Zacatecas

Zacatecas

Zacatecas, oficialment cridat Estat Lliure i Sobirà de Zacatecas, és un dels treinta y uno estats que, junt en la Ciutat de Mèxic, conformen els Estats Units Mexicans. La seua capital és la ciutat de nom homònim Zacatecas. Està ubicat en la regió centre-nort del país, llimitant al nort en Coahuila, al noreste en Nou León, a l'est en Sant Luis Potosí, al sur en Guanajuato, Jalisco i Aguascalientes, al suroest en Nayarit i a l'oest en Durango. En 75 539 km² és l'octau estat més extens. En 1 622 138 habitants en 2020, l'1.3 % total del país, el sèptim menys poblat i en 21.5 hab/km², és el sext menys densament poblat.

Es dividix en 58 municipis. La capital és la ciutat de nom homònim Zacatecas. Esta ciutat ostenta els títuls de La Molt Noble i Lleal Ciutat de La nostra Senyora dels Zacatecas, otorgats pel rei Felipe II d'Espanya el dia 20 de juny de 1588 en Sant Lorenzo de l'Escorial, Madrit. Aixina mateix, li va concedir l'escut d'armes, emblema en el que va ser inclós el cerro de la Bufa. Esta ciutat va ser important per a la colonisació, ya que era un punt clau en la ruta cap als territoris del nort de la Nova Espanya.

Les seues principals activitats econòmiques són la mineria, l'agricultura i el turisme. És conegut pels seus grans depòsits d'argent i atres minerals, la seua arquitectura colonial i la seua importància durant la Revolució mexicana. Entre les seues localitats més importants estan Jerez de García Salines, Fresnillo de González Echeverría, Riu Gran, Guadalupe i Calera.

Toponímia

Zacate

Vore també: Toponímia dels estats de Mèxic

Del náhuatl, zacatl, i -tlan; locatiu: «lloc a on abunda el zacate». El nom significa persones que viuen en el lloc del zacate. Abans de la seua conquista el lloc era habitat per indígenes cridats zacatecos, d'a on precisament es deriva el nom de Zacatecas.

Símbols

Escut

Artícul principal → Escut de Zacatecas.

Escut de la ciutat de Zacatecas

L'escut d'armes de Zacatecas va ser otorgat el 20 de juny de 1588 pel rei Felipe II, per mig d'una Cèdula Real. Segons la cèdula real original, deu tindre la forma d'un escut espanyol. En un únic camp, predomina una elevació que representa a l'emblemàtic cerro de la Bufa, en els peus de la qual naix la ciutat en 1546, com a producte del descobriment de les riques mines d'argent. En la part més eminent del cerro apareix una image de la Verge María, per haver-se descobert este cerro i les mines el dia en el que l'Iglésia catòlica celebra la festa de la Natividad de la Verge; avall, el monograma del Felipe II, com a testimoni de qui va otorgar l'escut d'armes a la ciutat. En els dos extrems superiors de l'escut suren el sol i la lluna en un cel de color blau intens. En la falda del cerro hi ha quatre retrats de persones en camp: el capità Cristóbal de Oñate, Juan de Tolosa, Diego d'Ibarra i Baltasar Temiño de Bañuelos, sent els principals fundadors; baix d'ells apareix el lema Llabor Vincit Omnia (el treball ho venç tot); i en l'orla, cinc manojos de fleches i entremetidos en atres cinc arcs, que són les armes de que usaven els referits indis chichimecas.

Himne de l'estat

Artícul principal → Marcha Zacatecas.

La Marcha Zacatecas és obra del compositor zacatecano Genaro Codina. Va ser composta en l'any de 1892 i tocada per primera volta en públic en la primavera de 1893, per la Banda de l'Estat, que era dirigida per Fernando Villalpando i reforçada per la Banda de Chiquets de l'Hospici, ademés d'una banda de guerra. El mèrit de l'instrumentació de la marcha correspon a Fernando Villalpando.

Per la seua acceptació i freqüent interpretació en actes oficials, està considerada com el segon Himne Nacional Mexicà,^{cita requerida} aixina com l'himne nacional de la Charrería Mexicana.^{cita requerida}

Història

Artícul principal → Història de Zacatecas.

Época prehispánica

Erro al crear miniatura:

Piràmide en La Cremada

En el XVI, els espanyols varen cridar «La Gran Chichimeca» al nort de la taula central de Mèxic, territori que mai va ser conquistada pels mexiques. Açò ara és compost pels estats de Jalisco, Aguascalientes, Nayarit, Guanajuato, Sant Luis Potosí, Durango, Coahuila i Zacatecas. Els mexicas varen cridar en el etnónimo chichimeca als pobladors d'esta gran regió encara que anaren de distintes civilisacions, llenguages o tribus. Es va reportar que en lo que ara és l'estat zacatecano habitaven quatre ètnia primigènies: els caxcanes, guachichils, tepehuanes i zacatecos, sent d'estos últims que l'estat rep el seu nom modern.

Nacions chichimecas en les rodalies de Zacatecas.

La majoria dels pobladors eren nómades dedicats a la caça, en pocs assentaments humans permanents. El territori meridional de l'estat va estar baix l'influència mesoamericana, mentres que la major part de l'estat formava part de la regió denominada Aridoamérica. Actualment en Zacatecas es troben zones arqueològiques com La Cremada, localisada en el municipi de Villanueva, i Altavista localisada en el municipi de Chalchihuites. En estes zones es troben edificacions ceremoniales i piràmides en traces arquitectòniques de les cultures mesoamericanes.

Fundació

En 1531, Pedro Almíndez Chirino junt a les seues tropes varen aplegar de lo que ara és el noreste de Jalisco, guiats per Xiconaque, cacic zacateco la terra del qual es trobava en l'actual Lagos de Moreno, Xiconaque els va dur a lo que es dia el «poble gran dels zacatecos» o Tlacuitlapán a on Chirino no va poder trobar riquees considerables, solament va descriure trobar en el cim d'un cerro en crestón (La Bufa) un llogaret indígena les cases del qual eren circulares en sostre de palla i herba. No obstant, en 1546 quan Juan de Tolosa encapçalava una exploració en la part meridional de l'estat, en lo que hui és Tlaltenango, se li varen acostar uns indígenes i li varen mostrar pedres lluentes que contenien argent. De Tolosa va ser al cerro de la Bufa, a on es trobava un llogaret zacateca, i es varen dur vàries càrregues de metal a lo que hui és Nochistlan. Segons es creu, en giner de 1548 Juan de Tolosa, Diego d'Ibarra, Cristóbal de Oñate i Baltasar Temiño de Bañuelos es varen reunir i varen fundar les primeres cases, encara que no varen fer la fundació formal de la ciutat que seria coneguda com a Mines dels Zacatecas ya que a la seua arribada ya existien indígenes que habitaven dita zona, coneguda despuix com la «Civilizadora del Nort». Se supon que la fundació va ocórrer el 8 de setembre de 1546 data aproximada que De Tolosa explorava el cerro de la Bufa. Zacatecas va aplegar a formar part de Nova Galícia, el nom que se li va donar a un territori del virreinato de Nova Espanya. Per la seua riquea mineral i els forts ingressos a la Corona Espanyola, en 1585 Mines dels Zacatecas va rebre el títul de «Molt Noble i Lleal Ciutat de La nostra Senyora dels Zacatecas» i el seu corresponent escut per part del Rei d'Espanya Felipe II.

XIX

José María Cos

En Zacatecas com en la major part de Mèxic es varen suscitar alçament i batalles en la finalitat d'independisar-se d'Espanya, un d'ells va ser la Pren de Zacatecas de 1811. Quan es va conéixer captura dels comandants insurgents en Acatita de Baján, López Rayón va fugir de Coahuila el 26 de març, dirigint-se a Zacatecas; sent este seguit pel cap realiste José Manuel Ochoa, en el que va lliurar la Batalla del Port de Piñones, derrotant a Ochoa i obtenint armament. Després de varis combats, el 15 d'abril López Rayón va prendre Zacatecas, ahí va fondre artilleria, va fabricar pólvora i va donar uniforme a les seues tropes.

Un personage zacatecano que va destacar durant l'independència va ser José María Cos qui va participar en la guerra independentista de Mèxic casi des del principi. Se li atribuïx, entre atres mèrits, l'haver impedit que Zacatecas fora arrasada per la violència de la guerra i facilitar la seua incorporació com a plaça simpatisant dels insurgents en el mínim de sanc derramada. Quan es va instituir el Congrés de Chilpancingo, Cos va participar en ell com a diputat per la província de Zacatecas. Va participar en la redacció de la Constitució de Apatzingán, primera llei que va regir el govern de la naixent República Mexicana.

Creació de l'Estat

El coronel don Manuel Orive i Novales va ser l'últim intendent de la província de Zacatecas, estant en el poder fins al 18 d'octubre de 1823, data en que la diputació provincial va declarar el «Estat Lliure i Federat de Zacateca» nomenant-se un nou cos llegislatiu que va nomenar el primer governador interí i provisional al coronel Juan Peredo que va prendre possessió el mateix 18 d'octubre de 1823.

Erro al crear miniatura:

Zacatecas en el Mèxic de 1824, encara en el territori de Aguascalientes.

La diputació provincial va declarar a Zacatecas estat lliure i federat el 17 de juny, i el 19 d'octubre de 1823 va quedar instalat el primer Congrés estatal. Els tres poders constituïts —Eixecutiu, Llegislatiu i Judicial— varen defendre l'autonomia de l'estat com a condició per a conservar l'integritat nacional. La seua postura es va identificar en un confederalisme, opost a tota actitut separatista, i va mantindre la tradició constitucionalista i legalista que s'havia arraïlat en Zacatecas entre 1810 i 1813. Don José María Clots, va ser nomenat per la Junta Auxiliar com a Governador Provisional del Nou Estat Federat de Zacatecas, i el mateix dia 18 de març de 1824, va prendre possessió del càrrec, mentres es convocava als Municipis a que presentaren una terna per a elegir al nou Governador. Les tasques més urgents del primer Congrés varen ser elaborar la constitució i mantindre l'estat a resguart de les pretensions centralizadoras del govern nacional i, paradòxicament, de Guadalajara, que estava interessada en conservar la seua antiga jurisdicció sobre Zacatecas. Dos dels principals temes de discussió de la llegislatura varen ser el maneig dels recursos econòmics de l'estat, com a garantia de la seua independència i sobirania, i l'equilibri dels tres poders.

José María García Rojas va ser el primer governador elegit en Zacatecas conforme a la nova constitució. Com a governador García Rojas va establir la milícia cívica, que seria molt important en la defensa del federalisme i va recolzar l'autoritat de poder civil sobre els militars i els religiosos. A finals de 1829, Francisco García Salines va ser elegit governador de Zacatecas que defenia un model federal. Els conservadors zacatecanos favorien un sistema de govern representatiu. En dos ocasions, els conservadors es varen rebelar contra el govern federal. En la rebelió de 1835, les forces federals del general Santa Anna varen saquejar la ciutat de Zacatecas i les mines d'argent de Fresnillo.

En giner de 1825 es va promulgar la Constitució política de l'estat lliure de Zacatecas. Per a la seua preparació, els llegisladors varen analisar les constitucions més alvançades de l'época, pero varen tindre una clara inspiració en la de Càdis. La Constitució va ser essencialment un document ideològic que va establir com a forma de govern la república representativa popular federal i la divisió dels poders; aixina mateix, va definir els vínculs entre l'estat i el restant de la nació. El territori estatal va quedar dividit en els partits de Zacatecas, Fresnillo, Sombrerete, Aguascalientes, Juchipila, Nieves, Mazapil, Pins, Jerez, Tlaltenango i Villanueva. Als ajuntaments se'ls va concedir major autonomia, en lo que varen ampliar la seua participació en la vida política de l'estat.

Rebelió en Zacatecas

Artícul principal → Rebelió en Zacatecas de 1835.

Erro al crear miniatura:

Santa Anna

A raïl del fracàs del sistema federal, el centralisme va guanyar terreny i el Congrés va modificar la Constitució de 1824 a fi de crear una república centralista, llimitant el poder dels estats i reduint el número de tropes militars. Tals acontenyiments varen provocar una rebelió en Zacatecas, a on el propi governador, Francisco García Salines, va encapçalar un eixèrcit d'uns quatre mil hòmens en contra del govern. Per a posar fi als sublevats, el president Santa Anna, en persona es va dirigir a combatre-ho, deixant com a encarregat de la presidència al general Miguel Barragán. García Salines, va ser derrotat en la Batalla de Zacatecas de 1835, i en castic per la seua rebelia, va ser obligat l'estat de Zacatecas a perdre part del seu territori, en la que es va formar l'estat d'Aguascalientes.

Reforma

Durant la guerra de Reforma (1858—1861) Zacatecas es va convertir en camp de batalla entre lliberals i conservadors. En 1859, Jesús González Ortega va posar fi als ideals conservadors de l'estat quan va decretar una llei en contra d'això.

La Revolució de 1910

Durant el periodo maderista (1911-1913), Zacatecas va experimentar una etapa de reorganisació política despuix de la firma dels Tractats de Ciutat Juárez. En compliment d'estos, el llicenciat José Guadalupe González Estrada va ser nomenat governador interí de l'estat, càrrec que va eixercitar fins al seu decés en 1912.

Durant la seua gestió es va convocar a reunions en distints sectors socials, entre ells membres del Partit Catòlic de Zacatecas, per a analisar la situació econòmica i promoure obres públiques com la construcció de ferrocarrils i la creació d'una Escola d'Agricultura.

En les eleccions de 1912, el Club Luis Moya, Partit Catòlic Nacional, i el Partit Lliberal Independent, varen recolzar la seua candidatura trinunfante a la gubernatura, lo que va reflectir les noves aliances i tensions polítiques que varen marcar la vida pública zacatecana abans de la Decena Tràgica de 1913 i de la Pren de Zacatecas en 1914 .

Monument a Francisco Vila en el cerro de la Bufa

Una de les batalles més importants de la revolució va ocórrer en la ciutat de Zacatecas el 23 de juny de 1914. Se li coneix com la Pren de Zacatecas. En esta batalla, Francisco Vila —assistit per Felipe Àngels i Pànfil Natera— i els seus dorats varen prendre control de la ciutat de Zacatecas, assegurant la seguritat financera de la revolució. En honor a Pancho Vila, es erigó una estàtua en el cerro de la Bufa i l'estadi olímpic de la capital va rebre el seu nom, no obstant l'economia estatal va sofrir les conseqüències d'estos fets durant décades d'accentuada recessió econòmica.^{cita requerida}

Per a commemorar eixe fet des de 2004 es realisa anualment en el més de juny en la capital zacatecana una cavalcata que reunix centenars de ginets de diferents localitats de l'estat.

Geografia

Zacatecas té una extensió territorial de 75,040 km², açò representa el 3.83% del territori nacional. Les seues coordenades extremes són 25°9′ al nort, 21°4′ al sur de latitut nort; a l'est 100°49′ i a l'oest 104°19′ de llongitut oest. Llimita al nort en Coahuila, al noroest en Durango, a l'oest en Nayarit, a l'est en Sant Luis Potosí i Nou León, i al sur en Jalisco, Aguascalientes i Guanajuato.

Relleu

Erro al crear miniatura:

Serra Zacatecana

L'estat es troba en el nort de Mèxic específicament en el Replanell Central de Mèxic, que comprén els estats de Zacatecas, Durango, Chihuahua i part de Coahuila; entre la serra Mare Oriental i la serra Mare Occidental, a l'occident i suroccidente existixen alguns replanells en una altitut màxima de 2,850 metros sobre el nivell de la mar (m s. n. m.) com el cerro La Aguililla.

En un de les valls, existix el Canó de Juchipila, en una altura mínima en l'estat de 1000 metros. La serra Mare Occidental és la principal cadena montanyosa que travessa l'estat. L'elevació més alta és la serra La Drassana en una altitut de 3,200 m s. n. m., seguit per la serra de Sombrerete en 3100 i la serra Freda en 3030. El 38.82 % de la superfície estatal és xara, el 27.38 % de la superfície s'usa per a l'agricultura, el 15.67 % és pasturage, el 12.66 % és bosc, l'1.94 % selva i el restant té atres usos. La major part de l'estat forma part del Desert Chihuahuense, caracterisant-se per escassa precipitació pluvial i una gran diversitat cactácea.

Principals elevació

Elevació	Altitut
Serra La Drassana	3,200 m s. n. m.
Cerro El Papantón (Sombrerete)	3,100 m s. n. m.
Serra Frigga	3,030 m s. n. m.
Cerro La Aguililla	2,850 m s. n. m.
Pico de Teyra	2,790 m s. n. m.
Serra De Morones	2,660 m s. n. m.
Cerro Els Amoles	2,650 m s. n. m.
Cerro Les Pintes	2,390 m s. n. m.
Serra El Hojasenal	2,230 m s. n. m.

Hidrografia

El riu Bolaños en la seua unió al riu Santiago

L'entitat carix de rius importants; els que hi ha, en la seua major part són temporals i es formen al escurrir l'aigua de les montanyes en l'época de pluges. El sistema hidrogràfic està format per dos conques: la conca del Pacífic a través d'atres estats són: Sant Pedro, Juchipila, Jerez, Tlaltenango, Sant Andrés, Atinc, Valparaíso. Els rius de la Conca Interior no tenen eixida a la mar i els principals són: Calabacillas, Saragossa, Els Llaços, Sant Francisco i Aguanaval que desemboca en Torreón, Coahuila. Sobre aigua subterrànea, existixen 20 zones geohidrológicas en l'estat. L'estat conta en un total de 80 assuts en una capacitat total de 595 337 millons de metros cúbics destacant-se els assuts de: Leobardo Reynoso (Fresnillo), Miguel Alemà (Tepechitlan) i El Chique (Tabasco).

Existixen 20 zones geohidrológicas en l'estat en les quals es localisen 5891 pous profunts en fins agrícoles en despeses hidràuliques que oscilen entre 15 i 60 l/s. En profunditats de 150 a 250 metros. i nivells dinàmics promig de 80 metros. Ademés es tenen 2441 nòries o pous a cel obert de poca profunditat i baix cost de 5 a 10 l per segon. Igualment, en diverses regions de l'estat es localisen 483 pous de baixa despesa en fins de abrevadero per a ganado. El principal problema que enfronta l'agricultor que extrau aigua per a usos agrícoles és el cost de l'electricitat.

Flora i fauna

Agaves en el noroest de Zacatecas

La vegetació de Zacatecas és molt variada. En les serres existixen boscs mixts de pins i encinos; els arbres es mantenen verts tot l'any. També hi ha regions àrides i semidesérticas que alberguen gran cantitat de plantes com les cactáceas. En plans i valls abunden els mezquites, governadores, huisaches, nopals, lechuguillas, guayules i pasturages.

La fauna de les serres inclou és, venados coa blanca i llebres; en plans i valls solen trobar-se coyots, teixons, guales i ànets. Atres animals de la regió són l'escurçó de cascabel, chirrioneros, alicantre, rata cangur, rata de camp, gat montés, rat penat, àguila, guajolote selvada, talp, tuza, guacamaya nana i la guacamaya verda. Zacatecas és l'entitat del país en la que es troben més eixemplars d'àguila real, el símbol nacional mexicà.

Les xares comprenen la tercera part de la superfície de l'estat; li seguixen en extensió els pasturages i en les parts més elevades els boscs de coníferes i encinos. Les zones agrícoles comprenen 25% del territori.

Regions geogràfiques

L'estat de Zacatecas existixen àrees que cobrixen varis municipis en les que el sol, la vegetació, el clima, la fauna és característica solament d'eixa part del territori es troba dividit en 4 zones

1. La serra Mare Oriental (Nort)
2. La Massa del Centre (Centre)
3. La serra Mare Occidental (Sur)
4. L'Eix Neovolcánico

La zona nort és caracterisada pel clima sec desértico, el sol és dur i salat, dificulta l'agricultura; solament es donen el dacsa i el frijol. En canvi, les possibilitats de l'us pecuari del sol d'esta regió són majors. La zona centre té climes semidesértico i templat semidesértico, algunes parts de la regió tenen possibilitats per a l'agricultura. La zona sur és la regió més gran de l'estat i conta en climes com elseco semidesértico, el templat semidesértico i el templat subhúmedo, abunden els boscs pero també en vàries parts creixen xares i pasturages; també existixes varis rius, per lo que la regió té grans possibilitats per a l'explotació agrícola.

Govern i política

Representació nacional

A nivell nacional, l'estat té tres representants en el Senat Mexicà: Soledad Luévano Cantú (Morena), José Narre Herbes (Morena) i Claudia Edith Anaya Mota (PRI). Zacatecas té tretze representants en la Cámara | LXI VLegislatura representants en la Cámara: un diputat per majoria relativa i dos de representació prorporcional de (Morena), un de majoria relativa i tres de representació proporcional del (PT), un de representació proporcional del (PVEM), un de majoria relativa i un per representació proporcional del PAN, un de majoria relativa i un de representació proporcional del (PRI) i un més per representació proporcional del (PRD).

Estatal

Els poders governamentals de l'estat tenen les seues instalacions en la ciutat de Zacatecas.

Poder Eixecutiu

Erro al crear miniatura:

Palau de Govern

L'actual governador de Zacatecas és David Monreal Àvila de la coalició Fem Història conformada pel Morena, PT, PVEM i PANAL qui ocupara el càrrec durant el periodo del 12 de setembre de 2021 a l'11 de setembre de 2027. Els membres principals del seu gabinet són:

Titular	Càrrec
Rodrigo Reis Mugüerza	Secretari general de Govern
Arturo Medina Mayoral	Secretari de Seguritat Pública
Francisco José Murillo Ruiseco	Fiscal general de Justícia
Verónica Ivette Hernández López de Lara	Secretaria d'Administració
Ricardo Olivares Sánchez	Secretari de Finances
Humbelina López Loera	Secretaria de la Funció Pública
Sergio Casas Valadez	Secretari de Desenroll Social
Maribel Villalpando Haro	Secretaria d'Educació
Uswaldo Pinedo Barris	Secretari de Salut
Susana Rodríguez Márquez	Secretaria d'Aigua i Mig ambient
José Luis de la Penya Alonso	Secretari d'Obres Públiques
Llum Eugenia Pérez Haro	Secretaria de Desenroll Urbà, Vivenda i Ordenament Territorial
Li Roy Barragán Ocampo	Secretari de Turisme
Carlos Alberto Zúñiga Rivera	Secretari particular del titular de l'Administració Pública Estatal
Zaira Ivonne Villagrana Escareño	Secretaria de la Dòna
Jesús Padilla Estrada	Secretari del Camp
Rodrigo Castañeda Miranda	Secretari d'Economia
Víctor Humberto de la Torre	Director general del Sistema Estatal DIF
María de Jesús Muñoz Reis	Directora general de l'Institut de Cultura
Ricardo Humberto Hernández León	Coordinador general jurídic
Javier Núñez Orozco	Director general de l'Institut de Cultura Física i Deport
Maurici Acevedo Rodríguez	Director general de l'Institut de la Joventut
Raquel Ciceley Toribio Rivas	Directora general de la Junta de Protecció de Monuments i Zones Típiques

L'organisació general del Poder Eixecutiu

• Secretaria General de Govern.
• Secretaria de Finances.
• Secretaria de Planeación i Desenroll Regional.
• Secretaria d'Obres Públiques.
• Secretaria d'Educació i Cultura.
• Secretaria de Salut.
• Secretaria de Desenroll Econòmic.
• Secretaria de Desenroll Agropecuario.
• Contraloría de l'Estat.
• Tribunal Superior de Justícia.
• Procuraduría General de Justícia de l'Estat de Zacatecas.
• Oficialía Mayor.

Poder Llegislatiu

El Poder Llegislatiu de l'estat, està compost per 30 diputats; 18 de majoria relativa i 12 de representació proporcional, d'entre estos últims, per mandat constitucional i des de la quinquagèsima octava llegislatura hi ha dos diputats migrants o binacionales, destacant a Zacatecas com una entitat que ha sabut donar la seua representació i lloc als migrants zacatecanos en llocs d'elecció popular.

Districtes Federals

Districte	Capçalera
I Districte Electoral Federal de Zacatecas	Fresnillo
II Districte Electoral Federal de Zacatecas	Jerez
III Districte Electoral Federal de Zacatecas	Zacatecas
IV Districte Electoral Federal de Zacatecas	Guadalupe

Districtes Locals

Districte	Capçalera
I Districte Electoral de Zacatecas	Zacatecas
II Districte Electoral de Zacatecas	Zacatecas
III Districte Electoral de Zacatecas	Guadalupe
IV Districte Electoral de Zacatecas	Guadalupe
V Districte Electoral de Zacatecas	Fresnillo
VI Districte Electoral de Zacatecas	Fresnillo
VII Districte Electoral de Zacatecas	Fresnillo
VIII Districte Electoral de Zacatecas	Ojocaliente
IX Districte Electoral de Zacatecas	Loreto
X Districte Electoral de Zacatecas	Jerez
XI Districte Electoral de Zacatecas	Villanueva
XII Districte Electoral de Zacatecas	Vila de Cos
XIII Districte Electoral de Zacatecas	Jalpa
XIV Districte Electoral de Zacatecas	Tlaltenango
XV Districte Electoral de Zacatecas	Pins
XVI Districte Electoral de Zacatecas	Riu Gran
XVII Districte Electoral de Zacatecas	Sombrerete
XVIII Districte Electoral de Zacatecas	Juan Aldama

L'organisació general de poder llegislatiu.

• 30 diputats.
• 18 de Majoria Relativa.
• 12 de Representació Proporcional.

Poder Judicial

El Poder Judicial de l'estat està compost per 13 magistrats. Els membres del congrés estatal i els ajuntaments són elegits per un periodo de 3 anys.

Districtes Judicials de l'estat

Districte Judicial	Sèu
I Districte Judicial	Zacatecas
II Districte Judicial	Fresnillo
III Districte Judicial	Jerez
IV Districte Judicial	Riu Gran
V Districte Judicial	Sombrerete
VI Districte Judicial	Tlaltenango
VII Districte Judicial	Calera
VIII Districte Judicial	Concepció de l'Or
IX Districte Judicial	Jalpa
X Districte Judicial	Juchipila
XI Districte Judicial	Loreto
XII Districte Judicial	Miguel Auza
XIII Districte Judicial	Nochistlán
XIV Districte Judicial	Ojocaliente
XV Districte Judicial	Pins
XVI Districte Judicial	Teúl de González Ortega
XVII Districte Judicial	Valparaíso
XVIII Districte Judicial	Villanueva

Relacions internacionals

L'estat de Zacatecas conta relacions internacionals en les que es busca entre atres coses atraure inversions per a l'estat o agermanament, actualment es conta en varis agermanament en vàries ciutats de l'estat com les següents:

• Zacatecas en Wuxi Jiangsu, China; Spoleto, Itàlia; Valparaíso, Chile; i en Aviñón, França.
• Fresnillo en Oxnard, Estats Units
• Guadalupe en Antiga Guatemala, Guatemala

D'acort en la Secretaria de Relacions Exteriors, l'estat ha tingut 7 convenis o acorts internacionals estos són:

Acort	País o organisació	Data i Lloc de firma de l'Acort	Vigència	Document
Acort d'Enteniment celebrat entre les Procuradurías Generals dels Estats de: Morelos, Zacatecas, Oaxaca, Coahuila i Chihuahua, dels Estats Units Mexicans, (PGEM), i de la Procuraduría General de Idaho, dels Estats Units (PGI).	Estats de Morelos, Zacatecas, Oaxaca, Coahuila i Chihuahua i Idaho	Ciutat de Mèxic, el 17 de setembre de 2007	No especificat.	[6] [7] archivat en Wayback Machine.
Conveni de Colaboració entre l'Universitat de Zulia de Veneçuela i l'Universitat Autònoma de Zacatecas “Francisco García Salines”.	Zacatecas i Veneçuela	Maracaibo, Zulia, República Bolivariana de Veneçuela, el 22 de setembre de 2008.	Dos anys contats a partir de la data de la seua firma.	[8] [9] archivat en Wayback Machine.
Conveni de Colaboració que celebren per una part l'Eixecutiu de l'Estat de Zacatecas i per l'atra part, el Programa de les Nacions Unides per al Desenroll.	Zacatecas i la PNUD	Zacatecas, Zacatecas el 24 de giner de 2011.	Entrarà en vigor a partir de la data de la seua firma i conclourà l'11 de setembre de 2016. Qualsevol de les parts podrà donar per terminat anticipadament este Conveni, per mig d'avís escrit i notificació de trenta dies naturals, a l'atra part, en l'inteligència de que les accions iniciades durant la seua vigència deuran ser concloses.	[10] [11] archivat en Wayback Machine.
Carta Compromís de les Ciutats Germanes de Sant Luis Potosí, S. L. P., |Sant Luis Potosí, Guadalupe, Zacatecas, i L'Antiga, Guatemala, Azuza, Califòrnia.	Municipi de Guadalupe i Antiga Guatemala i Azusa Califòrnia	Pachuca, Hidalgo, el 20 de novembre de 2007	No especificat	[12] [13] archivat en Wayback Machine.
Acort d'Agermanament entre el Municipi de Riu Gran, Zacatecas, dels Estats Units Mexicans i la ciutat de Colton, Califòrnia, dels Estats Units d'Amèrica.	Municipi de Riu Gran i Colton	Colton, Califòrnia, el 5 de juliol de 2002.	Vigent fins que qualsevol de les Parts decidixca donar-ho per terminat en 6 mesos d'antelació.	[14] [15] archivat en Wayback Machine.
Acort de Cooperació en Matèria d'Agricultura	Estat d'Hidalgo i l'Estat d'Indiana	Indianápolis, Indiana dels Estats Units el 20 de juliol de 2009.	3 anys a partir de la data de la seua firma	[16] [17] archivat en Wayback Machine.
Acort d'Agermanament entre la ciutat de Zacatecas, Zacatecas, dels Estats Units Mexicans i La Habana Vella, ciutat de La Habana de la República de Cuba.	Ciutat de Zacatecas i La Habana Cuba	La Habana Vella, el 12 de febrer de 2001.	Vigent fins que qualsevol de les Parts decidixca donar-ho per terminat en 6 mesos d'antelació.	[18] [19] archivat en Wayback Machine.
Conveni de Colaboració que celebren el municipi de Zacatecas, Zacatecas, Mèxic i el districte de Huishan, ciutat de Wuxi, Província de Jiangsu, República Popular de China.	Municipi de Zacatecasla i la ciutat de Wuxi, Jiangsu, China.	Ciutat de Zacatecas, Zacatecas, el 13 d'abril de 2012.	No especificat.	[20] [21] archivat en Wayback Machine.

Divisió administrativa

Veja: Anex:Municipis de Zacatecas.

Zacatecas està dividit en 58 municipis. El municipi de Mazapil és el més gran en l'estat. Ocupa al voltant del 36 % de l'àrea estatal i és més de dos voltes la superfície de l'estat d'Aguascalientes. El municipi de Momax és el més chicotet en sol 159 km². L'estat tenia 56 municipis, cantitat que es va incrementar quan en 2000 es va crear el municipi de Trancoso i en 2005 el municipi de Santa María de la Pau i totalisar els 58 actuals.

Demografia

Població

Evolució demogràfica de Zacatecas
Any	Població
1930	459 047
1940	565 437
1950	665 524
1960	817 831
1970	951 462
1980	1 136 830
1990	1 276 323
1995	1 336 496
2000	1 353 610
2005	1 367 692
2010	1 490 668
2015	1 579 209
2020	1 622 138
Font: INEGI

Població de Zacatecas

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI), en el 2010, l'Estat de Zacatecas tenia una població de 1 690 750 habitants en una densitat de 57 habitants/km². Açò ubicava a l'estat en el 25.º lloc de població en la nació i representava l'1.3 % del total nacional.

El 51.3 % (863771) de la població zacatecana en 2010 estava composta per dònes mentres que els hòmens representen el 48.7 % (826897). De la mateixa manera que la nació, la població promig de Zacatecas era prou jove, puix és solament de 23 anys, lo que ho ubica en el lloc 19.º En els últims 10 anys, la població de Zacatecas va aumentar 6 %. La densitat va ser de 18.13 hab./km².

Segons l'últim cens disponible (1921) ètnicament l'entitat estava formada per un 8.55 % indígenes, 86.1 % mestizos i 5.35 % blancs. la població mestiza conta en un percentage de gens europeus superiors al restant del país. Estes cantitats s'han mantingut fins a l'actualitat solament estimant una disminució del percentage indígena i un llauger aument del sector mestizo. Actualment solament 1837 persones parlaven un idioma indígena.

D'acort en les Indicadors sociodemogràfics i econòmics per àrea geogràfica de dit institut, per a 2020 la població era d'1,622,138 persones en una població indígena de 4,781 persones.

Àrees urbanes

Les ciutats considerades com més importants de l'estat, per la seua població són Zacatecas, Guadalupe, Fresnillo, Jerez, Víctor Rosers (Calera) i Riu Gran.

En l'estudi més recent sobre zones metropolitanes (ZM), publicat en 2015, pel Consell Nacional de Població (CONAPO), l'Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica (INEGI) i la Secretaria de Desenroll Social (SEDESOL), es va establir que en l'Estat de Zacatecas existix solament una Zona Metropolitana.

La Zona Metropolitana de Zacatecas / Guadalupe es conforma pels municipis de Zacatecas, Guadalupe, Trancoso, Morelos i Vetagrande. A on la població en l'any 2020, ascendix a 405 285 persones, una densitat de població de 222.65 hab/km². La ZM de Zacatecas / Guadalupe va tindre una taxa de creiximent media anual d'1.5 % de 2015 a 2020.

Sobre urbanisme, d'acort als resultats que va presentar el cens general de Població i Vivenda de 2010, en l'estat conten en un total de 372 662 vivendes en l'estat.

Ciutats i municipis més poblats de l'Estat de Zacatecas
Guadalupe Erro al crear miniatura: Zacatecas Víctor Rosers	N.º	Ciutat / Zona metropolitana	Habitants	N.º	Municipi	Habitants	Fresnillo de González Echeverría Jerez de García Salines Erro al crear miniatura: Riu Gran
	1	Zona Metropolitana Zacatecas / Guadalupe	405 285	1	Municipi de Fresnillo	240 532
	2	Fresnillo de González Echeverría	143 281	2	Municipi de Guadalupe	211,740
	3	Jerez de García Salines	46 132	3	Municipi de Zacatecas	149,607
	4	Víctor Rosers	38 193	4	Municipi de Pins	72,241
	5	Riu Gran	35 050	5	Municipi de Riu Gran	64 535
	6	Loreto	26,281	6	Municipi de Sombrerete	63 665
	7	Sombrerete	25,068	7	Municipi de Jerez	59 910
	8	Ojocaliente	22,295	8	Municipi de Loreto	53 709
	9	Tlaltenango de Sánchez Román	17 882	9	Municipi de Calera	45 759
	10	Nochistlán de Mejía	16 814	10	Municipi de Ojocaliente	44 144
	11	Jalpa	15 291	11	Municipi de Vila de Cos	34 623
	12	Juan Aldama	15 045	12	Municipi de Valparaiso	32 467
	13	Miguel Auza	14 815	13	Municipi de Villanueva	31 558
	14	Villanueva	13,641	14	Municipi de Nochistlán de Mejía	27 945
	15	Valparaíso	13,557	15	Municipi de Tlaltenango de Sanchéz Román	27 302
	Font:INEGI 2020

Indicadors de desenroll humà

L'informació més recent ubica a Zacatecas entre els estats en desenroll humà mig (IDH de 0.7057). La seua posició en la classificació nacional s'ha baixat un lloc (lloc 27) en comparació de 2000 i 2005 quan estava ubicat en el lloc 26. En térmens relatius, per a l'any 2005 l'índex de desenroll humà (IDH) estatal va ser de 0.7872, valor menor al nacional (0.8200), encara que va créixer més ràpidament puix mentres l'indicador nacional va aumentar 1.57 %, el de l'estat ho va fer en 3.19 %.

A l'interior de l'entitat es té que el IDH en 2005, per als municipis de Zacatecas (IDH de 0.8900) i Guadalupe (IDH de 0.8799) varen registrar el major nivell de IDH. En contrapart, les demarcació del Salvador (IHD de 0.6792) i Jiménez del Teúl (IHD de 0.6583) varen tindre els menors nivells de desenroll humà.

Municipis en Mayor IDH (2014)
Rànquing Estatal	Municipi	IDH	Ranc
01	Zacatecas	0.830	Molt Alt
02	Guadalupe	0.796	Alt
03	Morelos	0.733	Alt
04	Fresnillo	0.728	Alt
05	Juchipila	0.727	Alt
06	Jerez	0.716	Alt
07	Loreto	0.713	Alt
08	Riu Gran	0.711	Alt
09	Concepció de l'Or	0.709	Alt
10	Teúl de González Ortega	0.707	Alt

Municipis en Menor IDH (2014)
Rànquing Estatal	Municipi	IDH	Ranc
58	Jiménez del Teúl	0.616	Mig
57	El Plateado de Joaquín Amaro	0.618	Mig
56	El Salvador	0.621	Mig
55	Melchor Ocampo	0.621	Mig
54	Genaro Codina	0.629	Mig
53	General Pànfil Natera	0.635	Mig
52	Sain Alt	0.641	Mig
51	Miguel Auza	0.641	Mig
50	Cuahutémoc	0.641	Mig
49	Sustitacan	0.642	Mig

Migració

Migrants celebrant les festes pàtria

L'emigració de Zacatecas cap a Estats Units ha representat, històricament, un dels fluix més intensos a escala nacional, per les fluctuacions de la mineria i a les condicions agrícoles, entre atres motius. En 1956, 1957 i 1958, com a conseqüència de la crisis agrícola severa originada per la sequia, les eixides de zacatecanos varen ser de 9.7, 11.1 i 10.4 % en cada any respectivament, de les totals nacionals; en 1957, respecte de la població va equivaldre a 6 per cent i 21 a la mà d'obra (Padilla 2000). Navarro i Vargas (2000) identifiquen que de 1990 a 1995 prop de 26 mil zacatecanos varen abandonar anualment l'entitat i varen emigrar a atres estats del país i en especial cap a Estats Units.

L'estat de Zacatecas va iniciar la seua incursió com expulsor de força de treball des de finals de el XIX. En treballs d'antany com el de Gamio (1930), i en contemporàneus com el de Durand (2005), es reconeix que des de principis de el XX, Zacatecas junt en Jalisco, Michoacán i Guanajuato, ya conformaven la regió expulsora de força de treball.

En este procés migratori han influït diversos factors, com la precarietat i el caràcter excloent de l'estructura productiva de Zacatecas, caracterisada, entre atres coses, per un sector industrial llimitat, una activitat agrícola poc tecnificada i orientada a la subsistència familiar; una ganaderia de tall extensiu especialisada en la cria de vacuns en peu i un sector miner, que casi no incidix en l'ocupació i l'economia regional. Estes característiques situen a l'estat com un dels de menor capacitat per a generar ocupació en el país, tal com ho senyala el Pla Estatal de Desenroll (1999–2004). Resulta interessant notar que, encara que l'economia zacatecana ha tingut periodos d'expansió importants, en l'actualitat se seguix ubicant com un dels estats en major pobrea i marginació del país.

El fluix migratori seguix sent negatiu, encara que menor que en décades passades. S'estima que la mitat dels zacatecanos viuen fòra de l'estat. En Estats Units viuen entre 800000 i 1000000. La majoria residix en Chicago, Denver, Dallas, Houston, Los Àngeles i Phoenix.

Religió

La majoria dels zacatecanos són catòlics, a pesar de que el percentage de població catòlica en tota l'entitat va disminuir 0.7 %.

En l'any 2010, segons el més recent cens de Població i Vivenda del INEGI, el 94.4 % dels zacatecanos professaven la religió catòlica, en lo que va superar a Guanajuato que una década arrere encapçalava l'estadística. De el 1 490 000 zacatecanos en l'estat, 1394000 són catòlics. En excepció de l'Iglésia catòlica, pràcticament totes les religions i cults principals varen registrar aument en el seu percentage d'adeptes.

Erro al crear miniatura:

Catedral de Zacatecas

Pel que fa a protestants i evangèlics (històriques, pentecostales, neopentecostales) el INEGI va reportar 41878, lo que equival al 2.8 % de la població, és dir, casi un punt més que lo registrat una década arrere. Grups religiosos com els Adventistas, Testics de Jehová, Iglésia de Jesucristo dels Sants dels Últims Dies) varen aplegar a 15581 persones, lo que parla d'un aument d'a penes 0.1 %. En tot l'estat, solament varen ser contabilisats 94 judeus.

En Zacatecas els temples catòlics juguen un paper important en la cultura que, junt en les places, es consideren com el centre de les localitats. El temple més important de l'estat és la Catedral Basílica de Zacatecas, considerada com el màxim exponent del barroc en tota Amèrica. El bisbe de la diòcesis de Zacatecas és el monsenyor Sigifredo Noriega Barceló, nomenat bisbe de Zacatecas pel papa Benedicto XVI el 2 d'agost de 2012.

Servicis públics

Els servicis públics són aquells que complixen una funció econòmica o social (o abdós) i satisfan primordialmente les necessitats de la comunitat o societat a on estos es porten a terme.

Salut

La taxa de natalitat de l'estat en 2012 s'ubica en el 17.79 %, en 2010 es varen registrar 36 323 naiximent. Ademés de tindre una població molt jove, en l'any 2009, poc més de la quarta part de la població en l'estat (26.1 %) és jove (15 a 29 anys). l'esperança de vida en nàixer és de 74.8 a nivell estatal, 72.1 anys per als hòmens i 77.7 anys per a les dònaés. En 2010 varen ser registrats 8202 defunció, de lo anterior, les principals causes de mort són les malalties del cor, tumors malignes i diabetis mellitus.

Zacatecas conta en: Institut Mexicà del Segur Social, Institut de Seguritat i Servicis Socials dels Treballadors de l'Estat, Creu Roja Mexicana Delegació Zacatecas. La població dels servicis de salut de Zacatecas és estimada en 553 839 habitants, mentres que la Delegació Estatal del ISSSTE té una població de 144 659 derechohabiente i en quant afiliats a oportunitats són en total 253498. Conta en unitats de primer nivell d'atenció (426 unitats d'atenció i 16 unitats d'especialitat); unitats de segon nivell d'atenció (5 Hospitals generals, 15 unitats d'atenció i 11 hospitals comunitaris); El ISSSTE té un total de 35 unitats i 688 persones en recursos humans.

l'IMSS té 33 unitats de primer nivell i 2 de segon nivell. Existixen un total de 3240 recursos humans.

Els Servicis de Salut conten en 142 Unitats de primer nivell, 6 de segon nivell i 75 unitats mòvils. Els principals hospitals de l'estat són: Hospital General de Zacatecas, Hospital General de Fresnillo, Hospital General de Jerez, Hospital General de Loreto i l'Hospital de la Dòna Zacatecana.

Educació

L'estat de Zacatecas té una biblioteca per cada 6,250 persones. En el 2005, el 92.7% de la població de 15 anys o més varen ser alfabets. El 98% de la població de 8-14 tenen l'aptitut de llegir i escriure. En l'estat existixen 1,350 escoles de preescolar, 2,031 primàries, 1,159 secundàries i 185 bachillerats.

Educació superior

Cronologia de l'Educació Superior en Zacatecas

1759 – Fundació del colege de Sant Luis Gonzaga en el lloc que ocupa actualment l'Unitat Acadèmica Preparatòria n.º 1 de la UAZ.

1826 – Fundació de l'Escola Normal d'Ensenyança Mútua.

1832 – Inicia llabors l'Institut Lliterari de Jerez.

1868 - L'Institut Lliterari de Jerez canvia de nom a Institut Lliterari de García, s'establix la Junta d'Instrucció Pública, Indústria i Foment, buscant el perfeccionament dels escoles en la ciutat.

1877 - Baix el govern de Trinitat García de la Cadena, es promou l'ensenyança superior per a dònes.

1912 – Durant la breu administració del Lic. José Guadalupe González, es va construir en la població de Guadalupe l'edifici de l'Escola d'Agricultura quedant abandonat en morir el governant, el 29 de decembre de 2012.

1927 – Va començar a funcionar l'imprenta d'Enrique García, el primer linotipo de l'Estat.

1935 – Són fusionades l'Escola d'Arts i Oficis de Guadalupe i l'asil de chiquetes, per dificultats econòmiques, quedant administrada per la Secretaria d'Educació Pública.

1937 – Reobri les seues portes l'Institut de Ciències, havent sent clausurada anys abans junt en les escoles normals de Zacatecas i Riu Gran.

1940 – Reobri les seues portes l'Escola Normal de Zacatecas.

1947 – Es varen iniciar els Jocs Florals Ramón López Velarde, sent reprimits en l'any de 1972.

1948 – Es varen inaugurar els cursos de primavera, en la finalitat de difondre la cultura en tot l'Estat. Sent el mateix any que va tindre la novena sessió del Congrés Mexicà d'Història.

1950 – 1956 - Durant el periodo de l'administració de José Miner Roque, es va enriquir la Biblioteca Pública de l'Estat.

1957 – 1972 Va estar en funcionament l'Escola Normal del Colege del Centre.

1968 – L'Institut de Ciències Autònom es va convertir en lo que ara és l'Universitat Autònoma de Zacatecas, sent el seu primer rector Magdaleno Varela Luján.

En l'Estat de Zacatecas les decisions que el govern pren en matèria de política pública pero dirigida a la qüestió educativa, són els llineaments que han de conduir i acompanyar al model educatiu vigent en cada societat. Són les regles a seguir, les disposicions que l'Estat establix i que s'aplica al Sistema Educatiu. Mèxic és un país en una extensa diversitat de cultura, llengües, tradicions i costums per lo que nos caracterisa com a país en lo que fa émfasis en els plans i programes d'estudi, i en el millorament de l'educació en Mèxic.

L'estat de Zacatecas conta en les següents universitats, centres d'Investigació i instituts:

Públiques

• Universitat Autònoma de Zacatecas
• Universitat Autònoma Chapingo Centre Regional Universitari Centre Nort
• Centre d'Investigació en Matemàtiques, A.C.
• Universitat Pedagògica Nacional- Unitat 321
• Institut Tecnològic de Zacatecas
• Institut Tecnològic Superior Zacatecas Nort
• Universitat Politècnica de Zacatecas:
• Universitat Politècnica del Sur de Zacatecas
• Universitat Tecnològica de l'Estat de Zacatecas
• Institut Tecnològic Superior Zacatecas Occident
• Institut Tecnològic Superior Zacatecas Sur
• Institut Tecnològic Superior de Nochistlán
• Institut Tecnològic Superior de Jerez
• Institut Tecnològic Superior de Loreto
• Institut Tecnològic Superior de Fresnillo
• Unitat Professional Interdisciplinària d'Ingenieria Campus Zacatecas (UPIIZ) - (IPN)
• Escola Estatal de Conservació i Restauració de Zacatecas «Refugi Reis»

Privades

• Universitat Autònoma de Fresnillo
• Universitat Autònoma de Durango Campus Zacatecas
• Institut Tecnològic i d'Estudis Superiors de Monterrey Campus Zacatecas
• Universitat de la Vora-Cruz (UVC)
• UNIDEP Universitat del Desenroll Professional
• IZEU (Institut Zacatecano d'Estudis Universitaris)
• UNID Universitat Iberoamericana per al Desenroll
• Universitat Autònoma de Durango Campus Fresnillo
• Universitat Serra Mare Campus Fresnillo

Escoles Normals

• Benemérita Escola Normal «Manuel Àvila Camacho» (Zacatecas, Zac).

• Escola Normal Rural «Gral. Matías Ramos Sants» (Sant Marcos, Loreto, Zac).
• Escola Normal Experimental «Salvador Varela Reséndiz» (Juchipila, Zac).
• Escola Normal Experimental «Rafael Ramírez Castañeda» (Nieves, Fco. R. Murguía, Zac).
• Escola Normal Superior de Zacatecas (Zacatecas, Zac).
• Centre d'Actualisació al Magisteri en Zacatecas (Zacatecas, Zac).

Cultura

Arquitectura

En esta entitat es troben una gran cantitat de monuments, reconeguts internacionalment pels seus estils barroc, gòtic, churriguresco i colonial. La conquista religiosa va ser portada a terme prioritariamente per l'orde Franciscana els que varen fundar l'hospici en 1558; en 1567 tenien ya un gran convent i 1603 es va crear la custòdia de província de Zacatecas. Posteriorment varen aplegar els Agustinos, Dominicos i Jesuïtes els qui no sol evangelizaron als indígenes sino varen coadjuvar a tornar-los sedentarios, per lo que al voltant dels seus capelles i convents es varen ser fundant poblacions que en l'actualitat són ciutats molt populoses. l'Aqüeducte la gaveta feya aplegar el vital líquit.

fins al lloc a on s'ubica el monument al general Jesús González Ortega i d'ahí cap a una pila d'aigua que s'ubicava en la plaça Independència, partint del tir de la mina de la Gaveta, d'ahí el seu nom popular. Durant els sigles XVII i XVIII també es varen desenrollar interessants mostres d'arquitectura barroca, ademés en este periodo també es varen construir vàries facendes en varis municipis de l'estat com la facenda del Comtat de Sant Mateo en Valparaíso. Per a el XIX durant el porfiriato es varen construir en l'entitat varis edificis, principalment en la capital, dels que destaquen el teatre Calderón i el mercat González Ortega ubicats en el centre de la ciutat de Zacatecas.

De les construccions religioses es destaquen la Catedral Basílica de Zacatecas, l'ex convent de Sant Francisco, temple de Fátima, temple de Sant Dumenge, ex temple de Sant Agustín, Santuari de Plateros entre uns atres.

Museus

Zacatecas conta en un gran número de museus, la majoria ubicats en la ciutat de Zacatecas, té grans acervos artístics i en diversitat temàtica. Dites coleccions són exhibides en espais històrics i artístics (ex convents, ex temples, edificis colonials, senyorials residències, ex reclusorios, centres d'ensenyança, moderns recints, etc), que para tal efecte varen ser acondicionats adequant-los a les exposicions. Entre els museus de l'estat es troben el museu Rafael Coronel a on s'exhibix interessants coleccions d'art popular mexicà, les quals estan encapçalades per la denominada "El rostre de Mèxic" i que està integrada per més de dèu mil caraces mexicanes; el Museu Pedro Coronel a on es troba una colecció d'art universal en més de 1300 peces de diverses cultures, incloent obres del propi artiste i d'uns atres com Pablo Picasso, Marc Chagall, Salvador Dalí i Kandinsky; el Museu Zacatecano, el museu Pren de Zacatecas; Museu Francisco Goitia, el museu Manuel M. Ponce i el Museu Regional de Guadalupe (Zacatecas), situat en la ciutat de Guadalupe, en una de les coleccions de pintura virreinal més importants de Mèxic, aixina com el museu d'art abstracte Manuel Felguérez.

Atres museus de l'estat són: el Museu de ciències de la UAZ, la Galeria Episcopal, la Sala Antonio Aguilar i el Museu del Inquisidor. Dels museus arqueològics els existents són el museu arqueològic La Cremada i el museu arqueològic lloc Altavista; dels museus interactius de l'entitat són el museu interactiu Zig Zag, únic museu en l'estat de Quarta Generació i el museu interactiu Casa Ramón López Velarde ubicat en la ciutat de Jerez. A lo llarc de l'estat existixen també varis museus regionals.

En l'entitat se celebren les festivitats de commemoració de Mèxic, també es destaquen les commemoracions oficials com l'aniversari de l'Independència de Mèxic (16 de setembre), Dia de Morts, aniversari de la Revolució Mexicana, etc. En la Semana Santa catòlica es porten a terme representacions del viacrucis i crucifixió.

També ocorre l'Internacional Festival de Teatre de Carrer (la tercera semana d'octubre), que presenta a companyies teatrals de Mèxic i l'estranger que oferixen funcions en places, museus i atres espais a l'aire lliure de la ciutat de Zacatecas. Va sorgir en l'any 2001, en el propòsit de dur el teatre al seu recint original, el carrer, aixina conseguir un major acostament d'esta disciplina artística al públic en general, especialment als chiquets i jóvens.

Festes populars

En l'entitat se celebren les festivitats de commemoració de Mèxic, també es destaquen les commemoracions oficials com l'Aniversari de l'Independència de Mèxic (16 de setembre), Dia de Morts, Aniversari de la Revolució Mexicana, etc. En Semana Santa es porten a terme representacions del viacrucis i crucifixió.

Les festivitats en Zacatecas tenen característiques i matisos molt especials, encara que durant l'any es realisa una programació d'events, les gales festives es mostren durant els grans festivals com: el Festival Cultural Zacatecas (en les semanes Santa i Pasqua); l'Internacional del Folclor (celebrat en més de juliol); les tradicionals Morismas de Bracho (en l'última semana d'agost); la fira nacional de Zacatecas (les dos primeres semanes de setembre).

o el també Internacional Festival de Teatre de Carrer (la tercera semana d'octubre), que presenta a companyies teatrals de Mèxic i l'estranger que oferixen funcions en places, museus i atres espais a l'aire lliure de la ciutat de Zacatecas. Va sorgir en l'any 2001, en el propòsit de dur el teatre al seu recint original, el carrer, aixina conseguir un major acostament d'esta disciplina artística al públic en general, especialment als chiquets i jóvens.

Les festes i fires en l'interior de l'estat són principalment per a festejar a un sant patró determinat. Entre les festivitats tradicionals que més destaquen són les «callejoneadas», en a on es recorren els amagats carrerons de la ciutat, assaborint un exquisit mezcal de Huitzila i degustant una mostra de la gastronomia regional.

Atres festes de l'estat són: la jerezada, la fira de primavera de Jerez, el festival barroc del museu de Guadalupe i el festival de la poesia zacatecana. Les festes patronals d'alguns municipis de l'estat són:

• Tlaltenango: Fira Regional de Tlaltenango, en la primera semana de giner.
• Nochistlán: festa a Sant Sebastià (el Papaqui), del 16 al 21 de giner, una celebració de les més antigues de l'Estat.
• Juchipila: fira Regional de Juchipila, en el tercer dumenge de giner.
• Sombrerete: festa de la Candelaria, el 2 de febrer.
• Guadalupe: fira estatal de Guadalupe, a mitan de decembre.
• Fresnillo: Fira Nacional de l'Argent, en la primera semana de setembre.
• Pins: fira regional de Pins del 14 al 25 de febrer.
• Juan Aldama: 1 de novembre.
• Valparaíso: fira regional de Valparaíso, entre la primera i la segona semana de decembre.
• Plateros: festes del Sant Chiquet d'Atocha, el 25 de decembre.
• Jalpa: fira regional de Jalpa, del 18 de decembre a l'1 de giner.
• Villanueva: fira regional de Sant Judas Tadeo, del 20 al 28 d'octubre.
• Teúl de González Ortega: fira de la Música i el Mezcal en la tercera semana de novembre.
• Tabasco: fira regional del Dolç, en la primera i segona semana de decembre i el Festival Cultural durant les vacacions de Semana Santa.

Riu Gran: fira patronal de Santa Elena. 18 d'agost. Riu Gran: fira de carnestoltes, data variable, en la semana de Dimecres de Cendra. Riu Gran: festa patronal, Senyor de la Santa Veracruz, 14 de setembre.

Artesania

En l'estat de Zacatecas, de la mateixa manera que en atres regions de Mèxic, el desenroll econòmic o l'adopció de noves pautes culturals varen provocar en moltes comunitats urbanes o rurals, un progressiu abandó de la producció en diverses branques de l'artesanado tradicional.

No obstant, en els últims anys es realisen intents des d'alguns organismes oficials per a preservar l'influència d'aquells mestres artesans que encara subsistixen i propagar els seus coneiximents. Una enquesta recent de el IDEAZ (Institut de Desenroll Artesanal de Zacatecas) ha permés elevar el cens d'artesans de 150 a 1500 en tota l'entitat. Entre atres iniciatives, es pretén crear un sagell d'alta calitat per a la platería, ya que l'argent zacatecana és de les millors del món.

En Zacatecas les principals branques artesanals actuals són la platería, la ceràmica i alfarería, el tallat de pedrera, els textils, la talabartería i els treballs en pita i lechuguilla. Es produïxen també artículs de fusta tallada, ceràmica, herrería artística, cestería, vidre bufat, resines, paper maché, i obres en roques, pedres semipreciosas i metals com el coure, el ferro i l'or. Objectes de cuiro en pirograbados, mobles de fusta confeccionats a mà, treballs en pell i peluig, en macramé, mobles en miniatura, figures d'algeps i en chaquira. S'elaboren ademés productes artesanals comestibles, com a begudes a partir de l'agave, dolços típics i menjars o platillo tradicionals.

Els treballs de llaurat en pedrera, sempre han segut molt destacats en este estat. Esta activitat s'ha preservat sobretot en Fresnillo. Els textils de Guadalupe, Jerez, Vila García i Zacatecas tenen són destaquen. Es realisen allí sarapes (espècie de manta llauradora) i jorongos (en obertura a modo de poncho), chamarras (camperas) i atres artículs de llana, elaborats en teler de pedals.

El territori huichol comprén zones de la serra Mare Occidental principalment en els estats de Jalisco i Nayarit, i menor en Durango i Zacatecas. Els huicholes produïxen collars, polseres i colgantes elaborats en chaquiras (mostacillas), faixes i morrales de llana teixits i brodats en motius abstractes o naturistes, roba i capells ceremoniales, etc. Estos objectes són originalment valorats per la seua capacitat per a brindar protecció tant física com a espiritual per a l'usuari.

Per ser un estat ganader, són molt valorats ací els artículs en pell, sobretot aquells relacionats en la charrería, com ser ensellaments, cintos, botes, fongues de pistoles i arneses per a cavalls. En Jerez s'elaboren cadires de montar i els seus diferents accessoris, de la mateixa manera que productes utilitaris com a bosses de dòna (carteres) i moneders. Tots ells són profusamente decorats (piteados) en fils de pita que permeten resistir un us intensiu. El treball en la fibra de pita és característic del sol zacatecano.

En la regió semiárida zacatecana, es produïx una fibra coneguda com lechuguilla, en la que es produïxen diversos objectes teixits. Salvador Mazapil, Concepció de l'Or i Melchor Ocampo són els tres municipis a on numerosos pobladors se sostenen del treball en este material El tallat de pedres precioses o semipreciosas es fan en la ciutat minera de Zacatecas, descollant les turquesa engarzar en metal. A lo llarc de l'estat existixen varis museus regionals a on s'exhibixen artículs propis de la regió.

Danses

Existixen balls molt reconeguts i recordats entre la població zacatecana com és el ball de mexicapan que representa un propòsit vixcut i que reflectix el caràcter del zacatecano: Recio, galant i fanfarrón. Existix un conjunt de melodies La Jesusa, Les Barraques, La Varsovina, El Barretero, La Botella, i el Diable Vert; indiscutiblement que en influència europea, com a resultat de l'auge miner de Zacatecas. En el sur de Zacatecas és famosa la Dansa dels Tastuanes en els municipis d'Apozol, Juchipila i Moyahua d'Estrada.

Música

En tot l'estat zacatecano és famós el corregut, en les seues múltiples manifestacions. En el sur de l'altiplà i nort de la serra solen trobar-se les bandes d'alé, conegudes com tamborazo. "La Marcha Zacatecas" de Genaro Codina, s'ha sentit per anys en tota la república i l'estranger; és l'himne de les associacions charras i està considerat, per la seua freqüent interpretació en actes oficials com el "segon himne nacional". Aixina mateix es pot escoltar per tot el territori estatal la música nortenya identificada principalment pel acordeón.

Han segut célebres les interpretacions de l'internacional Banda de música de l'estat de Zacatecas, dirigida per Octaviano Sigala, Juan Pablo García i Salvador García; aixina com de l'Orquesta Típica de senyoretes, dirigida per Fernando Villalpando. És important destacar el tamborazo (provinent de Jerez) que no pot faltar en les festes zacatecanas. Els jaraberos de Nochistlán, música considerada de les més antigues de l'estat.

A partir de 2004, el govern de l'estat otorga la medalla al mèrit musical "Candelario Huízar" a personages destacats per la seua trayectòria en favor del desenroll musical en Zacatecas. Els músics guardonats han segut:

• 2004 - Luis Humberto Ramos, clarinetista

• 2005 - José Román Jiménez Pérez, saxofoniste i director d'orquesta
• 2006 - Héctor Guzmán Mejía, organista i director d'orquesta
• 2007 - Salvador García Ortega, director de banda
• 2008 - Luis Félix Serrano, director de cors
• 2009 - Jorge Barrón Corvera, violiniste
• 2010 - Manuel Cerros Guevara, cornista
• 2011 - Ernesto Juárez Fredes, compositor
• 2012 - Francisco Vanegas Vega, director
• 2013 - Cristina Pestana Alpízar, violista
• 2014 - Rubén Escampe, guitarriste
• 2015 - Alfonso Vázquez Moixa, pianista

L'entrega de la presea es realisa el 2 de febrer de cada any en commemoració del natalici de Candelario Huízar.

La música coral ha segut una de les principals manifestacions musicals en l'estat. Han segut localisats manuscrits d'obra vocal per a agrupacions musicals en la Catedral Basílica de Zacatecas, el Convent de Guadalupe i la biblioteca de la Undad Acadèmica d'Arts de l'Universitat Autònoma de Zacatecas conta en un acervo important de manuscrits de compositors zacatecanos dels XIX i XX, entre uns atres: Fernando Villalpando, Francisco Aguilar i Urizar, Manuel Barrón i Soto, Severiano González, Isauro Félix, Candelario Huízar, Samuel de la Trinitat Herrera, Luis G. Araujo i Octaviano Sigala.

Cor de l'Estat de Zacatecas / Zacatecas State Choir

Les agrupacions corals més destacades en el XX varen ser

• Cor Universitari de la U.A.Z. dirigit pel Pbro. Martín de Jesús Pacheco Sánchez
• Cor de el IMSS dirigit per Luis Félix Serrà
• Cor de FONAPAS dirigit per Luis Félix Serrano
• Cantoría Universitària de la U.A.Z. dirigit per José Antonio Racó i Héctor Mora de Lira
• Ensamble Vocal Polifonia dirigit per Alfonso Vázquez

La Societat Coral de Zacatecas i el Ensamble Vocal Polifonia varen mantindre activitat constant durant més d'una década realisant concerts, gravacions, gires i participacions en posades en escena d'òpera. Abdós agrupacions varen participar en vàries edicions del Festival Cultural de Zacatecas. A la seua volta, l'Ensamble Vocal Polifonia va obtindre en dos ocasions (1985 i 1987) el primer lloc nacional del Concurs Nacional de Conjunts Musicals del Magisteri, convocat per la Secretaria d'Educació Pública i realisat en el Conservatori Nacional de Música.

A inicis de el XXI va sorgir en la ciutat capital el proyecte "Cor Monumental de Zacatecas" conformat per un coro i varis cors de chiquets, jóvens i adults majors. El proyecte va tindre curta duració en actuacions trascendentes en els actes oficials de l'Ajuntament de Zacatecas.

A partir de 2009 s'instituïx el Cor de l'Estat de Zacatecas, única agrupació coral professional activa en l'actualitat.

En 2007 s'establix el Taller d'Òpera de Zacatecas, que posteriorment va derivar en lo que hui és la Companyia d'Òpera de Zacatecas.

Orquesta de l'Estat de Zacatecas / Zacatecas State Orchestra

L'estat conta en estes agrupacions orquestals:

• Orquesta de l'Estat de Zacatecas (OCEZ) oferix ademés de temporades de concerts simfònics; presentacions especials de diversos gèneros musicals.
• Orquesta Filharmònica de Zacatecas (OFILZAC) que oferix un concert mensual en dos temporades anuals.
• Orquesta Simfònica Jovenil de l'Estat de Zacatecas
• Orquesta Simfònica Jovenil de l'Universitat Autònoma de Zacatecas (OSJUAZ)
• Camerata de la Ciutat de Zacatecas

Entre unes atres

Trages típics

És clara la diferència en l'indumentària regional per a la dòna i l'home.

• La vestimenta de la dòna consistix d'una falda de pany roig, llínea "A" per enfront, puix arrere té taulons. En la part baixa de la falda hi ha una franja en flors brodades. De la falda descolla un fondo d'encaix color blanc. La brusa, blanca i de brocat francés, té un coll alt, tipo virreinal; mànega bombacha, llevat del colze a la canilla, botonadura i és entallada fins a la cintura d'a on cau un faldón plisado de la mateixa tela.

• El trage típic de l'home consistix en un pantaló beige, poden ser atres colors, camisa blanca de coll alt en brodats en el pectoral i punys terminats en olán. S'acompanya d'una jaqueta roja de mànega tres quartos, oberta i adornada en botons.

Gastronomia

La gastronomia de Zacatecas és àmplia i variada, és una cuina rica en sabors i aromes, es basa principalment en productes com les carns, la dacsa, el chile, el jitomate, frutes i els frijoles, birria i paraulotes de canastra, cóm va dir Delia.

Entre els platillo principals destaca el torrat de bodes, el qual està fet a pur de carn de porc en una salsa de chiles i chocolate, i que, com el seu nom ho diu, tradicionalment se servia durant les bodes. Uns atres dels platillo principals de Zacatecas són la birria de moltó, el popular quin, les enchiladas, les gorditas reblixes de guisats i la carn adobada. Les gorditas en chile i sagí naixen durant la Revolució, i eren preparades per les adelitas per als seus hòmens, i les feyen bàsicament en eixos dos ingredients. Hui en dia, existix una gran varietat de gorditas i panets que juguen un important paper en l'alimentació popular, es fan de dacsa o de blat, dolços o salats, en comal o en el forn. Les gorditas poden ser reblides d'una gran varietat de guisos (mole en arròs, nopalitos en ou, chicharrón en chile, rajas en papes, llengua, fege, aram, yesca, entre uns atres. També s'acostumen les panuchos i les semitas, que s'elaboren en farina de blat, llet, canella i sucre, i decorades en pasitas, coco o anou, els condoches que són gorditas de dacsa tendra que es couen sobre els fulls de elote.

Referent a les darreries destaquen les cocadas jerezano, melcochas, nugues (pasta dolça) de guayaba i codonyer, jamoncillos de llet, mel de tuna, aixina com els tradicionals dolços de camote, biznaga, chilacayote i carabassa. En época de Quaresma es consumix la capirotada com a darreria principal.

Zacatecas conta en la tradició de producció de mezcal i l'estat és part de la llista d'entitats en denominació d'orige per a la producció de mezcal junt en atres 7 estats. Ademés esta regió produïx vins de taula reconeguts internacionalment, excelents vino tinto, blancs i rosats, ideals com a acompanyament en els menjars, dins d'atres begudes es deuen mencionar el pulque i el aiguamel, junt en el aiguardent de canya i el colonche la beguda regional per excelència, que s'obté de la fermentació del suc de la tuna cardona.

Com un dels productors de raïm més importants de Mèxic l'estat va desenrollar una cultura vitivinícola important a partir de la década de 1970. En els anys huitanta es va instalar Pedro Domecq en el municipi d'Ojocaliente a on va iniciar la producció de brandy i vi de taula. En 1986 Jesús López López, expresident de l'Associació Mexicana de Vitivinicultores, va començar a produir el vi Cacholá en la Vall de les Arsinas, el qual va guanyar la primera medalla per a un vi zacatecano en el Challenge International Du Vin de Bordeus. En 1987 l'empresari Isauro López López funda Vinyes Camp Real, ubicats en el municipi de Trancoso i en 1988 produïx el seu primer vi, Reserva del Patró, de raïm Ruby Cabernet. Despuix d'una fita varis anys, en 2010 els fills de Isauro López López resumixen la producció de vi en Vinyes Camp Real baix el nom de Terra Adins. La vinícola s'ha convertit en la més prolífica de l'estat i ha conseguit guanyar més de dotze guardons pels seus vins.[22] En 2018, Isauro López Muñoz introduïx al mercat el Va vindre López Rosso, produït baix la direcció del Dr. Joaquín Madero, i en 2019 obté el seu primer guardó en el Concours Mondial de Bruxelles Edició Mèxic.

Infraestructura

L'Estat de Zacatecas pot considerar-se que es troba ben comunicat, ya que es troba en la zona centre-nort. Existix una ret ferroviària que actualment solament s'utilisa per a transport de càrrega en una llongitut de 671 km. Aixina mateix es conta en vàries centrals d'autobusos a lo llarc de l'estat a on les més importants són la de Zacatecas i la de Fresnillo, quanta ademés en un Aeroport Internacional, que té servici nacional i internacional en vols nacionals a Tijuana i internacionals a Chicago-Midway i Los Àngeles; conta en 5 aeròdroms en els municipis de Mazapil, Tlaltenango i Huanusco.

Carreteres

Sobre camins, la ret carretera federal, estatal i rural té una llongitut de 11 842 km i conta en una ret de carreteres pavimentadas que creuen el seu territori, aixina mateix conta en una àmplia ret que comunica la capital en tots els municipis.

Les principals rutes que creuen l'estat són: carreteres federals, la carretera federal 23 Fresnillo, ZAC - Chapala, JAL; la carretera federal 25, Aguascalientes, AGS - Loreto, ZAC; la carretera federal 44 Fresnillo - Valparaíso; la carretera federal 54 Saltillo - Zacatecas.

Mijos de comunicació

L'estat conta en 188 438 llínees de teléfon fixes, 851 oficines postals, 30 oficines de telégrafs, operen en l'estat 19 radiodifusoras (13 d'amplitut modulada i 6 de freqüència modulada) aixina com 16 estacions televisoras. La cobertura de la radiodifusió d'amplitut i freqüència modulada.

En l'entitat es publiquen cinc periòdics, Image, Pàgina 24, El Sol de Zacatecas (fundat en 1965, el qual és un dels diaris en major difusió i vendes en l'estat en un tiraje de 17 217 eixemplars, de periodicitat diària i membre de l'Organisació Editorial Mexicana), La Jornada Zacatecas i el Diari NTR; dos canals de senyal oberta de televisió en 12 repetidores de Televisa i TV Azteca, aixina com una gran varietat de programes locals per cable i publicacions impreses en municipis.

Economia

Per la seua ubicació geogràfica, Zacatecas està conectat en els principals ports i centres econòmics del país. L'Estat de Zacatecas tradicionalment ha tingut molt chicoteta la seua aportació al producte intern brut (PIB). En l'actualitat la seua participació en el total nacional és tan sol de 0.9 %.

Zacatecas va rebre 5.9 millons de dólars per concepte d'inversió estrangera directa (IED) en 2011. L'indústria manufacturera va ser el principal destí de l'inversió estrangera directa rebuda per l'estat en l'any de referència. Zacatecas forma part del recent creat Corredor Econòmic del Nort de Mèxic, integrat pels estats de Chihuahua, Coahuila, Durango, Nou León, Sinaloa, Tamaulipas i Zacatecas.

La PEA de 12 anys en avant és de 358 449 persones, açò és el 37.5 %, ubicant a Zacatecas 11.8 punts per baix de la mija nacional, que és de 49.3 %. Descolla la població econòmicament inactiva, a on 62 de cada cent persones no treballen, lo que nos ubica 12 punts dalt el paràmetro nacional. La població ocupada, és de 353 628 persones (98.66 %) de les quals el 53.2 % són amprats i obrers, el restant treballa pel seu conte o està en una atra situació. En esta mateixa categoria descollen les dònes, a on 68 de cada cent treballen com a empleades i obreres. La població ocupada es troba distribuïda de la manera següent: 73 126 persones en el sector primari, 94549 en el sector secundari i 174981 en el sector terciario; en este últim es concentra casi el 50 % de la població ocupada.

Sector industrial

Per a mitigar la brecha de talent tècnic calificat en processos de polimerisació i criteris de tolerància zero, es va impulsar la creació del Centre Aeroespacial de Zacatecas (CAZ) baix l'esquema operatiu d'escola-fàbrica, un procés gestionat en l'assessoria de firmes especialisades en relocalisació industrial i desenroll d'ecosistemes de manufactura com The Everest Group.«[24]», No obstant. Consultat el 21 de maig de 2026.

A partir de la década de 1990, en la finalitat de diversificar una economia històricament depenent de la mineria extractiva (principalment d'argent, plom i zinc), el govern estatal va impulsar una transició cap a la manufactura industrial d'exportació.«Pla Estatal de Desenroll 2022-2027». Govern de l'Estat de Zacatecas. Açò va permetre la consolidació d'enclavaments industrials en municipis com Fresnillo, que actualment concentren una part significativa de la Població Econòmicament Activa (PEA) formal de l'estat en el subsector d'ensamblage massiu de components automotrices i arneses elèctrics.

Sectors d'activitat econòmica

Activitats primàries

Estan classificades com a primàries: l'agricultura, la ganaderia, la silvicultura, la peixca, la mineria, etc.

Agricultura

Els productes agrícoles que es cullen són cereals (la producció dels quals depén de l'intensitat de les precipitacions), i el maguey, el qual depén de la irrigació de les valls baixes, i que es desenvuelve en facilitat en climes secs.

D'acort a les sifres del cens del 2000, es varen sembrar en l'Estat 1’303,564 hectàrees, de les quals als cultius cíclicos corresponen 1 241 824 ha, i als perennes a penes 61735. Dins dels cíclicos la major superfície se sembra de fríjol 755615 pero donat la baixa o depressió del preu d'esta leguminosa s'espera que se sembrara una menor superfície en el futur pròxim. cal mencionar que en la sembra de dacsa va ser de 356 166 ha, 64177 de avena forrajera; 34150 de chile, 5248 d'ordi, 4025 de avena, ademés de sembra de sorgo, ceba, all, etc. Pel que fa als perennes se sembren 22 012 ha, de durazno, 14181 de nopal, 8605 de alfalfa, 5246 de guayaba etc.

Els cultius cíclicos que més se sembren són: fríjol, dacsa, avena forrajera, chile i ordi. Ademés se sembren avena, sorgo, ceba, all, durazno, nopal, alfalfa i guayaba. En total, s'usen 1 303 564 ha per a l'agricultura.

Ganaderia i peixca

La ganaderia és també prioritària en l'economia puix l'estat de Zacatecas conta en grans extensions de agostadero 5 388 434 ha susceptibles d'aprofitar-se en activitats ganaderes. D'acort al cens de l'any 2000, es produïxen anualment 1 037 287 caps de ganado vacú, entre: producció de carn, llet, 245 762 caps de porcí, 310023 de caps de ganado oví; 546 414 caprino; 209 707 equins entre cavalls, asno i acémilas; 1 862 726 aus gallináceas i 30 442 guajolotes i 46 426 colmenas entre rústiques i modernes. cal destacar que a pesar de que l'Estat carix de llitorals, el volum de captura de productes acuícola és de 5 095 tonellades destacant la tilapias, la carpa, el bagre i la lobina.

Silvicultura Sobre la silvicultura s'obtenen 58 344 m³ en roll de productes forestals maderables, sent els principals l'encino i el pi.

Mineria

Erro al crear miniatura:

Argent

La mineria és per molt una de les activitats més antigues realisades en Zacatecas, aixina com una de les més importants, destaquen principalment l'extracció d'argent, or, mercuri, ferro, zinc, plom, bismut, antimoni, sal, coure, cuarzo, caolín, ónix, pedrera, cadmi i Wollastonita. Les riquees minerals de l'estat varen ser descobertes poc despuix de la conquista, i algunes de les mines (i les més famoses de Mèxic) daten de 1546. Les més productives són les mines d'argent de Alvarado. Solament d'esta mina es varen extraure més de 800 millons de dólars durant 1548 i 1867, segons els registres que s'han conservat. Hui en dia, Mèxic és el primer productor d'argent del món.

Actualment les zones mineralizadas més importants, contenen principalment agregats minerals en forma d'òxits i sulfur complexos de plom, zinc i coure, en chicotetes cantitats d'argent i or. Tals zones estan localisats principalment en 13 districtes miners, entre els que destaquen per la seua importància els de Fresnillo, Zacatecas, Concepció de l'Or, Mazapil, Sombrerete i Chalchihuites, sent més important en estos últims anys Nòria d'Àngels.

Existixen 86 unitats econòmiques en l'activitat minera. La manufactura és un sector de l'economia en creiximent, d'estes l'indústria alimentícia i de begudes és la més gran. cal destacar que en les mines citades també existixen importants jaciments de minerals no metàlics d'us industrial com: caolín, ónix, pedrera, wallastonita i cuarzo, entre uns atres.

Activitats secundàries

Este sector es referix a les activitats industrials, aquelles que transformen els recursos del sector primari.

La manufactura és un sector de l'economia en creiximent, d'estes l'indústria alimentícia i de begudes és la més gran; de l'indústria manufacturera zacatecana descolla l'elaboració de cervesa, que ademés d'aparéixer com l'activitat industrial més important en aportar el 24.8% de la producció bruta total de l'entitat i 26.6% dels actius fixos, també ocupa el primer lloc en la generació del valor agregat. aixina mateix destaquen per la seua aportació al Producte, l'activitat d'Aliments Begudes i Tabac en el 55.93%, seguit de Productes Metàlics, Maquinària i Equip en el 22.41%. Els productes que varen tindre major dinamisme en Zacatecas per la seua taxa de creiximent anual varen ser: els productes de minerals no metàlics, seguits dels productes metàlics, maquinària i equip.

Actualment es tracta de consolidar el parc industrial de Fresnillo, al com es va dotar d'infraestructura en la seua àrea de reserva territorial, en l'urbanisació de 15 hectàrees (ampliació del parc industrial Fresnillo), a on es va obtindre facilitat d'accés i conectivitat per a l'establiment de noves empreses, també s'han creat 10 noves naus industrials, de 500 m² cada una, totalment acondicionades per a eixe fi.

En el parc industrial Calera es realisen treballs de nova infraestructura, la qual s'eixecuta en les seues vialidades respecte a paviments, allumenat públic, sege perimetral, mòduls d'accés i parador d'autobusos. l'indústria aeroespacial es va instalar en Zacatecas. L'empresa Grup Everest, del sector de proyectes industrials de manufactura en Mèxic, ha consolidat l'instalació d'una empresa ancora, triumph group, dedicada a la manufactura de parts per a aeronaus, ultimadamente com a resultat de l'inversió japonesa es va inaugurar una atra empresa japonesa en l'entitat anomenada Koide Kokan Mèxic.

Activitats terciarias

Comerç

Conta en 48,257 unitats econòmiques, l'1.3 % del país, en quan a ocupació ampra 174,368 persones, el 0.9% del personal ocupat de Mèxic. Del total del personal ocupat en l'entitat, el 60 % (103 894) són hòmens i el 40 % (70 474) són dònes, en promig, les remuneracions que rep cada treballador a l'any en Zacatecas són de 72,211 pesos mexicans, el promig nacional és de $ 99,114.

Per a diversificar la vocació econòmica de l'entitat cap a la manufactura alvançada, el govern estatal va promoure la creació del Centre Aeroespacial de Zacatecas (CAZ). Coordinat académicamente per l'Universitat Tecnològica de l'Estat de Zacatecas (UTEZ) i en una inversió conjunta que va incloure fondos del CONACYT per més de 315 millons de pesos, el centre va ser dissenyat baix un model de "fàbrica-escola" per a pre-calificar a la força laboral local en competències de precisió tècnica i compliment de normatives internacionals de gestió de calitat.«Sext Informe de Govern - Zacatecas». Govern de l'Estat de Zacatecas. Consultat el 7 de maig de 2026.

Turisme

Erro al crear miniatura:

Catedral de Zacatecas.

En l'entitat, es registra l'existència de 265 hotels i 6,815 habitacions, 604 establiments de preparació en servicis d'aliments, begudes, recorreguts nocturns de llegendes, tours en tramvies, servici de guies per hora, entre atres servicis turístics. L'estat de Zacatecas posseïx comunitats colonials en reconeiximent internacional com Zacatecas, capital de l'estat; Guadalupe, Fresnillo, Sombrerete i Jerez de García Salines.

Les localitats més visitades són:

• Zacatecas: Capital de l'estat, rica en història i tradicions, enclavada en una barranca, flanquejada per l'històric cerro de la Bufa, el cerro del Grill, el cerro de la Verge i el cerro del Pare, es troba el seu sol ple de rieres i arroyuelos embovedados, sobre els quals s'edifica la població i li dona la seua especial forma. Important pel paper que va jugar durant la revolució mexicana en una batalla clau per al triumfo de la revolució en juny de 1914. La fisonomia de la ciutat ha sofrit varis canvis a lo llarc de la seua història, els quals han segut cíclicos depenent de l'economia de la ciutat, se li coneix com a ciutat colonial, encara que en realitat són poques les construccions pertanyents a l'época de la colónia, la majoria dels edificis més representatius són de la segona mitat de el XIX i la primera mitat de el XX, en esta época existix una gran bonança minera en la ciutat, hi ha abundant comerç i circula una gran cantitat de diners, lo que fa que moltes persones realisen canvis en les fronteres de les seues cases, cobrint-les de pedrera rosada i rica herrería, lo que li dona un canvi en la fisonomia al poblat, es construïxen en eixa época, per eixemple, el Teatre Calderón, el

  

  Teatre Fernando Calderón

Mercat i la plaça de bous Sant Pedro (hui convertida en hotel, un dels més bells de Llatinoamèrica), també és famosa per la seua arquitectura barroca i churrigueresca, encara que en realitat l'únic edifici purament barroc és la frontera principal de la catedral i les seues dos torres, de les quals la torre nort es va terminar fins a 1904, aixina com els 8 retaules banyats en or dels altars laterals del temple de Sant Dumenge, existix una iglésia d'estil gòtic que és el temple de Fátima, construït a mitat de el XX única construcció del seu estil en l'estat. Ciutat declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO en 1993. En Zacatecas es pot admirar el poble des d'un telefèric que creua el centre des del cerro de la Bufa fins al cerro del Grill.

Es realisa cada any durant la Semana Santa una Semana Cultural, a on totes les expressions de l'art es manifesten en teatres, i escenaris naturals com a places, plazuela, carrers i carrerons, Esta semana cultural rep artistes de todas partes del món i és considerat un dels festivals culturals més importants d'Amèrica, solament despuix del Festival Cervantino.

L'últim dijous, divendres, dissabte i dumenge del més d'agost se celebren les Morismas de Bracho, una representació de la batalla de Lepanto, moros contra cristians succeïda en 1571, és una de les 3 representacions del món junt en la de Granada i Alacant en Espanya, sent esta, la de Zacatecas, la més monumental, en prop de 15,000 actors i que té més de 100 anys de tradició.

Erro al crear miniatura:

Panoràmica de la ciutat de Zacatecas.

De l'últim dumenge de juliol al primer dumenge d'agost es realisa el festival zacatecas del folclor internacional "Gustavo Vaquera Contreras" a on nos visiten grups de dansa dels cinc continents, aixina com dels estats de Mèxic, és considerat un dels millors 5 festivals del món, sent el més important del continent americà, els bailables són en plazuela, places i llocs especials, les presentacions de gala que es fan en el Teatre Fernando Calderón i Ramón López Velarde.

En setembre es realisa la Fira Nacional de Zacatecas (FENAZA) durant les tres primeres semanes del més, en events com corregudes de bous, baralles de galls, exposicions, varietats artístiques i diversions, considerada una de les 3 fires més importants de Mèxic i és una de les poques fires que no cobren l'accés a les seues instalacions.

També cada any en el més d'octubre, la ciutat de Zacatecas manté vigent la seua cita internacional en el festival de teatre de carrer, sent l'únic festival en el seu gènero en tot Mèxic, obrint les portes de les seues plazuela i carrerons a les companyies que han fet de l'espai obert, l'escenari de la seua creativitat artística, a on invadixen tots els espais possibles per a adinsar-se en els sentits de cada u dels espectadors, per a eliminar la barrera que dividix la vida quotidiana del món dels somis.

D'esta forma, en el transcurs d'estos huit anys, el Festival Internacional de Teatre de Carrer s'ha consolidat com un dels proyectes culturals que han conseguit alcançar un important objectiu: movilisar i integrar al públic en els actors, en el marc incomparable d'un espai urbà patrimoni de la humanitat.

Tot l'any Zacatecas realisa en events culturals diversos, i es conta en una gran infraestructura hotelera, sent una de les millors opcions per al turisme nacional i internacional.

• Guadalupe ciutat veïna a la capital en la que conforma un àrea metropolitana; posseïx una rica pinacoteca d'art sacre virreinal, un convent franciscano en una capella ornamentada en or (capella de Nàpols) i atres edificacions destacades.
• Fresnillo: És la segona ciutat més important despuix de la capital de l'estat. Breçol de notables hòmens ilustres, com Manuel M. Ponce, Francisco Goitia, Tomas Méndez, etc. Va ser fundada per l'explorador eibarrés, Francisco d'Ibarra. La ciutat és centre d'un àrea minera coneguda principalment per la seua producció d'argent. La seua mina és una de les de major producció en el món d'argent, la mina Proaño o la mina de Fresnillo, que pertany a la companyia minera Peñoles.

És el lloc del famós Sant Chiquet d'Atocha una image romana comprada per Mèxic a Espanya.

• Santuari de Plateros: Alberga al Sant Chiquet d'Atocha, el tercer centre religiós més visitat del país.
• Sombrerete: poblat colonial en temples, convents i edificacions colonials de pedrera en sigles d'antiguetat. Posseïx una riquea minera que va fer que durant la Nova Espanya fora un dels principals minerals del país. Va ser capital de l'estat durant un any per la Pren de Zacatecas, i és considerada la segona ciutat en major riquea arquitectònica per institucions com el INAH. Posseïx tres llocs dins del Camí Real de Terra Adins que són considerats patrimoni de la humanitat els quals són el conjunt històric de la capçalera municipal, el poblat La Nòria de Sant Pantaleón i el parc nacional Serra d'Òrguens. Ademés, va ser declarat poble màgic en l'any 2012 per la secretaria de turisme federal.
• Nochistlán: poblat colonial fundada el 5 de giner de 1532, que conta en una gran cantitat de joyes arquitectòniques entre les quals es troba el temple de sant Francisco el qual es va iniciar la seua construcció en l'any 1584, el temple de sant Sebastián que data de 1743, ademés de la presidència municipal, el parien, l'aqüeducte construït en 1792, el monument en honor a la fundació de la primera Guadalajara i moltes construccions més que descollen per la seua bellea i la seua antiguetat.
• Juan Aldama: És la comunitat més gran i la capçalera municipal del Municipi de Juan Aldama. La ciutat va ser nomenada en honor a l'insurgent Mexicà Juan Aldama. Va ser fundada per 400 famílies Tlaxcaltecas del sur de Mèxic que en el permís del Rei Felipe II, i en la Nova Espanya el Virrey Don Álvaro Manrrique, varen donar permís de que anaren a colonisar la zona. Juan Aldama va ser coneguda per atres noms: Sant Joan Batiste del Mezquital i Vila Aréchiga. Actualment conta en 13,848 habitants segons cens (2005).
• Jerez de García Salines: Poblat natal del poeta Ramón López Velarde i del polític Francisco García Salines, en edificacaciones de pedrera, entre les que destaquen el Teatre Hinojosa i el Temple parroquial. També destaca la fira regional que inicia el dissabte de glòria. En el 2007 va ser declarat Poble Màgic.

• Saín Alt: Fundada en 1532 pels espanyols Fernando i Francisco de Sain. Conta en una gran abundància en cultura i tradicions. La seua fira en honor al sant patró Sant Sebastià Màrtir. Conte també en balnearis d'aigües termals, i varis manantiales.
• Valparaíso: Poblat natal de l'artiste Manuel Felguérez i del militar Jesús González Ortega. Conta en balnearis d'aigua termals i grans extensions de bosc, a on es tenen diverses activitats, conte ademés en un gran número de facendes.

Patrimoni de la Humanitat

Centre Històric de Zacatecas

En 1972 es va celebrar la Convenció del Patrimoni Mundial part de l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) i l'Organisació de les Nacions Unides (ONU) en la ciutat de París en la que el centre històric de Zacatecas va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en l'any de 1993. Notable per la seua arquitectura i els seus numerosos museus, la Catedral Basílica de Zacatecas, construïda entre el 1730 i 1760, el Teatre Fernando Calderón, l'Aqüeducte La Gaveta, el Palau de Govern, la plaça d'Armes, o el Museu de la Pren de Zacatecas, són solament alguns eixemples.

Camí Real de Terra Adins

Mapa del Camí Real de Terra Adins.

En el marc de la 34.ª reunió del Comité de Patrimoni Mundial de la UNESCO que s'efectua del 25 de juliol al 3 d'agost en la capital brasilera de Brasília, el comité va votar i va declarar al Camí Real de Terra Adins, també conegut com El Camí de l'Argent com a patrimoni mundial.

Dit Camí és el més antic d'Amèrica comprén una extensió de 2,900 km que partix des de la Ciutat de Mèxic fins a Santa Fe, Nou Mèxic, Estats Units. Dita ruta va ser traçada en el XVI pels conquistadors espanyols per a desenrollar el comerç, facilitar les campanyes militars, recolzar la colonisació i evangelisació en la Nova Espanya. Representa ademés un dels ponts culturals més rellevants que unixen a abdós nacions.

En Zacatecas els llocs que varen rebre esta distinció són l'ex colege apostòlic de La nostra Senyora de Guadalupe, en Guadalupe, la cova de Ávalos en Ojocaliente; el Santuari de Plateros en Fresnillo; el temple de Sant Nicolás Tolentino i el centre històric de Pins; els temples de La nostra Senyora dels Àngels i La nostra Senyora dels Dolors, en Nòria d'àngels i Vila González Ortega, el temple de Nòria de Sant Pantaleón, conjunt històric i serra d'Òrguens en Sombrerete; Conjunt Històric de Chalchihuites, aixina com el Camí Real de Palmillas en Ojocaliente.

La UNESCO va determinar que una carreta que forma part dels murals prehispànics de la cova de Ávalos serà considerada l'emblema dels 60 llocs que conformen l'itinerari cultural declarat Patrimoni de la Humanitat. En este lloc va ser plasmat en pintura rupestre el contacte en els colonizadores.

Pobles Màgics

Les característiques d'estos pobles inclouen l'estar ubicats en zones propenques a llocs turístics o grans ciutats, tindre accessos fàcils per carretera. L'Estat de Zacatecas conta en sis Pobles Màgics que són:

• Jerez de García Salines (2007)
• Teúl de González Ortega (2011)
• Sombrerete (2012)
• Pins (2012)
• Nochistlán de Mejía (2012).
• Guadalupe (2018)

Zones Arqueològiques

Són més de 500 zones arqueològiques els que es troben en tot el territori zacatecano, dels quals destaquen La Cremada i Altavista.

La Cremada

La Cremada és una zona arqueològica singular en el mosaic dels llocs mesoamericans. En 1615, Fra Juan Torquemada la va identificar com un dels llocs visitats pels Azteca en la seua migració cap a la conca de Mèxic.

Altavista

La zona arqueològica Altavista va ser un centre ceremonial i astronòmic producte de la branca súchil de la cultura Chalchihuites, l'ocupació de la qual i desenroll va tindre un periodo d'aproximadament 800 anys. Esta zona és considerada com un important centre ceremonial-astronòmic de la cultura Chalchihuites, els vestigis arqueològics de la qual són: la plaça de la Lluna (o saló de columnes), la piràmide votiva, l'escala de Gamio i el Llaberint. En esta última es poden apreciar en puntualitat i precisió els respectius equinoccios de les estacions.

Parcs nacionals en Zacatecas

Erro al crear miniatura:

Parc nacional Serra d'Òrguens.

Són considerats parcs nacionals aquelles àrees que estan protegides per mig d'un decret oficial, generalment pel president, són regions que conten en un o més ecosistemes. En l'estat de Zacatecas, es conta en un parc nacional en el municipi de Sombrerete.

Parc Nacional Serra d'Òrguens

És un àrea que correspon al municipi de Sombrerete, en l'estat mexicà de Zacatecas. El lloc conta en vàries elevació escarpadas i formacions rocoses caprichoses originades per diversos factors climàtics i geològics, en forma similar a la de les cactáceas o a la de les pípas d'aquells instruments musicals dels quals pren el nom.

Aünat a la presència de boscs de coníferes en les zones altes i xara i plantes xerófilas en les baixes, és refugi d'algunes espècies d'animals endèmiques de la regió i unes atres en perill d'extinció. És un lloc concorregut per a la pràctica dels deports extrems com el ciclisme, el senderisme i també per la bellea escènica dels seus paisages. Ademés ser escenari des dels anys 1950’s de numeroses películes de talla internacional.

Deports

Estadi Carlos Vega Villalba.

L'estat participa dins del Sistema Nacional de Cultura Física i Deport en la regió II conformada pels estats de Chihuahua, Durango i Zacatecas.

Igualment en el Consell Nacional del Deport de l'Educació participa en la Regió Nort, zona integrada per les universitats dels estats de Chihuahua, Durango i Zacatecas. Per Zacatecas competixen les següents universitats: - Universitat Autònoma de Zacatecas - Universitat Autònoma de Durango. Campus Zacatecas - Escola Normal Manuel Àvila Camacho - Escola Normal Rural Matias Ramos.

El professionalisme es troba representat per l'equip de fútbol Miners de Zacatecas que competix en Lliga d'Expansió MX, la segona categoria més alta en el balompié mexicà , i el equip homònim i els Plateros de Fresnillo de Basquetbol de la Lliga Nacional de Bàsquet Professional de Mèxic. .

En temps passats l'estat solia contar en equips molt competitius com els Miners de Zacatecas del desaparegut Circuit Mexicà de Basquetbol del que va ser campeó en 2003, els Tuzos de la UAZ equip de béisbol professional dels anys huitanta, i la Real Societat de Zacatecas finalista en 1997 de la Primera A.

Persones destacades

Artícul principal → .

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Zacatecas|20px|Vore el portal sobre Zacatecas]] Portal:Zacatecas. Contingut relacionat en Zacatecas.
• Rebelió en Zacatecas de 1835
• Organisació territorial de Mèxic
• Municipis de Zacatecas

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Zacatecas.

Zacatecas en Viquidites.

• Govern de l'Estat de Zacatecas
• Secretaria de Turisme de l'Estat de Zacatecas