Ramphastos sulfuratus

El tucán piquiverde, tucán pic iris o tucán pic de canoa (Ramphastos sulfuratus) és una espècie d'au piciforme de la família dels tucanes i l'au nacional de Belize. Es reconeixen vàries subespècies. Els seus membres són importants agents dispersores de llavors que ajuden a la regeneració de les selves tropicals i dels hàbitats en els que viuen. De les tres espècies de tucanes que es distribuïxen en Mèxic, esta és la més gran, medix entre 50 i 59 cm i el seu pes aproximat és de 500 g. El seu plomall negre contrasta en el groc del coll i pit; la seua pell al voltant de l'ull és vert, iris i tarsos blaus, pic llarc i serrat color vert clar en una combinació de tons blau i groc, destacant la punta de color anaranjado-rojós. El mascle té el pic més llarc que la femella. L'au és molt atractiva pel seu colorit i lo cridaner del seu pic multicolor.

Erro al crear miniatura:

tucán piquiverde (Ramphastos sulfuratus)

S'alimenta de frutes principalment. Viaja en brandades de sis a 12 adults demostrant una gran agilitat per a desplaçar-se entre els arbres. Comunament se'ls pot observar jugant entre ells en els seus picos o llançant-se chicotetes frutes. L'espècie pobla les selves entre el sur de Mèxic, Colòmbia i l'oest de Veneçola. Concretament, en la República Mexicana es distribuïx principalment en la Huasteca Potosina, Istme de Tehuantepec i la Península de Yucatán. Habita en boscs primaris, secundaris i zones pertorbades, selves mijana i altes perennifolias tropicals, riberes de rius, llacs i estanys de vegetació exuberante. També en "illes" o manchones relativament pertorbats de bosc humit secundari, arbusts alts i xares espesses d'àrees humides, bosc mesófilo o de boira terrera, pasturages, sabanes, breñales i xares de creiximent secundari en llocs oberts, tant en àrees humides com a seques. Habita climes templats i càlit humits a lo llarc d'una franja altitudinal que va des del nivell de la mar fins als 1,230 m. A pesar de que es registren en vàries reserves o àrees naturals protegides, els tucanes no conten en programa de maneig, per lo que es considera inadequada la seua protecció en algunes àrees. El decret oficial de 1986 que prohibix el seu captura i venda, ataca el comerç illegal i tràfic al com eren someses. Alguns zoològics del país reproduïxen a l'espècie en captiveri. És important portar a terme estudis sobre l'espècie en les diferents reserves per a dissenyar estratègies de conservació. Actualment l'espècie es troba llistada en la NOM059-SEMARNAT-2010 d'espècies en risc baix la categoria d'Amenaçada. Un dels factors de risc més importants per a l'equilibri de les seues poblacions és la pèrdua i fragmentació de l'hàbitat (sobreexplotació forestal, transformació de l'us de sol per activitats agrícoles i ganaderes, assentaments humans i obertura de camins). Aixina mateix, la cacera furtiva i el comerç i tràfic illegal. També està inclosa en el llistat d'Espècies en Preocupació Menor de l'UICN.