Altar Q de Copán
Altar Q és la denominació donada a una de les més notables escultures de pedra en forma de blocs rectangulars (malnomenats "altars") trobats en el lloc arqueològic de Mesoamérica de Copán, en l'actualitat Hondures.
La ciutat de Copán va ser un important centre de la civilisació Maya durant el Periodo Clàssic de la cronologia de Mesoamérica, i l'Altar Q és un registre de 16 personages reinantes d'un linaje dinàstic de Copán, escrit en glifos maya.
L'altar va ser creat durant el govern del rei Yax Pac en l'any 776. Cada u dels setze líders de Copán es mostra en un retrat de cos complet, quatre en cada costat del monument. Comença en Yax Kuk Mo, que va governar a partir de l'any 426 d. C.[1] Per lo tant, el monument de representacions comprén trescents cinquanta anys de governants.
Cada governant està assentat en un glifo que representa al seu nom, llevat pel fundador que està assentat sobre un símbol de Senyor i en el seu nom escrit en els adorns que du sobre el seu cap. En la part frontal del monument està Yax Kuk Mo (el #1, el fundador) entregant l'insígnia de regnat a Yax Pac (el #16). Esta va ser una forma de propaganda, per a posar de manifest que Yax Pac era tan llegítim per a governar com el primer líder, el fundador de la dinastia.
El nom Altar Q va ser donat per Alfred Maudslay[2] qui va realisar la primera exploració arqueològica del lloc en 1886. En aquell temps l'altar es trobava en la part inferior de l'escala en l'Estructura 16, la piràmide central de l'Acrópolis de Copán. Posteriorment es va traslladar al Museu d'Escultura de Copán.
Inscripció
Segons l'interpretació de David Stuart:
- L'inscripció en la part superior de l'altar Q realment conta el història de Yax K'uk Mo 'i cóm va aplegar a Copán. Comença en una referència a un dia a principis dels anys 400, quan diu que va prendre els emblemes del seu càrrec en un lloc que creem que està conectat d'alguna manera a Teotihuacan o en algun lloc del centre de Mèxic. Tres dies despuix, diu, ve d'eixe lloc; deixa eixe precís lloc. I despuix, l'inscripció continua dient alguna cosa verdaderament notable. Cent cincuenta y tres dies despuix de la seua partida, segons pareix d'un lloc de Mèxic Central, descansa les seues cames. I despuix diu que és un Senyor de l'Oest, i eixe és el títul que té en totes les inscripcions de Copán, a lo llarc de l'història. I finalment, els dos últims glifos del passage diuen "Hu'li Uxwitikî", "va aplegar a Copán". Aixina que no hi ha dubte en la meua ment que K'Inich Yax K'uk Mo 'es va convertir en rei, en un lloc molt lluntà en el centre de Mèxic, i va dur eixos emblemes del seu càrrec ací a Copán per a fundar la dinastia.[3]
Referències
- ↑ Memòria VII, seminari d'Antropologia de Hondures, Doctor George Hasemann, Institut Hondureny d'Antropologia i Història, Edicions Zas,2004, ISBN 9992617055, ISBN 9789992617052 (pàgina 24)
- ↑ Ian Graham, Alfred Maudslay and the Maya: A Biography, University of Oklahoma Press, 2002. ISBN 0-8061-3450-X.(Idioma anglés)
- ↑ "Lost King of the Maya" 2001 PBS NOVA
Vore també
- Copán (lloc arqueològic)
- Conjunts arquitectònics de Copán
- K'inich Yax K'uk' Mo'
- Uaxaclajuun Ub'aah K'awiil
- Yax Kuk Mo
- El Perú (lloc arqueològic) - arribada de teotihuacanos en l'any 378
- Cancuen - "massacre" al voltant de l'any 800
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Altar Q de Copán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.