Cerro de la Bufa
El cerro de la Bufa és una reconeguda elevació ubicada a l'est del centre històric de la ciutat de Zacatecas, famosa per lliurar-se en ella una important batalla de la Revolució Mexicana: la Pren de Zacatecas, ocorreguda el 23 de juny de 1914. També el cerro és reconegut com Patrimoni Mundial de la Humanitat, en formar part de la «Ruta Wixárika pels llocs sagrats fins a Wirikuta», sent per al poble wixárika, un lloc sagrat en la seua cosmovisión.
Nom
[editar | editar còdic]Existixen vàries versions de l'orige del nom. Una d'elles i la més coneguda diu que el nom de Cerro de la Bufa va ser batejat per Juan de Tolosa en eixe nom. També es diu que li va posar Mina Descobridora de Montserrate, per la seua semblança en el massiç de Montserrat, que va visitar en Catalunya abans de viajar cap a Amèrica.[1][2][3] També es té la tradició de que Bufa que és una paraula d'orige aragonés que vol dir bufa de porc, ya que li va ser trobada eixa forma pareguda.
Senyes generals
[editar | editar còdic]
El cerro de la Bufa, ubicat a l'est del centre històric de la ciutat de Zacatecas, s'alça a una altitut de 2 610 m s. n. m. Eixa montanya va servir d'estage a una vàries tribus dels zacatecos, dels quals es va heretar el nom de la ciutat.[4] Les diverses tribus chichimecas que habitaven en el territori zacatecano varen ser els caxcanes, guachichiles, guamares irritilas, huicholes, tecuexes, teules, tepehuanes, coras i zacatecas. Esta última tribu va ser una de les més importants i d'ella va derivar el nom de la capital i de l'estat. Els caxcanes varen ocupar gran part de lo que hui és Jalisco i Zacatecas. La Bufa és un lloc turístic és a on varen dominar en la pren de Zacatecas.[5]
Història
[editar | editar còdic]La Bufa en l'història de Mèxic
[editar | editar còdic].JPG){kind=link}
Ahí va aplegar el primer explorador espanyol, i també varen aplegar els quatre principals fundadors d'eixa ciutat minera: Juan de Tolosa, Cristóbal de Oñate, Diego d'Ibarra i Baltazar Temiño de Bañuelos.
A l'arribada dels espanyols, ells en busca de metals preciosos, varen entrar per una vereda montanyosa que desembocava en un gorc, pero de sobte, va aparéixer front a ells una gran montanya a la que li va ser cridada per Juan de Tolosa Cerro de la Bufa.
En l'any de 1588 el cerro de la Bufa va tindre tanta importància que va ser inclós en l'Escut d'Armes de la ciutat, per ad açò va ser recolzat per Felipe II.
També el cerro va ser testic de l'arribada de Miguel Hidalgo i Costella en époques del moviment d'Independència.
El 23 de juny de 1914 eixe lloc va ser escenari de la Pren de Zacatecas (1914), a on les tropes revolucionàries del general Francisco Vila varen derrotar a l'eixèrcit huertista, definint el destí que tindria la nació.
Història de les construccions en La Bufa
[editar | editar còdic]En l'any de 1548 va ser construïda en el cim del cerro, una ermita dedicada a la Natividad de La nostra Senyora, la qual a través dels anys i despuix de vàries modificacions se li va cridar Santuari de la Verge del Patrocini, que és la patrona dels habitants de la ciutat.
El 14 de febrer de 1862, va ser creada la Casa de la Caritat per a donar asil als fills dels miners que morien a conseqüència dels accidents que ocorrerien en les mines. A on hi havia una imprenta i varis tallers, aixina com una fàbrica de teixits.
En 1906 es va construir un observatori meteorològic, el qual contava en els més alvançats instruments meteorològics en eixa época.
En 1966 es va desenrollar una remodelació integral en el cerro. Va ser construïda la arquería del mirador, l'atri del Santuari de la Verge del Patrocini, aixina com diversos locals per al comerç. També va ser traslladat el Mausoleu dels Hòmens Ilustres, que es trobava ubicat en el Panteón de la Puríssima, i va ser colocat al peu del Crestón de la Bufa.
En l'any de 1978 es varen fer nous treballs per a donar-li més renom a la passejada de la Bufa. Es va adequar i va allumenar el camí que du al cerro, aixina com es varen deforestar arbres.
En l'any de 1979 es va escomençar la construcció del Telefèric.
En l'any de 1984 es varen obrir les portes del Museu de la Pren de Zacatecas, a on s'exhibixen diversos testimonis que daten de la batalla duta ahí.
En 1989 es va inaugurar la Plaça de la Revolució que es localisa front a l'atri del Santuari, a on es varen colocar les estàtues dels tres principals responsables de la victòria de les forces revolucionàries: Francisco Vila, Felipe Àngels i Pànfil Natera.
Patrimoni Cultural de la Humanitat
[editar | editar còdic]En juliol de 2025, el Cerro de la Bufa va ser inscrit en la Llistadel Patrimoni Mundial de l'UNESCO com a part del lloc denominat “Ruta Wixárika pels llocs sagrats fins a Wirikuta”, baix el nom "Tatei Nihuetúcame", nom ceremonial que significa “La nostra mare que nos sosté en els seus braços”.[6]
Esta designació reconeix al cerro no solament com un referent paisagístic i turístic de la ciutat de Zacatecas, sino també com un lloc sagrat per al poble Wixárika (huichol). Dins d'este espai es troben diverses formacions rocoses, manantiales i llocs de cult a on es porten a terme ofrenes i rituals tradicionals, especialment per part dels jicareros (portadors de jícaras rituals). Entre els llocs sagrats dins del Cerro de la Bufa associats a este lloc s'inclouen Tanana Jaya (Aigües de la Verge), Tatei Huaxahuimari (Nostra mare de la dacsa jove) i Yurameca, una serp femenina sagrada que representa la vida i el creiximent.[7]
El reconeiximent internacional de Tatei Nihuetúcame com a Patrimoni Mundial és especialment significatiu, ya que convertix a la ciutat de Zacatecas en una de les poques en el món que conta en tres o més declaratorias distintes de la UNESCO: el Centre Històric de Zacatecas (inscrit en 1993 com a Patrimoni Mundial), ser part del sitie serial del Camí Real de Terra Adins, inscrit en 2010) i ara el Cerro de la Bufa com a part del patrimoni cultural i sagrat dels pobles indígenes.[8]
Turisme
[editar | editar còdic]El Cerro de la Bufa és dia a dia visitat per mils de turistes que contemplen la seua bellea. És un lloc ideal per a admirar l'història de Zacatecas i tot a la seua entorn.
En el cim del cerro es poden recórrer varis llocs d'interés a on cal destacar els següents:
Santuari de la Verge del Patrocini
[editar | editar còdic]La primera ermita dedicada a la Verge María construïda en giner de 1548 en senyal d'agraïment. En 1656 se li va nomenar com la Verge del Patrocini del poble de Zacatecas. Pel temps i al descuit l'ermita va caure, per lo que es va alçar una nova capella que es va terminar de construir en 1728, i en el més de novembre se li va colocar l'image que encara és venerada pels fidels.
Telefèric
[editar | editar còdic]
Esta passejada turística per telefèric opera des de 1979 sent el primer que s'instalava en el país i el primer del món en creuar una ciutat de costat a costat, és una de les atraccions més visitades de tota la ciutat. Té un trayecte de 650 metros que creua la ciutat en 7 minuts, podent apreciar els grans panorames de la ciutat. Conta en dos estacions per a operar els telefèrics, una ubicada en la part baixa del Cerro del Grill i l'atra al noreste del Cerro de la Bufa. La tecnologia i normes de seguritat tenen procedència de Suïssa. En l'any 2016 va ser somés a una remodelació total sent reinaugurado en maig del 2018 en tecnologia i procedència francesa, actualment conta en 6 cabines en capacitat de 8 persones i una més en pis de cristal per a 5 persones donant un total de 7 cabines, anteriorment solament eren 2 cabines en capacitat de 12 persones cada una i és un dels telefèrics en les millors vistes panoràmiques del món.
Mausoleu dels Hòmens Ilustres
[editar | editar còdic]El mausoleu es troba ubicat en la falda del crestón del cerro, en el qual estan els restants dels més destacats personages zacatecanos. Entre els quals es poden mencionar:
- Genaro Codina (1852-1901): va ser un músic, compositor destacat i és l'autor de la Marcha de Zacatecas.
- Fernando Villalpando Àvila (1844-1902): va ser músic i compositor zacatecano.
- Alfonso Medina Castañeda (1891-1934): Governador de l'Estat de Zacatecas, revolucionari i gran líder agrarista.
- Úrsulo García Arizmendi (1882-1937): va ser un educador i lluitador social per la causa obrera i llauradora.
- Francisco Aguilar i Urízar (1867-1948): va ser un pianiste, compositor i mestre emèrit de l'UAZ.
- Jesús Aréchiga Mojarro (1843-1913): Governador de Zacatecas, a qui inicialment li va ser dedicada la marcha de Zacatecas i que es va cridar la Marcha de Don Jesús Aréchiga.
- Entre uns atres.
Museu de la pren de Zacatecas
[editar | editar còdic]
El museu va ser obert en el cerro en l'any de 1984 per a commemorar el 70 aniversari de la batalla ocorreguda en eixe lloc en 1914, coneguda com la Pren de Zacatecas. En el museu s'exhibixen robes i armes que varen ser utilisades en la batalla, i existix una maqueta de la zona a on es va portar a terme. Hi ha còpies de varis periòdics i fotografies de l'época, artilleria i documents que varen atestar la revolució, entre atres coses més. En 2014 va ser somés a remodelació dins dels festejos del centenari de la pren de Zacatecas
Observatori Meteorològic de Zacatecas
[editar | editar còdic]
Està ubicat en el cim del Cerro, en una part que el clima permet una adequada observació. La seua primera observació del clima es va registrar en el més de giner de 1876, pero el seu inauguració va ser tres époques despuix. cal mencionar que Zacatecas és un dels millors estats del país en qüestió de meteorologia, d'acort a lo dit per la Comissió Nacional de l'Aigua (Conagua).
Plaça de la Revolució
[editar | editar còdic]
La plaça de la Revolució Mexicana, es troba en el cim de cerro, en un espai obert dedicat als generals que varen lluitar en la Revolució mexicana, als quals se'ls rendix homenage en enormes escultures de bronze dels generals Francisco Vila, Felipe Àngels i Pànfil Natera. Hui en dia, es conta en una nova obra en honor a les dònes i hòmens caiguts en la lluita de la pren de Zacatecas, esta obra es pot observar front als monuments de Vila, Àngels i Natera.
Àrea Comercial
[editar | editar còdic]
Zona comercial a on els productors locals oferixen els seus productes i artesania al públic en general, a preus assequibles.
Llegendes
[editar | editar còdic]Llegenda del Palau d'Or
[editar | editar còdic]Existix una llegenda que diu que en l'interior del cerro existix una escalinata de marbre molt llarga, i que du cap a un palau enorme i de gran bellea, el pis de la qual està fet d'argent i està cobert per escurades d'un metal preciós, les parets són d'or, i per tots costats lluïx una llum intensa produïda per la gran cantitat de pedres precioses que pengen dels sostres. Si algú conseguix trobar eixa escalinata, aplegarà al palau.[9]
Llegenda de la Princesa
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Tens que especificar urlarchiu = i fechaarchiu = al usar {{cita web}}.Bernardo del Clot Calçada. «La Bufa de Montserrate.». Archivat des d'el original, el 28-ago-2020. «En menys d'un més varen retornar al lloc no sense abans va deure anar Juan de Tolosa a Guadalajara a registrar la mina o la troballa, a lo que va deure manifestar Juan de Tolosa, que la troballa va ser en un lloc a on està un cerro semblat al Montserrate, en Catalunya, i va decidir posar-li que la seua mina descobridora es trobava en el cerro de Monteserrat o el lloc de Montserrate, per la semblança del cerro de la Bufa en el de Montserrate, espanyol. Ademés, perque en Catalunya se celebrava a Montserrate el 8 de setembre, de la mateixa manera que la Natividad de María en vàries parts de la cristiandad.»
- ↑ «El Cerro de la Bufa de Zacatecas. Cap. 1.». «En el pla diu el “Cerro de les Bufas”. Estes bufas les origine el volcà extinguit de la Bufa, i el seu nom primitiu que li va donar el seu descobridor Juan de Tolosa, va anar de “Montserrate”.»
- ↑ «Primer Fòrum per a l'Història de Zacatecas». «per la semblança a la montanya catalana en la Bufa, d'ahí el nom de "Descobridora de Montserrate"»
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 12 de març de 2009. Consultat el 5 de giner de 2009.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 12 de decembre de 2013.
- ↑ UNESCO. (2025). Nomination file: Route of the Wixárika to Huiricuta (Tatei Haramara – Tatei Matiniéri) [Tatei Nihuetúcame component]. Paris: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization.
- ↑ Institut Nacional d'Antropologia i Història [INAH]. (2024). Pla de maneig, conservació i salvaguardia 2024–2030: Ruta Wixárika a través dels llocs sagrats fins a Huiricuta (Tatehuari Huajuye). Ciutat de Mèxic: INAH, Oficina de Patrimoni Mundial. Document elaborat en colaboració en Conservació Humana A.C.
- ↑ UNESCO World Heritage Centre. (2025). Camí Real de Terra Adins (Referència 1351). Recuperat el 17 de juliol de 2025, de UNESCO World Heritage Centre: whc.unesco.org/és/list/1351
- ↑ Llegenda del Cerro de la Bufa
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerro de la Bufa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.