Cempoala

Cempoala

Cempoala (náhuatl Cēmpoalātl, 'vint aigües') va ser una antiga capital prehispánica habitada principalment per totonacas; és un lloc arqueològic mesoamericano ubicat Zempoala, municipi Úrsulo Galván, a uns 40 km al noreste del Port de Veracruz, en l'estat de Veracruz, Mèxic. Els Cempoaltecas varen participar de forma decisiva en l'alvanç de les forces espanyoles en la cridada "Conquista de Mèxic", entre abril de 1519 i maig de 1520.

La paraula Cēmpoalli prové de les raïls nahuas Cēmpoal-, que significa "vint", i ā(tl), que significa "aigua", "vint aigües", tal volta perque dita ciutat contava en una gran cantitat de canals de rec i aqüeductes que proporcionaven el vital líquit als numerosos jardins i camps de labranza circumdants. Una atra versió considera que provablement és en alusió a les activitats comercials que, segons algunes fonts, es portaven a terme cada 20 dies en este lloc en l'época prehispánica.

Va ser un dels assentaments totonacos més importants durant el periodo posclásico mesoamericano. Una atra versió sugerix que el nom significa “abundància d'aigua”. La ciutat va ser originalment poblada, a lo manco, 1,500 anys abans de l'arribada dels espanyols i existixen indicis d'influència olmeca. Encara que no se sap molt dels periodos Preclásico i Clàssic, la ciutat preclásica va ser construïda sobre montículs per a protegir-la d'inundacions.

Els totonacas varen aplegar a esta àrea durant l'apogeu de l'imperi tolteca i varen ser forçats a emigrar de les seues poblacions en les ales de l'est de la Serra Mare Oriental. Els totonacas varen governar l'àrea de Totonacapan, junt en Zacatlán, districte de Pobla, en una població combinada estimada d'aproximadament en 250 000 i al voltant de 50 pobles.

Cempoala era la capital totonaca, va ser ocupada per totonacas, per chinantecas i zapotecas, també va ser la ciutat més gran en el Golf de Mèxic. En el seu apogeu, va tindre una població d'entre 25 000 i 30 000 persones, i va ser un dels assentaments totonacas més importants durant el periodo Posclásico. S'ubica a un quilómetro de la vora del riu Actopan i a sis quilómetros de la costa.

Història

Els totonacas varen aplegar a este lloc durant l'apogeu de l'imperi tolteca (1000-1150 AD). Els arqueòlecs creuen que els toltecas havien tret als totonacas dels seus assentaments en les ales orientals de la Serra Mare Oriental i cap a la costa.

Cempoala es troba en una planura costera plana a uns sis quilómetros des del Golf de Mèxic i una miqueta més d'un quilómetro des de la vora del riu Actopan.

Aliança

A mitan de el XV, Cempoala i molts atres centres costers de Veracruz varen ser atacats i derrotats per l'eixèrcit mexica de Moctezuma I. Ells varen impondre un elevat tribut de bens i de víctimes per a sacrifici que els obligava a enviar centenars de chiquets cada any com a tribut per a ser usats com a esclaus. Este tractament, a mans dels mexicas, va ser aprofitat per Hernán Cortés en el XVI per a derrotar als mexicas.

Quan Cortés i les seues forces varen aplegar a la costa de Veracruz en 1519, els totonacas havien estat sofrint durant varis anys la dominació asteca. Quan els espanyols varen marchar cap al nort des del seu primer campament afectat per malaria en Sant Joan de Ulúa, varen saber d'una ciutat en el camí en nom Cempoala. Cortés va enviar un mensage de la seua imminent arribada i es varen trobar en les afores de la ciutat en 20 dignatarios de Cempoala.

En el centre de la ciutat, es varen reunir en el "cap Gros, Xicomecóatl", que els va alimentar i els va proveir de habitacions. En acabant de que el totonaca va donar numerosos regals a Hernán Cortés, entre ells joyes d'or, Cortés va preguntar cóm podria tornar esta hospitalitat. Es diu que Xicomecóatl va donar un profunt sospir i va contar moltes queixes amargues contra el gran Moctezuma.

Cortés va prometre considerar l'assunt i al sendemà va partir cap a Quiahuiztlan, a on els espanyols i totonacas varen forjar la seua transcendental aliança contra els azteca. Els totonacos estaven compromesos a partir de llavors a la mateixa sòrt que els espanyols. En agost de 1519, Cortés i els seus hòmens varen partir per a la capital asteca de Mèxic-Tenochtitlan. Durant els següents mesos, varen guanyar una victòria despuix d'una atra a través d'aliances i força. Finalment varen terminar en el cor de Mèxic-Tenochtitlan i varen prendre a Moctezuma II, l'emperador asteca, com el seu rehé.

Despuix de 1519

Mapa de Cempoala, part de la colecció Relaciones Geogràfiques i forma part de la Colecció Llatinoamericana Benson de l'Universitat de Texas en Austin, datat l'1 de novembre de 1580, en glosses en náhuatl

Cempoala va ser una pròspera ciutat fins a 1519, any en que els conquistadors espanyols varen aplegar a Mèxic i varen establir aliances en els seus pobladors per a marchar cap a la pren de Tenochtitlan. Per a llavors, la ciutat de Cempoala contava en aproximadament vint mil habitants i era el centre ceremonial i comercial més important de tot l'imperi asteca, per damunt de Tlatelolco. Els espanyols la varen cridar en un principi Villaviciosa, que significa "vila fèrtil", per la gran cantitat de festes i enormes horts i jardins en que contaven i el caràcter festiu i alegre dels seus habitants; posteriorment va ser coneguda com Nova Sevilla per la seua semblança, a dir dels propis espanyols, en aquella ciutat ibèrica.

Entre 1575 i 1577 una epidèmia de pigota (matlazahuatl) diezmó la població; s'estima que dos millons de persones varen perdre la vida en Mesoamérica. Cempoala va anar totalment abandonada i els pocs supervivents, traslladats a la ciutat de Xalapa. En el temps, va caure en l'oblit, fins que l'arqueòlec Francisco del Pas i Troncoso la redescubrió.

Despuix de la victòria i conquista, els totonacas de Cempoala pronte prendrien conte del seu nou destí al costat dels seus aliats foràneus: varen ser reubicats i varen tindre que abandonar la ciutat, puix varen ser cristianizados, se'ls va prohibir practicar els seus antics cults i, seguint les ordenances reals se'ls va demanar treball com a tribut al modo dels siervo europeus. No es permetia l'esclavitut entre els indígenes. Els treballadors manuals tenien que llaurar els camps de canya de sucre dels nous senyors espanyols.

Els cronistes coincidixen que despuix de l'arribada de Pànfil de Narváez en 1520 hi havia entre els seus huestes soldats contagiats de pigota, malaltia que arrasaria ràpidament en la població de la ciutat totonaca. Quedant la regió despoblada salve per l'instalació d'un trapiche azucarero propietat d'un funcionari espanyol de nom Rodrigo de Albornoz en la perifèria de l'antiga ciutat totonaca. Les ruïnes prehispánicas varen ser consumides per la selva i la ciutat va quedar en l'oblit. No seria fins a 1838 que tornaria a ser habitada gràcies l'activitat ganadera en la zona rebent el nom de "El Agostadero".

Cempoala va ser el primer poblat d'importància visitat per Cortés en terres mexicanes, a on va ser hostajat per un senyor al que va cridar, per la seua extraordinària corpulencia, el "Cacic gros". La ciutat estava assentada al voltant de perímetros amurallados que delimitaven les zones de temples i palaus; la seua antiguetat data de el XI a el XVI.

El lloc arqueològic

Círcul de Gladiadores, Temple Major o Temple dels Fumerals

El jaciment arqueològic, està ubicat a 8 km al noroest de poblat Úrsulo Galván. Este lloc mostra en estructures, places i fortificacions, ls cuales estan rodejades d'una vegetació exuberante que invadix permanentment la zona; va ser cridat "Lloc dels contes" pels mexicas dominants, perque allí cobraven els imposts de la costa del Golf de Mèxic.

Es pensa que el lloc va ser el centre polític-religiós més important de la regió; les seues construccions estan fetes de pedres de riu, en morter i repelladas en calç; els edificis lluïen aixina a la distància com si estigueren construïts d'argent.

El complex del lloc inclou edificis i estructures importants, no solament per arquitectura, sino per la transcendència històrica; per eixemple, en el lloc conegut com Sistema Amurallado IV, Hernán Cortés va enfrontar a les forces de Pànfil de Narváez.

Les principals estructures de Cempoala són 6 i són les següents:

Temple del Sol o Gran Piràmide

Construïda sobre la mateixa plataforma en que s'alça el Temple Major; es troben separats per una àmplia placeta. És provablement l'estructura més espectacular del lloc. El temple de Quetzalcóatl, el deu de la serp emplumada, és una plataforma quadrada, i el temple d'Ehécatl, deu del vent, és redó. El gran temple s'assembla al temple del sol en Tenochtitlán.

Temple Major

La part superior està rodejada d'almenas.

Temple dels Fumerals

Té una série de pilars semicirculares d'un metro i mig d'altura; per esta forma particular té el seu nom.

El Pimentó

Estructura construïda en tres cossos, la seua traça més notable és la decoració exterior a pur de representacions de cràneus.

El Temple de la Creu

Manté seccions de murals a la fresca en motius celests.

Les Caritas

Es troba al voltant de 200 metros a l'est; és una estructura de dos nivells decorada en fragments de relleus d'estuc. El seu nom prové dels centenars de cràneus d'estuc que alguna volta varen adornar la frontera d'una chicoteta estructura en la base de l'escala. Arqueòlecs del temple creuen que este complex va ser dedicat al deu de la mort.

Es tracta de dos basamentos sobreposts que en la seua part superior contenen, en el recint obert, dos faixes decoratives, l'inferior en murals que aludixen al Sol, la Lluna i a Venus, com a estrela matutina, i la superior en gran cantitat de "caritas" o calaveritas en fanc. Està decorat en cares d'estuc en les parets i jeroglífics pintats en les seccions inferiors.

Atres montículs

Hi ha més montículs, la major part sense excavar, que es poden visitar perque s'ubiquen entre les cases del poble de Cempoala. Algunes de les estructures més modestes ací estan construïdes en el mateix estil de palla, en sostre de fusta, atobó i parets, com varen ser les residències del proletariat prehispánico.