Veracruz d'Ignacio de la Clau

Veracruz, oficialment cridat Estat Lliure i Sobirà de Veracruz d'Ignacio de la Clau, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, conformen Mèxic. La seua capital és Xalapa-Enríquez i la seua ciutat més poblada és Veracruz. El seu nom oficial prové de la ciutat en el mateix nom i del exgobernador Ignacio de la Clau. Llimita al nort en l'estat de Tamaulipas, a l'oest en Sant Luis Potosí, Hidalgo i Pobla; a l'oest i sur en Oaxaca, al surest en Chiapas, a l'est en Tabasco i el golf de Mèxic. Tenia una població de 8,062,579 habitants en l'any 2020, el 6.8% del total del país. És el quart estat més poblat i l'undècim més densament poblat en 113 hab/km². Té un total d'huit zones metropolitanes: Veracruz, Orizaba, Xalapa, Poza Rica, Minatitlán, Coatzacoalcos, Còrdova i Acayucan. Es dividix en 212 municipis, agrupats en 10 regions. En l'época prehispánica varen habitar les civilisacions olmeca, huasteca i totonaca. El primer contacte espanyol va ser en 1518, per una exploració capitaneada per Juan de Grijalva en el riu Tonalá. En el Virreinato de la Nova Espanya el territori actual que conforma Veracruz era molt semblat a la Província de Veracruz. Despuix de l'Independència de Mèxic, va ser una de les entitats federatives originals (sèptima en orde de creació) en un territori casi idèntic a l'actual (per excepció d'una porció de territori que li pertanyia a Pobla) i en la promulgació de la Constitució de 1857 va aplegar a la seua extensió actual. El seu Índex de Desenroll Humà (IDH) és de 0.713, considerat Alt; és el quint estat en menor IDH. Com a mostra de la seua importància cultural a nivell internacional alberga dos de trentacinc llocs considerats Patrimoni de la Humanitat en Mèxic: la Ciutat Prehispánica del Tajín i Zona de monuments històrics de Tlacotalpan.

Veracruz d'Ignacio de la Clau

Toponímia

El nom de l'estat es deu a la quatre voltes heròica ciutat i port de Veracruz, fundada per Hernán Cortés el 22 d'abril de 1519, com la Vila Rica de la Vora Cruz dit nom té el següent orige: Vila per ser semblat a les viles espanyoles; i Rica per la cantitat d'or obtingut dels indígenes i Vora Cruz per la data en que varen desembarcar front a l'Illa de Sant Joan d'Ulúa, era Divendres Sant, data en la que es commemora la mort de Jesucristo en la creu, el dia de la verdadera creu.

En promulgar-se la Constitució de 1824, l'estat rep per primera volta el nom de Veracruz, i oficialment es va constituir com a Estat Lliure i Sobirà de Veracruz. El 10 de juliol de 1863 per decret s'establix que en lo sucesivo passarà a cridar-se Estat Lliure i Sobirà de Veracruz-Clau, en honor al general i governador veracruzano Ignacio de la Clau.

Símbols

Escut

Artícul principal → Escut de Veracruz.

Escut de Veracruz.

L'actual escut va ser originalment concedit a la ciutat d'eixe nom per mig de Real Cèdula del 4 de juliol de 1523, expedida en Valladolit pel rei Carlos I d'Espanya i V d'Alemània. Donada la seua bellea i transcendència, el 23 de novembre de 1954 va ser adoptat per la H. Llegislatura de l'Estat com a emblema de l'Estat Lliure i Sobirà de Veracruz–Clau, hui Veracruz d'Ignacio de la Clau. L'escut és d'estil castellà i es recolza en un motiu migeval. L'heràldica solament fa constar els atributs que existixen a l'interior de l'orla del centre. Està tallat en dos camps: el superior en sinople o sinoble (vert) i l'inferior en azur (blau), coronat per una creu malteada en roig en que els seus brazals s'inscriu la paraula llatina “vora” (verdadera), en alusió al nom de la ciutat: Veracruz; en el camp de sinople i en esmalt en or hi ha un torreón en dos almenas; en el camp d'azur, en esmalt blanc, apareixen dos columnes en les bandes de les quals es lligen les paraules "Plus" (en la de l'esquerra) i "Ultra" (en la de la dreta), que signifiquen "Més allà". L'orla d'or està tachonada en tretze estreles d'esmalt en blau, de cinc puntes cada una d'elles, que representen a les províncies o regions que en eixe llavors pertanyien a la jurisdicció del Govern de Veracruz, el camp en sinople significa "terra ferma" i el torreón d'or en dos almenas (en heràldica: poder, fortalea o grandea) significa "refugi d'Índies"; el camp en azur significa la mar i les columnes i la seua inscripció que el poder i regne d'Espanya traspassava el Mediterràneu i l'estret de Gibraltar les Columnes d'Hércules dels antics, tradicionallímit dels navegants fins al descobriment d'Amèrica per Colón i els Germans Pinzón.

Divisió política

Artícul principal → Municipis de Veracruz.

L'Estat de Veracruz té una extensió territorial total de 71 820 km² (és dir representa el 3.7% de la superfície del país) i està dividit en 212 municipis, agrupats en 10 regions administratives:

1. Huasteca Alta (469 020 hab.)
2. Huasteca Baixa (563 485 hab.)
3. Totonacapan (695 111 hab).
4. Regió Nautla (382 892 hab.)

1. Capital (488 531 hab.)
2. Altes Montanyes (1 486 954 hab.)
3. Sotavent (1 085 751 hab.)
4. Papaloapan (563 063 hab.)
5. Tuxtlas (310 634 hab.)
6. Olmeca (1 218 309 hab.)

Govern

Artícul principal → Governe de l'Estat de Veracruz d'Ignacio de la Clau.

El Govern de l'Estat es dividix per a la seua gestió en Tres Poders: el Eixecutiu (Governador), el Llegislatiu (Congrés de l'Estat) i el Judicial (Tribunal Superior de Justícia), assentats en la ciutat de Xalapa-Enríquez.

El Governador, Cap del Poder Eixecutiu Estatal, és elegit per sufragi directe universal dels electors adscrits al padró electoral estatal del Institut Nacional Electoral i no pot ser reelegit en el càrrec ni ocupar-ho novament ni com a Substitut ni com a Interí, la gestió del Governador és de 6 anys i inicia l'1 de decembre de l'any electoral en curs.

El Congrés de l'Estat és una assamblea unicameral formada per 50 Diputats: 30 electes pel principi de majoria relativa i 20 electes pel principi de representació proporcional, el Congrés Estatal es renova cada tres anys i els Diputats propietaris no poden ser reelegits per a la llegislatura següent immediata.

El Tribunal Superior de Justícia està integrat per 28 Magistrats i és presidit pel Magistrat President, qui no integrarà Sala, i pels presidents de cada una de les seues Sals, a excepció de l'Electoral, el Magistrat President és elegit pel ple per a una gestió de 3 anys i pot ser reelegit una única volta més.

Geografia

Està ubicat en l'oriente del país. Colindar al este en el golf de Mèxic (oceà Atlàntic), al surest en Tabasco i Chiapas, al sur en Oaxaca, al oest en Pobla i Hidalgo, i al noroest en Sant Luis Potosí i al nort en Tamaulipas.

Té un àrea de 71 820 km². És l'undècim estat més extens, en el 3.66% de la superfície de total del país. Veracruz comprén una llarga franja de terra de vores irregulars delimitada pel mar i per montanyes. Es dividix en 212 municipis.

Clima

Veracruz goja de climes molt variats que van des del tropical i subtropical (en les extenses zones costeres), fins al fret (en les zones serranes i de montanya, com en Huayacocotla i Zongolica), passant pel templat (en la zona montanyosa central).

Relleu

La superfície estatal forma partix de les províncies: Serra Mare Oriental, Planura La La Costera del Golf Nort, Eix Neovolcánico, Serra Mare del Sur, Planura La La Costera del Golf Sur, Serra de Chiapas i Guatemala i Cordillera Centroamericana. En la costa nort s'ha format l'estany de Tamiahua. En tot lo llarc de l'estat predominen les planures, lomeríos i valls. Existixen serres formades per roques sedimentarias (es formen en les plages, els rius i oceans i en a on s'acumulen l'arena i el fanc), ígneas intrusivas (formades baix de la superfície de la Terra), ígneas extrusivas o volcàniques (es formen quan el magma o roca derretida ix de les profunditats cap a la superfície de la Terra) i metamòrfiques (que han sofrit canvis per la pressió i les altes temperatures). L'elevació més alta la representa el volcà Pique d'Orizaba o Citltépetl, en 5 747 metros sobre el nivell de la mar (m s. n. m.) i la menor són totes les seues plages que estan al nivell d'el mar.

Nom	Altitut (m s. n. m.)
Pico d'Orizaba	5 643
Volcà Cofre de Perote	4 282
Cerro Tepozteca	3 140
Cerro Cuamila	2 980
Volcà Sant Martín Tuxtla	1 680
Serra de Santa Martha	1 500

Hidrografia

El seu territori és travessat per numerosos rius, entre els que destaquen:

• En el nort, el Pánuco, el Tuxpan, el Cazones, el Tecolutla i el Nautla;
• en el centre l'Actopan, l'Antiga i el Jamapa;
• i en el sur, el Papaloapan i el Coatzacoalcos. Conte també en estanys importants, una de les més grans, inclús del país, és la de Tamiahua i l'estany de Catemaco, en a on es troben illes habitades per mones, en una extensa vegetació. En Veracruz, en ellímit en l'estat de Pobla, es localisa el cim més alt de la República Mexicana, el volcà cridat Pico d'Orizaba (5,747 m s. n. m.). En el seu territori es troba el major port del país que du el mateix nom de l'estat; conta en 720 quilómetros de costa (6% del total nacional). Aixina mateix, en Veracruz es varen assentar cultures importants com l'olmeca, la totonaca i la tolteca, ademés d'otomíes i huastecos.

Biodiversitat

Fongos

Artícul principal → Anexe:Llista de fongos reportats en l'estat de Veracruz.

La zona central i montanyosa de l'estat de Veracruz era pas casi obligat d'el XVI dels naturalistes i investigadors europeus que aplegaven per barco al port de Veracruz i despuix en rumbo a la Ciutat de Mèxic. Per est i atres motius Veracruz és possiblement un dels estats de la república mexicana la diversitat de la qual de foncs és la més estudiada. En una revisió de la lliteratura científica des de 1841 a 1986 es varen trobar reportats 444 gèneros i 1450 espècies de fongos, sent el més antic el reporte de J. Kickx f. (1841) va descriure vàries espècies de Poliporáceos de la regió de Xalapa.

Àrees protegides

Els Tuxtlas

Veracruz conta en una reserva de la biosfera, Els Tuxtlas. La Reserva de la Biosfera Els Tuxtlas creada el 23 de novembre de 1998, en un Decret Presidencial publicat en el Diari Oficial de la Federació. Conta en 155 122ha. Per a la regió s'han descrit al voltant de 2.695 espècies de plantes vasculars, 42 subespècies i 102 varietats que representen a 214 famílies i a 6 classes de plantes. La reserva ademés conta 46 espècies d'amfibis, 120 de reptils, 565 d'aus, 139 de mamífers i 1.117 d'insectes. la deforestació, el creiximent poblacional, la cacera de subsistència i furtiva, entre atres coses, són les principals amenaces de la reserva.

Parcs nacionals

Veracruz conta en tres parcs nacionals: el parc nacional Canó del Riu Blanco, el parc nacional Cofre de Perote i el parc nacional Pico d'Orizaba, ademés conta en un parc marí: el Parc Marí Nacional Sistema Arrecifal Veracruzano.

Educació

L'educació en Veracruz es basa en el Sistema Educatiu Mexicà, creat per la Secretaria d'Educació Pública. La Secretaria d'Educació de Veracruz és la dependència del govern de l'estat encarregada de coordinar la política educativa i d'organisar el sistema educatiu en tots els seus nivells i modalitats, aixina com de desenrollar, supervisar i coordinar els programes educatius, científics i deportius. L'actual secretari d'Educació de Veracruz és Zenyazen Escobar García.

El Sistema Educatiu de Veracruz, de la mateixa manera que en tota la República Mexicana, consta de cinc etapes:

• educació preescolar o preprimaria
• educació primària
• educació secundària
• educació mija superior o preparatòria o bachillerat
• educació superior

Segons senyes del Cens de Població i Vivenda 2010, realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia, Veracruz d'Ignacio de la Clau conta en un grau promig d'escolaritat de 7.7%, ademés d'un percentage de població analfabeta de 12.0%.

Educació superior

L'estat de Veracruz té una universitat pública, denominada Universitat Veracruzana. Es tracta de l'institució d'educació superior pública que conta en major impacte en el surest de la República Mexicana, i una de les cinc més importants del país; també és considerada com l'institució d'educació superior més prestigiada en l'estat de Veracruz. En el 2010, per decret constitucional, es va crear l'Universitat Popular Autònoma de Veracruz (UPAV), que va donar accés a estudiants de tots els sectors de la població, en la visió d'implementar les noves tendències de l'educació superior en països europeus, tals com l'estudi independent junt en l'aprenentage autònom. Ademés, conta en atres importants institucions educatives, com l'Institut Tecnològic de Veracruz i l'Institut Tecnològic Superior de Xalapa, entre uns atres.^{cita requerida} També es conta en l'Institut Tecnològic d'Orizaba pertanyent al sistema d'instituts tecnològics de Mèxic.

Demografia

Població

Segons les senyes que va tirar el II Cens de Població i Vivenda realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en data censal del 12 de juny de 2010, l'estat de Veracruz d'Ignacio de la Clau contava fins a eixe any en un total de 7 643 194 habitants, de dita cantitat, 3 695 679 eren hòmens i 3 947 515 eren dònes. La taxa de creiximent anual per a l'entitat durant el periodo 2005-2010 va ser del 2.0%.

La pobrea en la que es troba sumida la serra nort de l'estat, a on les classes més desfavorides són els indígenas, contrasta en ciutats altament industrialisades com són Veracruz, Còrdova, Orizaba, Coatzacoalcos i Poza Rica.^{cita requerida} Les seues principals ciutats són, al nort: Poza Rica, Túxpam i Martínez de la Torre, al centre: Veracruz, Xalapa, Còrdova i Orizaba; i al sur: Coatzacoalcos, Minatitlán i Sant Andrés Tuxtla.^{cita requerida}

Zones metropolitanes

Artícul principal → Anexe:Zones metropolitanes de l'estat de Veracruz.

L'estat de Veracruz conta en 8 de les 59 zones metropolitanes de Mèxic. A continuació es presenta la població de les mateixes segons el cens del Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en 2010.

Zona Metropolitana	Població
Zona metropolitana de Veracruz	811,671
Zona metropolitana de Xalapa	666,535
Zona metropolitana de Poza Rica	513,518
Zona metropolitana d'Orizaba	427,406
Zona metropolitana de Minatitlán	356,137
Zona metropolitana de Coatzacoalcos	347,257
Zona metropolitana de Còrdova	316,032
Zona metropolitana d'Acayucan	112,996

Municipis més poblats

Artícul principal → .

Artícul principal → Anexe:Municipis de Veracruz.

A continuació es mostren els 15 municipis més poblats, els quals tenen més de 100,000 habitants d'acort al Cens de Població i Vivenda 2010.

Municipi	Població
Veracruz	552,156
Xalapa	457,928
Coatzacoalcos	305,260
Còrdova	196,541
Poza Rica d'Hidalgo	193,311
Papantla	158,599
Minatitlán	157,840
Sant Andrés Tuxtla	157,364
Tuxpan	143,362
Boca del Riu	138,058
Orizaba	120,995
Cosoleacaque	117,725
Àlber Temapache	104,499
Tantoyuca	101,743
Martínez de la Torre	101,358

Localitats més poblades

Artícul principal → .

A continuació es mostren les 10 localitats més poblades de l'estat de Veracruz d'Ignacio de la Clau, d'acort al Cens de Població i Vivenda 2010.

Localitat	Municipi	Població
Veracruz	Veracruz	428,323
Xalapa-Enríquez	Xalapa	424,755
Coatzacoalcos	Coatzacoalcos	235,983
Poza Rica	Poza Rica d'Hidalgo	185,242
Còrdova	Còrdova	140,896
Veracruz	Boca del Riu	126,507
Orizaba	Orizaba	120,844
Minatitlán	Minatitlán	112,046
Túxpam de Rodríguez Cano	Tuxpan	84,750
Sant Andrés Tuxtla	Sant Andrés Tuxtla	61,769

Grups ètnics

L'estat de Veracruz, especialment el seu port, ha segut un encreuament de vàries cultures des de l'época colonial fins a époques recents. El port de Veracruz ha dut càrrega, mariners, immigrants i esclaus de diverses parts del món, especialment del Carib i Europa. L'estat té influències culturals europees, indígenes i africanes. Estos poden ser millor vists en la música, les tradicions culinàries i en el propi poble veracruzano.

Erro al crear miniatura:

El rito dels Voladores de Papantla és la representació més important de la cultura indígena en l'estat.

Indígenes

s'han calculat el 12% de la població de l'estat en el 2000.

Els principals grups reconeguts són:

1. nahuas,
2. totonacas,
3. Huasteca,
4. popoluca,
5. zapotecas,
6. chinantecas,
7. otomí,
8. Mazatecas,
9. tepehuas,
10. mixteco,
11. zoques,
12. mixes,
13. mayas i
14. tsotsils. Els més numerosos són els nahuas, que constituïxen més de la mitat de la població indígena. La majoria de les comunitats natives es troben en 68 municipis, especialment en Tehuipango, Mixtla d'Altamirano, Astacinga, Soledad Atzompa, Atlahuilco, Tequila, Tlaquilpan, Els Reis, Magdalena, Sant Andrés Tenejapan, Tantoyuca, Zongolica, Chicontepec, Papantla, Ixhuatlán de Madero, Soteapan, Plaja Vicente, Mecayapan i Coyutla entre els més importants. En 1998, al voltant del 10% de la població parlava una llengua indígena; No obstant, açò no pren en conte a tots els pobles indígenes. El cens de 2005 va contar 605.135 parlants de llengua indígena.

Afromexicanos

Els afroamericàs en Veracruz han constituït una peça clau important en el folore, la cultura i gastronomia principalment en el port de veracruz, les planures del sotavent i el sur de l'estat, l'història d'incorporació dels afroamericàs a Veracruz data des de l'época colonial aplegats com a esclaus per part dels europeus espanyols a mitan dels sigles XVI i XVII, atres provinents principalment de les antillas, en importants assentaments en el port de veracruz, el Sotavent, Yanga, Coyollo, Cosamaloapan, Acayucan, Regió dels Tuxtlas i poblacions propenques principalment, a on es nota una descendència notable de mulatos, zambos i pardos respectivament.

Uns atres

Erro al crear miniatura:

Aplegada dels immigrants italians a finals d'el XVIII al port de Veracruz

Estàtua dedicada als immigrants espanyols de l'exili en el port de Veracruz

Immigrants europeus:

Diversos immigrants s'han instalat en l'estat, açò es deu a que Veracruz ha segut porta d'entrada d'innumerables persones en ingressar a Mèxic, de la mateixa manera que les polítiques impulsades de finals d'el XIX de repoblar parts del territori veracruzano i a l'immigració de mitan d'el XX, principalment són espanyols, italians, libanesos, francesos, irlandesos i alemans els qui mantenen comunitats importants en diferents punts de l'estat i una notable descendència. L'immigració espanyola és la més important en Veracruz estant present des de l'época colonial fins a anys recents, es manté una gran arraïlada religiosa, polític i cultural criollo principalment en el port i en el sotavent veracruzano, a mitan d'el XX varen arribar al port de veracruz més de 25 mil exiliats espanyols la majoria es varen instalar en l'estat principalment en les ciutats de veracruz, Xalapa-Enríquez i Còrdova, procedien de les regions de Galícia, Aragó i Andalusia majoritàriament, un bon número dels immigrants eren intelectuals els qui fugien de la repressió franquista, molts d'ells varen contribuir a la cultura i les arts de l'estat ,. Entre 1858 i 1924 varen aplegar més de 3.800 immigrants italians a l'estat principalment assentant-se en Zentla i Colónia Manuel González que va ser el primer poble italià en Mèxic i posteriorment en 1881 varen aplegar uns atres més instalant-se en els municipis de Tepatlaxco, Gutiérrez Zamora i Camarón de Tejeda en l'actualitat existixen més de 85 mil descendents d'italians en veracruz distribuïts en vàries ciutats com Huatusco, Xalapa-Enríquez, Còrdova, Orizaba i Veracruz principalment, Posteriorment en 1833 aplega el primer grup d'immigrants francesos en la regió del riu becos i Nautla assentant-se en els municipis de Sant Rafael, Jicaltepec, Martínez de la Torre, Els Alts i Perote com a part de les colónies fundades pel govern d'el XIX, d'igual forma a atres ciutats en auge industrial durant el porfiriato com Orizaba i el port de veracruz, s'estima que entorn més de 50.000 veracruzanos són d'ascendència francesa, els alemans en, El Mirador i els immigrants judeus askenazí varen arribar uns 10 000 instalant-se la major part en el port de Veracruz, Còrdova, Terra Blanca i Coatzacoalcos.

Estàtua delibertador Yanga qui va ser figura important del poble afrodescendiente de l'estat

• Orient Mig: Veracruz ha segut històricament un territori a on ha albergat un número de persones procedents de diferents països, en este cas les de precedència de països d'orient mig principalment de Líban i Turquia; Els primers libanesos que varen aplegar a Veracruz ho varen fer en 1878 provenien principalment d'Akkar, Baalbek, i Batrum, posteriorment durant el govern de Porfirio Díaz varen ser aplegant més de 4.000 persones a l'estat instalant-se en varis punts com en els ports de Veracruz i Coatzacoalcos i ciutats com Còrdova, Xalapa i Orizaba, actualment 104.000 veracruzanos són d'orige libanés en llinages com Karam, Chedraui, Ayub, Yunez, Kuri etc, convertint-se junt en Yucatán en els estats en major número de persones d'orige libanés en Mèxic, mentres els turcs que varen aplegar durant en el porfiriato a l'estat, ho varen fer en fluix més reduïts en comparació als libanesos, pero se sap que en l'época colonial molts mercaders d'orige turc varen aplegar al port de Veracruz i Alvarado molts d'ells es varen dedicar a la peixca.

Religions

Les religions cristianes en este estat representen la majoria (un 98%). El restant 2% inclou a ateus o agnòstics i a atres religions no cristianes orientals. ^{cita requerida}

Entre les cristianes destaquen:

• Catolicisme 82,3%
• Pentecostals 10%
• Iglésia evangelista 7%
• Adventista 6%
• Testics de Jehová 1,7%
• Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies 0.9%
• Judeus 0,7%
• Uns atres protestants 2,1%
• Ateus o agnòstics 1,9%
• Atres religions 0,1%

Economia

Agricultura

La promoció del sector agropecuario va estar present en 21 fires nacionals i 6 fires internacionals (en Alemània, EUA i Espanya, entre uns atres). El programa Nova Generació Rural de l'entitat recolza la realisació de proyectes agrícoles promoguts per jóvens veracruzanos. El camp veracruzano és primer lloc nacional en producció de pinya, chayote, mànec Manila, canya de sucre, taronja valenciana, papaya i llima persa. Aixina com de la captura peixquera de peto, lebrancha, ostión, trucha, serra i jurel.

Indústria, transport i comerç

De la mateixa manera que en la majoria dels estats mexicans, la micro, chicoteta i mijana empresa constituïxen més del 70% dels negocis que operen en l'estat. Per açò, el govern va instalar el Sistema d'Obertura Ràpida d'empreses, a través del com facilita l'obertura d'empreses considerades de baix risc. Aixina mateix, sis centres de desenroll empresarial brinden atenció i assessoria a este tipo d'empreses. I el Programa de Formació per a la Competitivitat Empresarial, capacita a prop de mil empresaris cada any. Sobre respals financers, el Fideicomiso Relacionat en el Mig Empresarial, proveïx crèdits a les Pimes veracruzanas. Existixen tres zones industrials: en el Nort, Centre i Sur. La base industrial de l'estat és l'explotació de petròleu i sofre. Conta en el major número de pous petrolífers en la planicie costera del Golf, en a on es troben l'antiga Faixa d'Or i la Nova, aixina com en la zona Minatitlán-Nanchital i en la Faixa d'Or Marina en la plataforma continental. Conta en refineria i plantes d'absorció. Veracruz conta en 3 ports marítims comercials i 5 ports marítims de cabotaje; a través dels quals es mou el 30% de la càrrega transportada per via marítima i el 30% de la càrrega nacional en contenidor del país. El municipi de Nanchital de Lázaro Cárdenas va ser el primer municipi de Mèxic en contar en Administració Portuària Integral Municipal, l'inversió de la qual generarà al voltant d'1,200 ocupacions directes. De manera similar als ports, en l'Estat existixen 3 aeroports estratègicament ubicats, en el nort, centre, i sur, dos d'ells són per a vols nacionals i un per a vols internacionals. El primer es localisa en el municipi de Tihuatlán, molt pròxim a la ciutat de Poza Rica i al port de Túxpam, és l'aeroport "El Tajín"; el segon és l'aeroport "Canticas" que atén a la regió Coatzacoalcos-Cosoleacaque-Minatitlán, i el tercer, és l'aeroport internacional "Heriberto Jara Corona", en la ciutat i port de Veracruz. Adicionalment existixen 31 aeròdroms en tot l'Estat. Sobre l'inversió privada en l'estat, més del 80% de la mateixa es va realisar en 2006 en el sector industrial. L'inversió estrangera en Veracruz prové d'Espanya, Colòmbia, Veneçuela, Bèlgica, Alemània, Suïssa, Japó, EUA, Canadà i Nicaragua. Gràcies en part a la presència de l'entitat en la Fira Internacional d'Astúries, celebrada en Espanya, i a la fira Veuen i Viu Veracruz, efectuada en la Ciutat de Mèxic.

En Veracruz també es troba la planta nucleoeléctrica d'Estany Vert, l'única en Mèxic, mateixa que garantisa el recapte d'energia per a l'activitat industrial de l'indústria, inclús fòra dels llímits de l'estat. L'importància de l'indústria veracruzana es reflectix en els percentages de participació en la producció nacional en certs sectors, en alguns dels quals destaca pel seu liderage. Aixina la major part de la producció nacional azucarera, petroquímica, agroquímica, alumini, i tubos d'acer que vénen de Veracruz. D'esta manera, el sector industrial manufacturero de Veracruz ocupa la quinta posició del país. Una senya interessant és que el 80% dels actius fixos industrials del surest de Mèxic s'ubiquen en Veracruz, i a nivell nacional conta en el 9.75% del total dels actius fixos de l'indústria manufacturera.

Els domo salinos són considerats entre els de major producció del món, i l'indústria de transformació està representada per la petroquímica, alimentària (principalment azucarera), metàlica bàsica, fàbriques de paper, textil, cerveceras, de fertilisants, maquinària, ciment i unes atres. Veracruz té bona comunicació en el restant del país i entre els seus centres de població, ya que conta en més de 5.400 km de carreteres pavimentades i uns 1.000 km de vies férrees, ademés d'aeroports regionals, nacionals i internacionals, i ports d'altura com Coatzacoalcos, Veracruz i Tuxpan, i petrolers i peixquers en Minatitlán, Nanchital, Tlacotalpan, Tecolutla i Nautla.

Turisme

En Veracruz el turisme representa una alternativa per al desenroll econòmic i social. Sense dubte és una magnífica oportunitat per a l'inversió local i estrangera. La bellea natural de l'estat, biodiversitat, llocs arqueològics, ciutats colonials i, especialment, l'alegria i amabilitat dels veracruzanos, constituïxen els seus millors recursos. Veracruz té suficient infraestructura hotelera. Es conta en 1008 establiments en tot l'estat, 15 d'ells són de 5 estreles i 43 són de 4 estreles. En l'any de 1998 Veracruz va rebre 7’665,842 turistes aproximadament. La despesa promig del turiste en 1998 va ser de $275 pesos diaris. La majoria dels visitants estrangers provenen d'Estats Units principalment. En Veracruz es realisen activitats deportives per a diversos gusts i edats, com són les cavalcates i caminades guiades, el descens en rius en tots els nivells de risc, l'alpinisme, existint dos opcions per a practicar-ho: el Pico d'Orizaba i el Cofre de Perote; mateixos que també són idòneus per a practicar ciclisme de montanya. Anualment es porta a terme el Torneig Internacional de Peixca del Sábalo en Tecolutla, el qual atrau a un sinnúmero de visitants nacionals i estrangers.

Plages.
Veracruz és també reconegut per la seua gran diversitat en plages ubicades a lo llarc de l'estat sumant un total de 24, algunes d'elles són: la plaja de Tuxpan, Costa Esmeralda, Sant Antolín, i Boca del Riu. Ademés de les plages també oferix belles cascades com la de Texolo, ubicada en Teocelo i El Bot d'Eyipantla, ubicada prop de Sant Andrés Tuxtla.

Principals destins dins de l'estat.

• L'Antiga. Municipi ubicat a 28 km al nort del port de Veracruz; va ser en este lloc a on Hernán Cortés va fundar la primera capella de Mèxic (primer temple catòlic en l'Amèrica Continental), i encara es pot apreciar la casa de Cortés que encara que en ruïnes i coberta de raïls, és digna d'apreciar-se.

• Tlacotalpan. Ubicat a 84 km al sur de la ciutat de Veracruz, es coneix per ser el breçol del folore jarocho i terra de tradicions i festes arraïlades com la festa de la Candelaria, coneguda pel seu tradicional pamplonada.

• Orizaba. És una de les ciutats més antigues de l'estat i posseïx interessant construccions arquitectòniques com el Palau de Ferro dissenyat per Gustavo Eiffel i dut des de Bèlgica desarmat i a bordo de dos bucs. Es practiquen deports de montanya en el Pico d'Orizaba (Citltépetl).

• El Tajín. És un lloc localisat en el nort de l'estat de Veracruz, pertanyent al municipi de Papantla, a 14 km de la ciutat de Papantla d'Olarte i a 16 km de Poza Rica. La major part els seus edificis varen ser temples i palaus. És la ciutat prehispánica en el major número de camps per a jocs de pilota que en total sumen 17, lo que confirma la seua transcendència com a temple major.

• Xalapa. Ubicada en el centre de l'estat a 110 km de distància de la ciutat de Veracruz. Xalapa representa el centre de la cultura intelectual i ecològica en l'estat, amfitriona de mils d'estudiants procedents de diverses parts de Veracruz per les seues escoles i universitats, pels seus centres d'investigació i múltiples grups artístics com l'Orquesta Simfònica de Xalapa. Custodia el acervo més important de peces arqueològiques pertanyents a les cultures prehispánicas que varen florir en l'estat de Veracruz: Olmeca, Totonaca, i Huasteca entre unes atres. En Xalapa es encuientran també el Parc Ecològic Macuiltepetl i el jardí botànic "Francisco Javier Clavijero".

• Catemaco. Localisat al sur de Veracruz. Famós pel seu gran estany i dotze chicotetes illes en el seu interior, es practiquen diversos deports aquàtics i es troba el parc ecoturístico de Nanciyaga.

• El Port de Veracruz. És el primer port de Mèxic i està caracterisat per les seues plages i per ser punt important en les diferents etapes de l'història de Mèxic. En ell es troben diversos atractius com el famós Café de la Parròquia, els tradicionals Portals i el ball del danzón, l'Illa de Sacrificis i l'Aquari de Veracruz, considerat com el més gran de Llatinoamèrica. Este municipi conta en un Centre d'Exposicions i Convencions World Trade Center en el que es realisen diferents events en qualsevol época de l'any.

• Jalcomulco. La seua variada topografia ha convertit a este lloc en elloc ideal per a l'Escalada i el "Ràpel", ya que conta en numeroses i interessants barrancas com el cerro de Tuzamapan i el Chicabaxtla, en el cerro de Pizaltepec es troba restants d'una zona arqueològica cridada Cotlamani. A lo llarc de tota la seua extensió es troben numerosos ràpits de distints nivells per a realisar Rafting.

Cultura

Erro al crear miniatura:

Els voladores de Papantla.

La cultura popular veracruzana és variada i complexa, les seues tradicions manifestades de múltiples maneres van des del seu famós carnestoltes fins a la "branca" i el "vell" particulars a les festivitats nadalenques; menció especial mereixen els altars i costums conservades celosament en que tot l'estat celebra el dia de morts i la festa de la "Candelaria" que té lloc el 2 de febrer en Tlacotalpan.

Gastronomia

Els habitants de la vasta extensió territorial de Veracruz han utilisat de manera important els productes de la mar per a compondre la seua dieta, encara que la terra va posar lo seu en productes com la dacsa i el frijol. Els espanyols varen introduir nous condiment, sabors i formes de preparar el menjar, i d'ahí va sorgir una cuina criolla, en un caràcter ben definit. Provablement les ciutats que més han aportat en este rubro han segut les de Veracruz, Xalapa, Orizaba, Còrdova i les costeres com Alvarado, Tuxpan, Nautla, Tecolutla i Boca del Riu, solament per mencionar algunes. Existixen llocs com Naolinco, un poble colorit de gent amable i treballadora que es dediquen entre atres coses a la producció de calcer, i no és esta l'única activitat per la que s'ha donat a conéixer este lloc. La gastronomia és un atre distintiu d'este lloc, ya que entre els seus platillo es troben els chiles farcidures, el mole, els dolços de llet i de manjar, entre uns atres. Hi ha platillo elaborats en mariscs o peixos, com el peix a la veracruzana, el chilpachole de jaiba i la gran varietat de mescles nomenades "cokteles", com els de camarón, jaiba, ostión i polp. Hi ha des de després menús per regions, com els chileatoles o caldillos composts de camarón o de carn o els famosos chiles xalapeños, farcidures o en vinagre, que són un repte per al comelón intrèpit. Hi ha també tamals de farina i de peix, este últim envolt en full i finamente condimentado en herbes d'olor provinents de la serra. Terra adins es gogen de platillo com les acamayas, que són camarones de riu, similars als llagostins, preparats en chipotle o simplement en all i chile d'arbre, o els famosos chiles farcidures, de tots els tipos, acompanyats d'arròs i bananes fregides. També es prepara el mole. La gastronomia de la costa de Veracruz és tan àmplia i variada que es pot gojar d'una àmplia cuina que inclou: furta-ho, huachinango, esmeralda, jaiba, polp, camarones i alguna que una atra rarea, preparats de mil formes en sopes, caldos, guisos, ensalades i tamals, en el toc de cada regió. L'estat és un dels majors productors de café en Mèxic.

Festes

La festa més popular dins i fòra de l'estat és el Carnestoltes de Veracruz, festejat cada semana anterior al Dimecres de Cendra. Les cridaneres desfilades de carros alegóricos conten en músics que toquen al ritme del són jarocho o del huapango huasteco, disfrassos de llentilles, numerosos ballarins i el millor humor per a celebrar, despuix d'haver realisat la simbòlica crema d'el “Mal Humor”, acte en el que dona inici la celebració. Actualment, es realisen ademés numerosos events culturals, deportius i comercials.

Música i danses regionals

Zapateado en Santiago Tuxtla

Són gran tradició els fandangos en el són jarocho i els huapangos en la Regió Huasteca. La gran tradició de la dansa veracruzana es posa de manifest, en forma estilisada, en grups com el Ballet Folórico del Govern de l'Estat de Veracruz, o de manera tradicional en festes en les zones sur per al són jarocho i nort per al són huasteco, a on encara s'acostuma ballar estos sons.

Voladores de Papantla

Artícul principal → Voladores de Papantla.

La famosa Dansa dels Voladores és eixecutada per cinc hòmens que representen les cinc direccions del món indígena. Pugen fins al punt més alt d'un poste i mentres el volador principal permaneix de peu sobre una chicoteta plataforma en el cim del poste, ballant i tocant una flauta i un tambor, els atres quatre, nugats d'un peu cada u, descendixen cap avall i llentament en les seues cordes que giren al voltant del poste fins a completar tretze regressos cada u, número que multiplicat per quatre dona 52, la cantitat d'anys que contenia el sigle indígena.^{cita requerida}

Artesania

Les artesania són una atra de les manifestacions artístiques de gran calitat en Veracruz. Les numeroses ètnia encara vives en el territori elaboren bells productes textils, d'alfarería i cartonería. En la zona de la Huasteca i en la Serra de Zongolica, a on habiten els indis macehuals, s'utilisa el teler de cintura per a elaborar acarones, jorongos, llenços, morrals i tapets. L'antic art de la alfarería va tindre un lloc preponderant en les antigues cultures mesoamericanes, i hui en les comunitats de la Huasteca i en Sant Miguel Aguasuelos, les dònes elaboren bells objectes de ceràmica per a autoconsumo i per a la venda. El tercer art popular és la cartonería, l'us de la qual també data de les primeres comunitats mesoamericanes i hui s'utilisa per a decorar i elaborar les ofrenes rituals en paper amate i paper de China.

Museus

En Veracruz es conta en diversos museus localisats de la següent manera:

• Xalapa
  • Museu Interactiu de Xalapa
  • Museu d'Antropologia
  • Museu de Facenda "Elencero"
• Santiago Tuxtla
  • Museu Tuxtleco.
  • Museu de Lloc de Tres Zapotes.
• Sant Andrés Tuxtla
  • Museu Regional.
• Veracruz
  • Museu de la ciutat "Coronel Manuel Gutiérrez Zamora"
  • Museu de Sant Joan d'Ulúa
  • Museu Baluart de Santiago
  • Museu Històric Naval
  • Casa Museu d'Agustín Lara
  • Casa Museu Salvador Díaz Miró.
  • Museu Recint de la Reforma
  • Archive i Galeria d'Art
  • Museu Far Venustiano Carranza
  • Museu de Cera
  • Museu de Ripley
• Orizaba
  • Museu d'Art de l'Estat
• Poza Rica
  • Museu de la ciutat "MUCI"
• Papantla
  • Museu de la ciutat "Teodoro Cano García"
  • Museu de la zona arqueològica del Tajín

Patrimoni cultural

Zones arqueològiques

Veracruz conta en llocs arqueològics com:

• Castell de Teayo en Castell de Teayo
• El Tajín en Papantla
• Filobobos en Tlapacoyan i Martínez de la Torre
• Les Higueras en Vega de la Torre
• Cempoala en Veracruz
• El Zapotal ubicat en la localitat del Zapotal Número Un, en el municipi d'Ignacio de la Clau
• Tres Zapotes en Santiago Tuxtla
• Palmillas en la desviació en Yanga
• Els Ídols en Misantla.
• Quiahuiztlán
• El Pital
• Centre Ceremonial Cuajilote

Monuments històrics

• Orizaba
• Còrdova

Deports

Artícul principal → .

Persones destacades

Artícul principal → .

Vore també

• Història de Veracruz d'Ignacio de la Clau
• Port de Veracruz
• Municipis de Veracruz
• Organisació territorial de Mèxic

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estat de Veracruz.
• Estat de Veracruz en Wikivoyage
• veracruz. gob. mx/ Govern de l'Estat de Veracruz — sitie web oficial
• archive. org/web/20080219033930/http://www. veratur. gob. mx/ Turisme del Govern de l'Estat de Veracruz