Calakmul

Calakmul

Calakmul (en maya yucateco: Kaꞌaláakꞌmúul ‘Dos piràmides adjacents’), Chiik Naab' o Oxtetún (en maya clàssic: Uxteꞌ Tuun ‘Tres pedres’) és un jaciment arqueològic prehispánico maya, situat en el surest de l'estat mexicà de Campeche, en la regió del Petén, en el núcleu de la reserva de la biosfera de Calakmul, de més de 700 000 ha, municipi del mateix nom i a 35 quilómetros de la frontera en Guatemala.

El lloc comprén aproximadament 70 km² i posseïx més de 6000 estructures i va aplegar a ser la capital d'un estat regional d'aproximadament 13 000 km², havent segut, junt en Tikal i Palenque, un dels grans poders regionals, durant el periodo clàssic de la cultura maya.

Registrat inicialment en 1931 pel biòlec Cyrus Longworth Lundell, va ser explorat inicialment pel famós mayista Sylvanus Morley, en 1932. No obstant, no va ser sino fins a mig sigle despuix, a partir de 1982, quan es varen realisar excavacions a gran escala, a càrrec de William J Folan, del Centre d'Investigacions Històriques i Socials de l'Universitat Autònoma de Campeche i del Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic.

L'estudi iniciat per l'equip de Folan, va concloure que es trobaven davant un centre de la civilisació maya, de grans proporcions, determinant-se que, segons el periodo, va aplegar a contar en més aliats i poder que la pròpia Tikal. Ademés, a partir dels anys 90, s'aplega a la conclusió de que Calakmul pertanyia a una organisació molt més gran; formava part del cridat Regne de la Serp (el Regne de Kaan), del que constituïa la capital.

El gran alvanç en l'estudi de l'escritura maya, que es conseguix durant estos anys, dona lloc a que els investigadors hagen descobert que Calakmul i Tikal varen protagonisar enconadas guerres, durant més d'un sigle, enfrontaments que marcarien el devindre polític, econòmic i social de les ciutats mayas de la regió.

Antropologia i Història]], iniciat en 1993 baix la direcció de l'arqueòlec Ramón Carrasco Vargas. Per l'importància del lloc, el 4 de juliol de 2002, l'Unesco li va otorgar el nomenament de Patrimoni Cultural de la Humanitat, estenent la distinció a Patrimoni de la Humanitat Mixt el 21 de juny de 2014, reconeixent els valors naturals dins de la Reserva de la Biosfera.Unesco. «Sites in Latin America and Germany inscribed on World Heritage List» (en en). Unesco.org. Consultat el 21 de juny de 2014.</ref>.

Toponímia i etimologies:

Cyrus Longworth Lundell va donar el nom de Calakmul a este lloc, per la presència de dos grans montículs que dominaven el paisage. En maya, kaꞌa significa dos, láakꞌ significa adjacent, i múul significa un montícul o piràmide artificial, per lo que Kaꞌaláakꞌmúul significa "ciutat de les dos Piràmides Adjacents". En époques recents, gràcies als alvanços en l'epigrafia maya, sabem que el nom utilisat durant el Clàssic Primerenc en el lloc va ser Chiku Naabꞌ o Chiik Naab', segons pareix relatiu a l'àrea circumdant. Durant el Clàssic Tardà el nom del lloc va ser Uxteꞌ Tuun (tres pedres o tres esteles). Els senyors de Calakmul s'identificaven a sí mateixos en el títul de kꞌuhul kaanu'l ajaw ("diví senyor del lloc de la serp"). Tot sembla indicar que, en la seua época de major esplendor, durant el Clàssic Tardà, Calakmul era la sèu de la més poderosa confederació de ciutats estat mayas coneguda, denominada el Regne de Kaan.

Descobriment

Glifo emblema del regne de Calakmul.

La zona arqueològica va ser documentada pel biòlec Cyrus Longworth Lundell, el 29 de decembre de 1931, mentres treballava en la Companyia Mexicana d'Explotació, dedicada a l'explotació del chicle. És raonable supondre que Calakmul va ser vista molt abans d'esta data, pels habitants de l'àrea, que eren en la seua majoria treballadors chicleros.

Instalat en el lloc, Lundell va esbossar un mapa, en el que especificava la localisació de les estructures i esteles mayas, en les seues respectives places. James C. Brydon, qui treballava en la mateixa companyia, va rebre esta informació i poc temps despuix va tindre l'oportunitat de mostrar-li-la al doctor John Merriam, president del Institut Carnegie, de Washington.

Per la seua banda, Lundell va ser, el 5 de març de 1932, a Chichen Itzá i va reportar el descobriment a Silvanus G. Morley, qui va solicitar permís del Departament de Monuments Prehispánicos, per a examinar el lloc.

"Tan importants es veen les ruïnes, donada la descripció del Sr. Lundell, i hi havia tants monuments inscrits, que es va decidir equipar una expedició per a la seua investigació immediata i aixina aprofitar les facilitats de transport i temps disponibles a través de les operacions dels treballs del chicle en la regió, i que podrien, en un atre any, no estar disponibles"

.La primera expedició es va portar a terme en abril de 1932. Entre esta data i 1938, la Divisió d'Estudis Històrics de l'Institut Carnegie va organisar quatre expedicions més, que varen dur al descobriment d'atres llocs arqueològics en l'àrea.

Provablement l'aïllament de Calakmul i la dificultat que això significava, per a portar a terme exploracions, expliquen l'abandó per part dels arqueòlecs, durant vàries décades. No va ser sino fins a 1982, casi cinquanta anys despuix del seu descobriment, quan va recobrar vigència l'interés per este lloc. En esta ocasió, l'Universitat Autònoma de Campeche crea un proyecte dirigit per William Folan, per a cartografiar i treballar en Calakmul. Els descobriments realisats per este equip i, en especial, les magnífiques caraces funeràries de jade que varen ser trobades, varen atraure l'atenció d'atres estudiosos.

Història del lloc

Part superior de l'Estructura II; en els seus 55 m d'altura, és la segona estructura maya més alta en Mèxic, despuix de la piràmide de Toniná, en Chiapas.

Políticament, els mayas mai varen estar unificats. S'organisaven, sobretot durant el periodo clàssic, en uns 60 regnes diferents, cada u en el seu propi governant. Açò va donar lloc a tensions entre els distints poders, generant grans lluites, aliances, conspiracions, etc; esta situació de "guerra constant", explicaria que mai hi haguera un únic cap organisadora de la complicada ret de regnes que existien.

La cronologia de Calakmul comprén un gran periodo de temps. Existix informació de presència humana, des del periodo preclásico; més concretament, del Preclásico Mig, fins al periodo Postclásico Tardà, en ocupacions ya marginals i esporàdiques, una volta que el centre urbà havia segut casi totalment abandonat. Açò supon una ocupació continuada, d'al voltant d'1.500 anys.

Durant el periodo Preclásico Mig, s'establixen els primers habitants de la urbs i és durant este periodo, quan Calakmul escomença a fer-se present en el panorama dels centres del sur, junt en uns atres com Nakbé, Uaxactún i El Mirador. En este periodo, Calakmul sobreviu al procés de desaparició que sofrixen atres centres durant esta etapa i es perpètua, fins que es convertix en la ciutat-estat, de la qual existix ya informació en el Clàssic Tardà (al voltant del 500 d. C.), moment d'auge i esplendor de Calakmul i el regne de Kaan. Tikal (o com apareix referida en els glifos, Mutal) era el gran centre maya del sur, des del periodo preclásico. La seua importància era indubtable i la seua influència, en atres territoris, notòria. És en este moment, quan sembla que el regne i el Cap de Serp escomença a deixar-se notar, cobrant una major importància, tant en política interior, com en política exterior.

En el Preclásico Tardà, Calakmul es va a anar deixant notar en el panorama polític de les terres mayas del sur, pero no serà fins al Clàssic Primerenc, al voltant del 500 d. C, quan existixquen relacions de poder en atres ciutats. L'expansió política que va a portar a terme Calakmul, es basarà en l'establiment, sobretot, de rets d'influència. S'establia una concessió de bens i servicis dels senyors dominats, cap al governant suprem o rei. D'esta manera, a mida que Calakmul anava obtenint major poder i autoritat pel territori, s'anava consolidant la seua expansió política.

Periodo Preclásico (2000 a. C.-250 a. C.)

Durant els primers anys d'este periodo Nakbé, Uaxactún i El Mirador eren els principals centres mayas. Calakmul escomença a deixar-se notar en estos primers temps del Preclásico Tardà, com ho atesten els grans basamentos trobats en l'Estructura II, la gran construcció de Calakmul. Ademés, s'han trobat restants de construccions públiques durant este periodo i el Preclásico Mig, (1000 a. C.-400 a. C.) aixina com mascarones estucados, que posen de relleu l'importància que anava adquirint Calakmul, puix este tipo de construccions els trobem també en Tikal, el gran centre maya i posterior enemic de Calakmul. Mentres Tikal estava assentada com a gran potència i mantenia relacions a llarga distància en atres ciutats-estat, com a Caragol, el regne de Chiik Naab' escomençava a configurar-se, expandint-se el seu escàs poder en el territori.

Archiu:Calakmul - Stele on Base of Structure .jpg

Estela situada en la base de l'Estructura III. Pel gran número d'esteles trobades en Calakmul, se li considera el depòsit més gran de texts dinàstics mayas.

Poc a poc, Calakmul aumenta la seua rellevància en el territori. Les castes aristocràtiques comencen a tindre més importància i les edificacions cívic-religioses comencen a ser constants. Les construccions urbanes cobren un paper destacat, durant el Preclásico Tardà (400 a. C.-250 d. C.), no només en Calakmul, sino també en atres regnes com Tikal, a on estaran presents i marcaran este periodo. Totes estes construccions aporten una gran cantitat d'informació, valiosíssima per a l'estudi de la urbs. Devem supondre, a la vista de les troballes, que la prosperitat de Calakmul anava en aument, lo que permetia l'increment d'esta activitat constructora, que tenia un doble paper: per un costat, mostrar l'importància que adquiria l'urbs front a atres potències i, per un atre, deixar palesa l'importància de les classes dirigents dins de la realitat social.

Clàssic Primerenc: dinastia Rat penat i Chatahn winiks (250-514 d. C.)

L'estela 114 erigida per un rei posterior, registra, per mig d'inferència, sense mencionar, l'aniversari d'un acontenyiment que va tindre lloc en l'any 411 i que provablement va ser l'entronisació d'un governant

Esta estela 114, va ser erigida per un rei cridat Chan Yopaat el 9 de decembre del 435 per a celebrar l'arribada del 9no Baktún, qui porta un glifo emblema del Rat penat, per lo que sembla que esta era la dinastia original de Calakmul.El text es referix a ell com a protagoniste de certs rituals de celebració de la seua primer K’atun, presumiblement en el poder, lo que implicaria una entronisació no mencionada en l'any 411. Dita estela també té una data anterior de Conte Llarc del 431.

En l'any 514, un tal Chan Ek', que es proclama k’uhul Chatahn winik o “Sagrat Senyor de Chatahn” mana a erigir l'estela 43 pel fi d'un katún, segons pareix originalment va estar erigida en alguna plaça, pero els Kaanu'l segons pareix la varen ocultar en l'interior d'una estructura techada construïda sobre la frontera de l'enorme plataforma de temple de l'Estructura 2, que és la construcció més gran de tota la ciutat.

Durant este periodo, el regne Kaanu'l s'ubicava encara en Dzibanché. En esta época, Ut Chanal (anteriorment designat "Testic del Cel", es preparava per a la primera guerra dels Kaanu'l contra Tikal, pel control de la ruta del Usumacinta. En Dzibanché, els Kaanu'l que se succeïxen són Yax -?- Yopaat (572-579), Uneh Chan (579 - 611), Yuknoom Tu' Chan (619), Tajoom Uk'ab K'ahk' (28 de març de 622- 1 d'octubre de 630) i Waxaklajuun Ubaah Kan, qui potser ya governava en el 630, encara que és fins al 635 que es té registre segur d'això. Este rei enfronta una guerra civil contra l'insurrecció i rebelió pel tro del general Yuknoom "Cap", qui molt provablement era el senyor que posteriorment es nomenaria com Yuknoom Ch'een II. Waxaklajuun Ubaah Kan pert una batalla, i provablement la guerra, en el 636, permaneixent pròfuc o en presó fins que és eixecutat per Yuknoom Cap el 7 de juliol del 640.

Estructura I.

Estructura en el lloc.

Arribada de la dinastia Kaanu'l a Calakmul (630):

El ranc d'influència de Calakmul i Tikal durant la guerra entre estes dos ciutats entre 526 i 680 d. C.

Calakmul inaugura la seua época dorada en el sigle VII, que significa per a Calakmul una fase d'estabilisació i de progressió, tant política com econòmicament, pero ademés es produïx un significatiu canvi en les construccions i reordenació de l'espai urbà, portant-se a terme remodelacions i ampliacions, que permeten organisar la vida política-religiosa, remarcant la diferenciació social existent en la realitat maya.

Caraça de Jade, actualment exhibida en el Museu d'Arquitectura Maya.

És en este VII que la capitalitat del regne de Kaanu'l es trasllada a Calakmul. Es va convertir en el seu centre de poder i des d'a on s'organisava tot. Esta consolidació de Calakmul es deu, en certa manera, per l'ascens al poder dels 3 reis més importants del regne de la serp, els Yuknoom, la cridada "Era dels 3 Reis". És en ells que Calakmul entra en el seu periodo d'auge. Existixen al voltant de 80 referències, des de topònims a glifos-emblemes, que aludixen directament al linaje Kaanu'l i a Calakmul durant este periodo.

Era dels 3 Reis:

En l'any 630, accedix al poder el conegut com Yuknoom Cap (630-636). Els enfrontaments entre Taronger i Caragol havien debilitat a abdós regnes; tenint en conte que una de les últimes guerres entre abdós, hauria tingut lloc al voltant del 630, Yuknoom Cap va aprofitar la situació, per a llançar una ofensiva contra El Taronger, regne que s'havia desvinculat de la seua aliança pocs anys abans. La documentació epigràfica que existix, nos informa de que Calakmul va conseguir la victòria i el domini del Taronger; el rei del Taronger va ser derrotat i fet presoner al que se li va reservar un final especial. Els restants epigràfics conten el desgraciat final que va tindre el rei, puix es referixen a ell com a K´uxaj, és dir, torturat o menjat. Un símbol d'advertència, per a tots aquells que intenten prendre les mateixes decisions de secessió front al regne de Kaan.

En l'any 636, és nomenat com a rei Yuknoom Ch'een II, més conegut com Yuknoom el Gran (636-686 d. C.). Per la gran cantitat d'esteles trobades per a este monarca, els especialistes especulen en la possibilitat de que la majoria de les construccions palatines del complex monumental anaren manades construir per ell. Durant este periodo d'auge de Calakmul, l'antiga rival, Tikal, s'anava recuperant llentament. La suposta “dominació” a la que estava somesa, junt en els conflictes entre atres regnes, va permetre que s'anara enfortint, sense alçar sospites entre els seus enemics. En estos moments es produïx un fet fonamental, que marcarà el desenroll històric dels regnes mayas del sur: la dinastia reinante de Tikal sofrix una secessió, sorgint dos faccions diferenciades, encapçalada per aquells que s'autodenominaven “senyors divins de Mutal”.

En l'any 620 d. C., any en el que els conflictes entre Caragol i El Taronger es feyen més virulent, Nuun Ujol Chaak pren el poder de Tikal, decidit a recuperar el llustre d'époques passades. Calakmul, en un moment en el que sembla que la seua faceta diplomàtica alcança cotes més altes, es decantarà per una de les faccions enfrontades, recolzant a un dels seus protegits; és dir, a la part que havia impost com a gobernant. B'alaj Chan K'awiil era el germà menor o mig del rei de la dinastia reinstaurada en Tikal, Nuun Ujol Chaak. Estes són les dos parts enfrontades. Una volta que Nuun Ujol Chaak ix vencedor, B´alaj, s'exilia i es convertix en vassall de Yuknoom el Gran, governant de Calakmul i rei dels Kaanu'l. D'esta manera, Yuknoom permet l'establiment d'una nova dinastia en Dos Piles, a on el rei serà B´alaj Chan K´awiil, formant-se aixina una aliança militar contra Tikal.

Estructura II; posseïx unes mides de 140 m x 140 m de base i 55 m d'altura.

Aprofitant esta conjuntura i ans que la facció regente en Tikal es fera més forta, Calakmul declara la guerra al seu antic enemic, sorgint de nou l'antiga rivalitat entre abdós potències. D'esta manera, en l'any 657 d. C. recolzant-se en la seua superioritat, va tindre lloc una nova guerra, en tres grans protagonistes: Tikal, Calakmul i Dos Piles. El regne de Kaan ix victoriós, des dels primers enfrontaments, provocant la fugida de Tikal de la facció de Nuun Ujol Chaak. Nuun Ujol Chaak torna a Tikal, visiblement recuperat. Este reforçament casi immediat de Tikal va donar lloc a que, en l'any 672, Nuun Ujol Chaak invadixca el Petexbatún, aplegant fins a Dos Piles i expulsant a B´alaj Chan K´awiil. De nou Calakmul, com a cap visible del regne de Kaan, acodirà a la cridada d'un dels seus aliats. Una volta més, els enfrontaments entre abdós potències varen eclipsar tot lo demés. El conflicte va supondre una nova derrota de Tikal i la reimposición, en l'any 677, de B´alaj Chan K´awiil en Dos Piles. L'última derrota de Nuun Ujon Chaak va ser total.

La segona mitat de el VII, es caracterisa per ser un periodo d'extrema belicosidad. Els enfrontaments entre els distints regnes se succeïxen a lo llarc del temps, mostrant l'existència d'una rivalitat palesa i que es perpetua durant este sigle. En l'any 680 d. C. El Taronger torna de nou a la càrrega i conseguix derrotar a Caragol. Apleguen a dominar Caragol, establint una nova dinastia, pero dos anys despuix es produïx un nou canvi dinàstic. De nou Calakmul, fent gala del seu domini, pren les regnes de la situació imponent una nova dinastia en Caragol, establint a una filla de B´alaj Chan K´awiil. El domini territorial de Calakmul s'expandia, estant present en zones tan alluntades com El Perú-Waká, a on Yuknoom el Gran va supervisar el nomenament del governant K´inich B´alam, comprometent-li en una princesa de Calakmul: Ix Canal Ajaw. Els dominis de Yuknoom apleguen fins a Cancuén, a on es va impondre com a protector del regne durant, a lo manco, tres generacions, nomenant a dos dels seus reis, en els anys 656 i 677. Tant en les zones altes, com a baixes, del Usumacinta, Calakmul estava present.

Quan mor Yuknoom el Gran, en l'any 685, Calakmul es trobava en el cim del seu poder. Tant militar, com políticament, no tenia rival i dominava un extens territori. No obstant, resalta l'incapacitat de dominar totalment a Tikal, la seua gran enemiga. Yuknoom el Gran seria el rei més important i poderós del seu temps.

Joc de pilota.

A finals del Clàssic Tardà, en l'any 686 d. C., Yuknoom el Gran serà succeït per Yuknoom Yich'aak K'ahk' (686-¿695? d. C.), conegut com a Garra de Jaguar. cal senyalar que l'importància de Garra de Jaguar ya estava marcada, des del moment anterior al seu naiximent, degut a que era el fill primogènit de Yuknoom el Gran. Diversa informació de camp en Calakmul, aludix a vàries senyes anteriors a la seua data d'ascensió al poder, lo que tal volta podria indicar que Garra de Jaguar, va ser nomenat regente i successor pel propi Yuknoom el Gran, en els moments finals de la seua vida. Yich'aak K'ahk' mantindrà la política anterior, imposta pels seus predecessors, en una forta base diplomàtica i militar; no obstant, va tindre que fer front a grans dificultats, que marcarien el final de la capital i, per això, del Regne de la Serp.

Despuix de la mort de Yuknoom el Gran, en l'any 686 d. C., és nomenat com regente Yich´ak K´ak´. El seu nomenament ha quedat registrat en dos llocs arqueològics: El Perú-Waka' i Dos Piles, en ells queda reflectit cóm Garra de Jaguar manté la llealtat d'abdós llocs, de mans de K´inich Balam i Ba´laj Chan K´awiil. En estos moments, el potencial polític de Calakmul era envejable i, continuant en la política anterior, el cuchcabal del cap de serp obtindrà a un nou protegit, Taronger, en l'any 693 d. C., instaurant en el tro a un chiquet d'uns 5 anys, K´ak´ Tiliw Chan, en la finalitat de reforçar lo que realment era una dominació, a través d'una apariència de protecció, basada en una política dinàstica, iniciada ya anys arrere, per Calakmul.

Derrota de Yuknoom Yich´aak K´ahk´ davant Tikal (695):

En l'any 695 d. C., Yich´aak K´ahk´ es veu envolt en una guerra contra Jasaw Chan K´awiil, el nou ajaw de Tikal. Cal senyalar que este fet dona lloc a una gran controvèrsia, ya que l'estela 9 de Dos Piles nos representa a B´alaj Chan K´awiil en el parament del Deu de la Dacsa de Tikal (en una cerimònia que va tindre lloc en Calakmul baix la presència de Yuknoom Ch´een II), junt en un escut que nos indica el títul real de Tikal “o naahb´ nal K´inich”, podent ubicar a B´alaj com a senyor de Tikal, una més que provable posició, reforçada per la presència del glifo-emblema de Tikal i del prefixe k´uhul, diví. L'estela té la mateixa data que la Grada 2, datades com 9 ajaw, 7 de maig de 682 d. C. Segons els restants epigràfics, 4 dies abans d'esta data Jasaw Chan K´awiil, el fill de Nuun Ujol Chan havia segut nomenat com a rei de Tikal, aprofitant el desplaçament de B´alaj a Calakmul, prenent el respal de les classes nobles i les gents disconformes en la situació establida. Tot este context va generar un dels conflictes més importants entre Tikal i Calakmul, per les conseqüències posteriors. Des d'este moment, la guerra entre abdós potències va tindre tal magnitut, que inclús les qüestions en Dos Piles es varen deixar de costat, per a centrar-se únicament en el nou objectiu, l'aniquilació d'un dels dos bandos. Este enfrontament va ser un dels més sanguinosos, per lo manco és aixina com nos els descriuen els restants arqueològics, a través dels quals sabem que, en esta ocasió, els capitans de guerra de Kaan varen ser derrotats, capturats i sacrificats. Calakmul havia segut vençuda, donant lloc als consegüents actes d'humiliació, sent capturada una de les seues deidades, Yajaw Maan. Tot això està registrat en el llindar de fusta del Temple I de Tikal, en el que Jasaw Chan K´awiil va manar gravar una inscripció, en la que es declara que va capturar l'escut de pedernal de Yich´ak K´aak´, datat per al 5 d'agost de 695 d. C.

Estructura VII.

La gran derrota de Calakmul va donar lloc a l'imminent caiguda del regne de Kaan. Tota l'organisació política, establida des d'antany, va desaparéixer. El context de debilitat en el que es trobava Calakmul, el dur colp infligido per Tikal feya mella, ya no solament a nivell organisatiu, sino també de prestigi i de capacitat militar. Açò va ser aprofitat, tant pels seus rivals, com per aquells regnes afiliats en els quals estaven presents idees de secessió. No se sap en certea quina va ocórrer en Garra de Jaguar, pero com a font d'informació existix un tauler d'estuc del palau real de Tikal, en el que es mostra a un captiu de la batalla i, encara que el nom del rei es mostra en una llegenda adjunta, no es pot afirmar que s'estiga representant en dita image. Siga com anara, la representació fa menció a una persona d'importància dins de la cort de Calakmul, ya que la figura del rei de Tikal, agarrant la correja del captiu, és reveladora i busca resaltar dita condició. Garra de Jaguar mor al voltant de el VIII, sent sepultat, possiblement, en la tomba 4, trobada en l'interior de l'Estructura II de Calakmul.

Despuix de la derrota del 695 d. C. contra Tikal, l'image de superpotencia de Calakmul es va ser evaporant, al mateix temps que la seua enemiga anava recuperat el llustre d'époques passades. Aixina i tot, Calakmul va realisar un últim esforç, intentant mantindre les seues relacions en els seus antics aliats, pero el context històric no li era favorable i la crisis oberta per Tikal va generar un conflicte polític intern, una guerra civil entre els linajes de poder, que minaven els seus intents per repondre's. Veent-se en esta tesitura, l'opció elegida pels nous governants es va orientar cap a la consecució de nous pactes i aliances, en regnes situats més al nort. El manteniment de vells i nous aliats va ser una activitat crucial per al devindre de Calakmul; el tradicional treball diplomàtic que havia desenrollat fins a estos moments, es va mantindre i va ser providencial per a la seua continuïtat.

Derrota i mort de Yuknoom Took´ K´awiil:

Al començament de el VIII, és nomenat com a rei Yuknoom Took´ K´awiil (702-736 d. C.); dit monarca serà un dels últims governants que aparega representat en esteles de regnes foràneus, com en El Perú i Dos Piles. En abdós regnes, les bones relacions d'antany es mantenien i, inclús, es continuava supervisant l'ascensió dels nous governants. Atres regnes, com a Taronger, continuaven fent gala de la seua aliança en Calakmul. Aixina, en l'any 711 d. C. el rei de Taronger proclamava, en motiu de satisfacció, la llealtat que mantenien ya en Yich´ ak K´ ak´. Calakmul, encara estant passant un moment delicat, de crisis, mantenia part dels seus antics contactes, per lo que no estava sol. L'últim eixemple conegut del glifo emblema del cap de Serp en Calakmul ocorre en l'any 731, en les esteles finals del regnat de Yuknoom Took’ K’awiil. No obstant, sembla ser que en el 636 va aplegar el final del rei. L'Altar 9 de Tikal mostra a un governant de la dinastia Kaanul, provablement el mateix Took’ K’awiil, en una postura de captiu, el nom del governant del regne del cap de Serp està danyat, pero guarda tantes similituts en una o una atra de les moltes frases nominals de Yuknoom Took’ K’awiil, que pràcticament no pot haver dubte de que es tracta d'ell.

Erro al crear miniatura:

Estructura II.

El periodo posterior a este monarca és prou obscur, ya que casi no existix informació per al seu estudi. El final de Calakmul, com a superpotencia, està pròxim. Aixina i tot, cap la possibilitat de que en estos moments Calakmul alcanç una certa recuperació, per mínima que siga, que li permeta una reorganisació militar, els especialistes conclouen que la capital del regne de Kaan va estar vinculada en la rebelió que té lloc en Quiriguá, contra els seus senyors de Copán, en l'any 736 d. C. És molt provable, tenint en conte el tipo de relació política imposta a lo llarc dels anys, pels governants de Calakmul en els seus aliats o regnes “amics”, que el regne del cap de serp tornara a entrar en acció. Una font de Quiriguá indica a un nou governant o senyor diví de Chiik Naab´, per al 736 d. C., Wamaw K´awiil.

El desastre total queda palés. A finals del Clàssic Tardà, dos dels regnes “protegits” de Calakmul, Taronger i El Perú-Waká, són derrotats per la seua enemiga Tikal en els anys 743 i 744 d. C. L'alvanç de Tikal era imparable, al mateix temps que el desmembramiento del regne de Kaan era un fet. La primacia de Calakmul es desvania per moments; la seua decadència, notable a tots els nivells, marcarà estos finals del Clàssic Tardà.

Els anys següents als grans desastres contra Tikal, que varen supondre el decliu final de Calakmul, estan marcats per una decadència, descrita de forma solapada, en els registres de la urbs. Molt poques són les referències de tipo polític que es conserven per a este periodo. Aprofitant esta debilitat, alguns dels centres afiliats al regne del cap de la serp comencen a desenrollar una activitat independent

Finals del Clàssic Tardà: Tornada de la dinastia Rat penat i els Chatahn winik (741-774):

Entrats en este obscur periodo de Calakmul, 5 esteles del lloc aporten algun tipo d'informació, nomenant a un nou governant, per al 741 d. C., el cridat Governant I, qui, curiosament, decidix usar el glifo emblema del Rat penat, en lloc de la Serp.

En l'any 751, s'erigix l'estela 62, de part del Governant Z, el nom del qual sembla ser una versió de la deidad malnomenada Serp del Lliri Aquàtic; el nom de la deidad és Naah Kan,la possible llectura del nom del rei és Yax Chit? K’ahk’ ... Naah Chan; este rei també usa el glifo emblema del Rat penat en l'estela 62, no obstant, usa el glifo emblema Kaanu'l en els blocs jeroglífics 2273 i 504-3.

Després pren el poder B´olon K´awiil I. Seguint els restants arqueològics trobats en la pròpia urbs, podem establir una seqüència constructiva, basada en la reforma de les obres públiques; destaca, sobretot, el cas de l'Estructura II en la qual, en estos moments, es realisaran grans canvis, donant lloc a la cridada Estructura II B, en varis cossos escalonats, o la construcció de la cancha del joc de pilota de Calakmul, abdós obres atribuïdes a este governant.

En 849, Calakmul va ser mencionat en Ceibal , a on un governant cridat Chan Pet va assistir com invitat a la cerimònia de clausura del K'atun del rei local Wat'ul Chatel; el seu nom també podria estar registrat en una peça de ceràmica trencada en el propi Calakmul.

Archiu:Calakmul98.jpg

Estructura del lloc.

Per l'estela 61 del lloc, se sap que va haver un últim intent de recuperació militar, per part de Calakmul; en dita estela es fa referència al governant Aj Took´ (>909?>), i al glifo-emblema del cap de la serp, representant el moment de la seua investidura com a nou Ajaw del cuchcabal. En este nou monarca, s'obri el periodo final de Calakmul. En el mateix estil de les esteles pot comprovar-se la decadència, en unes males representacions, que intenten imitar a les dels models clàssics, començant el cridat periodo Postclásico Primerenc. Un periodo que coincidix en un procés d'abandó d'algunes de les zones més al nort de les terres baixes mayas.

Començos del Postclásico:

Cap a el X, Calakmul, igual que molts uns atres grans centres mayas, va començar a ser abandonat, lo que possiblement va derivar en la torba del regne de Kaan. Quan Alonso d'Àvila, al començament de el XVI, recorre els territoris de Campeche, els centres mayas havien segut abandonats totalment i lo únic que quedaven eren utilisacions marginals dels mateixos, en alguns tipos d'activitats rituals, portades a terme per menuts grups de pobladors Kejaches, que es trobaven en les afores.

Llista de governants de Calakmul

Nom (o sobrenom)	Regnat	Número de successió dinàstica
Governant en nom desconegut	411	1
Chan Yopaat (usa el glifo emblema del Rat penat)	426?,431?, 435
Chan Ek' (es declara "k’uhul Chatahn winik", sagrat home de Chatahn)	514
Yuknoom "Cap"/Yuknoom Ch'een II, "el Gran".	630-636 (de facto) 636-686 (de "iure").
Yunknoom Yich'ak K'aak.Conegut com a Garra de Jaguar o Garra de Fòc	686 - 698.
Yuknoom Ch'een? ?-li Took' K'awiil	702 - 736.
Wamaw K'awiil (és cridat “Sagrat Senyor de Chiik Nahb”, pero també Kaanu'l)	736
Governant I (usa el glifo emblema del Rat penat)	741
Yax Chit K’ahk’ ...? Witz' Naah Chan/Kan,Serp del Lliri Aquàtic; Governant Z (usa tant el glifo emblema del Rat penat com Kaanu'l)	751
B'olon K'awiil I (solament és cridat “Sagrat Senyor de Chiik Nahb”)	751?-771
B'olon K'awiil II	?
Chan Pet	849
Aj Took'	909?

Monuments

Estela 114:

El text en este monument indica que va ser erigit entre 431 i 435 DC i el protagoniste és un governant en el nom [?...]uChan Yopaat, qui és mencionat en la part posterior de l'estela, junt en el glifo emblema de rat penat,aixina com en el front junt a la seua image. També es mencionen els noms dels pares d'este personage, sense glifos emblema. Al final del text es menciona a un Chi’k Naahb ajaw ‘senyor de Chi’k Naahb’, segons pareix el mateix Chan Yopaat, que és un kalo’mte jove, que realisa una acció casi illegible que té que vore en un deu del fòc, en una data que s'indica en un dia tzolk’in. En el costat esquerre del monument hi ha una menció d'un chanal ch’i’n, és dir la ciutat o un santuari emblemàtic d'ella. No se sap qué va succeir en el chanal ch’i’n, només que varen estar presents dos personages ([...] ehb[...] i [...] telech?) que es mencionen en els jeroglífics anteriors. La llectura és la següent: "[Són] huit baktunes, vint k’tonyines, quinze anys, dotze vintenes i tretze dies. [És] en el dia Huit Ben (16 d'octubre de 431 DC); Balun Ch’am(?) K’uh és el tu’ hu’n. Fa dotze dies la lluna [...] havia aplegat al quint recint. [És de] trenta [dies]. Són 6 Mol. Es diu que [va ser completat] la seua k’atun. Va ser estacada la seua estela(?) divina. Va ser establit [...]. [...] Es diu [que ...] el diví senyor de “el cap de rat penat”, [...] Chan Yopaat, [...]. És fill de Aj [...] Ahku’l Sip(?)/Bih?-a. És fill de Ix [...] Balun [...] Ix Tz’ap Ban [...]. El dia [...] Chan [Yopaat(?)], el kalo’mte’, el deu de fòc, el jove, el senyor de Chi’k Naahb [...].". Del costat dret: "[...] és senyor [de] fòc [...] en la casa [...] del lloc de l'obscuritat [...] el seu baktun el dia Dos Ok (22 de maig de 426 DC) [...]. [Havien passat] nou dies, dotze vintenes i nou anys, i succeïx el seu [...] k’atun. Va ser vist". Del costat esquerre: ’[...] el vigèsim [...] sis [...] cinc [...] en presència de [...]Telech [en] el seu chan ch’i’n. Sèt dies, cinc vintenes [i] quatre anys [despuix] (11 de decembre de 435 DC) es va completar el seu [k’atun(?)]’

Estela 43:

El front del monument mostra un governant en dos captius, mentres que el governant està representat de manera molt semblada al personage de l'Estela 114 en tocat, barra ceremonial i el ceptre de K’awiil. Lo interessant és que el text de l'Estela 43 (Fig.5) identifica al governant no com a membre del linaje del cap de rat penat, sino com a k’uhul Chatahn winik, ‘home de Chatahn’. Este títul sembla funcionar ací com glifo emblema, indicant el linaje dinàstic del governant. Ademés, el governant du l'epítet honorífic mam ‘yayo’ o ‘home gran’ i el seu nom personal és [...] Chan Ek’. Els següents blocs glíficos estan molt erosionats, pero seguint el patró del text de l'Estela 114, sugerim que continuen els noms del pare i de la mare. Un possible topònim Mutu’l, en el nom de la mare tal volta indica relacions de parentesc en els governants de Tikal. La llectura és la següent: ’[Són] nou baktunes, quatre k’tonyines, cap any, cap vintena [i]cap dia. [És en] el dia 13 Ajaw 18 Yax (18 d'octubre de 514 DC). Yik’inales el seu "Tu’ Hu’n". Fa dèu dies havia aplegat la lluna Chuwaaj(?) al primer recint. [És de] trenta [dies]. Es diu que va ser terminat la seua k’atun. Va ser estacada l'estela del yayo, home diví de Chatan, [...] Chan Ek’, [...] Mutu’l(?) [...] K’uk’.

Lloc arqueològic

Archiu:Calakmul7.jpg

Mascarón en l'Estructura II.

Despuix del descobriment inicial dels restants de la urbs, per Cyrus Longworth Lundell, al començament de el XX, els estudis sobre la mateixa varen ser decaent. Aixina i tot, la troballa de grans estructures va mantindre vixca l'ànsia de conéixer més sobre esta potència, lo que va donar lloc als posteriors treballs, desenrollats per distints investigadors. La cantitat de grans construccions que presenta Calakmul, supera a molts atres centres; unes estructures que es van disponent a lo llarc de la selva, configurant el mapa de la urbs; un mapa urbanístic en el que destaquen, entre atres estructures, la ret de suministrament d'aigua i els camins, que es troben disseminats per tot el territori, posant de rellevància l'importància que va tindre l'inversió en obres públiques, per als governants de la urbs.

Estructures

L'espai territorial de Calakmul està repartit d'una manera dispersa, a través de cinc grans complexos organisats entorn a la Gran Plaça central —que també servia com un gran rellonge de sol—. El terreny queda dividit en un centre nuclear, a on es desenrolla la major part de l'activitat política, econòmica i religiosa en barris conectats en este centre, per mig de calçades de tipo urbà.

• Gran Plaça. La Gran Plaça de Calakmul era el punt de trobada de les forces polítiques, religioses i socials del cuchcabal del cap de serp. Este centre de la urbs, el qual estava comunicat en atres parts de la mateixa, a través de camins de tipo urbà, va anar l'eix central de la vida pública, des del Preclásico tardà, fins als moments finals del Clàssic Tardà. L'espai de la Gran Plaça es trobava distribuït en dos seccions formades per: l'Estructura VII, al nort, l'Estructura VI, a l'oest, l'Estructura II al sur i les Estructures IV i III a l'est; l'Estructura VIII tanca l'extrem noreste i, per últim, l'Estructura V seria el punt d'enllaç dels dos sectors de la plaça.

Archiu:Calakmul5.jpg

Diverses estructures de Calakmul descollen en l'espessa selva.

La configuració de la Gran Plaça nos manifesta el gran sentit simbòlic que tenien les construccions mayas, mostrant-se com una recreació de l'espai sagrat, aquell lloc en el que lo sagrat queda a la vista dels hòmens; zones propícies per a desenrollar les cerimònies sagrades, un lloc per a convocar als deus. Seguint estes conviccions, en els edificis de la Gran Plaça es varen succeir una gran cantitat d'events constructius que, ademés de ser funcionals, servien per a reforçar la situació dels linajes en el poder. La localisació d'unitats residencials de les èlits, en el nort de la Gran Plaça, nos dona mostres de l'importància del conjunt lloc que, en moltes ocasions el “treball burocràtic” en dites estàncies podia ser escàs i realment estaven destinades més a activitats de tipo domèstic, o de tipo “passarela”; és dir, els governants i cortesanos tindrien accés visual a tot el conjunt, de la mateixa manera que la gent de peu podria contemplar la majestuosidad de la vida palatina.

A principis del Clàssic Tardà, es produïx una reorientació polític-religiosa, en la qual la Gran Plaça pert importància, prenent el relleu la part de la ciutat coneguda com La Gran Acrópolis, encara que sembla que la funció religiosa-ceremonial de la Gran Plaça, es conservarà fins al Postclásico i part del Periodo Colonial.

Pintura mural

Artícul principal → Murals de Chiik Naab.

Archiu:Reproduction of Mural from Structure I, Calakmul.jpg

Reproducció de les pintures murals de l'Estructura I en el Museu de Calakmul

Com atres ciutats prehispánicas, és molt provable que Calakmul en la seua totalitat haguera estat decorada en pintura mural, pero en l'actualitat solament s'han trobat restants en les subestructura que varen ser cobertes per etapes més modernes. L'eixemple més notable esta en els murals de la acrópolis de Chii'k Naab' en la seua estructura I. En 2005 es va descobrir una subestructura coberta de pintura mural realisada entre el 650 i el 700 i. c. La pintura representa escenes de la vida quotidiana.

Sacbés

Dels camins, sac beo'ob o sacbé, s'han aplegat a identificar uns 15 tipos, que comunicaven a Calakmul en atres zones i també vies dins de la pròpia urbs. D'entre tots estos camins, destaca el denominat Sacbé 5, un camí de tipo regional, el qual comprenia uns 40 quilómetros de distància, unint Calakmul en El Mirador.

Camins, canals i pantans

En Calakmul, s'han trobat cinc recints naturals per a l'acumulació d'aigua, entre ells un que es troba situat a dos quilómetros al nort del centre de la ciutat. La distància a la que es troba este recint, va favorir la creació de comunitats adjacents, les quals es comunicaven en el centre a través de camins i que, possiblement, varen utilisar canals per a l'abastiment d'aigua. A semblança d'atres de les grans cultures precolombinas, la construcció de camins favoria la comunicació i el trasllat de població, materials, etc. La llabor que complien estes aguadas era, sobretot, domèstica, aprofitant-les per a les llabors de sembra.

Esteles

S'han trobat 120 esteles, que convertixen a Calakmul en el lloc en major número d'esteles de tota l'àrea maya. Moltes corresponen a etapes molt primerenques, al voltant de l'any 400 a. C. Les esteles de Calakmul són notables eixemples d'art maya, que han tirat molta informació sobre el desenroll polític i espiritual de la ciutat.

Biodiversitat

D'acort al Sistema Nacional d'Informació sobre Biodiversitat de la Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO) en la Reserva de la Biosfera Calakmul habiten més de 2 730 espècies de plantes i animals de les quals 180 es troba dins d'alguna categoria de risc de la Norma Oficial Mexicana NOM-059 i 44 són exòtiques.

Fauna

Dins de la reserva es troben una gran varietat d'animals i plantes, moltes d'elles actualment amenaçades per la caça illegal, tràfic d'espècies en perill d'extinció, tala desmesurada del territori i la contaminació.

• Erro al crear miniatura:
  Jaguar (Panthera onca)
• Erro al crear miniatura:
  Tapir (Tapirus bairdii)
• Erro al crear miniatura:
  Pavo Ocelado (Meleagris ocellata)
• Erro al crear miniatura:
  Pecarí de collar (Pecari tajacu)
• Erro al crear miniatura:
  Venado de coa blanca (Odocoileus virginianus)
• Erro al crear miniatura:
  Tucán Pico vert (Ramphastos sulfuratus)
• Erro al crear miniatura:
  Mona arrapa (Ateles geoffroyi)
• Mona aullador o Saraguato (Alouatta palliata)
  Mona aullador o Saraguato (Alouatta palliata)
• 
  Coatí o Pizote (Nasua)
• 
  Caimà (Caiman crocodilus)
• Guacamayo vert (Llaura militaris)
  Guacamayo vert (Llaura militaris)
• 
  Iguana vert (Iguana iguana)
• 
  Taràntula (Taràntula)
• Quetzal (Pharomachrus mocinno)
  Quetzal (Pharomachrus mocinno)
• Paca o Tepezcuintle (Cuniculus paca)
  Paca o Tepezcuintle (Cuniculus paca)
• Àguila elegant (Spizaetus ornatus)
  Àguila elegant (Spizaetus ornatus)
• Fardacho enchaquirado (Heloderma horridum)
  Fardacho enchaquirado (Heloderma horridum)
• Gose Formiguer mexicà (Tamandua mexicana)
  Gose Formiguer mexicà (Tamandua mexicana)
• Ocelote (Leopardus pardalis)
  Ocelote (Leopardus pardalis)
• Tigrillo (Leopardus tigrinus)
  Tigrillo (Leopardus tigrinus)
• Boa constrictor (Boa constrictor)
  Boa constrictor (Boa constrictor)
• Garza blanca (Ardea alba)
  Garza blanca (Ardea alba)
• Cocodril americà (Crocodylus acutus)
  Cocodril americà (Crocodylus acutus)
• Jaguarundi (Herpailurus yagouaroundi)
  Jaguarundi (Herpailurus yagouaroundi)
• Guacamaya roja (Llaura macao)
  Guacamaya roja (Llaura macao)

Bibliografia

• Martín, Simón, i Grube, Nikolai (2002). Crònica dels reis i reines mayas: La primera història de les dinasties mayas. Editorial Crítica. Barcelona. ISBN 978-84-8432-352-5.
• Folan, William, et al (1990). Calakmul, Campeche, Mèxic: el seu mapa. Una introducció. CIHS-UAS. Mèxic.
• Pinya, Román (1985). Cultura i Ciutats Mayas de Campeche. Editora del Surest. Mèxic, D.F.
• Folan, William, et al (2001). Els camins de Calakmul, Campeche. CIHS-UAC. Mèxic.

Vore també

• Becán
• Dzibilnocac
• Edzná
• Hochob
• Formiguer

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Calakmul.
• Archiu:Erioll world.svg Vista satelital de Calakmul.
• Calakmul, primer sitie patrimoni mixt de la humanitat (UNESCO)
• Caraça de Calkmul, màgia maya
• Calakmul, Patrimoni Mixt de la Humanitat Documental