Cronologia de Mesoamérica
La Cronologia Mesoamericana dividix el història de Mesoamérica Precolombina en diferents periodos: Paleo-Indi (primers habitants humans 3500 a. C.), Arcaic (3500 a. C.–1200 a. C.), Preclàssic (1500 a. C.–300 d. C.), Clàssic (300 d. C.–950 d. C.), i Posclàssic (950 d. C.–1521 d. C.). Algunes d'estes divisions en periodos han segut preses de la Cultura Maya: El llímit entre el Clàssic-Preclàssic marca el primer colapse maya, el llímit entre el Clàssic-Posclàssic marca el segon i l'any de 1697 marca la conquista de l'última ciutat-estat maya, Tayasal. No obstant, esta cronologia aplica també a atres civilisacions mesoamericanes precolombinas.
Panorama de l'història
[editar | editar còdic]Periodo Paleo-Indi (10000 a. C.-3500 a. C.)
[editar | editar còdic]El periodo Paleo-Indi (també cridat, Lítico) és el que comença des dels primers signes de presència humana en la regió, fins a l'establiment de l'agricultura i atres pràctiques (per eixemple: ceràmica i establiments sedentaris) i tècniques de subsistència característiques de les proto-civilisacions. En Mesoamérica, el terme d'esta fase i la seua transició cap a l'Arcaic generalment es pot reconéixer entre el 10000 i el 8000 a. C., encara que esta data és merament aproximada i diferents escales de temps poden ser usades entre camps i subregions.
Periodo Arcaic (3500 a. C.-2500 a. C.)
[editar | editar còdic]Durant l'Arcaic es va desenrollar l'agricultura i es varen establir pobles definitius. Més tart en este periodo, l'us de la ceràmica i el teler varen ser comuns, i la divisió en classes va començar a aparéixer. Moltes de les tecnologies bàsiques de Mesoamérica com la perforació i ceràmica varen ser establides durant este periodo.
Periodo Preclàssic (2500 a. C.-200 d. C.)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Periodo Preclásico mesoamericano.
Durant el Preclàssic es va desenrollar l'arquitectura ceremonial a gran escala, l'escritures, les ciutats i els estats. Molts dels elements distintius de la civilisació mesoamericana es poden rastrejar fins a este periodo, incloent el domini de la dacsa, la construcció de piràmides, el sacrifici humà, l'adoració del jaguar, el calendari complex i la majoria dels deus.[1] La civilisació Olmeca va desenrollar i va florir en ciutats com La Venda i San Lorenzo Tenochtitlán. La Cultura Zapoteca va florir en la vall d'Oaxaca, la civilisació Teotihuacana en la vall de Mèxic i la Cultura Maya en l'Istme de Tehuantepec en lo que ara és Chiapas, per a posteriorment expandir-se cap a Guatemala i la península de Yucatán.[2][3][4]
Periodo Clàssic (200 d. C.-900 d. C.)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Periodo Clàssic mesoamericano.
El Clàssic va estar dominat per numeroses ciutats-estat independents en la regió maya i també es va donar el principi de l'unitat política en el centre de Mèxic i Yucatán. Diferències entre cultures es varen fer manifestes. La ciutat-estat de Teotihuacán va dominar la vall de Mèxic fins a principis de el VIII, pero sabem molt poc sobre l'estructura política d'esta regió perque els seus habitants no varen deixar registres. La ciutat-estat de Mont Albán va dominar la vall d'Oaxaca fins a finals del Clàssic, deixant pocs registres en la seua escritura casi sense dessifrar. Art altament sofisticat com a arquitectura, relleus escultòrics, pintura mural, ceràmica i lapidaria varen ser desenrollades i difoses durant el periodo Clàssic.
En la regió maya, numeroses ciutats-estat com Tikal, Calakmul, Copán, Palenque, Uxmal, Cobá i Caragol varen alcançar el seu cenit. Cada una d'elles era en general independent, encara que en freqüència formaven aliances i algunes voltes es convertien en estats vassalls de les atres. El conflicte principal durant este periodo va ser entre Tikal i Calakmul, els qui varen tindre una série de guerres per més de mig mileni. Cada u d'estos estats va ser declinant a finals del Clàssic i finalment varen ser abandonats.
Periodo Posclàssic (900 d. C.-1521 d. C.)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Periodo Posclásico mesoamericano.
En el Posclàssic moltes de les grans nacions i ciutats del Clàssic varen colapsar, encara que algunes varen continuar, com Oaxaca, Cholula i les ciutats mayas de Yucatán tals com Chichén Itzá i Uxmal. És vist algunes voltes com un periodo de caos i guerres.
El Posclàssic és a sovint vist com un periodo de decliu cultural. No obstant, va anar un temps d'alvanços tecnològics en arquitectura, ingenieria i armament. La metalúrgia (introduïda en el 800) va vindre a ser usada per a joyeria i algunes ferramentes, en noves aleacions i tècniques, sent desenrollada en solament uns pocs sigles. El Posclàssic va vore ràpit moviment i creiximent de la població, especialment en el centre de Mèxic despuix del 1200. També va ser una época d'experimentació en el govern. En primera instància, en Yucatán, ldoble regència' aparentment va reemplaçar als governs teocràtics del periodo Clàssic, mentres que consells oligàrquics operaven en la majoria del centre de Mèxic. De la mateixa manera, sembla que els pochtecas adinerats (classe comerciant) i les órdens militars varen ser més poderoses de lo que aparentment eren en el Clàssic. Açò li va dur a alguns mesoamericanos un grau de movilitat social.
Els Toltecas varen dominar per un temps el centre de Mèxic entre els sigles XI–XIII, per a despuix colapsar. Els mayas del nort varen estar units per un temps com Mayapán, i Oaxaca va estar unida breument baix els Mixtecas entre els sigles XI–XII. L'Imperi Azteca va florir a principi de el XV i semblava estar en camí d'assegurar una dominancia sobre la regió del Valle de Mèxic no vista des de Teotihuacán. Mesoamérica va ser descoberta per Espanya, no obstant, encara que va haver conquistadors també varen tindre aliances en els natius. Cap als 1400, el 'resorgiment' maya en Yucatán i el sur de Guatemala i el floriment de l'Imperi Azteca evidentment varen permetre una renaixença de les arts fines i la ciència. Eixemples inclouen l'estil 'Poblano-Mexica' en la ceràmica, allumenament còdex, treball en or, el floriment de poesia Náhuatl i els instituts botànics establits per l'elite dels Azteca. Podria dir-se que el Posclàssic va continuar fins a la conquista de l'últim estat natiu independent de Mesoamérica, Tayasal, en 1697.
Cronologia
[editar | editar còdic]| Periodo | Interval de temps | Importants cultures i ciutats |
|---|---|---|
| Paleo-Indi | 10000 a. C.–3500 a. C. | Hondures, Guatemala, Belize, obsidiana i punts de pirita, Iztapán |
| Arcaic | 3500 a. C.–2000 a. C. | Assentaments agrícoles, Tehuacán |
| Preclàssic | 2000 a. C.–200 d. C. | Cultura desconeguda en La Blanca, Ujuxte, Mont Alt i Mokaya |
| Preclàssic enjorn | 2000 a. C.–1000 a. C. | Àrea Olmeca: San Lorenzo Tenochtitlán; Centre de Mèxic: Chalcatzingo; Valle d'Oaxaca: Sant Josep Mogote. Àrea maya: Nakbé, Cerros |
| Preclàssic mig | 950 a. C.–400 a. C. | Àrea Olmeca: La Venda, Tres Zapotes; àrea Zoque: Chiapa de Cabirol; àrea maya: El Mirador, Izapa, Lamanai, Naj Tunich, Takalik Abaj, Kaminaljuyú, Uaxactun; vall d'Oaxaca: Mont Albán, Dainzú |
| Preclàssic tardà | 400 a. C.–200 d. C. | Àrea Zoque: Chiapa de Cabirol; Àrea maya: Kaminaljuyú, El Mirador, Uaxactun, Tikal, Edzná, Cival, Sant Bartolo, Altar dels Sacrificis, Pedres Negres, Ceibal, Riu Blau; centre de Mèxic: Teotihuacán; costa del Golf: Cultura epiolmeca |
| Clàssic | 200–1000 d. C. | Centres clàssics mayas, Teotihuacán, Zapotecas |
| Clàssic primerenc | 200–600 d. C. | Àrea maya: Calakmul, Caragol, Chunchucmil, Copán, Taronger, Palenque, Quiriguá, Tikal, Uaxactún, Yaxha; apogeu de Teotihuacán; apogeu dels Zapotecas; apogeu d'El Bajío. |
| Clàssic tardà | 600–900 d. C. | Àrea maya: Uxmal, Comalcalco, Moral Reforma, Tortuguero, Toniná, Cobá, Xunantunich, Waka', Pusilhá, Xultún, Dos Piles, Cancuén, Aguateca, La Blanca; Centre de Mèxic: Xochicalco, Cacaxtla, Cholula; Costa del golf: El Tajín. |
| Clàssic terminal | 800–900/1000 d. C. | Àrea maya: Puuc – Uxmal, Labná, Sayil, Kabáh; Petén – Ceibal, El Chal |
| Posclàssic | 1000–1697 d. C. | Azteca, Tarascos, Mixtecas, Totonacas, Pipil, Itzá, Ko'woj, K'iche', Kaqchikel, Poqomam, Mam |
| Posclàssic primerenc | 1000–1200 d. C. | Tula de Dellà, Mitla, Tulum, Topoxté |
| Posclàssic tardà | 1200–1519 d. C. | Tenochtitlán, Cempoala, Tzintzuntzan, Mayapán, Tu'ho, Q'umarkaj, Iximché, Mixco Vell, Zaculeu, Potonchán. |
| Post-conquista | Fins a 1697 d. C. | Centre de Petén: Tayasal, Zacpetén |
Horisons culturals de Mesoamérica
[editar | editar còdic]La civilisació mesoamericana és una ret complexa de diferents cultures. Com es veu en la llínea de temps avall, estes no necessàriament varen tindre lloc al mateix temps. Els processos que varen donar lloc a cada u dels sistemes culturals en Mesoamérica varen ser molt complexos i no varen estar determinats solament per la dinàmica interna de cada societat. També factors externs varen influenciar en el seu desenroll. Junt en estos factors, per eixemple, va haver relacions entre grups humans i entre humans i el mig ambient, migracions humanes i desastres naturals.
Historiadors i arqueòlecs dividixen el història mesoamericana en tres periodos, cada u dels quals està descrit avall. És important notar que les dates mencionades són aproximades, i que la transició d'un periodo a un atre no va ocórrer al mateix temps ni baix les mateixes circumstàncies en totes les societats. De fet, alguns autors han desafiat la visió euro-cèntrica d'esta cronologia, que és molt anàloga a la de l'Antiga Grècia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Foster (2005). Handbook to Life in the Ancient Maya World, New edició, Oxford University Press. ISBN 978-0195183634.
- ↑ Coe, Michael D. (revised ed. 1999). Breaking the Maya Code, Thames and Hudson, New York. ISBN 978-0-500-28133-8.
- ↑ Guernsey (2006). Ritual and Power in Stone: The Performance of Rulership in Mesoamerican Izapan Style Art, University of Texas Press, Austin, TX. ISBN 978-0-292-71323-9.
- ↑ Pool, Christopher (2007). Olmec Archaeology and Early Mesoamerica, Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-78882-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cronología de Mesoamérica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.