Cylindropuntia imbricata subsp. spinosior
Cylindropuntia imbricata subsp. spinosior, coneguda comunament com cholla de canya,[1] és una subespecie de planta suculenta pertanyent al gènero Cylindropuntia, dins de la família Cactaceae. És una subespecie de Cylindropuntia imbricata i es distribuïx des d'Arizona fins a Nou Mèxic i Mèxic (concretament en els estats mexicans de Sonora, Chihuahua i Durango). Ademés s'ha introduït en Espanya, a on li la considera una espècie invasora.[2]
Descripció
[editar | editar còdic]Cylindropuntia imbricata subsp. spinosior és una subespecie de cactus que creix com un arbust o menut arbre en branques dispostes en verticilos, alcançant altures de 0,4 a 2 m.
Els tallos són erectos, articulats i estan formats per segments que a diferència d'atres chollas no es desprenen en facilitat. Cada u d'ells medix de 5 a 23 cm de llarc i d'1,3 a 3,5 cm de diàmetro. Són cilíndrics, similars a cordes o en forma de maza i tenen la epidermis de color vert a llaugerament morat. Presenten tubèrculs aplanados lateralment, són ovalats llarcs i apleguen a medir de 2 a 2,5 cm de llongitut.
Sobre els tallos s'assenten areolas elíptiques lanudas que encara que inicialment són de color groc a canella, en el temps es tornen grisos. Posseïxen gloquidios de color groc o part, d'al voltant d'1 a 2 mm de llarc, els quals poden desprendre's i adherir-se a la pell quan manipulem la planta. També tenen de 4 a 24 espines entrellaçades molt esmolades presents en la majoria de les areolas i no oculten els tallos. Estan cobertes per una baïna epidérmica folgada de color blanquecino que sembla de paper durant el primer any de desenroll. Són de color canella, rosa i marró rojós.
També presenten chicotets fulls suculents cilíndriques en la base de les areolas. Medixen de 0,8 a 2,4 cm de llarc i cauen prematurament, per lo que no solen vore's en els segments madurs.
Les flors són de color rosa a púrpura rojós, púrpura bronze, grogues o blanquecinas. S'òbrin durant el dia (diürnes) i són polinizadas per abelles. Tenen forma de banya, naixen en els extrems de les branques i apareixen a finals de la primavera o principis de l'estiu.
Els fruts són amples, cilíndrics, de color groc i teñir de púrpura en la madurea. Són carnosos i molt tuberculados. Medixen de 2 a 5 cm de llarc i tenen un diàmetro d'1,7 a 3 cm. Els fruts rara volta proliferen.[3]
Ademés de la reproducció sexual, la planta sol reproduir-se a partir de tallos caiguts, els quals solen ser dispersats a certa distància en adherir-se al pèl dels animals.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta subespecie comprén Arizona fins a Nou Mèxic i Mèxic (concretament en els estats mexicans de Sonora, Chihuahua i Durango). Ademés s'ha introduït en Espanya, a on li la considera una espècie invasora.
Creix principalment en biomas desérticos o de xares seques, sobre sols arenencs o francs, a elevació de 600 a 2000 metros sobre el nivell de l'mar.[5]
Ecologia
[editar | editar còdic]Els fruts són consumits per diverses aus i mamífers selvats, com el berrendo (Antilocapra americana), el borrego cimarrón del desert (Ovis canadensis nelsoni) i el cérvol. Ademés, algunes vaques han deprés a menjar els seus fruts a pesar del dolor que causen les seues espines i molts animals chicotets utilisen la planta com a refugi o zona de nidificación.[6]
També s'ha observat que l'abella cortadora de fulls (Lithurgus apicalis) poliniza les flors de la planta[7] i pot aplegar a viure fins a 20 anys o més en el seu hàbitat.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta subespecie va ser com Opuntia whipplei var. spinosior, publicada en 1856 pel botànic alemà George Engelmann en Syn. Cact. O.S.: 51.[8]
Posteriorment, els botànics Marc A. Baker, Michelle A. Cloud-Hughes i Lucas C. Majure varen colocar la varietat com una subespecie de Cylindropuntia imbricata, passant a cridar-se Cylindropuntia imbricata subsp. spinosior i anotant estos canvis en la revista científica Madroño 66: 93 en l'any 2019.[9]
- Cylindropuntia: nom genèric format per dos paraules: el sustantiu grec kýlindros (que significa 'cilindre') i el gènero Opuntia, (en el que el gènero té similituts), fent referència a la forma cilíndrica dels tallos de les plantes.
- imbricata: epítet específic llatí que significa ‘similar a una teixixca’, fent referència als tubèrculs superposts dels brots.
- spinosior: epítet específic llatí que significa "espinós", fent referència a la gran cantitat d'espines que presenten els tallos de l'espècie.[10][11]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)” i no es coneixen amenaces importants per a la conservació d'esta subespecie, ya que és prou comuna.[5]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Cultive
[editar | editar còdic]La subespecie es cultiva com planta ornamental i la seua propagació es realisa principalment a través de esquejes.[12]
Ademés, encara que els seus fruts són de sabor insípido, es diu que els indígenes d'Arizona i Nou Mèxic els consumien. També s'utilisa com forraje per al ganado quan no hi ha atres opcions disponibles.[4]
Etnobotánica
[editar | editar còdic]Els penitentes catòlics de Nou Mèxic antigament nugaven tallos frescs a les seues esquenes nuetes en les processons de Semana Santa.[13]
Atres usos
[editar | editar còdic]Els tallos morts es descomponen, deixant un tubo buit de fusta en un patró de recalats llongitudinals. Estos s'usen per a fabricar bastons o objectes curiosos.[14]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta subespecie són: abrojo, cardenche, cardona, cardón, chumbera barrugosa,[2] cholla, cholla de canya, cholla coyonoxtle, choya, cojonostle, coyonoiste, coyonoistle, coyonoixtle, coyonostle, coyonostli, coyonoxtle, entranya, ous de coyot, jaconoxtli, joconostle, joconostli, joconoxtle, tasajo, tasajo macho, tencholete, tencholote, tincholote, tuna joconoxtla, tuna joconoxtli, vés-la de coyot, vés-les de coyot, xoconostle i xoconostli.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cylindropuntia spinosior». www.llifle.net. Consultat el 2025-05-04.
- ↑ 2,0 2,1 «Atles de les plantes alóctonas invasoras en Espanya.».
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). , Ulmer. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Cylindropuntia imbricata». www.llifle.net. Consultat el 2025-05-04.
- ↑ 5,0 5,1 «Cylindropuntia spinosior: Terry, M., Heil, K. & Corral-Díaz, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2020: i.T152534A183112689».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2020-3.rlts.t152534a183112689.en.Consultat el 2025-05-04.
- ↑ Lamb, Samuel H. (1975). [1], Sunstone Press. ISBN 978-0-913270-50-9.
- ↑ «Pollination of the southwestern Opuntias».Plant Systematics and Evolution.133(1-2)
- 15–28.ISSN 0378-2697.doi:10.1007/bf00985876.Consultat el 2025-05-04.
- ↑ «Opuntia whipplei var. spinosior Engelm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-04.
- ↑ «Cylindropuntia imbricata subsp. spinosior (Engelm.) M.A.Baker, Cloud-H. & Majure | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-05-04.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [2], Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Opuntia imbricata Chainlink Cactus». web.archive.org. Consultat el 2025-05-04.
- ↑ Parezo, Nancy J. (2000-02). [3], Oxford University Press.
- ↑ Elmore, Francis Hapgood (1976). , Southwest Parks and Monuments Association. ISBN 978-0-911408-41-6.
- ↑ «Cardenche (Cylindropuntia imbricata)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-05-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cylindropuntia imbricata subsp. spinosior» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.