Anar al contingut

Sant Luis Potosí

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la capital d'este estat vore Sant Luis Potosí (Mèxic).


Sant Luis Potosí (Archiu:Speaker Icon.svg escoltar), oficialment cridat Estat Lliure i Sobirà de Sant Luis Potosí, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, conformen Mèxic.[1][2] La seua capital i ciutat més poblada és l'homònima Sant Luis Potosí.

Està ubicat en la regió centronorte del país, llimitant al nort en Coahuila de Saragossa, Nou León i Tamaulipas, a l'est en Veracruz d'Ignacio de la Clau, al sur en Hidalgo, Querétaro i Guanajuato, i a l'oest en Zacatecas. Va ser fundat el 3 de novembre de 1592.

Es dividix en 59 municipis, agrupats en 4 regions. A banda de la capital de l'estat, atres municipis importants són Matehuala, Tamasopo, Riu Vert, Tamuín, Ciutat Entanques, Tamazunchale, Cerro de Sant Pedro, Vanegas, Cerritos, Sant Vicente Tancuayalab, Charcas.

Toponímia

[editar | editar còdic]

L'estat rep dit nom en honor al rei Luis IX de França, aixina com a la regió minera similar de Potosí, ubicada en Bolívia.

Història

[editar | editar còdic]

En l'época prehispánica el territori que ara ocupa l'estat de Sant Luis Potosí comprenia les àrees culturals de Mesoamérica i Aridoamérica.[3] La seua part nort i centre-oest va ser habitada per les tribus otomíes i chichimecas, els quals eren molts grups indígenes, principalment caçadors i recolectors, lo que els obligava a viure sense assent fix; en l'est i surest encara habiten els grups huasteco, xi, o'ui o pame i náhuatl.[3]

En 1592, es varen descobrir depòsits d'or i argent; en açò es va iniciar el desenroll de la zona. Els miners es varen congregar a poblar a on ara s'assenta la ciutat de Sant Luis Potosí, i Juan de Oñate va ser nomenat el primer alcalde de «Poble de Sant Luis de Mezquitique».[3] Se li va donar el nom de "Sant Luis Rei" en honor a Luis IX de França, i "Potosí" perque es va comparar en les riques mines d'argent en l'actual Bolívia, en espera de rivalizar en estes, encara que açò mai es va complir. En els sigles XVII i XVIII, franciscanos, agustinos, i jesuïtas es varen establir i varen escomençar a edificar iglésies i edificis, molts de les quals encara seguixen en peu i s'han convertit en universitats i museus.

La fundació llegal del poble de Sant Luis Potosí es va fer el 3 de novembre de 1592, d'acort en l'acta de fundació alçada per comissió que el virrey Luis de Velasco i Castella va donar a Miguel Caldera i Juan de Oñate, alcalde major de les mines del Potosí.


En 1786, a raïl de les reformes Borbòniques, s'expedix la Real Ordenança de Intendencias expedida pel rei Carlos III, en la que es va dividir administrativamente el Virreinato de la Nova Espanya en 12 Intendencias; sent una d'elles la Intendencia de Sant Luis Potosí. La Intendencia de Sant Luis Potosí va ser la més extensa del virreinato. Comprenia les províncies de Texas, Nou Santander i Coahuila, el Nou Regne de León i els districtes de Charcas, Altamira, de Catorze i Ramos.

A mitan de 1821, despuix de l'Independència de Mèxic, el general José Antonio Echavarri intimó a l'Intendent i a l'Ajuntament a la rendició de la plaça de Sant Luis al Eixèrcit de les Tres Garanties de Iturbide. Ells es varen sometre a la seua exigència, puix no hi havia manera de resistir, i aixina es va proclamar l'Independència de Sant Luis Potosí. Despuix, es va dictar la primera Constitució Política de l'Estat de Sant Luis Potosí el 16 d'octubre de 1826, i esta va estar vigent fins a 1835 que el Congrés Nacional va decretar el sistema Centraliste.[3] Aixina varen desaparéixer les Llegislatures locals i els governadors varen ser nomenats pel govern central. Esta situació va subsistir fins que es va promulgar la Constitució de 1857.

La participació de l'estat potosino en l'Invasió nortamericana en els anys de 1846-1847 va fer que fora cridat «Sant Luis de la Pàtria» per haver aportat gran cantitat de caudillos i elements.[3] En la Guerra de Reforma, la participació de l'estat potosino va ser molt destacada, i durant l'Intervenció Francesa en 1863, la ciutat de Sant Luis Potosí va ser declarada capital del país pel president Benito Juárez.

Durant el govern de l'emperador Maximiliano de Habsburgo, Sant Luis Potosí va ser convertit en departament. La ciutat va estar en poder dels imperialistes fins a fins de 1866. En eixe any va ser inaugurada la llínea telegràfica entre la ciutat de Sant Luis Potosí i la Ciutat de Mèxic.

Ubicació

[editar | editar còdic]

L'estat de Sant Luis Potosí es troba localisat en l'altiplà central mexicà.

La superfície total de l'estat és de 60 546.79 km² i representa aproximadament el tres per cent de la superfície total del país.

Els llímits geogràfics, en coordenades geogràfiques, són 24°29′ (nort), 21°10′ (sur) de latitut nort; 98°20′ (este), 102°18′ (oest) de llongitut oest. Els seus colindancias són: al noreste, en Coahuila,[4] Nou León i Tamaulipas; a l'est, en Veracruz; al sur, en Hidalgo, Querétaro i Guanajuato; i a l'oest, en Zacatecas.

Municipis

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Municipis de Sant Luis Potosí.


L'estat de Sant Luis Potosí conta en 59 municipis, els quals es troben distribuïts en 4 regions principals: Regió Huasteca, Regió Mija, Regió Centre i Altiplano Potosino.

Recursos naturals

[editar | editar còdic]

Àrees naturals protegides

[editar | editar còdic]

L'estat conta en varis elements protegits inclosos en el sistema federal d'àrees protegides administrades per la Comissió Nacional d'Àrees Naturals Protegides (CONANP):


Té també un lloc declarat lloc Ramsar (n. ref 1766, declarat en 2008), Rieres i Manantiales de Tanchachín.

Ademés, té atres 12 àrees naturals protegides de competència estatal administrades per la SEGAM (Secretaria d'Ecologia i Gestió Ambiental):[5]


Artícul principal → .


Recursos minerals

[editar | editar còdic]

L'estat de Sant Luis Potosí és ric en minerals com: coure, argent, zinc, antimoni, mercuri i estany, ademés és conegut com un dels principals productors mundials de fluorita.[6] Les seues indústries comprenen plantes de beneficis minerals com l'antimoni en especial; hilados i teixits, conserves alimentícies

Flora i fauna de Sant Luis Potosí
Archiu:Granger Lake 013.jpg Archiu:MountainLion.jpg Archiu:Tamiasciurus douglasii 000.jpg Archiu:Vulpes vulpes sitting.jpg Archiu:Coragyps atratus caps block 25 .jpg
Dasypodidae Felis concolor Tamiasciurus Vulpes Coragyps atratus
Archiu:Loros amazónicos.jpg Archiu:Cobra cascavel 280707- 23 04 40s - 49 06 55w caps block 26 (4)a.jpg Archiu:Tayassu tajacu.jpg Archiu:Deer running.jpg Archiu:Bobcat at Fort Worth Zoo.jpg
Psittacidae Crotalus durissus Tayassuidae Odocoileus virginianus Lynx rufus
Archiu:Silver Maple Acer saccharinum Leaves 2598px.jpg Archiu:Figa de moro 01. caps block 27 Archiu:Singapore Botanic Gardens Cactus Garden 2.jpg Archiu:Cylindropuntia spinosior, with flower, Albuquerque.jpg Archiu:Pinus ponderosa 9681. caps block 28
Acer saccharinum Opuntia ficus-indica Kroenleinia grusonii Cylindropuntia imbricata Pinus ponderosa

Territori

[editar | editar còdic]

En l'época prehispánica, el territori de lo que hui és l'Estat de Sant Luis Potosí va ser frontera cultural de les regions Aridoamérica i Mesoamérica permetent una gran diversitat de pobles i costums.


La zona huasteca va estar habitada per pobles mesoamericanos, pobles que varen compartir centenars d'anys arrere la mateixa cultura que els mayas i que possiblement es varen separar d'ells en el preclásico quan els zapotecas i olmecas varen ser incrementant la seua presència cap al centre i sur de lo que hui és Veracruz. Els huastecos varen deixar chafada de la seua presència en els numerosos llocs arqueològics que hui encara es troben en els Estats de Tamaulipas, Hidalgo, Veracruz i Sant Luis Potosí. En La Huasteca potosina dos llocs es troben en investigació: Tamtok i El Consol, abdós ubicats en el municipi de Tamuín. Durant el epiclásico La Huasteca va ser invadida per cultures nahuas. Hui dia La Huasteca té presència teenek i náhuatl.

La zona mija de Sant Luis Potosí va ser una zona poblada, en l'época prehispánica, per les cultures pame i otomí. Estes cultures –com en tota frontera– compartien les formes de vida d'abdós regions. És dir, compartien tant la forma agrícola-sedentaria com la nómada-caçadora. Actualment viuen en la zona mija cultures pame que es diuen a sí mateixos xi'oi.

En l'Altiplano Potosino, en el territori conegut com el Gran Tunal es va desenrollar la cultura chichimeca (zacatecos, copuces, guamares, jonaces, huachichiles, etc.). Estos pobladors chichimecas varen desenrollar models culturals diferents als mesoamericanos (que destaquen per la seua vida sedentaria i pel seu interés en construir ciutats i grans centres teocràtics) estenent-se este modo de vida per tota Norteamérica. Els chichimecas eren hàbils caçadors i guerrers. Els pobles nahuas durant el postclásico varen intentar dominar (com lo havien fet per molts territoris mesoamericanos) les terres chichimecas, sense conseguir-ho. D'ahí l'odi cultural cap a la cultura chichimeca i el sorgiment dels primers discursos que acusen a lo chichimeca com "salvage", "incult", "pagà", "inhumà", inclús "caribe". Els espanyols en el moment de la conquista repetiran el mateix discurs en mantindre durant 50 anys una guerra infructuosa: la cridada "Guerra Chichimeca".

L'estat de Sant Luis Potosí és ric en cultura, herència i història. La Tribu Pame es dividix en dos regions: Pame Nort, que comprén els municipis de Alaquines, Cárdenas, Ciutat de la Dacsa, parts de Rioverde, Tamasopo, i El Taronger; i Pame Sur, que comprén els municipis de Rayón, Lagunillas, Santa Catarina, i certes parts de Tamasopo. Estes tribus indígenes parlen la llengua pame, pero certes paraules canvien entre Pame Nort i Pame Sur.

Economia

[editar | editar còdic]

Sant Luis Potosí posseïx una profitosa ubicació en el territori mexicà degut a que és un punt intermig entre les tres ciutats més importants del país: la Ciutat de Mèxic, Monterrey i Guadalajara i entre 4 grans ports d'altura: Tampico, Altamira, Manzanillo i Mazatlán. Ademés, els seus climes variats, aixina com la seua ret carretera i ferroviària la qual satisfà les seues necessitats d'intercanvi comercial, li permeten ser un dels pocs estats del país en els que es pot desenrollar una infraestructura empresarial important.

L'impacte econòmic de l'estat es deu a varis factors com el turisme, l'indústria i la seua ubicació geogràfica que permet el desplaçament ràpit de productes a casi qualsevol part de la República Mexicana. No obstant, este desenroll econòmic solament es veu en la capital de l'estat, lo que ha motivat una gran migració a la zona conurbada de les zones rurals aixina com a atres estats veïns com a Nou León i Tamaulipas i principalment als Estats Units.

No obstant ha experimentat en els últims mesos un creiximent econòmic (especialment en la ciutat capital Sant Luis Potosí), per polítiques locals que han aprofitat la seua ubicació geogràfica. Hui en dia s'han desenrollat una gran cantitat de Parcs Industrials que han impulsat al sector manufacturero i industrial.

En especial en l'indústria automotriz, a partir de l'arribada d'una planta armadora d'General Motors, instalada en el 2012, En el 2015 es va iniciar la construcció d'una planta armadora de BMW, lo que coloca a Sant Luis Potosí dins dels tres estats en major enfocament automotriz en Mèxic.

Demografia

[editar | editar còdic]

Població

[editar | editar còdic]

Segons les senyes que va tirar el II Cens de Població i Vivenda realisat pel Institut Nacional d'Estadística i Geografia (INEGI) en data censal del 12 de juny de 2012, l'estat de Sant Luis Potosí contava fins a eixe any en un total de 2 585 518 habitants, de dita cantitat, 1 260 366 eren hòmens i 1 325 152 eren dònes. La taxa de creiximent anual per a l'entitat durant el periodo 2005-2010 va ser de l'1.4 %.

Principals ciutats (2010)

[editar | editar còdic]

La següent taula mostra les 20 ciutats més poblades de l'estat de Sant Luis Potosí sense contar Àrea Conurbada, Municipi o Zona Metropolitana.[7][8]

Principals ciutats de Sant Luis Potosí

Ciutat Municipi Població Ciutat Municipi Població
1 Sant Luis Potosí Sant Luis Potosí 824.229   11 Cárdenas Cárdenas 15.469
2 Soletat de Graciano Sánchez Soletat de Graciano Sánchez 309.342   12 Cerritos Cerritos 14.804
3 Ciutat Entanques Ciutat Entanques 177.022   13 Santa María del Riu Santa María del Riu 13.099
4 Matehuala Matehuala 99.015   14 Charcas Charcas 12.748
5 Riu Vert Riu Vert 94.191   15 Cedral Cedral 11.468
6 Ciutat Fernández Ciutat Fernández 32.006   16 El Taronger El Taronger 10.562
7 Tamazunchale Tamazunchale 24.562   17 Ciutat de la Dacsa Ciutat de la Dacsa 10.391
8 Ébano Ébano 24.296   18 Vila de Reis Vila de Reis 10.383
9 Salines d'Hidalgo Salines 16.821   19 Tanquián de Escobedo Tanquián de Escobedo 10.127
10 Tamuín Tamuín 16.318   20 Vila de Saragossa Saragossa 9.915

Educació

[editar | editar còdic]

Institucions d'educació superior

[editar | editar còdic]

Sant Luis Potosí és un estat que conta en una oferta educativa àmplia[9] i distribuïda en vàries de les seues regions.

Una de les institucions d'educació superior més importants de l'estat és l'Universitat Autònoma de Sant Luis Potosí la sèu principal del qual està en la ciutat capital de l'estat, contant ademés en campus en les ciutats de Matehuala, Rioverde, Ciutat Entanques i Tamazunchale.

La formació de docents ha estat a càrrec de La Benemérita i Centenària Escola Normal de l'Estat de Sant Luis Potosí fundada en 1849, esta, és la segona institució formadora de docents del país, des de el XIX,

També com a formadora de docents i ampliant l'oferta a programes de llicenciatura en pedagogia i psicologia educativa es troba l'Universitat Pedagògica Nacional UPN Unitat 241 es va establir el 16 d'octubre de 1979. Institució pública d'educació superior, en caràcter d'organisme desconcentrado de la secretària d'educació pública, té per finalitat prestar, desenrollar i orientar servicis educatius de tipo superior encaminats a la formació de professionals de l'educació d'acort a les necessitats del país. Actualment conta en una oferta educativa de 3 llicenciatures presencials (pedagogia, psicologia educativa i multigrado) el programa de nivellació per a docents de servici modalitat a distància, (primària, inicial i preescolar i secundària) dos llicenciatures en llínea (educació i innovació educativa i educació inicial) dos mestrages (educació bàsica i el mestrage en pedagogia i pràctica docent), un doctorat regional i múltiples diplomats.

l'Universitat Tangamanga, part del grup Aliat Universitats actualment conta en 4 campus en tot l'estat de Sant Luis Potosí: Tequis, Saucito, Huasteca i Indústries. Actualment es posiciona com una de les 11 Universitats privades més reconegudes a nivell d'educació superior.cita requerida

Una atra institució d'importància és l'Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey Campus Sant Luis Potosí, part del Sistema Tecnològic de Monterrey, que destaca pels centres d'investigació i innovació en els que conta, centrats en el desenroll econòmic i social de la regió, del Tecnològic de Monterrey Campus Sant Luis Potosí.

El Tecnològic Nacional de Mèxic té en l'Estat, planters del Institut Tecnològic de Sant Luis Potosí, de l'Institut Tecnològic Superior de Tamazunchale (ITST), l'Institut Tecnològic Superior de Cd. Valls i de l'Institut Tecnològic de Matehuala.


L'oferta educativa es completa en l'Universitat Oberta,[10] el Centre d'Investigació per a l'Administració Educativa, l'Universitat Cuauhtémoc, Universitat TecMilenio, l'Institut Tecnològic de Sant Luis Potosí, l'Universitat del Centre de Mèxic, l'Universitat Marista de Sant Luis Potosí, l'Universitat Politècnica de Sant Luis Potosí, l'Universitat del Valle de Mèxic i l'Universitat Tecnològica de Sant Luis Potosí, esta última, certificada en ISO 9001:2000.

Recentment es varen fundar el Colege de Sant Luis i l'Institut Potosino d'Investigació Científica i Tecnològica (IPICYT).

Gastronomia

[editar | editar còdic]

El menjar típic en Sant Luis Potosí es compon per tradició indígena principalment de dacsa, que en fusionar-se en el menjar espanyol incorpora carns com la de porc i de pollet. La seua varietat és gran i es poden gojar platillo com el fiambre potosino o les famoses paraulotes roges de formage, servits en carlotes i papes torrades, espolvoreados en formage fresc. Les darreries inclouen el formage de tuna i els elaborats en llet de cabra com natillas i cajetas o les tradicionals campechanas de Santa María del Riu.

Els platillo canvien depenent de la zona geogràfica: en la Huasteca són tradicionals els tamales de full de banana aixina com el zacahuil, en el Altiplano són característics el torrat de boda i la barbacoa de clot, en la Zona Mija els antojitos com quesadillas, flautes i gorditas mentres que en la Zona Centre les enchiladas potosinas són l'platillo principal.

Atractius turístics i llocs d'interés

[editar | editar còdic]
Archiu:Cascada de visita en la Huasteca Potosina.jpg
Cascada en la Huasteca Potosina
Archiu:102j.jpg
Processó del Silenci de Sant Luis Potosí en influència d'Andalusia.
Archiu:Iglesiadelcentrodesanluispotosi.jpg
Catedral ubicada en la plaça principal del centre de la capital de l'estat de Sant Luis Potosí en Mèxic
Museus


Ubicació geogràfica

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Víctor Chávez. «DF no és l'estat 32, aclarixen llegisladors». El Financer. Consultat el 8 de maig de 2020.
  2. «Artícul 44 de la Constitució Política dels Estats Units Mexicans». Consultat el 6 d'abril de 2025. «La reforma a este artícul en 2016, aixina com al 43 i 122 de la mateixa constitució, i el text vigent de l'artícul 1.º de la Constitució local, afirmen el seu caràcter d'entitat federativa, mes no d'estat, en virtut de la seua condició de capital de la república.»
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Enciclopèdia dels Municipis de Mèxic. «Sant Luis Potosí - Historía». Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2013. Consultat el 17 de juny de 2012.
  4. «Decrete que aprova el conveni amistós sobre llímits celebrat pels Governs de Sant Luis Potosí i Zacatecas».
  5. Una descripció detallada de cada una de les àrees protegides pot consultar-se en l'entrada «Les Àrees Naturals Protegides en Sant Luis Potosí», en el lloc oficial de la SEGAM, disponible en llínea en: [1] [2] archivat en Wayback Machine..
  6. «[3]». Consultat el 24 de decembre de 2016.
  7. INEGI, Cens de Població i Vivenda 2010 - Resultats per localitat
  8. «Número d'habitants».
  9. «Escoles en RVOE del Govern de Sant Luis Potosí». Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2020. Consultat el 13 de juny de 2020.
  10. «Sitie Oficial de l'Universitat Oberta de Sant Luis Potosí».

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Falcón, Romana (1984). Revolució i caciquisme. Sant Luis Potosí, 1910-1938, Mèxic: El Colege de Mèxic. doi:10.2307/j.ctv26d8vt.
  • Monroy, María Isabel; Calvillo Unna, Tomás (1997). Breu història de Sant Luis Potosí, Mèxic: Fondo de Cultura Econòmica; El Colege de Mèxic; Fideicomiso Història de les Américas. ISBN 968-165-324-6.
  • Montejano i Aguiñaga, Rafael (1990). Sant Luis Potosí, la terra i l'home, Mèxic, Sant Luis Potosí: Archiu Històric de l'Estat de Sant Luis Potosí.
  • Chronica Nova. Revista d'Història Moderna de l'Universitat de Granada.(46)
53-82.doi:10.30827/cnova.v0i46.15195.
  • Navegmérica. Revista electrònica editada per l'Associació Espanyola de Americanistas.(31)doi:10.6018/nav.586051.
  • Estudis d'Història Moderna i Contemporànea.(1i)
50-79.doi:10.22201/iih.24485004i.2025.1i.77964.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]