Estela maya
.jpg)
L'estela maya és una classe de monument de la cultura maya de la Mesoamérica antiga. Consistia d'una pedra alta tallada i freqüentment s'associaven en pedres baixes de forma circular que ara criden altars.[1] L'elaboració d'estos monuments es va difondre per tota la regió maya durant el periodo clàssic (250 – 900 d. C.),[1] i es considera que estos parells d'estela en altar són un sagell característic de la civilisació maya d'eixe periodo.[2] La tradició escultural que va engendrar l'estela va emergir d'una forma ya completament desenrollada i és provable que tinguera antecedents tallats de fusta.[3] L'estela en la data més antiga trobada en les terres baixes mayas és l'Estela 46 de la gran ciutat d'El Palmar en Mèxic datada en el conte llarc de 8.7.0.0.0 que correspon al 5 de setembre de l'any 179 d. C.[4] Durant el periodo clàssic casi cada regne maya en les terres baixes del sur erigia esteles en el seu centre ceremonial.[5]
L'estela va aplegar a ser associada molt estretament en el concepte del rei diví i la fabricació d'estos monuments va disminuir juntament en el decliu d'esta institució. La producció d'esteles pels mayas va tindre el seu orige al voltant de 400 a. C. i seguia a lo llarc del periodo clàssic, fins a aproximadament 900 d. C., encara que alguns monuments es reutilisaven durant el periodo posclàssic. La ciutat important de Calakmul en Mèxic va erigir la major cantitat d'esteles de qualsevol ciutat maya coneguda, en un total de per lo manco 166, encara que tenen un estat molt mal de conservació.[6]
Les esteles mayas mostren una àmplia variació estilística.[5] Moltes esteles són lajas verticals de pedra calcàrea esculpidas en un o abdós dels seus costats.[5] Les esteles d'alguns llocs mostren una apariència més tridimensional en regions a on la pedra local ho permet, tals com Copán i Toniná.[5]
Funció
[editar | editar còdic]La funció de l'estela maya ocupava un lloc central en l'ideologia de la monarquia maya des dels principis del periodo clàssic fins al final del periodo clàssic terminal.[7] Els texts en glifos en les esteles del lloc Pedres Negres del periodo clàssic tenien un paper clau en el dessiframent de l'escritura maya, en les esteles agrupades al voltant de sèt estructures distintes i cada grup aparentment documentant la vida d'un individu, en la commemoració de dates importants, tals com a naiximent, matrimonis i victòries militars.[8] L'epigrafista Tatiana Proskouriakoff va reconéixer que estes esteles varen documentar les vides de governants i els seus entorns i no detalls de sacerdots i deus com prèviament s'hi havia teorizado.[8]
El epigrafista David Stuart, primer va sugerir que els mayas veen les seues esteles com et tun, o arbres de pedra, encara que més vesprada va canviar la seua interpretació a lakamtun, que significa "estandart de pedra",[9] de lakam que significa "estandart" en una varietat d'idiomes mayas, i tun que significa "pedra".[10] Est pot significar que les esteles eren una versió dels estandarts verticals que abans ocupaven llocs prominents en els centres de les ciutats mayas, com es veu en grafitis antics mayas.[10] El nom dels mayas moderns lacandones és provablement una corrupció colonial de la mateixa paraula.[11]
En molts casos varen colocar les esteles mayas per a impressionar a la gent, formant llínees o atres apanys dins del centre ceremonial de la ciutat. Ciutats mayas en una llarga història d'escultura de pedra que s'estenia cap al periodo clàssic enjorn preferien parear les seues esteles en un altar circular que tal volta representava el tronc d'un arbre talat que possiblement utilisaven sacrifici humà, ya que molta iconografia de sacrifici apareix en estos monuments.[12] Una interpretació diferent d'estos "altars" és que en realitat eren trons que els governants usaven durant events ceremoniales.[13] Els arqueòlecs creuen que també servien de pedestals rituals per a incensarios, fòcs ceremoniales i atres ofrenes.[5]
El propòsit central d'una estela era glorificar el rei.[14] Moltes esteles representaven solament al rei de la ciutat,i descriuen els seus fets en escritura glífica. Aun cuando l'individu representat no és el mateix rei, el text o l'escena normalment relaciona el subjecte en el rei.[15] L'estela ensenyava la riquea, prestigi i ascendència del rei, declarava obertament el seu poder i importància davant la comunitat, li retratava manejant els símbols del poder militar i diví.[14] Varen erigir les esteles per a commemorar successos importants, especialment el final d'un k'atun, un cicle de vint anys del calendari maya, o per a observar un quarto o la mitat d'un k'atun.[16] L'estela no solament marcava un periodo de temps, encarnava físicament eixe periodo de temps.[17] Els texts jeroglífics en les esteles narren com unes cerimònies caléndricas requerien que el rei eixecutava balls rituals i autosacrificio de sanc.[5] En Tikal construïen els complexos de piràmides bessones per a celebrar els fins de k'atun i representaven físicament la cosmovisión maya. Estos complexos tenien piràmides en els extrems oest i este que representaven el naiximent i la mort del sol. En el costat sur hi havia un edifici en nou portes que representava el inframundo. Un recint amurallado se situava en el costat nort, estava obert al cel i representava la regió celestial. Dins d'este recint celestial colocaven un complex estela-altar, ya que l'altar era un tro apropiat per a un rei diví.[18] La ciutat de Calakmul erigia esteles bessones que duyen imàgens del rei i la seua esposa, un costum poc usual dins de l'àrea maya.[19]
L'iconografia de les estela es mantenia més o menys estable durant el periodo clàssic, ya que l'eficàcia del mensage polític-religiós del monument depenia de l'interpretació fàcil del seu simbolisme.[14] No obstant, a voltes un canvi del clima sociopolític produïa un canvi de l'iconografia.[20] Les esteles eren la forma perfecta per a la propaganda pública perque, a diferència de l'escultura arquitectural anterior, les individualisaven per a un rei específic, les podien colocar en espais públics i eren portàtils i les podien recolocar en una ubicació nova. Una característica important de les esteles era que podien sobreviure fases diferents de construcció arquitectural, a diferència de l'escultura arquitectual mateixa.[21] Les esteles tenien la capacitat de representar a un governant identificable duent bens d'èlit, junt en escritura jeroglífica, realisant activitats en servici del regne. Varen aplegar a ser una de les maneres més efectives de comunicar propaganda pública en les terres baixes mayas.[22] En el sigle sèt en Copán, el rei Chan Imix K'awiil va erigir una série de sèt esteles que demarcaron el llímit del terreny més fèrtil de la vall de Copán, un àrea d'entre 25 kilómetros cuadrados (9.7 mi²) i 30 kilómetros cuadrados (11.6 mi²).Webster 2002, pàg. 164–165 No solament demarcaron el llímit, també varen delimitar la geometria sagrada de la ciutat i referien a llocs importants dels deus en el centre ceremonial de Copán.[23]
Significat ritual
[editar | editar còdic]Els mayas investien les esteles en santitat i creïen que les esteles posseïen una essència divina pareguda a un ànima que casi les feya sers vius.[24] A unes esteles varen donar noms propis en els texts jeroglífics i consideraven que eren participants en els ritos que realisaven en la seua rodalia.[25] En el periodo clàssic estos ritos varen incloure el rito k'altun de nugar, en que envolien l'estela en tires de tela i les nugaven.[26] El rito k'altun era íntimament relacionat en la cerimònia caléndrica de fin de k'atun.[27] Un cràneu de pecarí depositat com a ofrena funerària en Copán du un rito k'altun inscrit en ell, mostrant una escena en dos nobles flanquejant un complex estela-altar a on l'estela està nugada en una tela.[26] El fet d'envoldre o nugar un objecte sagrat era de suma importància en tota Mesoamérica, i aixina ho atesten entre els mayas fins a hui en dia. El significat precís del fet no es queda molt clar, pot ser que és per a protegir l'objecte nugat o per a contindre la seua essència sagrada. Pot ser que l'acte de nugar les esteles està relacionat en la costum moderna dels mayas k'iche's d'envoldre pedres chicotetes divinatorias en un bulto.[24]
No consideraven que l'estela fora un retrat neutral, consideraven que el subjecte era amo de l'estela, sense importar si aquell subjecte era una persona o un deu. L'Estela 3 de El Zapote en Guatemala és un monument chicotet que data del periodo clàssic primerenc, la frontera de l'estela du un retrat del deu de pluja Yaxhal Chaak, "Chaak d'Aigua Clara".[28] El text jeroglífic de l'estela relata com varen dedicar la pròpia deidad Yaxhal Chaak, no solament la seua image en el monument.[29] Este implica que l'estela era l'encarnació de la divinitat i este també era el cas en les esteles que duyen retrats reals, que eren l'encarnació sobrenatural del governant que representaven.[30] L'estela, junta en el seu altar, era la representació perpètua en pedra de la cerimònia real.[31] David Stuart ha dit que les esteles "no simplement commemoren els fets passats i les cerimònies reals sino que servixen per a perpetuar el fet ritual cap a l'eternitat".[17] Les esteles que duyen retrats reals eren extensions de la persona real i eren una afirmació poderosa de l'autoritat política-religiosa.[32] Les esteles que duen imàgens de vàries persones, per eixemple de varis nobles realisant una cerimònia o d'un rei en els seus captius de guerra, provablement eren excepcions d'esta idea de l'estela com a encarnació sagrada del subjecte.[17]
Quan un nou rei succeïa, a voltes enterrava respectuosament les esteles anteriors i les substituía en esteles noves, o a voltes quebrava les esteles anteriors.[33] Quan una ciutat maya sofria conquista per una ciutat rival, la ciutat victoriosa la saquejava. Una de les senyes arqueològiques més clares de tal conquista és la destrucció de les esteles de la ciutat derrotada; els vencedors quebraven les esteles i les botaven.[34] Al voltant de 150 d. C., al final del periodo preclàssic, esta sòrt va tocar a la ciutat important d'El Mirador, a on la majoria de les esteles que els arqueòlecs varen descobrir estaven quebrades.[35]
Fabricació
[editar | editar còdic]
A voltes artesans reals tenien el càrrec de esculpir les esteles; en uns casos els escultors eren fills del rei.[36] En atres casos és molt provable que varen obligar a artesans captius de ciutats derrotades a fer esteles per als vencedors, com evidenciat per l'estil escultural d'una ciutat que apareix en els monuments del seu conquistador poc despuix de la seua derrota. Sembla que va ocórrer en el cas de Pedres Negres a on esculpieron l'Estela 12, que representa a captius de la guerra en sumissió al rei victoriós, en l'estil de Pomoná, la ciutat derrotada. Els arqueòlecs creuen que també va ocórrer en el cas de Quiriguá despuix de la seua victòria inesperada sobre el seu patró, Copán.[37]
| Nom de lloc | Ubicació | Monument | Image | Altura | Llarc | Ample |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Itzimté | Villahermosa, Mèxic | Estela 6[38] | 1.32 metros (4.3 pies) | 0.82 metros (2.7 pies) | desconegut | |
| Ixkún | Petén, Guatemala | Estela 1[39] | Erro al crear miniatura: | 4.13 metros (13.5 pies)[nb 1] | 2 metros (6.6 pies) | 0.39 metros (1.3 pies) |
| Estela 5[40] | 2.65 metros (8.7 pies)[nb 2] | 1 metro (3.3 pies) | 0.26 metros (0.9 pies) | |||
| Kaminaljuyú | Guatemala, Guatemala | Estela 11[41] | 1.98 metros (6.5 pies) | 0.68 metros (2.2 pies) | 0.18 metros (0.6 pies) | |
| Machaquilá | Petén, Guatemala | Estela 2[42] | Erro al crear miniatura: | 2.1 metros (6.9 pies) | 1.2 metros (3.9 pies) | desconegut |
| Nakbé | Petén, Guatemala | Estela 1[43] | 1.63 metros (5.3 pies) | 1.55 metros (5.1 pies) | 0.25 metros (0.8 pies) | |
| Pedres Negres | Petén, Guatemala | Estela 12[44] | Erro al crear miniatura: | 3 metros (9.8 pies) | 1 metro (3.3 pies) | 0.42 metros (1.4 pies) |
| Quiriguá | Izabal, Guatemala | Estela I[45] | Erro al crear miniatura: | 10.6 metros (34.8 pies)[nb 3] | desconegut | desconegut |
| Takalik Abaj | Retalhuleu, Guatemala | Estela 2[46] | Erro al crear miniatura: | 2.2 metros (7.2 pies) | 1.43 metros (4.7 pies) | desconegut |
| Estela 5[47] | 
|
2.11 metros (6.9 pies) | 1.22 metros (4 pies) | 0.6 metros (2 pies) | ||
| Tikal | Petén, Guatemala | Estela 9[48] | Erro al crear miniatura: | 2.1 metros (6.9 pies) | desconegut | desconegut |
| Estela 29[49] | 1.33 metros (4.4 pies)[nb 4] | desconegut | desconegut | |||
| Toniná | Chiapas, Mèxic | Monument 101[50] | 1.04 metros (3.4 pies) | 0.31 metros (1 pies) | 0.2 metros (0.7 pies) |
_-_Guatemala-0582.jpg){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Guatemala|20px|Vore el portal sobre Guatemala]] Portal:Guatemala. Contingut relacionat en Cultura maya.
- [[Archiu:{{#switch:Chiapas|20px|Vore el portal sobre Chiapas]] Portal:Chiapas. Contingut relacionat en Cultura maya.
- [[Archiu:{{#switch:Tabasco|20px|Vore el portal sobre Tabasco]] Portal:Tabasco. Contingut relacionat en Cultura maya.
- Altar Q de Copán
Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Miller 1999, p. 9
- ↑ Miller, 1999, p. 78.
- ↑ «Escampe Olguín, Octavio Quetzalcóatl, 2022. "Evocació del passat. Nous estudis arqueològics i epigràfics en Campeche i el sur de Quintana Rosegue".».
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Stuart 1996, p. 149
- ↑ Drew, 1999, p. 222.
- ↑ Newsome, 1996, p. 1.
- ↑ 8,0 8,1 Coe 1999, p. 224
- ↑ Miller, 1999, pp. 78, 80.
- ↑ 10,0 10,1 Stuart, 1996, p. 154.
- ↑ Stuart, 1996, p. 154.n7.
- ↑ Miller 1999, p. 80
- ↑ 14,0 14,1 14,2 Borowicz 2003, p.217.
- ↑ Miller 1999, p.150.
- ↑ 17,0 17,1 17,2 Stuart 1996, p.165.
- ↑ Drew 1999, p. 222
- ↑ Borowicz, 2003, pp. 217–218.
- ↑ Borowicz 2003, p. 218
- ↑ Borowicz 2003, p. 219
- ↑ Fash & Agurcia Fasquelle 2005, p. 28;Schele & Looper 2005, p. 365
- ↑ 24,0 24,1 Stuart 1996, p. 157
- ↑ Stuart, 1996, p. 151.
- ↑ 26,0 26,1 Stuart 1996, p. 156
- ↑ Stuart, 1996, pp. 156–158.
- ↑ Stuart 1996, pàg. 158–159
- ↑ Stuart 1996, p.159.
- ↑ Stuart, 1996, pp. 160, 164.
- ↑ Stuart, 1996, p. 160.
- ↑ Stuart, 1996, p. 167.
- ↑ Webster, 2002, p. 154.
- ↑ Drew, 1999, p. 145.
- ↑ Webster, 2002, p. 158.
- ↑ Drew 1999, p. 285
- ↑ Peabody Museum of Archaeology and Ethnology (1).
- ↑ Laporte & Torres 1988, p. 12; Laporte et al 2005, p.163.
- ↑ Peabody Museum of Archaeology and Ethnology (3).
- ↑ Los Angeles County Museum of Art 2005.
- ↑ Hughes 1977, p. 149
- ↑ Hansen 1991, p.170.
- ↑ Rivera Dorat, 1990, p. 27.
- ↑ Looper 2003, p. 147
- ↑ Cassier & Ichon 1981, p. 35
- ↑ Chang Lam, 1991, p. 21.
- ↑ The Metropolitan Museum of Art.
- ↑ Coe, 1962, p. 488.
- ↑ Peabody Museum of Archaeology and Ethnology (2).
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Borowicz, James (2003). «Images of Power and the Power of Images: Early Classic Iconographic Programs of the Carved Monuments of Tikal», Geoffrey E. Braswell (ed.) (ed.). The Maya and Teotihuacan: Reinterpreting Early Classic Interaction (en en), Austin, Texas: University of Texas Press, pp. 217–234. OCLC 49936017. ISBN 0-292-70587-5.
- (1999) The Maya, 6th edition, fully revised and expanded edició (en en), London and New York: Thames & Hudson. OCLC 59432778. ISBN 0-500-28066-5.
- (1999) The Lost Chronicles of the Maya Kings (en en), Londres: Weidenfeld & Nicolson. OCLC 43401096. ISBN 0-297-81699-3.
- Fash, William L.; Agurcia Fasquelle, Ricardo (2005). «Contributions and Controversies in the Archaeology and History of Copán», E. Wyllys Andrews & William L. Fash (eds.) (ed.). Copán: The History of an Ancient Maya Kingdom (en en), Santa Fe, Nou Mexico: School of American Research Press, pp. 3–32. OCLC 474837429. ISBN 0-85255-981-X.
- (1999) Maya Art and Architecture (en en), Londres i Nova York: Thames & Hudson. OCLC 41659173. ISBN 0-500-20327-X.
- (1996).«Precious Stones of Grace: A Theory of the Origin and Meaning of the Classic Maya Stela Cult».Mesoweb articles.Mesoweb: An Exploration of Mesoamerican Cultures.Consultat el 21 de setembre de 2010.
- Olmedo Vora, Bertina (1999). «The Mayas of the Classic Period», A. Arellano Hernández et a el (ed.). The Mayas of the Classic Period (en en), Mèxic: Consell Nacional per a la Cultura i les Arts (CONACULTA), pp. 9–99. OCLC 42213077. ISBN 970-18-3005-9.
- (2005) «Seats of Power at Copán», E. Wyllys Andrews i William L. Fash (eds.) (ed.). Copán: The History of an Ancient Maya Kingdom (en en), Santa Fe, Nou Mexico, EE.UU. i Oxford, Anglaterra: School of American Research Press and James Currey Ltd, pp. 345–372. OCLC 56194789. ISBN 0-85255-981-X.
- (2006) The Ancient Maya, 6.ª edició (en en), Stanford, Califòrnia: Stanford University Press. OCLC 57577446. ISBN 0-8047-4817-9.
- (1996).«Kings of Stone: A Consideration of Stelae in Ancient Maya Ritual and Representation».RES: Anthropology and Aesthetics.The President and Fellows of Harvard College acting through the Peabody Museum of Archaeology and Ethnology.(29/30 The Pre-Columbian)
- 148-171.Consultat el 19 de setembre de 2010.
- (2002) The Fall of the Ancient Maya: Solving the Mystery of the Maya Collapse (en en), Londres, Anglaterra: Thames & Hudson. OCLC 48753878. ISBN 0-500-05113-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estela maya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.