Cylindropuntia imbricata

Cylindropuntia imbricata, coneguda comunament com cardenche, entranya o cardón (entre uns atres),^[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Cylindropuntia, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del surest d'Arizona fins al suroest de Kansas i Mèxic. Ademés ha segut introduïda en multitut de regions del món, com per eixemple Sudamérica, nort i sur d'Àfrica, Austràlia o Espanya, a on es considera una espècie invasora.

Descripció

Cylindropuntia imbricata és una espècie de cactus que creix com un arbust o menut arbre molt ramificat. La seua altura típica és d'al voltant d'1 m, encara que excepcionalment pot alcançar els 4,6 m. Tenen un tronc leñoso cilíndric més o menys definit de fins a 25 cm de diàmetro.

Els tallos són erectos, articulats i estan formats per segments que a diferència d'atres chollas no es desprenen en facilitat. Cada u d'ells medix de 8 a 40 cm de llarc i de 2 a 5 cm de diàmetro. Són cilíndrics, similars a cordes o en forma de maza i tenen la epidermis de color vert obscur a grisáceo. Presenten tubèrculs aplanados lateralment, són ovalats llarcs i apleguen a medir de 2 a 2,5 cm de llongitut.^[2]

Existixen dos tipos de tallos: els tallos plagiotrópicos llarcs (que presenten flors en els extrems i cauen a la veta d'uns anys), i els tallos ortótropos llarcs (que servixen principalment de soport i permanència en la planta). Els tallos plagiotrópicos creixen en forma d'estrela o corona al voltant d'un talle ortótropo central. Normalment s'inclinen en hivern, pero recuperen ràpidament la seua forma empinada en primavera.

Sobre els tallos s'assenten areolas elíptiques lanudas que encara que inicialment són de color groc a canella, en el temps es tornen grisos. Posseïxen gloquidios d'al voltant d'1 mm de llarc, els quals poden desprendre's i adherir-se a la pell quan manipulem la planta. També tenen de 8 a 30 espines molt esmolades presents en la majoria de les areolas i no oculten els tallos.

Estan cobertes per una baïna epidérmica de color canella que sembla de paper durant el primer any de desenroll. Són aciculares, algunes casi pilosas i de color plateado a groc, marró o rosa. Medixen de 2 a 3 cm de llarc, són redonejades o a voltes aplanadas en la base i tenen forma recta o curvada. També presenten chicotets fulls suculents cilíndriques en la base de les areolas. Medixen de 0,8 a 2,4 cm de llarc i cauen prematurament, per lo que no solen vore's en els segments madurs.

Les flors són de color púrpura o magenta (rara volta rosades), s'òbrin durant el dia (diürnes) i són polinizadas per abelles. Tenen forma de banya, naixen en els extrems de les branques i apareixen a finals de la primavera o principis de l'estiu. Medixen de 4 a 6 cm de llarc i d'uns 5 cm d'ample. Tenen l'ovari tuberculado i sense espines. Els estams són de color groc i els estigmes blancs lluents.^[3]

Els fruts són tuberculados, medixen de 2 a 4,5 cm de llarc i tenen forma obovada. Són espinosos, de color groc i alcancen diàmetros de 2 a 4 cm. Tenen l'àpiç afonat i la planta els conserva durant tot l'hivern. Són secs i de sabor insípido.

Ademés de la reproducció sexual, la planta sol reproduir-se a partir de tallos caiguts, els quals solen ser dispersats a certa distància en adherir-se al pèl dels animals.^[4]

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén des del sur d'Estats Units (concretament en les regions àrides de Nevada, Arizona, Nou Mèxic, Colorat, Oklahoma, Kansas i Texas), fins a Mèxic. Ademés ha segut introduïda en multitut de regions del món considerant-se una espècie invasora, com per eixemple Sudamérica, nort i sur d'Àfrica, Austràlia o Espanya.^[4]^[5]

Creix principalment en biomas desérticos o de xares seques,^[6] en sols arenencs o de grava, a elevació de 1600 a 2400 m s. n. m.^[4]

Caràcter invasor en Espanya

Pel seu potencial colonizador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemes, tot el gènero Cylindropuntia ha segut inclós en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, regulat pel Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç.^[7]

Ecologia

Els fruts són consumits per diverses aus i mamífers selvats, com el berrendo (Antilocapra americana), el borrego cimarrón del desert (Ovis canadensis nelsoni) i el cérvol. Ademés, algunes vaques han deprés a menjar els seus fruts a pesar del dolor que causen les seues espines i molts animals chicotets utilisen la planta com a refugi o zona de nidificación.^[8]

També s'ha observat que l'abella cortadora de fulls (Lithurgus apicalis) poliniza les flors de la planta^[9] i pot aplegar a viure fins a 20 anys o més en el seu hàbitat.^[4]

Taxonomia

La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus imbricatus, publicada en 1821 pel botànic britànic Adrian Hardy Haworth en el llibre Saxifragearum Enumeratio. . . accedunt revisions plantarum succulentarum 2: 70.^[10]

Més vesprada, el botànic danés Frederik Marcus Knuth va traslladar l'espècie sl gènero Cylindropuntia, per lo que va passar a cridar-se Cylindropuntia imbricata. Va registrar estos canvis en el llibre Donen Nye kaktusbog: 131, publicat en 1930.^[6]

Etimologia

Cylindropuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu grec kýlindros (que significa 'cilindre') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència a la forma cilíndrica dels tallos de les plantes.^[11]

imbricata: epítet específic llatí que significa ‘similar a una teixixca’, fent referència als tubèrculs superposts dels brots.^[12]^[13]

Subespecies

Actualment es distinguixen sis subespecies:^[6]

Subespecie	Descripció	Distribució
Cylindropuntia imbricata subsp. argentea (M.S.Anthony) O.Guzmán	És sol arbustiva, els seus segments són grans i presenta espines plateadas.	Suroest de Texas.
Cylindropuntia imbricata subsp. imbricata	A sovint es convertix en un arbre de fins a 3 m d'altura, pero presenta segments menuts. Té de 8 a 30 espines.	Des del surest d'Arizona fins al suroest de Kansas i Mèxic. Ademés ha segut introduïda en multitut de regions del món, com per eixemple Sudamérica, nort i sur d'Àfrica, Austràlia o Espanya.
Cylindropuntia imbricata subsp. lloydii (Rose) O.Guzmán	Els seus tallos són molt poc espinosos.	Noreste de Mèxic (Zacatecas).
Cylindropuntia imbricata subsp. rosea (DC.) M.A.Baker	És arbustiva, de 20 a 50 cm d'altura i molt espinós. Té de 4 a 9 espines de color groc a rojós o gris.	Este i centre de Mèxic. Ademés s'ha introduït en as Illes Canàries, Províncies de la Veta, Estat Lliure, Províncies del Nort i Perú.
Cylindropuntia imbricata subsp. spinosior (Engelm.) M.A.Baker, Cloud-H. & Majure	Pot alcançar els 2 m d'altura. Té de 4 a 24 espines de color canella, rosa i marró rojós	Des d'Arizona fins a Nou Mèxic i Mèxic (Sonora, Chihuahua i Durango). Ademés s'ha introduït en Espanya.
Cylindropuntia imbricata subsp. spinotecta (Griffiths) M.A.Baker	Arbustivo i molt espinós.	Noreste de Mèxic (Durango i Zacatecas).

Sinonímia

Estat de conservació

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta espècie, ya que és prou comuna.^[14]

Importància econòmica i cultural

Cultive

L'espècie es cultiva com planta ornamental i la seua propagació es realisa principalment a través de esquejes.^[15]

Ademés, encara que els seus fruts són secs i de sabor insípido, es diu que els indígenes d'Arizona i Nou Mèxic els consumien.^[4]També s'utilisa com forraje per al ganado quan no hi ha atres opcions disponibles.^[14]

Etnobotánica

Els penitentes catòlics de Nou Mèxic antigament nugaven tallos frescs a les seues esquenes nuetes en les processons de Semana Santa i el poble Zuñi usa la varietat imbricata en les seues cerimònies.^[16]

Atres usos

Els tallos morts es descomponen, deixant un tubo buit de fusta en un patró de recalats llongitudinals. Estos s'usen per a fabricar bastons o objectes curiosos.^[17]

Noms comuns

Els noms comuns d'esta espècie són: abrojo, cardenche, cardona, cardón, cholla, cholla coyonoxtle, choya, cojonostle, coyonoiste, coyonoistle, coyonoixtle, coyonostle, coyonostli, coyonoxtle, entranya, ous de coyot, jaconoxtli, joconostle, joconostli, joconoxtle, tasajo, tasajo macho, tencholete, tencholote, tincholote, tuna joconoxtla, tuna joconoxtli, vés-la de coyot, vés-les de coyot, xoconostle i xoconostli.^[1]^[5]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Cardenche (Cylindropuntia imbricata)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-05-04.
↑ «Opuntia imbricata, tree cholla». web.archive.org. Consultat el 2025-05-04.
↑ Anderson, Edward F. (2011). , 2nd ed edició (en alemà), Ulmer, p. 172. ISBN 978-3-8001-5964-2.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 «Cylindropuntia imbricata». www.llifle.net. Consultat el 2025-05-04.
↑ ^5,0 ^5,1 «Enciclovida».
↑ ^6,0 ^6,1 ^6,2 «Cylindropuntia imbricata (Haw.) F.M.Knuth | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-04.
↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
↑ Lamb, Samuel H. (1975). [1], Sunstone Press. ISBN 978-0-913270-50-9.
↑ «Pollination of the southwestern Opuntias».Plant Systematics and Evolution.133(1-2)
15–28.ISSN 0378-2697.doi:10.1007/bf00985876.Consultat el 2025-05-04.
↑ «Cereus imbricatus Haw. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-04.
↑ «Cylindropuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-19.
↑ En Epítets Botànics
↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [2] (en en), Springer, p. 115. ISBN 978-3-540-00489-9.
↑ ^14,0 ^14,1 «Cylindropuntia imbricata: Hernández, H.M., Cházaro, M. & Gómez-Hinostrosa, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2020: i.T152144A183111167».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t152144a183111167.en.Consultat el 2025-05-04.
↑ «Opuntia imbricata Chainlink Cactus». web.archive.org. Consultat el 2025-05-04.
↑ Parezo, Nancy J. (2000-02). [3], Oxford University Press.
↑ Elmore, Francis Hapgood (1976). , Southwest Parks and Monuments Association. ISBN 978-0-911408-41-6.

Este artícul conté una traducció derivada de «Cylindropuntia imbricata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:3-1] 1,0 ^1,1 «Cardenche (Cylindropuntia imbricata)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-05-04.

[2] «Opuntia imbricata, tree cholla». web.archive.org. Consultat el 2025-05-04.

[3] Anderson, Edward F. (2011). , 2nd ed edició (en alemà), Ulmer, p. 172. ISBN 978-3-8001-5964-2.

[:0-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 «Cylindropuntia imbricata». www.llifle.net. Consultat el 2025-05-04.

[#1-5] 5,0 ^5,1 «Enciclovida».

[:1-6] 6,0 ^6,1 ^6,2 «Cylindropuntia imbricata (Haw.) F.M.Knuth | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-04.

[rd2013-7] «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».

[8] Lamb, Samuel H. (1975). [1], Sunstone Press. ISBN 978-0-913270-50-9.

[9] «Pollination of the southwestern Opuntias».Plant Systematics and Evolution.133(1-2)
15–28.ISSN 0378-2697.doi:10.1007/bf00985876.Consultat el 2025-05-04.

[10] «Cereus imbricatus Haw. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-04.

[11] «Cylindropuntia» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-10-19.

[12] En Epítets Botànics

[13] Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [2] (en en), Springer, p. 115. ISBN 978-3-540-00489-9.

[:2-14] 14,0 ^14,1 «Cylindropuntia imbricata: Hernández, H.M., Cházaro, M. & Gómez-Hinostrosa, C.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2020: i.T152144A183111167».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t152144a183111167.en.Consultat el 2025-05-04.

[15] «Opuntia imbricata Chainlink Cactus». web.archive.org. Consultat el 2025-05-04.

[16] Parezo, Nancy J. (2000-02). [3], Oxford University Press.

[17] Elmore, Francis Hapgood (1976). , Southwest Parks and Monuments Association. ISBN 978-0-911408-41-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]