Anar al contingut

Temazcal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Codex Magliabechiano (folio 77r).jpg
Pictografía d'un temazcal asteca en el Còdex Magliabechiano, sigle XVI.
Per a la localitat pertanyent a l'estat d'Oaxaca vore Temascal.

Un temazcal (del náhuatl temazcalli, d'etimologia incerta) fa referència a un sistema d'orige mesoamericano de bany quotidià de vapor.

Estos banys han segut usats per diverses cultures indígenes de Mesoamérica i Norteamérica en propòsits medicinals. En maya és zumpul-ché i en mixtecoñihi.

En el sigle XVI, Alonso de Molina ho definia, en el seu Vocabulari en llengua castellana i mexicana, com a «casella com a estufa, a on es banyen i suen».[1]

Rituals del temazcal

[editar | editar còdic]

Abans de ser construït, deu considerar-se l'ubicació del bany i el lloc de la casa a on s'instalarà. Es nomenaran padrins, que procuraran les eixides i l'ofrena el dia en que s'acabe la construcció.

Quan el bany està ya terminat, es procedix a batejar-ho en pulque i se li posa un nom. S'acostuma a tirar eixides i oferir un convite. Antigament, era comú que es realisara una festa en honor a Toci, la senyora dels temazcales, i es posava la seua figura en l'entrada del quarto de bany, per fòra, i era ofrendada en corones de flors.[2]

Tipos de temazcal

[editar | editar còdic]

En l'actualitat sobreviuen per la seua forma tres tipos de temazcal:

El temazcal de dos aigües, en un sostre de dos caigudes.

El temazcal redó en forma d'iglú.

El temazcal quadrat.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Molina, Alonso de (1880). B. G. Teubner (ed.). Vocabulari de la llengua mexicana, Liepzig, pp. 465. Internet Archive.
  2. Mendoza Castelan, Lugo Pérez, Tehuacatl Cuaquehua. (2004) Universitat Autònoma Chapingo, Mèxic. Ipehualyo In Temazcalyo, Fonaments del Temazcalli. p 280


Referències

[editar | editar còdic]