Crocodylus acutus

cocodril americà (Crocodylus acutus)

El cocodril americà, també conegut com a fardacho real, fardacho groc o cocodril de riu, aixina mateix com a cocodril narigudo, cocodril agulla, cocodril de la costa (Equador), caimà de la costa (Veneçola), caimà agulla (Colòmbia) o cocodril de Tombes (Perú) (Crocodylus acutus), pertany a la família de Crocodylidae. Se li sol confondre en aligátores (Alligator) en els quals està poc emparentat, estos últims són més pròxims als caimans, com el yacaré overo (Caiman latirostris). La diferència física entre abdós grups és important, #lo que permet identificar-los sense problema.

Descripció

Es distinguix pel seu gran tamany, generalment entre 3 i 4 m, aplegant fins als 6.1 m. Posseïx un hocico notablement allargat i en dents. La llongitut total dels adults és d'uns 6 m i el seu pes mig és de 500 kg, sent el segon cocodril d'Amèrica en tamany, solament despuix del cocodril del Orinoco del com s'han reportat individus de fins a 7 m.

El seu cap és estret i llarga, en el morro llaugerament curvat, del que descollen les dents quan la boca està tancada. Les escamas són de color clar i descollen més que en el aligátor (Alligator mississippiensis), mentres que les pates són més curtes i la coa està molt desenrollada. La seua esquena és grisáceo, presenta flocs i taques obscures, la pancha no té marques. Té una musculosa i grossa coa. Les parpalles s'òbrin i tanquen lateralment i estan proveïts de glándulas que secretan l'excés de sal a través dels ulls en forma de les famoses “llàgrimes de cocodril”, raó per la qual poden viure tant en aigües dolces com salobres i inclús adinsar-se en la mar per a colonisar nous territoris. Pel seu metabolisme ectotermo, poden passar llarcs periodos de temps sense menjar i fins a dos hores sense respirar.

Distribució

Li'l troba des de la Florida, EE. UU. i Mèxic fins al nort de Veneçola i Perú, incloent les illes de les Antilles, algunes illes del Mar Carib i zones costeres del golf de Mèxic (incloent la península de Yucatán), fins a rius de la costa caribenya d'Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà, Colòmbia i Veneçola. En països com Perú i Equador l'espècie es troba en perill crític d'extinció junt en el cocodril del Orinoco (Crocodylus intermedius). La caça implacable per a obtindre la seua pell va reduir el número dràsticament en la década de 1960. Ara hi ha restriccions que controlen el comerç de caimans i les seues pells.

Una de les més grans poblacions de l'espècie en Sudamérica es troba en el Parc nacional Morrocoy en Veneçola a on es troben poblacions de més de 500 #espècimen, ademés de que els proyectes de conservació de l'espècie en dit país lliberen unes 100 crío per any.

L'eixemplar més gran en captiveri de que es té registre era un cocodril cridat Papillón, el qual es trobava en l'àrea zoológica del Parc-Museu La Venda en Villahermosa, Tabasco. Mèxic, en a on va viure per més de 40 anys. Va morir el 21 de giner de 2014. Media 4,2 metros i pesava 450 quilograms. Tenia al voltant de 80 anys. Papillón havia escapat tres voltes del seu estany; en una d'eixes ocasions va ser lastimado per alguns peixcadors, els quals ho varen deixar casi cego. Actualment encara pot ser observat ya que va ser disecado i es troba expost en una sala especial a on pot seguir sent admirat pel seu gran tamany.

Hàbitat

Habita cossos d'aigua permanent com a estanys costers, esteros i estuaris de rius i rieres, la vegetació dominant de les quals són manglars, carrizos i una atra vegetació aquàtica. En el Pacífic el seu hàbitat presenta clima càlit subhúmedo en pluges en estiu i 5.6% de pluja. Ademés el cocodril americà (Crocodylus acutus) tolera l'aigua salada i és una de les poques espècies de cocodrils que poden habitar tant en aigua dolça com en ambients marins. Posseïx glándulas de sal en la llengua que li permeten excretar l'excés de sal, #lo que li facilita viure en estuaris, manglars i fins a en mar oberta per periodos curts. No obstant, sol preferir aigües salobres o de baixa salinitat, com a desembocadures de rius i estanys costers.

Es distribuïx des de l'extrem sur de Florida en Estats Units, per les costes del Pacífic i Atlàntic del sur de Mèxic, América Central i en Sudamérica, per la costa del Pacífic de Colòmbia, Equador i nort de Perú, en la regió Carib de Colòmbia i tota la costa de Veneçola, i en algunes illes de Carib com Cuba, Jamaica, Haití i República Dominicana. En Equador li la troba en les províncies de Guayas i Loja. Es troba en terres baixes de 0–200 m, habitant la desembocadura de grans rius en zones costeres, ingressa en aigües salobres (i hipersalinas), manglars i colonisa illes oceàniques, creuant a través de la mar oberta. Es troba també en estanys costers, ciénegas d'aigua dolça o salobre, aixina com en remansos de grans rius continentals i cossos d'aigua dolça (reservorios) considerablement alluntats de la costa.

En Perú el Cocodril americà o també cridat Cocodril de Tombes (Crocodylus acutus), és una espècie que històricament habitava en el nort del Perú, des del riu Zarumilla en Tombes fins al riu Chira en Piura. No obstant, informes recents indiquen que esta espècie ha desaparegut de la conca del riu Chira, restringint-se actualment a àrees com els esteros i manglars de Tombes i a lo llarc del riu Puyango-Tombes. Aixina mateix, la reintroducción del cocodril d'Americà (Crocodylus acutus) en la conca del riu Chira seria fonamental per a restaurar l'equilibri ecològic, conservar una espècie en perill i generar beneficis socioeconòmics en la regió. Com a depredador top, este reptil regula les poblacions de peixos i atres animals, evitant el desbalance en la cadena trófica i contribuint a la salut dels chapulls, #lo que millora la biodiversitat i la calitat de l'aigua. Ademés, recuperar la seua distribució històrica permetria enfortir la diversitat genètica i garantisar la viabilitat de l'espècie a llarc determini. Des del punt de vista social i econòmic, la seua presència impulsaria el ecoturismo, generant ocupació i promovent l'educació ambiental, ademés de rescatar el seu valor cultural i científic. Aixina mateix, els chapulls a on habita este cocodril juguen un paper clau en la retenció d'aigua, ajudant a mitigar els efectes del canvi climàtic, com a sequies i inundacions. Per a que la reintroducción siga exitosa, seria necessari evaluar les condicions de l'hàbitat, controlar amenaces com la caça illegal i promoure la participació de les comunitats locals en la seua conservació.

Comportament

Archiu:Crocodylus acutus en parc zoologico paraguana.jpeg

Macho i femella de cocodril americà en el Zoològic de Paraguaná.

Alimentació

S'alimenta d'aus i tota classe de vertebrats, inclosos mamífers de gran tamany que caça per sorpresa quan s'acosten a beure aigua. Quan recent eclosionan, mengen insectes, peixos i atres animals menuts, conforme van guanyant talla, escomencen a menjar animals de major tamany com poden ser aus, reptils i alguns mamífers que estiguen al seu alcanç, una volta que són adults i tenen el tamany suficient per a arrastrar animals més grans a l'aigua, escomencen a menjar mamífers de major tamany com són borregos, porcs, becerros, vaques i en algunes ocasions: humans. També són caníbals i mengen eixemplars de la seua mateixa espècie de menor tamany, hi ha teories que ho fan per sobrevivencia i per a evitar competència.

Reproducció

La reproducció és estacional i despuix del apareamiento cada femella sol posar una mija de 39 ous, a voltes en nius compartits, que cuiden fins que estos eclosionan i despuix de la qual cosa les mares desentierran als menuts i els conduïxen fins a l'aigua.

Quan naixen, les mares ho duen en el hocico.

Relació en l'home

El seu caràcter és molt més perillós que el del aligátor (Alligator mississippiensis), puix no dubta en atacar als humans al vore's invadit. En Estats Units és una espècie protegida des de l'any 1975. En Mèxic, és una espècie considerada en risc subjecta a protecció especial, segons la NOM-059-SEMARNAT-2010.

Estat de conservació

Està catalogat com vulnerable des de 1994.

Història

• 2012 - Vulnerable
• 1996 - Vulnerable
• 1994 - Vulnerable (Groombridge 1994)
• 1990 - En perill d'extinció (IUCN 1990)
• 1988 - En perill d'extinció (IUCN Conservation Monitoring Centre 1988)

• 1986 - En perill d'extinció (IUCN Conservation Monitoring Centre 1988)

Risc

Entre els principals riscs que li amenacen es troba el seu eventual captura i explotació (se sap de l'existència de captura clandestina i comerç illegal de pells). Atres riscs són la destrucció i fragmentació de l'hàbitat per activitats humanes i la creixent contaminació. En alguns llocs, l'atac a humans comporta a l'eliminació d'individus de l'espècie i inclús de poblacions.En Mèxic, la NOM-059-SEMARNAT-2010 considera a l'espècie com a subjecta a protecció especial; la UICN2019-1 com a vulnerable.

Rol cultural i simbòlic

Numismàtica

El cocodril americà ha segut homenajat en distintes monedes commemoratives de països americans. Per eixemple, Jamaica va emetre monedes circulants de 5 centaus en este reptil com a protagoniste entre els anys 1969 i 1993, aixina com emissions de colecció en 1981.

En l'any 2000, en Mèxic, es va falcar una moneda commemorativa a este cocodril, baixe el nom "cocodril de riu".

També ha segut recentment retratat en la série numismàtica Fauna Selvada Amenaçada del Perú, en una moneda d'1 sol, emesa en 2017, en la que li'l crida "cocodril de Tombes".

Símbol nacional

Des de l'any 1875, en les seues distintes variants, el cocodril americà ha aparegut en la part superior del escude nacional de Jamaica.

Notes i referències

Notes

Referències

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crocodylus acutus.

Crocodylus acutus en Wikispecies.

• Enciclovida té un artícul sobre Crocodylus acutus.
• Naturaliste té una ficha sobre Crocodylus acutus.