundial de la Humanitat en la XLV sessió del comité de l'UNESCO.[1][2]

El lloc va florir cultural i econòmicament en els periodos Preclàssic i Clàssic, des del sigle IX a. C. fins a per lo manco el sigle X d. C., i era un centre important de comerç,[3][4] en contactes comercials en Kaminaljuyú i Chocolá. Les troballes obtingudes a través de les excavacions arqueològiques ho coloquen com un dels majors jaciments de monuments esculpidos en la costa guatemalteca del oceà Pacífic.[5]

El núcleu de la ciutat cobria aproximadament un radi de 6,5 quilómetros quadrats (km²), en a on encara es poden apreciar al voltant de 80 estructures importants i més d'una dotzena de places. Més de doscentes esteles esculpidas en pedra s'han trobat en el lloc des del seu descobriment.

El seu arquitectura es va vore grandemente influenciada pels Olmecas durant el periodo Preclàssic Mig i despuix va desenrollar traces mayas.

Existixen pocs llocs que comprenguen els processos “transicionales” i de canvi entre abdós cultures, la primerenca civilisació Olmeca i el Clàssic Maya. En Mèxic (Izapa, La Venda, Chiapa de Cabirol, entre alguns atres) i en Guatemala (Kaminaljuyu, Takalik Abaj, El Baül)), compartixen algunes de les característiques que permeten comprendre el desenroll de Mesoamérica prehispánica.[6]

En Takalik Abaj hi ha evidències d'una ocupació contínua a través de casi dos mil anys.[7] Esta foto mostra l'escalinata d'accés al terrat 3, datada en el Preclàssic Tardà.[8]
Excavacions del joc de pilota de Takalik Abaj, que data del Preclàssic Mig.[9]

En Takalik Abaj es troben escultures d'estil olmeca que inclouen un possible cap colossal, petrograbados i atres detalls.[10] El lloc conta en una de les majors concentracions d'escultures d'estil olmeca fora del Golf de Mèxic.[10]

Takalik Abaj és representatiu del primer floriment de la cultura maya, que va ocórrer al voltant de 400 a. C.[11] Les excavacions arqueològiques continuen en el lloc. L'arquitectura monumental i la llarga seqüència d'escultures en una varietat d'estils sugerixen l'importància del lloc.[12]

Toponímia

El nom significa pedra parada en l'idioma quiché de la zona. Deriva de l'adjectiu tak’alik ('parada') i el sustantiu abäj ('pedra').[13] L'arqueòloga nortamericana Susanna Mills va nomenar el lloc[Nota 2] usant l'orde llògic de l'idioma espanyol, lo que resulta gramaticalmente incorrecte en quiché.[13] El govern de Guatemala ha adoptat Tak'alik A'baj' com el nom oficial de la zona arqueològica. Des del punt de vista de la gramàtica quiché, la forma correcta seria Tak'al Ab'aj. El nom original del lloc encara es desconeix, no obstant, l'antropòlec Ruud Van Akkeren ha propost que el nom antic de la ciutat era Kooja, el nom d'un dels linajes d'èlit de més alt ranc dels mayas mam ; Kooja significa "halo llunar".[14]

Ubicació

Takalik Abaj i la seua relació geogràfica en l'àrea nuclear olmeca.

El lloc es troba en el suroest de Guatemala, aproximadament a 45 quilómetros (km) o 28 millas de la frontera internacional en Mèxic[15][16] i a 45 km (25 milles) de l'oceà Pacífic.[17]

Takalik Abaj es localisa en el nort del municipi d'El Asintal, en l'extrem nort del departament guatemaltec de Retalhuleu, aproximadament 190 km (120 milles) de la ciutat de Guatemala.[18][19][17] El lloc s'estén dins de cinc finques de café en les faldes de la cordillera de la Serra Mare; les finques són Santa Margarita, Sant Isidro Pedra Parada, Buenos Aires, Sant Elías i la Finca Dolores.[18][17] Takalik Abaj ocupa una cresta que corre des del nort, baixant cap al sur.[19] La cresta es llimita a l'oest pel riu Nimá i a l'est pel riu Ixchayá, els dos rius naixen en el altiplà guatemaltec.[18] El riu Ixchayá fluïx en un barranc profunt, pero hi ha un punt apropiat per a creuar prop del lloc. L'ubicació de Takalik Abaj prop d'este punt provablement era molt important en la fundació de la ciutat, ya que rutes importants de comerç eren obligades a passar pel lloc i la ciutat controlava l'accés a dites rutes.[20]


Takalik Abaj té una elevació d'aproximadament 600m (1970 peus) sobre el nivell de la mar en una regió ecològica classificada com bosc molt humit subtropical.[18][21] La temperatura varia entre 21 °C i 25 °C (70 °F i 77 °F) i l'evapotranspiración potencial té un promig de 0.45.[22] L'àrea rep un alt nivell de precipitació pluvial anual, lo que varia entre 2136mm i 4372mm (84 i 172 polzades), en un promig de 3284mm (129 polzades).[23] La vegetació local inclou les espècies següents: pasqua de montanya (Pogonopus spesiosus), Chichique (Aspidosperma megalocarpum), Tepecaulote (Leuhea speciosa), Caulote (Guazuma ulminofolia), Hormigo (Platymiscium dimorphandrum), Cedre (Cedrela mexicana), Ujushte o Ramón (Brosimum sp.), Tamarindo (Tamarindum indica) i Papaturria (Coccoloba montana).[24]

Una carretera, denominada 6W, passa el lloc. Recorre un trayecte de 30 km (19 milles) des de la ciutat de Retalhuleu fins a Colomba Costa Cuca en el departament de Quetzaltenango.[18]

Takalik Abaj es troba aproximadament a 100 km (62 milles) del lloc arqueològic contemporàneu de Mont Alt, a 130 km (81 milles) de Kaminaljuyú i a 60 km (37 milles) d'Izapa en Mèxic.

Erro al crear miniatura:
Takalik Abaj i atres llocs del periodo preclàssic en la costa del Pacífic.

Etnicidad

La població de Takalik Abaj en el periodo Preclàssic Mig possiblement parlava mixe-zoque, l'idioma associat en els olmecas.[16][25] Despuix de l'intrusió maya en el lloc en el periodo Preclàssic Tardà se supon que els habitants parlaven una llengua maya, encara que no s'ha identificat l'idioma exacte.[26] Hi ha alusions en les cròniques indígenes que els habitants possiblement eren els Yoc Cancheb, una branca dels mayas mames.[26]

Economia i comerç

Artefactes d'obsidiana excavats en Takalik Abaj, incloent núcleus i navaixes prismàtiques.

Takalik Abaj era solament un d'una série de llocs en el pla de la costa Pacífica que eren centres comercials, ceremoniales i polítics importants. És evident que prosperava per la producció de cacao i de les rutes d'intercanvi que travessaven la regió.[27] En el temps de la Conquista la zona encara es distinguia per la seua producció de cacao.[28]

Estudis de l'obsidiana recuperada de Takalik Abaj indiquen que la majoria va procedir de les fonts El Chayal i Sant Martín Jilotepeque. Cantitats menors d'obsidiana procedien d'atres fonts tals com Tajumulco, Ixtepeque i Pachuca.[29]

L'obsidiana és un vidre volcànic natural que s'utilisava per tota la regió mesoamericana per a fabricar ferramentes i armes tals com a navaixes, puntes de proyectil i de llança, llancetes per al autosacrificio de sanc, fulls prismàtics per a tallar fusta i moltes ferramentes més d'us diari. L'us d'obsidiana pels mayas s'ha comparat en l'us d'acer en el món modern, i el comerç d'obsidiana comprenia tota la zona maya i més.[30][31] Les proporcions d'obsidiana de fonts diferents variava a través del temps:

Variació en fonts d'artefactes d'obsidiana de Takalik Abaj[29]
Periodo Data No. d'artefactes El Chayal % Sant Martín Jilotepeque % Pachuca %
Preclàssic Enjorn 1000–800 a. C. 151 33.7 52.3 –
Preclàssic Mig 800–400 a. C. 880 48.6 39 –
Preclàssic Tardà 300 a. C. – d. C. 250 1848 54.3 32.5 –
Clàssic Primerenc 250–600 d. C. 163 50.9 35.5 –
Clàssic Tardà 600–900 d. C. 419 41.7 45.1 1.19
Posclàssic 900–1524 d. C. 605 39.3 43.4 4.2

Història

Encara que els primers habitants de Takalik Abaj varen aplegar en el periodo Preclàssic Primerenc, el lloc no va experimentar el seu primer floriment sino fins als periodos Preclàssic Mig i Preclàssic Tardà, quan va haver una onada d'activitat arquitectural.[19] El lloc té una llarga història d'ocupació, el seu periodo principal d'ocupació s'estén des del Preclàssic Mig fins al Posclàssic. Durant tot este temps, la continuïtat de la població es veu representada per l'estil local de ceràmica, denominat l'estil Ocosito, que seguia en us des del Preclàssic fins al Clàssic Tardà. L'estil Ocosito típicament consistia d'una pasta roja en pómez i s'estenia cap a Coatepeque en l'oest, el riu Ocosito en el sur i el riu Samalá en l'est. Durant el Clàssic Tardà i el Posclàssic Primerenc l'estil Ocosito primer es va mesclar en l'estil ceràmic k'iche' de l'altiplà guatemaltec, i despuix va ser absorbit per ell.[32][33]

Cronologia aproximada de Takalik Abaj
Periodo Subdivisió Data Resum
Preclàssic Preclàssic Enjorn 1000–800 a. C. Població difusa
Preclàssic Mig 800–400 a. C. Olmeca
Preclàssic Tardà 400 a. C. – 200 d. C. Maya primerenc
Clàssic Clàssic Primerenc 200–600 d. C. Conquista relacionada en Teotihuacán
Clàssic Tardà Clàssic Tardà 600–900 d. C. Recuperació local
Clàssic Terminal 800–900 d. C.
Posclàssic Posclàssic Enjorn 900–1200 d. C. Ocupació k'iche'
Posclàssic Tardà 1200–1524 d. C. Abandó
Nota: Els periodos usats en els informes de Takalik Abaj diferixen una miqueta d'aquells usats en la regió mesoamericana en general.

Preclàssic enjorn

La primera ocupació de Takalik Abaj data dels finals del periodo Preclàssic Primerenc.[29][34] Investigacions arqueològiques varen descobrir els restants d'un àrea residencial a l'oest del Grup Central, en la vora de la riera La Chorrada. Els habitants varen construir estes primeres cases en pisos de vora i sostres de "zacatón" sostinguts per horcones.[35] Els resultats de l'anàlisis de polen revelen que quan els primers habitants varen aplegar a la zona varen trobar un àrea de bosc espés que varen talar per a sembrar dacsa i atres plantes.[36] Es varen trobar més de cent cinquanta peces d'obsidiana en esta àrea, coneguda com L'Amagatall, la majoria de les quals són procedents de les fonts Sant Martín Jilotepeque i El Chayal.[29]

Preclàssic mig

Takalik Abaj va ser reocupado al principi del periodo Preclàssic Mig.[19] Els habitants provablement varen pertànyer al grup mixe-zoque, com ho demostren les moltes escultures olmecas que daten d'este periodo.[16] La construcció de les estructures comunals provablement ya havia escomençat per al Preclàssic Mig;[10] les estructures més primerenques varen ser fetes d'argila, a voltes parcialment cremada per a endurir-la.[19] Les ceràmiques d'este periodo pertanyen a la tradició Ocosito.[10] Esta tradició ceràmica local tenia afinitats fortes en les ceràmiques del pla i la boca costa de la regió d'Escuintla.

L'Estructura Rosada va ser construïda en la forma d'una plataforma baixa durant la primera part del periodo Preclàssic Mig, en una época quan la ciutat ya produïa escultura d'estil olmeca i al mateix temps que La Venda prosperava en la costa del Golf de Mèxic (entre 800 i 700 a. C.).[37] Durant l'última part del periodo preclàssic mig (entre 700 i 400 a. C.) els habitants varen enterrar l'Estructura Rosada baix de la primera versió de l'enorme Estructura 7.[37] En este temps varen deixar d'utilisar les estructures ceremoniales olmecas i varen destruir l'escultura olmeca, fets que varen senyalar un periodo intermig abans del principi de la fase maya primerenc de la ciutat.[37] La transició entre les dos fases va ser gradual, sense canvis abruptes.[38]

l'Estela 5 de Takal'ik Ab'aj. La data més tardana de les dos dates de la conte llarc és equivalent a una data en l'any 126 d. C. Dos governants flanquegen les dates, provablement simbolisen l'entrega de poder d'un rei al pròxim.[39][40] Hi ha una foto d'esta estela ací.

Preclàssic tardà

Durant el periodo Preclàssic Tardà (400 a. C.-200 d. C.) varis llocs en la zona costera del Pacífic es varen desenrollar fins que varen aplegar a ser ciutats verdaderes, incloent Takalik Abaj que cobria un àrea de més de 4 km².[41] La cesación de l'influència olmeca sobre la zona costera del Pacífic va ocórrer a principis del Preclàssic Tardà. En este temps Takalik Abaj va sorgir com a centre important en un estil d'art i arquitectura aparentment local;[42] els habitants varen escomençar a tallar escultures de roca en bulto i a alçar esteles i els seus altars associats.[43] Es varen erigir monuments de significat tant polític com a religiós, uns dels quals duyen dates d'estil maya i representacions de governants.[44] Estos monuments mayas primerencs duen possiblement les inscripcions hieroglíficas mayas més primerenques ademés de l'us més primerenc del calendari mesoamericà del conte llarc.[45] El cridat estil d'escultura barrigón va aparéixer en este temps.[45] El sorgiment d'escultura maya i la cesación d'escultura d'estil olmeca possiblement representa una intrusió maya en una zona prèviament ocupada per habitants mixe-zoques.[16][45] Pot ser que les èlits mayas varen entrar a l'àrea per a dominar el comerç de cacao.[45] No obstant, hi havia una continuïtat en els estils locals de ceràmica des del periodo Preclàssic Mig fins al periodo Preclàssic Tardà i la transició de olmeca a maya possiblement era ideològica en lloc de ser física.[45] Si varen aplegar d'una atra part, les troballes d'esteles mayas i una tomba real maya sugerixen que els mayas varen ocupar un lloc dominant, be com a comerciants o com a conquistadors.[3]


Kaminaljuyú va sorgir com a centre principal en este periodo i hi ha evidència de contactes creixents entre les dos ciutats, unint les rutes comercials de la zona costera en la ruta del riu Motagua. També hi havia un nivell elevat de contacte en atres llocs a lo llarc de la costa del Pacífic.[46][25] Sembla que Takalik Abaj i Kaminaljuyú eren els dos centres principals dins d'esta ret comercial estesa. L'estil d'escultura denominat maya enjorn es va difondre per tota la ret.[47]

Durant el Preclàssic tardà, en el método de construcció s'usava pedra volcànica i argila, igual com en el periodo Preclàssic Mig.[19] No obstant, dites construccions varen evolucionar per a incloure estructures escalonades revestides de pedres de vora rodada, en cantons remetidas i escalinates.[47]

Encara que la tradició ceràmica Ocosito seguia en us,[47] els estils ceràmics del periodo Preclàssic Tardà en Takalik Abaj mostren una forta relació en l'Esfera Ceràmica Miraflores que comprenia Escuintla, la vall de Guatemala i El Salvador occidental. Esta tradició consistix de ceràmiques roges fines que s'associen particularment en Kaminaljuyú i que es troben per tota la zona suroriental de l'altiplà guatemaltec i la costa adjacent del Pacífic.[48]

Clàssic primerenc

Got cilíndric trípode policromat del Clàssic Primerenc

En el periodo Clàssic Primerenc, des d'aproximadament el sigle II d. C., l'estil d'estela que es va desenrollar en Takalik Abaj associat en la representació de personages històrics va ser adoptat en les terres baixes mayas, particularment en la Conca de Petén.[49] Durant este periodo es varen destruir uns dels monuments preexistentes.[19][50]

En este periodo, la ceràmica de Takalik Abaj canvia en l'entrada de l'estil Solano de l'altiplano.[50] Esta tradició ceràmica més s'associa en el lloc de Solano en el surest del Valle de Guatemala i el tipo més característic és de color roig rajola coberta en un engobe roig micáceo, a voltes pintat en adorns rosats o morats.[51] Es creu que este estil ceràmic està relacionat en parlants k'iche's de l'altiplano.[26] El nou estil ceràmic no va reemplaçar la tradició local Ocosito, més be es va mesclar en ella.[50]

Les investigacions arqueològiques han demostrat que la destrucció de monuments i l'interrupció de construcció nova en el lloc va ocórrer simultàneament en l'arribada del cridat estil Taronger de ceràmica que aparentment està relacionat en estils ceràmics de la gran metròpoli de Teotihuacán en el lluntà Valle de Mèxic.[50] La tradició ceràmica Taronger és característica de la costa occidental del Pacífic en Guatemala entre els rius Suchiate i Nahualate. Els tipos més comuns són gerres i bols en una superfície alisada en una tela, deixant marques paraleles, normalment coberts en un bany groc o blanc.[52] En este mateix temps l'us de ceràmiques de la tradició local Ocosito va disminuir. Esta influència teotihuacana proveïx una data de la segona mitat del Clàssic Primerenc per a la destrucció de monuments en el lloc.[50] La presència dels conquistadors associats en l'estil ceràmic Taronger no va ser de llarga duració i sugerix que els conquistadors varen eixercir un control a distància sobre Takalik Abaj, reemplaçant els governants locals en els seus propis governants deixant la població local intacta.[53]


La conquista de Takalik Abaj va trencar les rutes antigues de comerç que passaven a lo llarc de la costa del Pacífic des de Mèxic fins al Salvador, estes rutes varen ser reemplaçades per una nova ruta que pujava la Serra Mare i seguia fins al altiplà nort-occidental de Guatemala.[54]


Clàssic tardà

En el periodo Clàssic Tardà sembla que el lloc s'havia recuperat de la seua derrota anterior. Les ceràmiques d'estil Taronger varen disminuir notablement en cantitat i hi havia una nova ona de construcció a gran escala. Molts dels monuments trencats pels conquistadors varen ser reerigidos en este temps.[55]

Posclàssic

Encara que l'us de l'estil ceràmic local Ocosito seguia en us, en el periodo Posclàssic va haver una intrusió notable de ceràmiques k'iche's de l'altiplano, concentrada particularment en el nort del lloc, pero estenent-se per a incloure tot el lloc.[55][56] Les cròniques indígenes dels mateixos k'iche's afirmen que varen conquistar esta part de la zona costera del Pacífic, sugerint que la presència de les seues ceràmiques s'associa en la seua conquista de Takalik Abaj.[55]

Sembla que la conquista k'iche' va ocórrer al voltant de 1000 d. C., uns quatre sigles abans de lo que es creïa pels càlculs basats en les cròniques indígenes.[57] Dita conquista no va causar cap pausa en l'activitat del lloc; despuix de l'arribada dels k'iche's els seus estils simplement varen reemplaçar els estils locals.[56] Açò sugerix que els habitants originals varen abandonar la ciutat que havien ocupat per casi dos milenis.[7]

Història moderna

La primera descripció del lloc va ser publicada en l'any 1888, escrita per Gustav Bruhl.[58] Karl Sapper va descriure l'Estela 1 en 1894 quan la va vore el costat del camí en que viajava.[58] Max Vollmberg, un artiste alemà, va dibuixar l'Estela 1 i va escriure notes sobre atres monuments, lo que va atraure l'atenció de Walter Lehmann.[58]

En 1902 l'erupció del volcà propenc Santa María va cobrir el lloc en una capa de cendres volcàniques que varia entre 40 i 50cm (16 i 20 polzades) en gruixa.[59]

Walter Lehmann va escomençar l'estudi de les escultures de Takalik Abaj en els anys 1920.[16] En giner de 1942 J. Eric S. Thompson va visitar el lloc en Ralph L. Roys i William Webb de part de l'Institució Carnegie mentres mamprenia un estudi de la Costa del Pacífic, va publicar les seues descripcions en 1943.[16] Susanna Mills, Lee Parsons i Edwin Shook varen mamprendre atres estudis.[16]

En 1965 Susanna Mills va nomenar el lloc Abaj Takalik, prèviament es coneixia en varis noms, incloent Sant Isidro Pedra Parada i Santa Margarita, pels noms de les finques en que s'estén el lloc, i també en el nom de Colomba, un poble al nort en el departament de Quetzaltenango.[58]

l'Universitat de Califòrnia en Berkeley va patrocinar excavacions en la década de 1970.[16] Varen escomençar en 1976 va baixar la direcció de John A. Graham, Robert F. Heizer i Edwin M. Shook.[58] Esta primera temporada va descobrir 40 monuments nous, incloent l'Estela 5, per a agregar a la dotzena ya coneguda.[58] Excavacions per l'Universitat de Califòrnia en Berkeley varen seguir fins a 1981 i varen descobrir encara més monuments durant eixe temps.[58] Des de 1987 les excavacions han continuat baix la direcció de Miguel Orrego i Christa Schieber del Institut d'Antropologia i Història de Guatemala, i seguixen descobrint monuments nous.[16][58] El lloc ha segut declarat un parc nacional arqueològic.[16]

En 2002 Takalik Abaj va ser inscrit en la llistatentativa del Patrimoni de la Humanitat d'UNESCO baix el nom de The Mayan-Olmecan Encounter ("La Trobada Maya-Olmeca").


Un canal de pedra dissenyat com a desaiguador per a dur la pluja que cau sobre l'arquitectura major. Este eixemple es troba al costat de l'Estructura 7 i data del periodo Clàssic Tardà.[45][60]

El lloc

El núcleu del lloc comprén aproximadament 6.5 km² (2.5 milles quadrades),[61] i inclou els restants d'aproximadament 70 estructures monumentals al voltant d'una dotzena de places agrupades en nou terrats.[62][61] Takalik Abaj té dos jocs de pilota i més de doscents trentanou monuments de pedra,[61] incloent eixemplars impressionants d'esteles i altars. El granit usat per a tallar els monuments d'estil olmeca i maya enjorn és molt diferent de la pedra calcàrea usada en les ciutats d'El Petén.[63] El lloc també es destaca pels seus sistemes hidràulics, incloent un temazcal o bany de vapor en drenage subterràneu, i per les tombes preclásicas recentment descobertes pels arqueòlecs Marion Popenoe de Hatch, Christa Schieber de Lavarreda i Miguel Orrego, del Ministeri de Cultura i Deports

Takalik Abaj es dividix en quatre grups; el Grup Central, el Grup Nort i el Grup Oest estan junts, pero el Grup Sur es troba aproximadament 5km (3 milles) al sur.[19] El lloc és naturalment defensiu, delimitat per barrancs empinats.[62] El lloc ocupa una série de nou terrats, que varien en esgambi de 140 m fins a 220 m (460 fins a 720 peus) i tenen fronteres que varien en altura des de 4.6 m fins a 9.4 m (15 fins a 31 peus). Estos terrats no s'alineen uniformement, més be la direcció de la seua frontera de contenció depiende del terreny local. Els tres terrats principals duent la ciutat són artificials, a voltes usant més de 10 m (33 peus) de farcidura.

Quan Takalik Abaj era del seu tamany major, l'arquitectura principal de la ciutat cobria un àrea d'aproximadament 2 km per 4 km (1.2 x 2.5 milles), encara que encara no s'ha determinat l'àrea ocupada per construcció residencial.[45]

  • El Grup Central ocupa els Terrats 1 fins a 5, les quals eren nivellades artificialment.[64][65]
  • El Grup Oest consistix en setze estructures en el Terrat 6, la qual era nivellada artificialment. El Grup Oest es delimita pels rius Nima en l'oest i Sant Isidro en l'est. Una troballa notable en el Grup Oest va ser el descobriment d'unes caraces de jade.[66][65]
  • El Grup Nort s'habitava des del periodo Clàssic Terminal fins al Posclàssic.[67] Les estructures d'este grup diferixen en la seua manera de construcció d'aquelles en el Grup Central, són fetes de fanc ensopit sense usar pedra.[64] El Grup Nort ocupa els Terrats 7 fins a 9, que no mostren evidència de nivellació, més be aprofiten dels terrats naturals que ya existien.[64] El Grup Nort no té monuments escultòrics i açò, junt en el método distint de construcció i les troballes de ceràmica, fa pensar que nous habitants varen ocupar el Grup Nort en el periodo Clàssic Tardà, provablement mayas k'iche's aplegats del altiplano.[64]
  • El Grup Sur es troba fòra del núcleu del lloc, a una distància de 0,5 km (0,31 milles) al sur del Grup Central, aproximadament 2 km (1,2 milles) a l'oest del Asintal. Té 13 montículs d'estructures que formen un grup dispers.[68][69]

Sistemes de control d'aigua

El sistema hidràulic de Takalik Abaj incloïa canals de pedra que no s'usaven per a la irrigació sino per a canalisar la pluja i mantindre l'integritat estructural de l'arquitectura principal.[45] Estos canals també s'usaven per a canalisar aigua potable a les zones habitacionales de la ciutat,[70] i és possible que també s'usaven per fins rituals.[45] Fins a 2005, s'havien trobat els restants de 25 canals.[71] Els canals de major tamany medixen 0.25 m d'ample per 0.30 m d'alt (10 x 12 polzades), canals secundaris medixen aproximadament la mitat d'això.[72]

S'usava dos métodos de construcció per a construir els canals. Canals de fanc daten del periodo Preclàssic Mig mentres canals construïts de pedra daten del periodo Preclàssic Tardà fins al periodo Clàssic, els canals de pedra del periodo Clàssic Tardà són els canals de major tamany en el lloc. En el Clàssic Tardà es reutilisaven fragments de monuments quebrats per a la construcció dels canals.[73]

Una plaça en una dels terrats de Takalik Abaj.

Terrats

  • Terrat 2 es troba en el Grup Central.[65] Unes de les estructures en este terrat daten fins al periodo Preclàssic Mig i inclouen un eixemple primerenc d'un joc de pilota.[9]
  • Terrat 3 es localisa en el Grup Central.[65] La construcció de la frontera representava un esforç major i data del periodo Preclàssic Tardà.[8] Es creu que la zona surest del Terrat 3 era la plaça més sagrada de la ciutat, basat en l'alta concentració d'escultura i la presència de l'Estructura 7 en el costat este de la plaça.[74] Esta part de la ciutat antiga va ser nomenat Tanmi T'nam ("El Cor del Poble" en l'idioma mam) per l'alcalde del Asintal.[75] Una fila de 5 monuments corre de nort a sur en el costat suroest de la plaça, i una atra fila de 5 escultures s'alinea en l'extrem sur del terrat, orientada d'est a oest, en atres 2 escultures una miqueta al sur.[75]
  • Terrat 5 es troba en el costat este del lloc, immediatament al nort del Grup Central. Medix 200m (660 peus) d'est a oest i 300 m (980 peus) de nort a sur. El Terrat 5 ocupa part de la finca Sant Isidro Pedra Parada i la zona actualment s'usa per al cultiu de café. Es va construir la datada del terrat de fanc compactar durant el periodo Preclàssic Tardà, lo que representava una inversió enorme de treball. Este terrat seguia en us fins al periodo Posclàssic.[76][77]
  • Terrat 6 sosté 16 estructures del Grup Oest. Medix 150 m (490 peus) d'est a oest i 140m (460 peus) de nort a sur. El terrat demostra fases múltiples de construcció. Descansa sobre una subestructura construïda de blocs grans de basalt que data del periodo Preclàssic Tardà, fases posteriors de construcció daten del periodo Clàssic Tardà i en el terrat s'han trobat rastres de l'ocupació k'iche' del lloc. El terrat s'ubica dins de les finques Sant Isidro Pedra Parada i Buenos Aires i el terreny actualment es dedica al cultiu de café i hule. Una carretera moderna talla el cantó este del Terrat 6.[78]
  • Terrat 7 és un terrat natural que sosté una part del Grup Nort. S'orienta d'est a oest i medix 475 m (1560 peus) de llarc. Sosté 15 estructures que daten del periodo Clàssic Terminal fins al Posclàssic i s'associa en l'ocupació k'iche' del lloc. Este terrat es dividix entre les finques Buenos Aires i Sant Elías i una carretera moderna talla la part oriental.[64]


  • Terrat 8 és un atre terrat natural en el Grup Nort. També s'orienta d'est a oest i medix 400 m (1300 peus) de llarc. Una carretera moderna talla l'extrem oriental del terrat i el costat oest de l'Estructura 46 ubicada en el seu marge. El terrat solament sosté esta estructura i una atra al nort (Estructura 54). El terrat provablement era un àrea habitacional, que incloïa terreny cultivat, associada en el grup nort. Este terrat s'associa en l'ocupació k'iche' del lloc des del Clàssic Tardà fins al Posclàssic.[64]
  • Terrat 9 és el terrat de major tamany en Takalik Abaj i sosté una part del grup nort. Medix aproximadament 400 m (1300 peus) d'est a oest i 300 m (980 peus) de nort a sur. La frontera del terrat corre per 200 m (660 peus) immediatament al nort del complex principal del Grup Nort, en el costat occidental del Terrat 7. En l'extrem est d'esta secció la frontera dobla al nort damunt del Terrat 8 per 300 m (980 peus), llavors torna a córrer a l'est per 200 m (660 peus) més, delimitant el Terrat 8 en els seus costats oest i nort. El Terrat 9 solament sosté dos estructures principals (les Estructures 66 i 67). Una carretera moderna talla el costat oriental del Terrat 9, excavacions de la secció a on la carretera talla el terrat han descobert els restants possibles d'un joc de pilota.[79][65]
El joc de pilota en el Terrat 2 en el Grup Central data del Preclàssic Mig.[9]

Estructures

  • El Joc de Pilota es localisa en el suroest del Terrat 2 i data del periodo Preclàssic Mig. S'orienta de nort a sur i la cancha medix 4.6 m (15 peus) d'ample. La Estructura Sub-2 i la Estructura Sub-4 formen els dos costats de la cancha, que medix una miqueta més de 22 m (72 peus) de llarc i cobrix un àrea de 105 m² (1130 peus quadrats). La Estructura Sub-1 marca el llímit sur del joc de pilota, s'ubica una miqueta més d'11 m (36 peus) al sur de les Estructures Sub-2 i Sub-4, creant una zona terminal en el sur que s'orienta d'est a oest i medix 23 m per 11 m (75 x 36 peus) en un àrea de 264 m² (2840 peus quadrats).[9]
  • Estructura 7 és una gran plataforma que es troba en el costat este de la plaça en el Terrat 3 en el Grup Central. Es creu que esta estructura era un dels edificis més sagrats de Takalik Abaj per una série de troballes importants que s'associen en ella. Medix 79 m per 112 m (260 x 370 peus) i data del periodo Preclàssic Mig. Dos estructures menors es troben en la partix nort de l'Estructura 7, denominades Estructures 7A i 7B.[80][81] Sobre l'Estructura 7 estan tres files de monuments, alineats de nort a sur, que possiblement s'usaven com a observatori astronòmic.[82] Una troballa important que es va fer en l'Estructura 7 és el incensario cilíndric denominat "La Chiqueta" pels arqueòlecs per les aplicacions que formen una figura femenina prominent. Data dels nivells més profunts de l'ocupació k'iche' del lloc i medix 50 cm (20 polzades) d'alt i 30 cm (12 polzades) d'ample en la base. Es va trobar en una gran cantitat d'ofrenes que incloïen més ceràmiques i fragments d'escultures quebrades.[83][7]
  • Estructura 7A és una chicoteta estructura localisada sobre la partix nort de l'Estructura 7. L'estructura data del periodo Preclàssic Mig i ha segut excavada. El Sepeli 1, una tomba real que data del periodo Preclàssic Tardà, va ser descoberta en el centre d'esta estructura. Una gran ofrena de centenars de vasijas ceràmiques es trobava en la base de l'estructura i s'associa en el sepeli. L'Estructura 7A va ser extensivamente remodelada en el Clàssic Primerenc i una atra volta en el Clàssic Tardà.[84]
  • Estructura 11 ha segut excavada. Estava revestida de pedres de vora rodada subjectades en fanc.[19] Es localisa a l'oest de la plaça en la zona sur del Grup Central.[85]
L'Estructura 11 i els seus monuments associats.
  • Estructura 12 es troba a l'oest de l'Estructura 11.[86] També ha segut excavada i, com l'Estructura 11, està revestida de pedres de vora rodada subjectades en fanc.[19] Es troba a l'est de la plaça en la partix sur del Grup Central.[85] L'estructura és una plataforma de tres nivells en escalinates en els costats este i oest. L'arquitectura visible data del periodo Clàssic Primerenc, pero descansa sobre una construcció del Preclàssic Tardà. Una fila d'escultures voreja el costat oest de l'estructura, la fila inclou sis monuments, una estela i un altar.[85] Atres monuments més voregen el costat este, un d'ells representa possiblement el cap d'un cocodril, els demés sò plans. L'Escultura 69 es localisa en el costat sur de l'estructura.[86]
  • Estructura 17 es localisa en el Grup Sur, en la finca Santa Margarita. En l'estructura es va descobrir una ofrena de 13 navaixes prismàtiques d'obsidiana que daten del periodo Preclàssic Tardà.[87]
  • Estructura 34 es troba en el Grup Oest, en el cantó este del Terrat 6.[88]
  • Estructures 38, 39, 42 i 43 són unides per plataformes baixes en el costat este d'una plaça en el Terrat 7, s'alineen de nort a sur. Estructures 40, 47 i 48 es localisen en els costats sur, oest i nort de la mateixa plaça. Estructures 49, 50, 51, 52 i 53 s'agrupen en el costat oest del terrat, immediatament al sur del Terrat 9. L'Estructura 42 és l'estructura més alta del Grup Nort, medix aproximadament 11.5 m (38 peus) d'alt.[89][65]
  • Estructura 46 es troba en el llímit del Terrat 8 en el Grup Nort i data del periodo Clàssic Terminal fins al Posclàssic. Una carretera moderna talla el costat oest de l'estructura.[64]
  • Estructura 54 es va construir en el Terrat 8, al nort de l'Estructura 46, en el Grup Nort. Es rodeja per un àrea oberta sense montículs que provablement consistia d'una zona d'us residencial tant com a agrícola. Data del periodo Clàssic Terminal fins al Posclàssic.[64]
  • Estructura 57 és un gran montícul en el llímit sur del Grup Central en una vista excelent a través del pla coster. L'estructura es va construir en el periodo Preclàssic Tardà en una segona fase de construcció en el Clàssic Tardà. És possible que servia d'atalaya.[50]
Erro al crear miniatura:
L'Estructura 5.
  • Estructura 61, Montícul 61A i Montícul 61B es troben en el costat este del Terrat 5, en la finca Sant Isidro. L'Estructura 61 té revestiment de pedra i es va construir durant el Clàssic Primerenc sobre una construcció més antiga del Preclàssic Tardà. Es va descobrir l'Estela 68 en la base del Montícul 61A prop d'un altar quebrat. L'Estructura 61 i els seus montículs associats possiblement controlaven l'accés a la ciutat durant el cenit del seu poder, el Montícul 61A va ser reutilisat durant l'ocupació del lloc en el Posclàssic. Troballes del Clàssic Primerenc que es trobaven en el Montícul 61A inclouen quatre vasijas de ceràmica i quatre navaixes prismàtiques d'obsidiana.[76][90]
  • Estructura 66 es localisa en el Terrat 9, en el llímit nort del Grup Nort. Té una vista excelent a través de la ciutat sancera i possiblement servia d'atalaya i controlava accés al lloc. Data del Clàssic Terminal fins al Posclàssic.[91]
  • Estructura 67 és una gran plataforma en el Terrat 9 que tal volta s'associa en un àrea possiblement habitacional en el mateix terrat i localisada al nort del Grup Nort.
  • Estructura 68 es troba en el Grup Oest. Una carretera moderna talla una part del costat occidental de l'estructura.[91]


  • Joc de Pilota Nort. Els possibles restants d'un segon joc de pilota es varen descobrir al nort del Grup Nort i tal volta s'associen en l'ocupació d'eixe grup des del Clàssic Terminal fins al Posclàssic. Es va construir de fanc ensopit i s'alinea d'est a oest, l'estructura nort media 2 metros (6.6 peus) d'alt i l'estructura sur media un metro (3.3 peus) d'alt, la cancha media 10 metros (33 peus) d'ample.
Erro al crear miniatura:
Una escultura d'estil barrigón en Takalik Abaj, provablement data del Preclàssic Tardà.

Monuments de pedra

S'han trobat més de 239 monuments de pedra en Takalik Abaj, la majoria són tallats de roques d'andesita local.[61][92] Alguns d'estos monuments són esculpidos, uns atres són plans i la majoria es troben en els Grups Central i Oest.[92][93] Els monuments esculpidos es dividixen en quatre tipos principals: Escultures d'estil olmeca que representen 21% del total, escultures d'estil maya representen 42% dels monuments, monuments d'estil barrigón (14% del total) i l'estil local d'escultura representat per escultures zoomorfas (23% del total).[93]

La majoria dels monuments de Takalik Abaj no es troben en els seus llocs originals, es varen traslladar a llocs diferents en époques posteriors, per esta raó la datació de monuments en el lloc freqüentment depén de comparacions estilístiques.[15] Un eixemple és una série de quatre monuments que es trobaven en una plaça davant d'una plataforma del periodo Clàssic, encara que per lo manco dos dels quatre[Nota 3] daten del Preclàssic.[16]

Hi ha unes esteles esculpidas en l'estil maya primerenc que duen texts jeroglífics en dates del Conte Llarc que les daten al Preclàssic Tardà. L'estil d'escultura del periodo clàssic de les terres baixes mayas es deriva d'este estil.[39]

Takalik Abaj té varis monuments del cridat estil barrigón que representen figures humanes obeses esculpidas de roca en bulto, d'un tipo que es troba en la costa del Pacífic en una zona que s'estén des d'Izapa en Mèxic fins a El Salvador. La seua funció exacta no es coneix, pero provablement daten del Preclàssic Tardà.[94][95]

Escultures d'estil olmeca

L'escultura olmeca en Takalik Abaj tal com el Monument 23 clarament reflectix la presència d'escultors olmecas que treballaven per patrons olmecas i varen crear art olmeca en contingut olmeca dins d'un context ritual olmeca.

— John Graham[96]

Hi ha moltes escultures d'estil olmeca, tals com el Monument 23, un cap colossal que va ser retallada per a formar una figura en una caseta.[97] Estes escultures semblen indicar una presència olmeca física controlant el lloc, possiblement baix un governant olmeca.[98]

Erro al crear miniatura:
Monument 23, una escultura olmeca (o d'influència olmeca) en Takalik Abaj. Mostra una figura eixint d'una cova, duent a un infant en els seus braços. Esta escultura és molt semblant a l'Altar 5 de La Venda.

Atres investigadors no són tan certs: les escultures d'estil olmeca poden indicar simplement una iconografia comuna de poder en les costes del Pacífic i el Golf.[12] De tots modos, lo segur és que Takalik Abaj era un lloc d'importància per als olmecas.[Nota 4] Totes les escultures d'estil olmeca en Takalik Abaj daten del Preclàssic Mig.[93] En l'excepció dels Monuments 1 i 64, la majoria no es trobaven en els seus llocs originals.[93]

Escultures d'estil maya

Hi ha més de 30 monuments en l'estil maya primerenc, que data del Preclàssic Tardà, lo que significa que és l'estil més comú que es troba en Takalik Abaj.[47] La gran cantitat d'escultura maya primerenca i la presència d'eixemples primerencs d'escritura jeroglífica maya sugerixen que el lloc va tindre un paper important en el desenroll de l'ideologia maya.[47] L'estil de monument maya primerenc en Takalik Abaj està estretament relacionat en l'estil de monuments que es troba en Kaminaljuyú, demostrant una influència mútua. Este estil es va difondre a atres llocs que formaven part de la ret comercial centrada en estes dos ciutats.[47]

Escultures d'estil barrigón

Escultures d'estil barrigón es troben a lo llarc de la costa del Pacífic des del sur de Mèxic fins al Salvador, ademés de llocs en les terres baixes mayas.[99][94] Encara que unes investigadors han sugerit que este estil és pre-olmeca, les excavacions arqueològiques en la costa del Pacífic, incloent aquelles en Takalik Abaj, han demostrat que este estil s'usava des del fi del Preclàssic Mig i va alcançar el seu auge en el Preclàssic Tardà.[100] Totes les escultures d'estil barrigón en Takalik Abaj daten del Preclàssic Tardà i s'assemblen a aquelles de Mont Alt en Escuintla i Kaminaljuyú en la Vall de Guatemala.[100] En general, les escultures de tipo barrigón són toscas en molta varietat en el seu tamany i en la posició de les seues extremitats.[100] Representen figures humanes obeses, normalment en les cames creuades i en els braços sobre la pancha. Tenen galtes grosses i caigudes, els ulls tancats i són de sexe indeterminat.[100]

Escultures d'estil local

Les escultures d'estil local són generalment roques esculpidas en formes zoomorfas, incloent representacions tridimensionals de granotes, sapos i cocodrils.[101]

La transició olmeca-maya: El Carregador del Ancestro

Les peces del Carregador del Ancestro arreglades en la seua orde original[102]

El Carregador del Ancestro està compost de quatre fragments d'escultura que varen ser reutilisats en les fronteres de quatre edificis distints durant l'última part del periodo Preclàssic Tardà.[103] Varen descobrir els Monuments 215 i 217 durant les excavacions de l'Estructura 7A en 2008, mentres els Fragments d'Estela 53 i 61 varen descobrir en excavacions anteriors.[104][105] Els arqueòlecs varen descobrir que, encara que els Monuments 215 i 217 tenien temes i estils diferents, varen formar dos parts d'una escultura que aixina i tot faltava unes parts.[38] A raïl d'açò, varen revisar els fragments d'escultures prèviament descobertes i varen trobar dos peces més, originalment excavades de les Estructures 12 i 74.[38]

Les quatre peces conformen una columna monumental que medix 2.3m (7.5 peus) d'altura i té una combinació estranya de característiques esculturals.[106] Els extrems superiors i inferiors són danyats i incomplets, la columna consistix de tres seccions.[107] La secció inferior és una columna rectangular en un text jeroglífic primerenc en els dos costats i l'escultura d'una figura maya ricament vestida en el front.[107] La figura du un tocat en forma de cocodril o un híbrit de cocodril-felino en la cara d'un ancestro eixint de les fauces obertes.[107] La part inferior d'esta secció està danyada i falten parts del text i de la figura.[107]


La secció en mig, que forma una classe de capitel, és una escultura en alt relleu del cap d'un rat penat eixecutada en les llínees curves de l'estil maya, en ulls chicotets i celles composts de dos volutes menudes.[107] El nas de forma de full és característica del rat penat vampir comú.[Nota 5][107] La boca està oberta, en claus exposts i una llengua prominent que s'estén cap a avall.[107] Una franja doble de triànguls rodeja l'escultura en una corda gravada i tal volta simbolisen les ales del rat penat.[107]

La secció superior de la columna du l'escultura d'una figura chaparra en peus descalzos parada en el cap del murciélado.[108] La figura du un taparrabos nugat en un cinturó i adornat en un gran símbol de "o".[107] L'estil és alguna cosa rígit i recorda l'escultura formal olmeca; varis elements del trage semblen a aquells trobats en les escultures olmecas de la costa del Golf de Mèxic.[107] La figura té els ulls ovalats i du orejeras grans, el nas i la boca de la figura estan danyats.[107] Du dos bandes que creuen en l'esquena i s'unixen en el cinturó i els muscles, sostenen una figura chicoteta mirant cap a arrere.[107] La posició i les característiques d'esta figurilla semblen molt a les escultures olmecas d'infants, encara que la cara és la d'un vell.[107] Esta figura menor du una classe de falda o coa llarga que és casi idèntic a aquella duta per la figura d'un jaguar danzante de Tuxtla Chic en Chiapas, Mèxic.[107] Esta falda s'estén cap a avall fins a la secció en mig de la columna, seguint per la mitat d'arrere del cap del rat penat.[108] La posició dels muscles en relació en la cara de la figura principal no és anatómicamente correcta, lo que du als arqueòlecs a soponer que la "cara" és, de fet, realment un pectoral elaborat i que el cap de la figura principal està perduda.[108] Encara que la secció superior de la columna du molts elements olmecas, també falten vàries característiques distintives que es troben en l'art olmeca verdadera, per eixemple l'expressió felina freqüentment traduïda en l'escultura olmeca.[109]

L'escultura data d'abans de 300 a. C., basat en l'estil del text jeroglífic, i es creu que l'intenció de l'escultor era representar a un gobernant maya primerenc -en la part inferior- que duya el inframón -i.i. el rat penat- i els seus ancestros -la figura principal que du una figura secundària en l'esquena-.[107] L'escultor maya usava vagos recorts d'elements olmecas en la figura de l'ancestro en una classe de sincretisme maya-olmeca, produint una escultura híbrida.[107] Aixina representa la transició d'una fase cultural a la pròxima, en un punt de temps en que els habitants olmecas previs no s'oblidaven i es veen com ancestros poderosos.[110]

Inventari de monuments

Altars
Altar 28, en una escultura d'una calavera en la vora.[111]
  • Altar 1 es troba al peu de l'Estela 1, és de forma rectangular en una escultura en un costat.[112]
  • Altar 2 és de procedència desconeguda. Es trobava prop de la casa patronal en la finca Sant Isidro Pedra Parada. Medix 1.59 m (63 polzades) de llarc i 0.5 m (20 polzades) d'altura. Representa un animal que ha segut identificat com un sapo o un jaguar.[113] El cos de l'animal va ser esculpido en forma d'un buit de 85 cm (33 polzades) d'ample i 26 cm (10 polzades) de profunditat. L'escultura va ser quebrada en tres peces.[113]
  • Altar 3 és un altar de forma circular tosco i pla que medix 1 m (39 polzades) d'ample i 0.3 m (12 polzades) de gruixa. Provablement s'associava en una estela, pero la seua procedència original es desconeix, va ser traslladat prop de la casa patronal de la finca Sant Isidro Pedra Parada.[114]
  • Altar 5 és un altar pla de forma circular associat en l'Estela 2.[112]
  • Altar 7 es troba prop de l'extrem sur del Terrat 3, a on forma part d'una llínea de cinc monuments posats en una llínea orientada este-oest.[75]
  • Altar 8 és un monument pla associat en l'Estela 5, es troba en el costat oest de l'Estructura 12.[115]
  • Altar 9 és un tro baix en quatre pates que es localisa davant de l'Estructura 11.[116]
  • Altar 10 estava associat en l'Estela 13 i es trobava damunt de la gran ofrena de ceràmiques associada en eixa estela i en la tomba real en l'Estructure 7A. El monument originalment era un tro en soports cilíndrics que va ser reutilisat com un altar en el Periodo Clàssic.[117][118]
  • Altar 12 és un monument del Preclàssic Tardà esculpido en l'estil maya primerenc.[16] A causa de les escultures en la cara superior de l'altar, se supon que el monument originalment es va erigir com una estela vertical en el Preclàssic Tardà, i que es reutilzaba com un altar horisontal en el periodo Clàssic. En eixe temps setze glifos varen ser tallats en la vora de l'altar. L'escultura en la cara superior de l'altar representa a una figura humana parada de perfil, mirant cap a l'esquerra. Dos séries verticals de quatre glifos flanquegen la figura. La figura central està parada sobre una banda horisontal que representa la terra, dos mònstruos de la terra flanquegen la banda. Damunt de la figura hi ha una banda celestial en una part del cap d'un pardal sagrat visible en el centre. Figures antropomórficas combinades en atres elements formen els setze glifos en la vora del monument.[119]
Altar 48, una escultura d'estil maya primerenc[37]
  • Altar 13 és un atre monument maya primerenc que data del Preclàssic Tardà. De la mateixa manera que l'Altar 12, provablement es va erigir com una estela vertical. A cert punt va ser deliberadament quebrat, en danys greus en la part principal de l'escultura, destruint el centre i la secció inferior. Posteriorment va ser reutilisat com un altar horisontal. Es pot vore els restants de dos figures que flanquegen la danyada secció inferior del monument i el gran cap del pardal sagrat sobreviu damunt de l'àrea de dany. La figura a la dreta du una falda entretejida i provablement és dòna.[120]
  • Altar 18 és un de cinc monuments en una fila orientada nort-sur en la base de l'Estructura 8 en el Terrat 3.[121]
  • Altar 28 es localisa prop de l'Estructura 10 en el Grup Central. És un altar de basalt de forma circular que medix una miqueta més de 2 m (79 polzades) de diàmetro i 0.5 m (20 polzades) de gruixa. En la part davantera de la vora de l'altar hi ha una escultura d'una calavera. En la cara superior són dos escultures en relleu de peus humans.[111]
  • Altar 30 es troba incrustat en la quarta grada de l'escalinata d'accés al Terrat 3 en el Grup Central. Es recolza en quatre pates i s'assembla a l'Altar 9.[122]
  • Altar 48 és un eixemplar molt primerenc de l'estil escultòric maya primerenc, data de la primera part del Periodo Preclàssic Tardà.[123] Varen fabricar el monument d'andesita; medix 1.43 per 1.26 metros (4.7 per 4.1 peus) i té una gruixa de 0.53 metros (1.7 peus).[124] S'ubica prop de l'extrem sur del Terrat 3, a on és un d'una fila de cinc monuments alineats d'est a oest.[75] La cara superior és esculpida, igual com els quatre costats. La cara superior du un disseny intrincado d'un cocodril en el seu cos en la forma d'un símbol que representa una cova, conté la figura d'un maya sedente duent un taparrabo.[125] Els costats del monument estan gravats en una versió primerenca de jeroglífics mayas; el text sembla aludir al personage esclpido en la cara superior.[125] Els habitants cuidadosadament varen cobrir l'Altar 48 en l'Estela 14 en l'antiguetat.[125] L'eixida d'un gobernant maya del cos d'un cocodril s'assembla al mit del naiximent del deu de la dacsa, qui ix de la closca d'una tortuga.[125] Altar 48 pot ser una de les representacions mitològiques mayas més primerenques que s'usava per fins polítics.[125]
Erro al crear miniatura:
Monument 67, una escultura d'estil olmeca que data del Preclàssic Mig.
Monuments
  • Monument 1 és una roca volcànica en l'escultura en relleu d'un jugador de pilota, provablement un governant local. La figura mira cap a la dreta, agenollada en un genoll en les dos mans alçades. L'escultura va ser trobada en la vora prop d'un creuament del riu Ixchayá, al voltant de 300m (980 peus) a l'oest del Grup Central. Medix aproximadament 1.5m (59 polzades) d'altura. El Monument 1 data del Preclàssic Mig i el seu estil és clarament olmeca.[126][25][127][128][129]
  • Monument 2 és una escultura d'estil barrigón que es va descobrir a 12m (39 peus) de la carretera entre les finques Sant Isidro i Buenos Aires. Medix aproximadament 1.4m (55 polzades) d'altura i 0.75m (30 polzades) de diàmetro. El cap està altament erosionada i s'inclina lleument cap a avant, els braços estan llaugerament doblats en les mans cap a avall i els dits marcats. El Monument 2 data del Preclàssic Tardà.[99][95]
  • Monument 3 també data del Preclàssic Tardà. En temps moderns va ser traslladat a l'àrea a on se seca el café en la finca Santa Margarita. No se sap on va ser trobat. És una figura d'estil barrigón en un cap gran, du un collar o colgante que aplega fins al pit. Medix aproximadament 0.96 m (38 polzades) d'alt i 0.78 m (31 polzades) d'ample en els muscles. El monument està danyat i falta la part inferior.[99][130]
  • Monument 4 sembla ser una escultura d'un captiu, llaugerament inclinat cap a avant i en les mans nugades darrere de l'esquena. Es va trobar en el terreny de la finca Sant Isidro, pero no se sap exactament a on. Va ser traslladat al Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia en la ciutat de Guatemala. El monument provablement data del Preclàssic Tardà. Medix 0.87 m (34 polzades) d'alt i aproximadament 0.4 m (16 polzades) d'ample.[131]
Erro al crear miniatura:
Monument 68, d'un sapo.[132]
  • Monument 5 va ser traslladat a la casa patronal de la finca Sant Isidro Pedra Parada, la seua procedència és desconeguda. Medix 1.53 m (60 polzades) d'altura i 0.53 m (21 polzades) d'esgambi en el seu punt més ample. És una atra escultura d'un captiu en els braços nugats en una tira de tela que cau sobre les caderes.[133]


  • Monument 6 és una escultura zoomorfa que es va descobrir durant la construcció de la carretera que passa el lloc. Va ser traslladat al Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia en la ciutat de Guatemala. L'escultura medix una miqueta més d'1 m (39 polzades) d'alt i 1.5 m (59 polzades) d'ample. És una roca esculpida en la forma del cap d'un animal, provablement la d'un sapo, i provablement data del Preclàssic Tardà.[134]
  • Monument 7 és una escultura danyada en la forma d'un cap jagant. Medix 0.58 m (23 polzades) d'alt i es va trobar en la primera mitat del sigle XX en el lloc de la planta elèctrica de la finca Santa Margarita i va ser traslladat front a l'oficina de l'administrador. L'escultura té una cara gran i plana en celles prominents. El seu estil és molt semblant a aquell d'un monument trobat en Kaminaljuyú en les terres altes.[135]
  • Monument 8 es troba en el costat occidental de l'Estructura 12. És una escultura zoomorfa d'un mònstruo en característiques felinas en una chicoteta figura antropomórfica eixint de la boca.[86]
  • Monument 9 és una escultura d'estil local en la forma d'un muçol.[136]
  • Monument 10 és un atre monument que va ser traslladat del seu lloc original; va ser traslladat a la finca Santa Margarita i la seua procedència original és desconeguda. Medix 0.5m (20 polzades) d'alt i 0.4m (16 polzades) d'ample. És una escultura danyada d'un captiu agenollat en els braços nugats.[133]
Erro al crear miniatura:
El Monument 65, una escultura d'estil olmeca en la forma d'un cap humà. Data del periodo Preclàssic Mig.[137]
  • Monument 11 s'ubica en la part suroccidental del Terrat 3. És una roca natural esculpida en una série vertical de cinc glifos. Més a l'esquerra es troba un jeroglífic aïllat i glifos que representen el número 11. És una escultura d'estil maya primerenc i data del Preclàssic Tardà.[86][138]
  • Monument 14 és una escultura erosionada d'estil olmeca que data del Preclàssic Mig. Mostra una figura en cuclillas, possiblement femenina, duent un tocat i orejeras. Té un cadell de jaguar agarrat baix d'un braç, baix de l'un atre agarra un cervatillo.[139]
  • Monument 15 és una gran roca en una escultura en relleu d'estil olmeca, representa el cap, els muscles i els braços d'una figura eixint d'una caseta de poca profunditat, en els braços doblats cap a dins en els colzes. L'anvers de la roca té l'escultura dels quartos atrassers d'un felino, provablement d'un jaguar.[140]
  • Monument 16 i Monument 17 són dos parts de la mateixa escultura quebrada. L'escultura és d'un estil plenament olmeca i és molt erosionada, pero representa un cap humà duent un tocat en la forma d'una cara secundària que du un caixco.[127]
  • Monument 23 data del Preclàssic Mig. Sembla haver segut un cap colossal d'estil olmeca que va ser re-tallada en la forma d'una escultura d'una figura en una caseta.[16]
  • Monument 25 és una escultura en relleu molt erosionada d'una figura assentada en una caseta.[141]
  • Monument 27 es troba prop de l'extrem sur del Terrat 3, immediatament al sur d'una fila de 5 escultures alineades d'est a oest.[75]
  • Monument 35 és un monument simple en el Terrat 6. Data del Preclàssic Tardà.[91]
  • Monument 40 és un monument d'estil barrigón que data del Preclàssic Tardà.[142][99]
  • Monument 44 és una escultura d'un captiu.[141]
  • Monument 47 és un monument d'estil local que representa una granota o un sapo.[136]


  • Monument 55 és una escultura d'estil olmeca d'un cap humà. Va ser traslladat al Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia.[141]
  • Monument 64 és un baix relleu d'estil olmeca esculpido en el costat sur d'una roca natural d'andesita i data estilísticamente del Preclàssic Mig, encara que es va trobar en un context arqueològic del Preclàssic Tardà. Es trobava in situ en la vora oriental de la riera La Chorrada, uns 300 metros (980 peus) a l'oest del Grup Sur-Central. La figura és de perfil i du un cinturó. Du un bastó en forma de zigzag en la mà esquerra.[127][143]
  • Monument 65 és una representació molt danyada d'un cap humà d'estil olmeca, data del Preclàssic Mig. Els seus ulls estan tancats i la boca i el nas estan completament destruïdes. Du un caixco. Es troba a l'oest de l'Estructura 12.[85][144]
  • Monument 66 és una escultura d'estil local del cap d'un cocodril que tal volta data del Preclàssic Mig. Es troba a l'oest de l'Estructura 12.[115][145]
  • Monument 67 és una escultura d'estil olmeca que representa una figura eixint de les fauces d'un jaguar, té una mà alçada i sostenint un bastó. Es distinguixen rastres d'un caixco. Es troba a l'oest de l'Estructura 12 i data del Preclàssic Mig.[146][147]
  • Monument 68 és una escultura d'estil local d'un sapo que es troba en el costat occidental de l'Estructura 12. Es creu que data del Preclàssic Mig.[148][136]
Erro al crear miniatura:
Monument 66, una escultura d'estil local en la forma del cap d'un cocodril.[145]
  • Monument 69 és un monument d'estil barrigón que data del Preclàssic Tardà.[99]
  • Monument 70 és una escultura d'estil local d'una granota o sapo.[136]
  • Monument 93 és una escultura tosca d'estil olmeca que data del Preclàssic Mig. Representa un jaguar antromorfo assentat en cap humà.[139]
  • Monument 99 és un cap colossal d'estil barrigón, data del Preclàssic Tardà.[149]
  • Monument 100, Monument 107 i Monument 109 són monuments barrigones que daten del Preclàssic Tardà. Tots estan prop de l'escalinata d'accés del Terrat 3 en el Grup Central.[99][122]
  • Monument 108 és un altar posat davant de l'escalinata principal d'accés del Terrat 3, en el Grup Central.[122]
  • Monument 113 es troba fòra del núcleu del lloc, a uns 5 km (3,1 milles) al sur del Grup Central, aproximadament 2 km (1,2 milles) a l'oest del Asintal, en un lloc secundari conegut com el Grup Sur que consistix de sis montículs d'estructures. Va ser esculpido d'una roca d'andesita i du una escultura en relleu d'un jaguar gitat en el seu costat esquerre. Els seus ulls i boca estan oberts i té vàries chafades de jaguar tallades en el seu cos.[150]
  • Monument 126 és una gran roca de basalt en baix relleus de mans humanes de tamany natural. Es troba en la vora d'una chicoteta riera prop del Grup Central.[111]
Erro al crear miniatura:
Monument 99, un cap colossal d'estil barrigón.[149]
  • Monument 140 és una escultura d'un sapo que data del Preclàssic Tardà. Es troba en el Grup Oest, en el Terrat 6.[91]
  • Monument 141 és un altar rectangular que data del Preclàssic Tardà. Es localisa en el Grup Oest en el Terrat 6.[91]


  • Monuments 142, 143, 145, 146, 147, 148, 149 i 156 són uns dels 19 monuments simples de pedra que voregen el curs de la riera Nimá, uns 200 metros (660 peus) a l'oest del Grup Oest, dins de les finques Buenos Aires i Sant Isidro. Són roques de basalt i andesita que tenen depressió circulares en els costats polits que possiblement són el resultat d'algun tipo d'activitat quotidiana.[151]
  • Monument 154 és una atra gran roca de basalt, té dos petroglifos de cares d'apariència infantil. Es localisa en el costat oest de la riera Nimá, en la finca Buenos Aires.[152]
  • Monument 157 és una gran roca d'andesita en el costat occidental de la riera Nimá, en la finca Sant Isidro. Té un petroglifo d'una cara en ulls i celles, nas i boca.[152]
  • Monument 161 es troba en el Grup Nort, en la finca Sant Elías. És un aflorament de basalt que medix 1.18 metros (46 polzades) d'alt per 1.14 metros (45 polzades) d'ample en l'ala del barranc del riu Ixchayá. En la superfície superior de la roca té un petroglifo d'una cara mirant cap a dalt. La cara té galtes, una barbeta prominent i una boca poc oberta. Té una semblança estilística en caraces de jade del periodo Clàssic Primerenc encara que falta certes característiques associades en dites caraces.[153]
  • Monument 163 data del Preclàssic Tardà. Es trobava reutilisat en la construcció d'un desaiguador del Clàssic Tardà al costat de l'Estructura 7. Representa una figura assentada en genitals masculins prominents i és molt danyada, faltant el cap i els muscles.[154]
Erro al crear miniatura:
Estela 18 i el seu altar associat.
Esteles
  • Estela 1 es trobava prop de l'Estela 2 i va ser traslladada prop de la casa de l'administrador de la finca Sant Isidro Pedra Parada. Medix 1.36 metros (54 polzades) d'alt i 0.45m (18 polzades) d'ample. Té l'escultura d'una figura parada i mirant cap a l'esquerra, du un ceptre en la forma d'un serp en una caraça de dragó en l'extrem inferior, un felino està damunt del cos del serp. El seu estil s'assembla a l'estil de l'Estela 1 del Baül. Un text jeroglífic molt erosionat es troba a l'esquerra de la cara de la figura, ya és completament illegible. Esta estela és d'estil maya primerenc i data del Preclàssic Tardà.[155][156]
  • Estela 2 és un monument de l'estil maya primerenc esculpido en una data danyada del conte llarc. A causa de la seua preservació parcial, esta data té per lo manco tres interpretacions possibles, la més vesprada d'estes dataria el monument al primer sigle a. C. Dos figures parades flanquegen el text i l'escultura provablement representa a un governant rebent el poder del seu predecessor.[40] Damunt de les figures i el text hi ha una figura molt adornada en perfil que mira cap a avall a la figura a l'esquerra del text.[157] L'Estela 2 es troba davant del mur de contenció del Terrat 5.
    Estela No.2.
  • Estela 3 és molt danyada i actualment es troba quebrada en tres peces. Va ser descoberta en la finca Sant Isidro Pedra Parada encara que la seua ubicació original no es coneix en exactitut. Va ser traslladada a un museu de la ciutat de Guatemala. La secció inferior de l'estela mostra dos cames caminant a l'esquerra, parades sobre una franja horisontal que es dividix en tres parts, cada una de les quals conté un símbol o glifo.[158]


  • Estela 4 va ser descoberta en 1969 i es va traslladar a la casa de l'administrador de la finca Sant Isidro Pedra Parada. L'estela té un estil que s'assembla a l'estil de les esteles d'Izapa i medix 1.37m (54 polzades) d'altura.[159] L'estela du un disseny complex d'una serp visió ondulante pujant cap al cel des de l'aigua que fluïx de dos mònstruos de la terra. Les fauces del serp s'òbrin en la direcció del cel i una cara característicamente maya ix d'elles. Varis glifos apareixen en l'escena. Esta estela és d'estil maya primerenc i data del Preclàssic Tardà.[160]
Estela 5 i Altar 8.
  • Estela 5 té un bon estat de preservació i du dos inscripcions de dates del conte llarc flanquejades per dos escultures de figures parades que representen gobernant. La més vesprada de les dates data de 126 d. C.[93] La figura a la dreta du un serp en la mà, mentres la figura a l'esquerra du lo que provablement és un jaguar.[161] Este monument provablement representa a un governant entregant el poder al seu successor.[40] Els dos costats laterals tenen escultures d'una chicoteta figura sedente junt en una inscripció jeroglífica prou erosionada. L'estela és d'estil maya primerenc i té afinitats en les escultures d'Izapa.[162]
  • Estela 12 es troba prop de l'Estructura 11. Està greument danyada i va ser quebrada en vàries peces, de les quals solament dos es queden. El fragment més gran és una part de la secció inferior de l'estela i mostra els peus i les cames d'una figura, orientats en la mateixa direcció. Es paren en un panel dividit en vàries seccions geomètriques, cada una de les quals conté un atre disseny. Davant de les cames estan els restants d'un glifo que sembla ser del format punt-agrane. Un fragment més chicotet es troba molt prop.[86]
  • Estela 13 data del Preclàssic Tardà. Està greument danyada i va ser quebrada en dos peces. L'escultura és d'estil maya primerenc i du un disseny que representa un cap estilisat de serp, molt semblada a un monument descobert en Kaminaljuyú.[160] L'Estela 13 va ser erigida prop de la base del costat sur de l'Estructura 7A. Una ofrena de més de 600 vasijas ceràmiques va ser trobada en la base de l'estela, junt en 33 fulls prismàtics d'obsidiana i atres artefactes. L'estela i l'ofrena s'associen en una tomba real del Preclàssic Tardà coneguda com el Sepeli 1.[80][163]
  • Estela 14 es troba en el llímit este del Terrat 3, en el Grup Central. Va ser tallada d'andesita i té 27 depressió en forma de tassa en la superfície. És un dels pocs monuments del seu tipo que es troben en el centre ceremonial de la ciutat.[164]
  • Estela 29 és un monument pla d'andesita i es troba en el cantó surest de l'Estructura 11. Té sèt grades esculpidas en la seua part superior.[164]
  • Estela 66 és una estela plana que data del Preclàssic Tardà. S'ubica en el Grup Oest, en el Terrat 6.[91]
  • Estela 68 va ser descoberta en el cantó surest del Montícul 61A en el Terrat 5. L'estela va ser quebrada en dos peces i els fragments restants semblen ser de dos monuments diferents. L'estela, o les esteles, duyen escultures d'estil maya primerenc, pero sembla que varen ser destruïdes deliberadament, deixant solament uns pocs símbols.[165]
  • Estela 71 és un fragment tallat que va ser reutilisat en la construcció d'un canal hidràulic al costat de l'Estructura 7.[73]

Sepeli real

Erro al crear miniatura:
Estructura 12, allumenant de nit

S'ha excavat una tomba del Preclàssic Tardà, es pensa que la tomba és d'un sepeli real.[16] Els arqueòlecs la varen donar el nom Enterre 1; va ser descoberta durant les excavacions de l'Estructura 7A i va ser insertada en el centre d'esta estructura, que data del Preclàssic Mig.[80] El sepeli també està associada en l'Estela 13 i en una ofrena enorme de més de 600 vasijas ceràmiques i atres artefactes trobats en la base de l'Estructura 7A. Estes ceràmiques daten l'ofrena a finals del Preclàssic Tardà.[80] No s'han trobat restants humans en la troballa, pero se supon que es tracta d'un sepeli pels artefactes associats.[166] Es creu que el mort va ser enterrat sobre una llitera que media 1m (39 polzades) per 2m (79 polzades), provablement era de fusta i va ser coberta de pols roja de cinabre.[166] Artefactes enterrats en el mort inclouen un collar fet de 18 peces de jade, dos orejeras cobertes de cinabre, varis espills mosaics de pirita de ferro, un dels quals té més de 800 peces, una caraça mosaica de jade, dos fulls prismàtics d'obsidiana, un peix finamente esculpido de pedra verda, varis contes que provablement formaven joyes com a polseres i una selecció de ceràmiques que daten la tomba al periodo 100–200 d. C.[167]

Vore també

Notes

  1. ↑ La zona arqueològica va ser cridada inicialment Abaj Takalik. Segons la gramàtica del idioma quiché, en ser tak'alik un posicional en funció adjetiva dins d'una frase, el nom correcte deu ser Tak'a l'A'baj' . Tak'alik A'baj' és el nom oficialment reconegut pel Govern de Guatemala.
  2. ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCassier1981">Cassier (1981). Les escultures de Abaj Takalik, p. 26. «És de notar que, en les fonts consultades, el nom de Mills té variacions ortogràfiques: Suzanna (Kelly 1996, p. 215.), Susanna (Sharer & Traxler 2006, p. 239.) i Susan»
  3. ↑ L'Altar 12 i el Monument 23.
  4. ↑ (2004).
  5. ↑ Desmodus rotundus

Referències

  1. ↑ «a-patrimoni-mundial-de-la-humanitat#::text=Declarat%20Patrimoni%20Cultural%20de%20la,Mesoam%C3%A9rica%20en%20els%20troballes%20arqueol%C3%B3gicos. ». Consultat el 2023-09-18.
  2. ↑ «National Archaeological Park Tak’alik Ab’aj» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2023-09-18.
  3. ↑ 3,0 3,1 Love, 2007, p. 297.
  4. ↑ Popenoe de Hatch, 2005, p. 992, 994.
  5. ↑ Sharer y Traxler, 2006, p. 236.
  6. ↑ «Izapa, Chiapas». Consultat el 12 de decembre de 2014.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Popenoe de Hatch, 2005, p. 997.
  8. ↑ 8,0 8,1 García, 1997, p. 176.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Schieber de Lavarreda, 1994, p. 73-4.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Love, 2007, p. 288.
  11. ↑ Sharer y Traxler, 2006, p. 33.
  12. ↑ 12,0 12,1 Adams, 1996, p. 81.
  13. ↑ 13,0 13,1 Ichon y Cassier, 1981, p. 26.
  14. ↑ Van Akkeren 2005, págs.1006, 1013.
  15. ↑ 15,0 15,1 Sharer, 2000, p. 467.
  16. ↑ 16,00 16,01 16,02 16,03 16,04 16,05 16,06 16,07 16,08 16,09 16,10 16,11 16,12 16,13 Sharer y Traxler, 2006, p. 239.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Ichon y Cassier, 1981, p. 24.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Zetina Aldana y Escobar, 1994, p. 3.
  19. ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 Kelly, 1996, p. 210.
  20. ↑ Popenoe de Hatch, 2001, p. 991.
  21. ↑ Rizzo de Roures, 1991, p. 32.
  22. ↑ García, 1997, p. 171.
  23. ↑ Zetina Aldana y Escobar, 1994, p. 18.
  24. ↑ Rizzo de Roures, 1991, p. 33.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Popenoe de Hatch y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 991.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Popenoe de Hatch, 2005, p. 996.
  27. ↑ Sharer, 2000, p. 455.
  28. ↑ Coe, 1999, p. 64.
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 Crasborn, 2005, p. 696.
  30. ↑ Coe, 1999, p. 30.
  31. ↑ Sharer y Traxler, 2006, p. 37.
  32. ↑ Popenhoe de Hatch, 2005, p. 992-3.
  33. ↑ Schieber de Lavarreda y Pérez, 2005, p. 724.
  34. ↑ Popenoe de Hatch, 2004, p. 415.
  35. ↑ Schieber de Lavarreda y Pérez, 2004, p. 405,411.
  36. ↑ Popenoe de Hatch, 2004, p. 424.
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 37,3 Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2010, p. 2.
  38. ↑ 38,0 38,1 38,2 Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2010, p. 3.
  39. ↑ 39,0 39,1 Sharer, 2000, p. 468.
  40. ↑ 40,0 40,1 40,2 Sharer y Traxler, 2006, p. 248.
  41. ↑ Love, 2007, p. 291-2.
  42. ↑ Miller, 2001, p. 59.
  43. ↑ Miller, 2001, p. 61-2.
  44. ↑ Adams, 2000, p. 31.
  45. ↑ 45,0 45,1 45,2 45,3 45,4 45,5 45,6 45,7 45,8 Love, 2007, p. 293.
  46. ↑ Love, 2007, p. 293,297.
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 47,5 Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2001, p. 788.
  48. ↑ Neff, Bishop y Arnold, 1988, p. 345.
  49. ↑ Miller, 2001, p. 64-5.
  50. ↑ 50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 50,5 Popenoe de Hatch y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 993.
  51. ↑ Popenoe de Hatch, 1987, p. 158.
  52. ↑ Popenoe de Hatch, 1987, p. 154.
  53. ↑ Popenoe de Hatch y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 993-4.
  54. ↑ Popenoe de Hatch, 2005, p. 992.
  55. ↑ 55,0 55,1 55,2 Popenoe de Hatch y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 994.
  56. ↑ 56,0 56,1 Popenoe de Hatch, 2005, p. 993.
  57. ↑ Popenoe de Hatch, 2005, p. 992,994.
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 58,4 58,5 58,6 58,7 Kelly, 1996, p. 215.
  59. ↑ García, 1997, p. 172.
  60. ↑ Marroquín, 2005, p. 958.
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 Wolley Schwarz, 2002, p. 365.
  62. ↑ 62,0 62,1 Wolley Schwarz, 2001, p. 1006.
  63. ↑ Tarpy, 2004.
  64. ↑ 64,0 64,1 64,2 64,3 64,4 64,5 64,6 64,7 Wolley Schwarz, 2001, p. 1007.
  65. ↑ 65,0 65,1 65,2 65,3 65,4 65,5 Schieber de Lavarreda y Pérez, 2004, p. 410.
  66. ↑ Wolley Schwarz, 2001, p. 1007,1010.
  67. ↑ Wolley Schwarz, 2001, p. 1006, 1007.
  68. ↑ Wolley Schwarz, 2002, p. 371.
  69. ↑ Crasborn y Marroquín, 2006, p. 49.
  70. ↑ Marroquín, 2005, p. 955.
  71. ↑ Marroquín, 2005, p. 956.
  72. ↑ Marroquín, 2005, p. 956-7.
  73. ↑ 73,0 73,1 Marroquín, 2005, p. 957-8.
  74. ↑ Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2009, p. 5-6.
  75. ↑ 75,0 75,1 75,2 75,3 75,4 Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2009, p. 6.
  76. ↑ 76,0 76,1 Wolley Schwarz, 2001, p. 1008-9.
  77. ↑ Schieber de Lavarreda, Pérez 2004, p. 410.
  78. ↑ Wolley Schwarz, 2001, p. 1010-11.
  79. ↑ Wolley Schwarz, 2001, p. 1007-8.
  80. ↑ 80,0 80,1 80,2 80,3 Schieber de Lavarreda, 2003, p. 784.
  81. ↑ Schieber de Lavarreda, 2002, p. 399.
  82. ↑ Popenoe de Hatch, 2002, p. 378-80.
  83. ↑ Schieber de Lavarreda y Pérez, 2005, p. 724-5.
  84. ↑ Schieber de Lavarreda, 2003, p. 784,787-8.
  85. ↑ 85,0 85,1 85,2 85,3 Kelly, 1996, p. 212.
  86. ↑ 86,0 86,1 86,2 86,3 86,4 Kelly, 1996, p. 214.
  87. ↑ Crasborn, 2005, p. 695,698.
  88. ↑ Wolley Schwarz, 2001, p. 1010.
  89. ↑ Jacobo, 1999, p. 550.
  90. ↑ Crasborn, 2005, p. 698.
  91. ↑ 91,0 91,1 91,2 91,3 91,4 91,5 Wolley Schwarz, 2001, p. 1008.
  92. ↑ 92,0 92,1 Benson, 1996, p. 23.
  93. ↑ 93,0 93,1 93,2 93,3 93,4 Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 786.
  94. ↑ 94,0 94,1 Sharer, 2000, p. 476-7.
  95. ↑ 95,0 95,1 Ichon y Cassier, 1981, p. 30.
  96. ↑ Graham y 1989, p.235.
  97. ↑ Graham, 1989, p. 232.
  98. ↑ Adams, 1996, p. 73,81.
  99. ↑ 99,0 99,1 99,2 99,3 99,4 99,5 Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 791-2.
  100. ↑ 100,0 100,1 100,2 100,3 Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2001, p. 791-2.
  101. ↑ Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 786,792.
  102. ↑ Schieber Lavarreda y Orrego Cabirol, 2010, p. 15.
  103. ↑ Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2010, p. 1.
  104. ↑ Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2010, p. 1,3.
  105. ↑ Persson, 2008.
  106. ↑ Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2010, p. 1,4.
  107. ↑ 107,00 107,01 107,02 107,03 107,04 107,05 107,06 107,07 107,08 107,09 107,10 107,11 107,12 107,13 107,14 107,15 Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2010, p. 4.
  108. ↑ 108,0 108,1 108,2 Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2010, p. 4,15.
  109. ↑ Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2010, p. 5.
  110. ↑ Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2010, p. 5,6.
  111. ↑ 111,0 111,1 111,2 Wolley, 2002, p. 368.
  112. ↑ 112,0 112,1 Chang Lam, 1991, p. 19.
  113. ↑ 113,0 113,1 Ichon y Cassier, 1981, p. 33, 44.
  114. ↑ Ichon y Cassier, 1981, p. 37.
  115. ↑ 115,0 115,1 Kelly, 1996, p. 212-3.
  116. ↑ García, 1997, p. 173.
  117. ↑ Schieber de Lavarreda, 2002, p. 399-402.
  118. ↑ Schieber de Lavarreda, 2003, p. 791.
  119. ↑ Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 789-90,800.
  120. ↑ Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 790,802.
  121. ↑ Schieber de Lavarreda, Orrego Cabirol y 2009, p.6.
  122. ↑ 122,0 122,1 122,2 García, 1997, p. 173,187.
  123. ↑ Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2009, p. 2.
  124. ↑ Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2009, p. 3.
  125. ↑ 125,0 125,1 125,2 125,3 125,4 Schieber de Lavarreda y Orrego Cabirol, 2009, p. 1.
  126. ↑ Sharer y Traxler, 2006, p. 191-2.
  127. ↑ 127,0 127,1 127,2 Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 787.
  128. ↑ Wolley, 2002, p. 366.
  129. ↑ Ichon y Cassier, 1981, p. 29-30, 38.
  130. ↑ Ichon y Cassier, 1981, p. 30, 31.
  131. ↑ Ichon y Cassier, 1981, p. 31-2, 43.
  132. ↑ Kelly, 1996 y p, 213-4.
  133. ↑ 133,0 133,1 Ichon y Cassier, 1981, p. 32.
  134. ↑ Ichon y Cassier, 1981, p. 32-3, 39.
  135. ↑ Ichon y Cassier, 1981, p. 36-7, 41, 45.
  136. ↑ 136,0 136,1 136,2 136,3 Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 792.
  137. ↑ Orrego Cabirol et al., 787,797.
  138. ↑ Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 788-9,800.
  139. ↑ 139,0 139,1 Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 786-8,798.
  140. ↑ Graham, 1992, p. 328-9.
  141. ↑ 141,0 141,1 141,2 Chang Lam, 1991, p. 24.
  142. ↑ Sharer, 2000, p. 478.
  143. ↑ Wolley, 2002, p. 367.
  144. ↑ Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 787,797.
  145. ↑ 145,0 145,1 Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 792,806.
  146. ↑ Kelly, 1996, p. 212-4.
  147. ↑ Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 786-7,797.
  148. ↑ Kelly, 1996, p. 213-4.
  149. ↑ 149,0 149,1 Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 791-2,806.
  150. ↑ Wolley, 2002, p. 371.
  151. ↑ Wolley, 2002, p. 371-3.
  152. ↑ 152,0 152,1 Wolley, 2002, p. 369.
  153. ↑ Wolley, 2002, p. 370.
  154. ↑ Marroquín, 2005, p. 957-8,967.
  155. ↑ Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 791,805.
  156. ↑ Ichon y Cassier, 1981, p. 34.
  157. ↑ Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 790,803.
  158. ↑ Ichon y Cassier, 1981, p. 35, 42.
  159. ↑ Ichon y Cassier, 1981, p. 36, 41.
  160. ↑ 160,0 160,1 Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 788-9,799.
  161. ↑ Orrego Cabirol y Schieber de Lavarreda, 2001, p. 790.
  162. ↑ Kelly, 1996, p. 213.
  163. ↑ Crasborn, 2005, p. 697.
  164. ↑ 164,0 164,1 Wolley, 2002, p. 373.
  165. ↑ Wolley Schwarz, 2001, p. 1009.
  166. ↑ 166,0 166,1 Schieber de Lavarreda, 2003, p. 788.
  167. ↑ Schieber de Lavarreda, 2003, p. 790-1.

Bibliografia

  • (1996).«Prehistoric Mesoamerica».University of Oklahoma Press.Norman:
  • (2000).«The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas, Vol. II: Mesoamerica, part 1».Cambridge University Press.Cambridge, UK:
1–44.
17–27.
pp.19-28.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
pp.695-705.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
45–55.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
pp.171-193.Consultat el 12 de febrer de 2009.
  • (1989).«Olmec Diffusion: a Sculptural View from Pacific Guatemala».Regional Perspectives on the Olmec.University of Cambridge Press.
227-246.
pp.325-334.Consultat el 12 de febrer de 2009.
  • (1981).«Les Escultures de Abaj Takalik».Acadèmia de Geografia i Història de Guatemala.Guatemala:LV
pp.23-49.ISSN 0252-337X.
pp.548-555.Consultat el 12 de febrer de 2009.
  • (1996).«An Archaeological Guide to Northern Central America: Belize, Guatemala, Hondures, and El Salvador».University of Oklahoma Press.Norman:
  • (2007).«Recent Research in the Southern Highlands and Pacific Coast of Mesoamerica».Springer Netherlands.15(4)
275-328.ISSN 1573-7756.doi:10.1007/s10814-007-9014-i.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
955-967.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
339–348.ISSN 0093-4690.doi:10.2307/530313.
pp.786-806.Consultat el 1 de febrer de 2009.
151–183.ISSN 0252-337X.
pp.378-398.Consultat el 1 de febrer de 2009.
pp.415-425.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
pp.992-999.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
pp.990-1005.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
pp.31-34.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
pp.73-86.Consultat el 14 de febrer de 2009.
pp.399-412.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
pp.784-792.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
pp.405-414.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
pp.724-736.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
  • (2009).«El descobriment de l'Altar 48 de Tak’alik Ab’aj. Proyecte Nacional Tak'alik Ab'aj, Ministeri de Cultura i Deports, Direcció general del Patrimoni Cultural i Natural/IDAEH.».Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia.Guatemala:
  • (2010).«L'Escultura “El Carregador del Ancestro” i el seu context. Taula Redona: Pozole de signes i significats. Juntant-nos entorn a l'epigrafia i iconografia de l'escultura preclásica. Proyecte Nacional Tak'alik Ab'aj, Ministeri de Cultura i Deports, Direcció general del Patrimoni Cultural i Natural/IDAEH.».Museu Nacional d'Arqueologia i Etnologia.Guatemala:
  • (2000).«The Cambridge History of the Native Peoples of the Americas, Vol. II: Mesoamerica, part 1».Cambridge University Press.Cambridge, UK:
449–499.
pp.1006-1012.Consultat el 1°. de febrer de 2009.
365-377.Consultat el 1 de febrer de 2009.
  • (1994).«Abaj Takalik Quadern d'Investigació 2: Flora i fauna: una visió retrospectiva i contemporànea en Abaj Takalik».Ministeri de Cultura i Deportes.Guatemala:

Llegir més

pp.835-838.Consultat el 1 de febrer de 2009.
pp.14-15.Consultat el 1 de febrer de 2009.
pp.1-7.Consultat el 1 de febrer de 2009.
pp.16-18.Consultat el 1 de febrer de 2009.
pp.335-338.Consultat el 1 de febrer de 2009.
pp.793-805.Consultat el 1 de febrer de 2009.
pp.132-141.Consultat el 1 de febrer de 2009.

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Takalik_Abaj&oldid=1530764»