Pancho Vila

Archiu:Pancho Villa bandolier (cropped).jpg

Pancho Vila

José Doroteo Arango Arámbula (La Coyotada, Durango, 5 de juny de 1878-Hidalgo del Parral, Chihuahua, 20 de juliol de 1923), conegut pel seu seudònim Francisco Vila o per la seua hipocorístic Pancho Vila, fon un militar i revolucionari mexicà que es va destacar com un dels principals caps de la Revolució mexicana sent el Comandant Suprem de la Divisió del Nort del 29 de setembre de 1913 fins a la seua amnistia el 28 de juliol de 1920. Reconegut com un icon popular de la cultura de Mèxic, l'actuació militar del qual va ser decisiva per a la derrota del règim dictatorial de Victorià Horta. Durant la revolució va ser conegut com El Centauro del Nort.

En el cim del seu poder i popularitat, a finals de 1914 i principis de 1915, Estats Units va considerar reconéixer a Vila com president llegítim de Mèxic. En Mèxic, Vila és considerat generalment com un héroe de la Revolució que es va atrevir a enfrontar-se als Estats Units. El govern mexicà va declarar l'any 2023 com el «Any de Pancho Vila». Comandant de la Divisió del Nort, va ser caudillo en l'estat norteny de Chihuahua, el qual, donat el seu tamany, riquea mineral i també la proximitat als Estats Units, li va proporcionar quantiosos recursos. Vila va ser governador provisional de Chihuahua entre 1913 i 1914. El domini de Vila al nort de Mèxic va terminar en 1915, a través d'una série de derrotes que va sofrir en #León, Guanajuato batalles reportades des de Celaya i Aigua Prieta (Sonora) a mans dels generals Benjamin Hill, Álvaro Obregón i Plutarco Elías Calles respectivament.

Vila i els seus seguidors, coneguts com villistas, varen expropiar les terres dels hacendados per a distribuir-les als llauradors i soldats. Es va apoderar de trens i, com varis generals revolucionaris, va usar diners fiduciario imprés per a pagar per la seua causa.

Biografia

Entre les versions sobre l'orige de Francisco Vila es troben:

Doroteo Arango es trobava fugitiu de la llei per un fet que va ocórrer en 1894. Un dels fills de Laureano López Negrete, propietari de la Facenda Sombreretillo a on treballava, va violar a la seua germana major. En represàlia, Doroteo va prendre un revòlver i va disparar contra el terratinent, fugant-se a les montanyes, a on va passar la major part del seu temps fins a 1910, sobrevivint primer solament, per a després ser rescatat per una colla de bandits encapçalada per un home cridat Francisco Vila, qui ho va arreplegar i ho va alimentar. Al no tindre a on anar, Arango va escomençar a operar en esta colla assaltant pobles i delinquint en atres àrees. Per la seua llealtat es va guanyar la confiança del cap de la banda. En una ocasió Francisco Vila (cap de la banda) va sofrir una ferida de bala, per lo que, agonisant, va nomenar a Arango com a cap de la colla de bandits. Va ser llavors quan Arango va canviar el seu nom a «Francisco Vila», a petició de la banda que ara ell encapçalaria. Varen continuar realisant actes de vandalisme, retornant a la facenda a on Arango havia matat a Agustín López Negrete, a on el cunyat del fallit ho buscava per a matar-ho. Doroteo Arango (ara baix el nom de Francisco Vila) va acabar en la vida del seu rival i els hòmens d'est, escomençant a seguir una causa en defensa de la classe popular que era fortament explotada, al punt de comparació en l'esclavitut.

• Un atre conte que el seu verdader pare en realitat va ser Luis Ferman Gurrola, puix la seua mare havia segut la seua sirvienta i al no reconéixer aquell al seu fill, va ser batejat per Agustín Arango, qui era fill natural de don Jesús Vila, yayo patern del chicon, sent d'ell de qui va adoptar el seu llinage, cridant-se Francisco Vila.
• I per últim existix una atra versió que conta que una dòna de llinage Arango va tindre amoríos en Jesús Vila, que havia passat de residir en Sant Gabriel, Jalisco, a Sant Joan del Riu en l'estat de Durango, i que d'ells va nàixer Agustín Arango. Encara que este es va deure haver cridat Agustín Vila Arango, es desconeixen les causes de per qué Jesús Vila no va donar nom al seu fill i de per qué este va rebre el llinage de la seua mare. Agustín Arango va contraure matrimoni en Micaela Arámbula i d'ells naix Doroteo Arango. Finalment, Doroteo Arango repren/reprén el que el seu pare li contava era el seu llinage llegítim per a aixina fer-se cridar Francisco Vila com a mida per a ocultar la seua identitat.

El accionar revolucionari de Vila es va donar durant els seus primers anys principalment en l'estat de Chihuahua, en el nort de Mèxic, a on el seu ideal va consistir en frenar l'abús que eixercien els hacendados sobre els llauradors i en derrocar als grups establits en el poder públic.

Bandidaje

Va haver un periodo en que Vila va practicar el bandidaje i es va unir al grup de bandolers dirigit per Ignacio Parra, va operar en ells fins que José Solís, membre de la banda, va assessinar a un vell; llavors Vila es va deslligar del grup i va treballar en la mina del Vert i com a albañil en la ciutat de Chihuahua. La policia va recomençar la seua persecució, per lo que Vila va tornar a la serra com cuatrero.

Entrada a la Revolució

Artícul principal → Revolució mexicana.

En 1910 es va unir al moviment maderista, primer a través de la seua compadre Eleuterio Soto, i despuix per mig d'Abraham González, en qui tenia vínculs comercials. En eixe llavors Pancho Vila era res més un cuatrero, un bandit social que furtava al ric per a donar-ho als pobres; no obstant, en conéixer a Abraham González, representant polític de Francisco I. Madero en Chihuahua, va rebre d'est l'educació bàsica que li va fer obrir els ulls al món polític i canviar la seua visió sobre la seua pròpia vida i la seua relació en els que estaven en el poder. El 17 de novembre de 1910 va atacar la Facenda de Cavaria; des d'eixe mateix dia es va dedicar a reclutar gent per a les seues tropes. Va combatre a les forces del coronel Aureliano Blanquet en febrer de 1911.

En la lluita armada maderista es va distinguir per la seua audàcia i organisació. La revolució maderista va començar a revelar l'ingeni militar i la capacitat estratègica de Pancho Vila. En El Tecolote, va enganyar a les forces del general Navarro posant capells sobre estacas per a simular un contingent major, obligant al general Navarro a la retirada.

Va descollar com a cap de les batalles de Sant Andrés, Santa Isabel, Ciutat Camargo, Les Graneres i Estació Bauche, contra el general federal Manuel García Pueblita. Ademés, va participar en el major triumfo al costat de Pascual Orozco: la batalla de Ciutat Juárez contra el general Juan N. Navarro, a qui va intentar fusilar inclús en contra de Francisco I. Madero. Despuix de prendre Torreón per uns moments, Vila es fa dels primers trens de les seues forces, que despuix servirien per a transportar grans contingents de la Divisió del Nort.

Primera etapa

Despuix d'intentar prendre Chihuahua i no poder fer-ho, va conseguir la seua primera victòria: la pren de Ciutat Juárez. A finals de 1910, va donar mostres de la seua llealtat a Francisco I. Madero, en rebujar l'invitació de Pascual Orozco per a rebelar-se. Més encara, va reprendre les armes per a defendre al govern maderista. Va combatre en Chihuahua i Durango, i en Torreón es va incorporar a les files de la Divisió del Nort Federal, que comandaba Victorià Horta. Al seu costat va participar en les batalles de Tlahualilo, Serra de Banderes, Conills i Replà. Victorià Horta, receloso de la seua lluentor a pesar de no ser militar de carrera i el respal popoluar i molest per la seua independència, en el pretext del supost robo d'una egua, ho va processar per insubordinació i va ordenar el seu fusilament. Madero li va salvar la vida per mig de l'intervenció del seu germà Raúl i del coronel Guillermo Rubio Navarrete. Com a alternativa, va ser enviat a la Ciutat de Mèxic i encarcerat primer en la Penitenciària de Lecumberri i despuix en Santiago Tlatelolco.

Fuga de presó

En la seua estància en presó va conéixer a Bernardo Reis i a Gildardo Magaña Cerda, qui li va instruir i va ajudar en el desenroll de la seua educació i li va posar al tant dels propòsits i ideals del agrarismo. A finals de 1912, Pancho Vila va conseguir fugar-se de presó en l'ajuda de Carlos Jáuregui, escribiente del jujat de la presó. Va prendre rumbo cap a Guadalajara i Manzanillo i va conseguir aplegar a El Pas, Texas. En el camí, el governador de Sonora José María Maytorena li va ajudar en diners per a proseguir la seua fuga. Davant els assessinats de Francisco I. Madero, Gustavo Adolfo Madero i Abraham González en febrer i març de 1913, va decidir reprendre les armes contra el govern de Victorià Horta davant els cridats dels líders militars del nort, encapçalats pel governador de Coahuila, Venustiano Carranza, que cridaven a alçar-se contra el usurpador. Ajudat una volta més per José María Maytorena, va creuar la frontera i es va internar en Chihuahua. En una força d'escassos nou hòmens va iniciar la seua participació en el moviment constitucionalista. Per la seua actuació militar va ser ascendit a general brigadier honorari, en acabant de que es va adherir al Pla de Guadalupe, formant part del seu eixèrcit cabecilla com Tomás Urbina, Rosalío Hernández, Toribio Ortega Ramírez, Manuel Chao.

Segona etapa

La nit del 15 de novembre de 1913, mentres els soldats i oficials federals dormien en els quarters o descansaven en les cases de joc, una senyal diminuta anunciava l'assalt de les tropes villistas que prenien el quarter, la jefatura d'armes, els ponts internacionals, l'hipòdrom i les cases de joc. Per lo ocorregut es va reunir en Raúl Madero, germà del president assessinat, en la Facenda de Bustillos, a on havia rebut el grau de coronel.

Va atacar Cases Grans i Ciutat Juárez en l'estat de Chihuahua, en novembre de 1913, en setembre es va constituir la famosa Divisió del Nort de l'Eixèrcit Constitucionalista, en la que varen figurar Toribio Ortega Ramírez, Felipe Àngels, Rodolfo Fierro, Juan Medina, Maclovio Herrera, Tomás Urbina, Manuel Chao, Rosalío Hernández; entre uns atres, i de la que Pancho Vila va ser nomenat general en cap. El 10 de giner de 1914 va prendre la ciutat d'Ojinaga, quedant d'esta manera en el control de la zona del noroest de l'estat. El 22 de febrer de 1914, abans de la batalla de Torreón, Vila va realisar un homenage als primers màrtirs de la Revolució, és dir Francisco Ignacio Madero, José María Pi Suárez, Abraham González Casavantes, Gustavo Adolfo Madero, Adolfo Bassó, Belisario Domínguez i Aquiles Serdán.

Vila com a governador

Per molt poc temps va ser nomenat governador provisional de Chihuahua, encara que va eixercir el poder per un periodo major puix dictava órdens al governador Manuel Chao, qui havia segut nomenat per Venustiano Carranza.

Com a #gobernant Vila va manar imprimir diversos billets, com els «dos caritas» i els «llançols»; va embargar tendes i va substituir als comerciants venales per administradors honorables, va omplir el mercat de reses de les facendes en les que intervenia; va abaratir els preus del dacsa, frijol i carn; va assumir funcions federals en matèria de telégrafs i ferrocarrils; va expulsar de l'estat a molts espanyols, acusats de que havien ajudat a Victorià Horta; va reobrir l'Institut Científic i Lliterari, va decretar l'establiment del banc de l'estat i va fundar més de cinquanta escoles. ^{cita requerida} Les mides que Vila va prendre com a governador varen tindre un gran impacte en l'estat de Chihuahua ya que varen beneficiar als pobres i als desocupats.

Tercera etapa

El 23 de juny, desobedint les órdens del primer cap va desplaçar a la divisió del nort, en la batalla de Zacatecas, derrotant al general federal Luis Medina Barrón.

Les discrepàncies varen tindre una recessió temporal en el pacte de Torreón, del 8 de juliol de 1914, celebrat entre la Divisió del Nort i el Cos de l'Eixèrcit del Noreste. A Pancho Vila ho varen representar Miguel Silva, Manuel Bonilla i José Isabel Roures; A Pablo González Garza: Antonio I. Vila-real, Cesáreo L. Castro i Luis Cavaller. Es va acordar que Vila presentaria disculpes a Venustiano Carranza, qui seguiria com a primer cap; a Pancho Vila se li otorgaria el grau de general de divisió, encara que independentment d'Álvaro Obregón i Pablo González Garza. Vila va reconéixer a Venustiano Carranza, pero li va impondre limitantes, com assumir la presidència interina i convocar a una Convenció de generals i governadors revolucionaris per a senyalar la celebració d'eleccions i formular un programa de govern.

Els acorts no varen ser acceptats en la seua totalitat per cap de les dos parts. Els eixèrcits revolucionaris varen derrotar a Horta, qui firma la seua carta de renúncia el 15 de juliol de 1914. Horta va eixir cap a port Mèxic escoltat pel general Aureliano Blanquet, qui despuix va ser eixecutat pels carrancistas, i siscents soldats per a embarcar-se al va exiliar; un dia despuix moriria malalt el general Toribio Ortega. A pesar de la victòria, Vila estava molest en Venustiano Carranza, qui ho despreciava per la seua reputació de bandoler, ya que mai li va concedir a la Divisió del Nort el grau d'Eixèrcit ni a Vila el grau de general de divisió.

El general Álvaro Obregón va ocupar la capital en agost de 1914 després d'haver-se firmat els Tractats de Teoloyucan en els que l'Eixèrcit Federal huertista va ser dissolt. Obregón es va traslladar a conferenciar en Pancho Vila, pero, tractant Obregón d'atacar a les tropes Villistas per un costat i conseguir una aliança per l'atre, és descobert per Vila qui mana a fusilar-ho, pero Francisco R. Serrano i Raúl Madero eviten que Álvaro Obregón siga fusilat acceptant les condicions de Vila i firmen un acort, conseguint escapar a Chihuahua i, a mig camí de la fugida obregonista, Vila rep un telegrama de Venustiano Carranza en a on este rebuja l'acort fent que Vila perseguixca a Obregón sense conseguir alcançar-ho, la qual cosa origina que trenque definitivament en Carranza.

Convenció de Aguascalientes

Artícul principal → Convenció de Aguascalientes.

Vore també: Pla d'Ayala

Vore també: Pacte de Xochimilco

En 1914, Venustiano Carranza va citar a una convenció de les forces revolucionàries, per a llimar asperezas entre elles, sense conseguir el seu objectiu, puix Vila es va enfortir en la Convenció de Aguascalientes. Com a resultat, Venustiano Carranza i Obregón varen trencar en la Convenció. Vila va prendre la Ciutat de Mèxic, a nom del govern de la Convenció, junt en el seu aliat Emiliano Zapata, en decembre de 1914. Es va instalar en la Convenció en la Ciutat de Mèxic, i el dia 10 es va traslladar a Aguascalientes. Va tindre llavors lloc el Pacte de Xochimilco, en el que Pancho Vila va acceptar el Pla d'Ayala en lo relatiu al problema de la terra i en el que convenien dur a la presidència a un civil identificat en la Revolució. Vila i Zapata varen entrar junts al Palau Nacional en el president convencionista Eulalio Gutiérrez Ortiz i el moment va ser plasmat en la famosa fotografia en la que Vila es va assentar en la cadira presidencial davant els fotógrafs. Aprofitant la seua estància en la capital va ser a rendir honors a la tomba de Francisco I. Madero en companyia de Raúl Madero, Rodolfo Fierro, Felipe Àngels i José Isabel Roures, ademés d'Emilio Madero i Sara Pérez Romero (viuda del president assessinat); durant este homenage Vila va plorar desconsoladament.

Lluita contra Venustiano Carranza i Álvaro Obregón

Carranza no es va plegar als dictats villistas de la Convenció i va fugir a Veracruz per a encapçalar des d'allí el seu contraatac. Per a això va tindre d'aliat al general Álvaro Obregón. Durant 1915 Vila va ser derrotat per Álvaro Obregón i els constitucionalistes en la famosa batalla de Celaya, en la que Obregón a dures penes va conseguir derrotar a la Divisió del Nort en el Bajío. El poder de la cavalleria de Vila no va ser efectiu per a derrotar a les trincheres, les loberas (arams de púas), l'artilleria i ametralladores de l'eixèrcit d'Obregón. També va tindre mucho que ver el terreny que no era favorable per a la cavalleria de la Divisió del Nort i el fet que a Vila se li va vendre municions defectuoses, l'historiador Paco Ignacio Taibo II les va cridar les "bales de pal". Després de sofrir numeroses derrotes a mans de Plutarco Elías Calles i Jacinto B. Treviño, alguns dels seus hòmens varen desertar o varen aplegar a traïcionar-ho, entre atres personalitats: Tomás Urbina, Rafael Buelna, Pànfil Natera, Dumenge Arrieta, Marcelino García Barragán i Pastor Rouaix. Despuix d'haver-se negat a rebre asil en territori nortamericà, europeu o japonés, peregrinó pel país acompanyat d'uns quants lleals com Felipe Àngels, Raúl Madero i Manuel Chao.

Vila perdria despuix la batalla de Trinitat, la batalla de #León i la batalla de Aguascalientes en juny de 1915, per lo que tindria que replegar-se una atra volta cap al nort del país.

Per a fins d'eixe any va decidir invadir l'estat de Sonora; no obstant, els constitucionalistes, millor ormejats, els varen repelir, derrotant-ho en Aigua Prieta, baix el mando de Plutarco Elías Calles i en El Alamito, comandados pel general Manuel Macario Diéguez.

Invasió i batalla de Columbus

Artícul principal → Batalla de Columbus.

Despuix de la derrota en Sonora, Pancho Vila es va replegar a Chihuahua, des d'a on va forjar un colp militar que li serviria per a atacar a Estats Units en acabant de que este país optara per donar el seu respal a Venustiano Carranza i en especial contra Woodrow Wilson per l'us que va fer Obregón de fars jagants, alimentats en energia elèctrica nortamericana, per a repelir l'atac nocturn de les tropes villistas al poble fronteriç d'Aigua Prieta, Sonora l'1 de novembre de 1915. En giner de 1916, un grup de villistas al mando del general d'órdens Ramón Banda Quesada varen emboscar un tren del Mèxic North Western Railway (Companyia del Ferrocarril Noroest de Mèxic), prop de Santa Isabel, Chihuahua, i va massacrar a 18 empleats nortamericans de la companyia minera ASARCO.

Abans de l'amanecer del 9 de març de 1916, un grup d'aproximadament 1500 hòmens (el reporte oficial de l'eixèrcit nortamericà va mencionar entre «500-700 participants») de l'eixèrcit de Vila, al mando del general Ramón Banda Quesada, va atacar el poble de Columbus (Nou Mèxic), com a represàlia al reconeiximent oficial del règim carrancista per part d'Estats Units i en busca del comerciant Sam Ravel (proveïdor que li va vendre les municions defectuoses o "bales de pal" que causarian moltes baixes de la Divisió del Nort en Celaya). L'invasió de Pancho Vila a Nou Mèxic va ser la segona invasió que varen tindre els Estats Units en el seu territori des de la guerra anglo-nortamericana de 1812, ya que Juan Nepomuceno Cortina havia invadit Brownsville en 1859.

L'expedició punitiva

Artícul principal → Tercera Intervenció nortamericana.

Davant els fets ocorreguts en la batalla de Columbus, el president nortamericà Woodrow Wilson enviaria el 14 de març de 1916, tropes encapçalades pel general «Black Jack» Pershing (el mateix que comandaría les forces nortamericanes en la Primera Guerra Mundial) a la captura de Vila.

La busca de Vila duria a les tropes nortamericanes finalment uns 600 km dins de territori mexicà, aplegant fins a la ciutat de Parral, a on, despuix d'un conflicte encapçalat per la mestra Elisa Griensen i a on varen participar els chiquets del poble, l'eixèrcit nortamericà hauria de retrocedir als seus campaments ubicats al nort de Mèxic.

Durant onze mesos, els dèu mil soldats de Pershing varen recórrer els deserts de l'immens estat de Chihuahua. Pershing persiguio a les forces mexicanes que havien atacat a Columbus, pero Pancho Vila va dispersar als seus soldats i va desaparéixer en l'extens territori mexicà burlant als seus perseguidors al mateix temps que es recuperava d'una ferida sofrida en una batalla anterior, despuix del fracàs de les tropes nortamericanes, Vila va reaparéixer i va tornar a reunir als seus hòmens.

La vida de Vila en Canutillo

Poc a poc Vila va retornar a la seua activitat guerrillera i també va ser sofrint l'escassea d'armes. Aixina es va mantindre de 1917 a 1920, llevat un periodo de resorgiment, quan Felipe Àngels va tornar al país per a lluitar al seu costat. Al vore que el seu enemic Carranza havia mort, Pancho Vila ya no tenia raons per a seguir lluitant, Adolfo de l'Horta en assumir la presidència interina del país com a frut del moviment d'Aigua Prieta, va gestionar la pacificació per a que Vila deixara les armes. El 26 de juny de 1920 Vila va firmar els convenis de Sabinas, en Sabinas Coahuila, obligant-se a depondre les armes i a retirar-se a la Facenda de Canutillo (en Durango), que el govern li va concedir en propietat pels seus servicis prestats a la revolució.

En unes semanes, Vila i els seus treballadors varen conseguir convertir aquelles immenses planures desolades i desertes de la facenda en extenses plantacions de cereals i posteriorment va decidir establir escoles, demanant al Govern per als seus planters educatius, professors normalistas. Es varen reconstruir el caixco principal aixina com els estables i els cellers, es varen instalar llínees telefòniques per tota la facenda, es va alçar una oficina de correus i telégrafs, lo que més tenia feliç a Vila va ser la construcció d'una escola primària a la que se li batege en el nom de Felipe Àngels. Va otorgar un bon pagament als professors i va priorisar l'alimentació i roba dels alumnes.

Els 300 chiquets que assistien a l'escola eren de Canutillo i dels ranchos i facendes de les afores, de nit l'escola funcionava com a nocturna per a que els treballadors de la facenda deprengueren a llegir i a escriure, per a Vila l'educació era lo més important que se li podia donar als chiquets i en l'ajuda de la seua esposa Llum Corral va formar una biblioteca que contava en una magnífica colecció d'obres en les que figuraven llibres de medicina, història i obres lliteràries com per eixemple: La Divina Comèdia, Don Quixot de la Taca, Els Girondinos, Història de Mèxic, Història de Grècia, Diccionari Enciclopèdic, El Tesor de la Joventut, Història Natural, llibres d'Emilio Salgari, entre uns atres.

Vila i els mijos de comunicació

Pancho Vila acostumava fer-se acompanyar de periodistes i d'intelectuals, com l'escritor nortamericà John Reed i el propi Martín Luis Guzmán, autor de L'ombra del caudillo, qui inclusivament fungió com el seu secretari durant un temps.

Va donar entrevistes constantment, va fer un contracte en Hollywood per a filmar les seues batalles i inclús les seues tropes varen rebre uniformes nous per a rodar algunes escenes en una millor image.

Vila va firmar el seu contracte en el Mutual Film Company de D. W. Griffith el 5 de giner de 1914. El representant era Harry I. Aitken qui va distribuir les seues obres pels Estats Units. El propòsit principal era revelar els plans per a espantar el general Horta fòra de Mèxic. The Life of General Vila es va estrenar el 14 de maig de 1914 en Nova York. Va ser un èxit pero la relació entre Vila i els Estats Units no va durar per molt temps perque el respal per a l'eixèrcit de Vila va ser apagat per al fi de 1914.

Despuix de la pacificació en Adolfo de l'Horta, Vila tornaria a despertar l'atenció mundial i de tots els mijos de comunicació a on publicaven artículs de la vida de Vila en la facenda de Canutillo. Va ser tanta l'atenció que una empresa cinematogràfica nortamericana va buscar el permís de Vila per a fer una película basada en els episodis més sobreixents de la seua vida, Vila va acceptar baix la condició de que els diners de la película s'utilisara per a crear una escola d'agricultura en Santa Rosalía i ademés va demanar que l'escola no duguera ni el seu nom ni de cap atre, simplement tenia que cridar-se “escola d'agricultura”. En paraules de Llum Corral, la película no es va fer degut a que el llavors president Álvaro Obregón va fer tot per a que dita película mai es filmara, pero en canvi es varen filmar atres películes basades supostament en la vida de Vila a on la majoria se li atacava o es contaven mentires sobre ell.

Assessinat de Vila

Vore també: Jesús Sales Barraza i José Socórrec Salcido Gómez

Álvaro Obregón va aplegar a la presidència de Mèxic i quan va haver consolidat la seua posició, va tolerar o obertament va promoure alguns plans per a assessinar a Pancho Vila. Durant la Rebelió delahuertista ―que pretenia impedir l'imposició del general Plutarco Elías Calles―, davant el temor de que Pancho Vila novament s'alçara en armes, es decidix matar-ho.

El general Carrers va contactar en el coronel Lara per a assessinar a Vila; li va oferir cinquanta mil pesos/ore i l'ascens al grau de general. No es dubta de que varen intervindre elements nortamericans en l'eliminació de Vila. Dos dels assessins materials de Vila varen ser els exvillistas Jesús Sales Barraza i José Sáenz Pardo, els qui havien segut gent de l'assessinat Tomás Urbina. Pancho Vila va ser emboscat i assessinat la vesprada del 20 de juliol de 1923, quan es dirigia a una festa familiar en Parral, Chihuahua.

Jesús Sales Barraza, llegislador estatal de Durango, és l'atra figura central associada en la mort de Vila. Barraza es va atribuir tota la responsabilitat per la mort de Vila, encara que es creu que l'assessinat va ocórrer com a resultat d'una conspiració ben planejada que va involucrar a Barraza i Lozoya, pero molt provablement iniciada pel general Plutarco Elías Calles i el general Joaquín Amaro (en a lo manco aprovació tácito del llavors president de Mèxic, el general Álvaro Obregón). Despuix de declarar la responsabilitat, Barraza va reclamar a ell i als co-conspiradores, inclosos Sáenz Pardo, Melitón Lozoya i Félix Lara, que havia observat els recorreguts diaris en automòvil de Vila i li havia pagat al venedor en el lloc de l'assessinat de Vila per a que cridara "¡Viva Vila!" una volta si Vila estava assentat en la part davantera de l'auto, o dos voltes si estava en la part atrassera. També s'ha comentat que l'assessinat va ser per unes declaracions que va donar Vila en una entrevista que li va fer el periodiste Regino Hernández en Canutillo i que va ser publicada del 12 al 18 de juny de 1922.

Vila va eixir eixe dia 20 de juliol de 1923 a les 8 del matí de la facenda del Canutillo, Durango en destí a Parral, Chihuahua a una festa familiar. Li va dir al seu chòfer que ell anava a conduir, prenent l'assent del conductor i pujant a l'automòvil Dodge, la guàrdia que ho protegia i acompanyava. Alvançant pel carrer Benito Juárez, una vialidad recta d'una extensió d'entre 400 i 500 metros aplegant fins a la curva en el carrer Gabino Barreda en a on Vila, que anava manejant, va baixar la velocitat de l'auto per la curva i a un gran toll d'aigua i fanc, moment que va ser aprofitat pels assessins, armats en rifles M-40, M-50 ademés de pistoles calibres 44 i 45 aixina com calibre 50, eixint de la casa que es trobava enfront de la curva, acrivellant als passagers de l'automòvil. El general Pancho Vila va rebre 16 dispars.

El seu cadàver va ser decapitat el 5 de febrer de 1926.En esta profanació i ultrage varen intervindre ajudants locals i el nortamericà Emil Lewis Holmdahl, pagat pel rei de la prensa nortamericana, William Randolph Hearst, qui va desembossar cinc mil dólars pel cap de Vila, baratada en dantesco trofeu. En 1966 per decret presidencial de Gustavo Díaz Ordaz, el seu nom va ser inscrit en lletres d'or en el mur d'honor de la Cámara del carrer de Donceles, en la Ciutat de Mèxic. A finals de 1976 per decret del president Luis Echeverría, els seus restants varen ser traslladats al Monument a la Revolució, a on també estaven depositats els restants de Francisco I. Madero i Venustiano Carranza.

Vila i les dònes

No se sap a ciència certa quantes esposes va tindre, no obstant, es diu que es va casar llegalment unes setenta y cinco voltes.

Com va senyalar el biógraf de Vila, Friedrich Katz: «Durant la seua vida, Vila mai es va molestar en fer apanys convencionals en la seua vida familiar» i va contraure varis matrimonis sense solicitar l'anulació ni el divorç. El 29 de maig de 1911, Vila es va casar en María Llum Corral, qui ha segut descrita com «la més articulada de les seues moltes esposes». Vila la va conéixer quan vivia en la seua mare viuda en Sant Andrés, a on Vila va tindre el seu quarter general durant un temps. Els antirreeleccionistas varen amenaçar als lugareño per a que feren contribucions monetàries a la seua causa, que les dos dònes no podien permetre's. La viuda Corral no va voler semblar contrarrevolucionaria i va acodir a Vila, qui li va permetre fer una contribució simbòlica a la causa. Vila va buscar a Llum Corral com la seua esposa, pero la mare d'ella es va opondre; no obstant, els dos varen ser casats per un sacerdot en una gran cerimònia, a la que varen assistir els seus caps militars i un representant del governador. Una foto de Corral en Vila, datada en 1914, s'ha publicat en una colecció de fotos de la Revolució. Mostra a una dòna robusta, en el cabell arreplegat en una castanya, vestida en una falda adornada fins al sol i una brusa blanca, en un reboce junt a Vila, somrient. Despuix de la mort de Vila, el matrimoni de Llum Corral en Vila va ser impugnat davant els tribunals dos voltes, i en abdós ocasions es va confirmar la seua validea. Junts, Vila i Llum Corral varen tindre una filla, que va morir pocs anys despuix de nàixer.

Vila va mantindre relacions duradores en vàries dònes. Austreberta Rentería era la seua «esposa oficial» en la seua facenda de Canutillo, en qui va tindre dos fills: Francisco i Hipólito.

Unes atres varen ser Soledad Seañez i Juana Torres, en qui es va casar en 1913 i va tindre una filla.

Una atra dòna en la vida de Vila va ser Manuela Casas, en qui va tindre un fill cridat Trinitat Vila. Es va convertir en el doble de John Wayne en moltes películes en l'estat de Durango. Manuela Casas seria l'última dòna que ho va vore en vida en Parral, Chihuahua.

Despuix de l'assessinat de Vila en 1923, Llum Corral va ser desterrada de Canutillo. No obstant, els tribunals mexicans la varen reconéixer com a esposa llegal de Vila i, per lo tant, hereua dels seus bens. El president Obregón va intervindre en la disputa entre les reclamacions contrapostes sobre els bens de Vila a favor de Llum Corral, potser perque ella li havia salvat la vida quan Vila va amenaçar en eixecutar-ho en 1914.

Rentería i Seañez finalment varen rebre chicotetes pensions del governe décades despuix de la mort de Vila. Corral va heretar el patrimoni de Vila i va eixercitar un paper clau en el manteniment de la seua memòria pública. Les tres dònes assistien en freqüència a les cerimònies en la tomba de Vila en Parral. Quan els restants de Vila varen ser traslladats en 1976 al Monument a la Revolució en la Ciutat de Mèxic, Corral es va negar a assistir a la multitudinària cerimònia. Va fallir als 89 anys el 6 de juliol de 1981.

Un supost fill de Pancho Vila va ser el tinent coronel Octavio Vila Coss, va nàixer de Guadalupe Cos Domínguez en Rancho de Santiago, Chihuahua en 1914. Segons s'informa, va ser assessinat per Juan Nepomuceno Guerra, un llegendari cape de la droga del Càrtel del Golf, en 1960.

En 1946, el Congrés mexicà va reconéixer a Soledad Seáñez Holguín ―en qui Vila es va casar en 1919― com la llegítima esposa de Vila. No obstant, atres mijos (entre ells la presidència de Mèxic) apunten a que també ho varen anar Llum Corral, Manuela Casas i Austreberta Rentería.^{cita requerida}

Llegenda negra

Des de temps de la revolució mexicana, fins a en els nostres dies, autors antivillistas han presentat informes falsos, manipulats, tendenciosos, biaixats, fets fabricats, exagerats o descontextualizados en l'intenció de crear una image distorsionada i singularment inhumana de Pancho Vila al mateix temps que minimisen, neguen i oculten les seues contribucions positives. Segons Friedrich Katz estos mits «contaminen molts dels mils d'artículs i memòries escrites entorn a Vila». La figura del general Vila va ser revestida d'un caràcter místic, mateixa que va dur a una ampliació de les sifres de fusilaments i assessinats ordenats per ell o els seus soldats, la modificació d'anècdotes, de la mateixa manera que s'han alterat i inventat molts dels fets violents que varen aplegar a manejar-se en l'imaginari colectiu.

Ademés de Katz, atres historiadors han comentat que esta llegenda negra ha acompanyat al personage, a on els seus enemics ho varen presentar com un assessí desapiadat, atribuint-li crims que ell no va cometre com la famosa matança de chinencs en Torreón ademés de que es varen aplegar a contar històries falses per a acréixer la seua «llegenda negra» ya que va haver casos de bandolers que no formaven part de la revolució i cometien fechorías, mateixes que despuix li'ls atribuïen a Vila com per eixemple José Inés Chávez García qui era un bandit que va cometre crims fent-se passar per villista. És sabut que Pancho Vila i Emiliano Zapata són figures històriques que han segut denostades, calumniades per la prensa de l'época i fins a han volgut borrar-los de l'història de Mèxic. El mateix Venustiano Carranza va aplegar a utilisar a la prensa en l'objectiu de construir-li una image negativa a Pancho Vila.

La seua figura ha segut qüestionada per alguns escritors antivillistas els qui han recorregut a la modificació de testimonis i anècdotes per a inventar i alterar els fets com la matança de Sant Pedro de la Cova (el 2 de decembre de 1915), a on Vila supostament va manar fusilar al sacerdot Avelino Flores i a 90 llauradors, i que este poble recorda en un chicotet monument i una commemoració anual. Un dels motius d'este trist succés i que els autors antivillistas sempre ometen en contar els fets es va deure a que els pobladors varen atacar i varen disparar als villistas, matant a 16 soldats i a un familiar de Vila, açò provocaria l'enuge dels villistas i com a represàlia es va ordenar fusilar als responsables. El mateix Francisco I. Madero va aplegar a dir que tota la població de Chihuahua sabia que Vila mai va furtar ni va matar a cap persona «sino quan va tindre que acodir a la llegítima defensa».

També s'ha comentat sobre el cas de la suposta violació tumultuosa en Namiquipa, en 1917. Namiquipa és un poble que està en la zona montanyosa de la Serra Mare Occidental en l'estat de Chihuahua. Ahí, supostament es diu que Vila «va ordenar» als seus hòmens que ficaren a totes les dònes a un corral i les violaren. Este relat es pot trobar en el segon volum del llibre de Frederich Katz «Pancho Vila», en el text d'Ana Alonso «A Thread of Blood», en Spent Cartridges of Revolution de Daniel Nugent. Katz en una entrevista menciona este relat com «un dels actes més discutits de Vila» donant a entendre que no hi ha confirmació de la seua autenticitat. És per tots coneguts que Francisco Vila era estricte en els seus hòmens, no permetia que hi haguera saquejos, abusos, borracheres i aplicava la pena capital als soldats que trencaven les regles.

En la seua investigació Paco Ignacio Taibo II conte en el llibre «Pancho Vila: una biografia narrativa» que Vila va ser cap a Namiquipa per a «donar una lliçó a un poble que havia pensat li era fidel» per a capturar a José María Espinoza, qui havia delatat als nortamericans un sepeli de 600 rifles que tenia Vila amagats en una cova propenca al poble. L'actitut de Vila es va transmetre als seus subordinats i a «els més salvages», Carmen Prim i Baudelio Uribe els qui varen ordenar que es concentraren les dònes en una casa i varen incendiar atres cases buides. En l'argument de que «Vila no va donar eixes órdens», alguns membres de l'escolta, encapçalats per Nicolás Fernández i Elías Acosta, varen intentar impedir mals majors. Vila va ordenar que soltaren a les dònes i va encarregar la seua custòdia al coronel Belisario Ruiz per a que no hi haguera cap violació, posteriorment va detindre a Carmen i Baudelio pels malifets comesos. I com menciona Taibo II: «Després els autors de la llegenda negra villista diran que eixes dònes varen ser incendiades vives».

En la cultura popular

• Investigadors de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) en el 2017 varen descobrir una nova espècie de peix d'aigua dolça, originària de l'estat d'Oaxaca, que va ser nomenada en honor a Pancho Vila: Thorichthys panchovillai.
• En la ciutat de Durango l'Estadi Francisco Vila du el seu nom.
• En la ciutat de ciutat de Zacatecas l'Estadi Francisco Vila va dur el seu nom de 1986 a 2018.
• En 1970, Víctor Jara va publicar en el seu àlbum Vora lliure el «Corregut de Pancho Vila».
• En 1972, el cantant Bob Dylan va visitar Durango i s'inspire per a escriure «Romançada in Durango» cançó que va ser inclosa en el seu àlbum Desire de 1975 a on fa menció a Pancho Vila When they rode with Vila into Torreon (Quan varen cavalcar en Vila a Torreón).
• En 1972, es va fer la película El desafiu de Pancho Vila d'Eugenio Martín Márquez, en la que Telly Savalas interpreta de forma molt lliure al protagoniste Pancho Vila.
• En 1977, el poeta irlandés Paul Muldoon, en la seua obra Mules, comença en el poema «Lunch with Pancho Vila» (Almorzar en Pancho Vila).
• En 1987, el grup francés Magazine 60 va publicar una cançó anomenada «Pancho Vila».
• En 1992, el compositor i cantant de Roc mexicà Jaime López va incloure la cançó «Doroteo» en el seu àlbum Oficie Sense Benefici a on fa alusió a Pancho Vila.

• En la película d'acció i ciència ficció de 1993 Demolition Man dirigida per Marco Brambilla i protagonisada per Sylvester Stallone, Wesley Snipes es fa una referència a “Pancho Vila” quan el protagoniste (John Spartan, interpretat per Stallone) li diu al seu companyer ¿T'has donat un colp en el cap i et crees Pancho Vila?
• Steve Earle fa una referència a “Pancho Vila”en el seu àlbum Train a comin (ASIN B000002NAV) sobre dos hòmens del estat de Geòrgia que van a Mèxic per a unir-se a l'eixèrcit de Pancho Vila.
• En 2003, es va estrenar "And Starring Pancho Vila as Himself" una película dramàtica biogràfica del gènero western nortamericà feta per a televisió. Va ser dirigida per Bruce Beresford, escrita per Larry Gelbart i protagonisada per l'actor espanyol Antonio Banderes en el paper de Pancho Vila.
• Kid Frost va llançar al mercat una cançó anomenada «Pancho Vila» junt a Mellow Man Ace.
• En 2004, en la cançó de Thalía - Acció i reacció i la frase diu: "Pancho Vila a la frontera...".
• En 2011, el grup mexicà de Heavy Metal Drakonia va publicar en el seu àlbum Resistix el tema «El Centauro del Nort».
• En 2015, el grup francés Iron Bastards en el seu disc Boogie Woogie Violence va publicar una cançó anomenada «Pancho Vila».
• En un episodi de la série de televisió Les aventures del jove Indiana Jones, Indiana Jones s'involucra en Pancho Vila i la Revolució mexicana, la qual cosa és senyalat en la película de 2008, Indiana Jones i el regne de la calavera de cristal.
• En la série animada Els Simpson en l'episodi 18 temporada 28 estrenat en 2017 per a Amèrica Llatina es fa una referència al cap de “Pancho Vila”.
• En la Ciutat de Mèxic es troba l'Avinguda Divisió del Nort. En ella està l'Estació Divisió del Nort del Metro de la Ciutat de Mèxic i l'estació del mateix nom del Metrobús de la Ciutat de Mèxic.
• En el Tren Llauger de Guadalajara es troba l'estació Divisió del Nort.
• En 1971 va existir un grup de roc mexicà cridat La Divisió del Nort.
• En 2000, la banda Bruixeria va incloure en el seu àlbum Brujerizmo la cançó «Divisió del Nort», dedicada a dita divisió i a Pancho Vila.
• En 2020, la banda canadenca de Black Metal, Vital Spirit, va donar conéixer el seu senzill titulat Centaur, inspirat en la figura de Pancho Vila.
• La banda de Death-Folk Metal Melòdic, Aztlán, en el seu disc Revolució llançat el 20 de novembre de 2021, inclou temes relacionats en la Revolució mexicana, un d'ells inspirat en Francisco Vila, cridat Centauro del Nort.
• En 2023 es va llançar una série biogràfica sobre la seua vida anomenada Pancho Vila: El Centauro del Nort, on és interpretat per l'actor Jorge A. Jiménez i és llançada per la plataforma de streaming Star+.
• En la segona temporada de la série mexicana La Reina Del Sur es menciona al personage “Esquerrer Vila” com a net de Pancho Vila, no obstant açò és solament ficció.

Batalles i accions militars de Pancho Vila

La série de victòries de Vila des del començ de la Revolució mexicana va ser fonamental per a la caiguda del dictador Porfirio Díaz, el triumfo de Francisco Madero i la derrota del usurpador Victorià Horta. A pesar de que va sofrir algunes derrotes el general Vila va seguir barallant i Carranza mai va poder derrotar-ho de forma definitiva. Les seues accions ho varen convertir en una figura heròica per a molts mexicans i estrangers. Les seues accions militars varen incloure:

Batalla	Any	Resultat
Batalla de Sant Andrés	1910	Victòria
Batalla de Santa Isabel	1910	Victòria
Primera batalla de Ciutat Juárez	1911	Victòria
Segona batalla de Ciutat Juárez	1913	Victòria
Batalla de Terra Blanca	1913	Victòria
Batalla de Chihuahua	1913	Victòria
Batalla de Ojinaga	1914	Victòria
Primera batalla de Torreón	1914	Victòria
Segona batalla de Torreón	1914	Victòria
Batalla de Sant Pedro de les Colónies	1914	Victòria
Batalla de Paredón	1914	Victòria
Batalla de Lerdo	1914	Victòria
Batalla de Gómez Palau	1914	Victòria
Batalla de Saltillo	1914	Victòria
Batalla de Zacatecas	1914	Victòria
Batalla de Sayula	1915	Victòria
Batalla de Celaya	1915	Derrota
Batalla de Trinitat	1915	Derrota
Batalla d'Aigua Prieta	1915	Derrota
Batalla de Columbus	1916	Victòria
Batalla de Sant Isidro	1916	Victòria
Batalla de Guerrero	1916	Victòria
Batalla de Chihuahua	1916	Victòria
Tercera batalla de Torreón	1916	Victòria
Batalla de Parral	1918	Victòria
Tercera batalla de Ciutat Juárez	1919	Derrota
Sitie de Durango	1919	Derrota

Distincions

Condecoracions

• Medalla al valor per artilleria (1914).

Honors

• En el seu honor, se li va posar el seu nom a una brigada de l'eixèrcit maoísta chinenc i a un batalló en Dien Ben Fu.
• En el seu honor, se li va posar el seu nom a un contingent mexicà que va barallar en les files de les Brigades Internacionals contra Franco, en Espanya.
• En el seu honor, museus, escoles, carrers i colónies en Mèxic duen el seu nom.
• En el seu honor, s'han alçat estàtues en vàries parts de Mèxic i inclusivament una en Tucson, Arizona.
• En el seu honor, existix un parc en el seu nom en Columbus, Nou Mèxic.
• En 1966 el seu nom va ser inscrit en lletres d'or en el mur d'honor de la Cámara en la Ciutat de Mèxic.
• El Govern de Mèxic, en el seu honor, va declarar l'any 2023 com el Any de Francisco Vila pel seu llegat i importància en el desenroll de la Revolució mexicana. Dita declaració es va realisar en el centenari de la seua mort.

Vore també

• Revolució mexicana
• John J. Pershing
• Principals caps i oficials villistas
• Parc dels Venados

Bibliografia

• Història i cultura en Mèxic (1900-1940). Ensajos del seminari públic, proyecte PAPIIT.Direcció general de Respal al Personal Acadèmic de la UNAM.1
• Aguilar Mora, Jorge (1990). Una mort senzilla, justa, eterna: cultura i guerra durant la Revolució mexicana, Mèxic: Edicions Era. ISBN 968-411-324-2.

Pascual Orozco, ¿Héroe i traïdor? {{{títul_original}}}
{{{image}}}
Autor: {{{autor}}} País: {{{país}}} Any: 2020 Llengua: {{{llengua}}}

• Castro Martínez, Pedro Fernando (1998). Adolfo de l'Horta: l'integritat com a arma de la revolució, Mèxic: Sigle XXI Editors. ISBN 968-23-2148-4.
• Adolfo de Francisco Vila. General de la Revolució., Bogotà: Editorial Universitat Distrital Francisco José de Caldas. ISBN 978-958-787-133-3.
• (2014) La sanc al riu: la pugna ignorada entre Maclovio Herrera i Francisco Vila, agost 2014 edició, Mèxic, D.F.: Temps de Memòria Tusquets, p. 430. ISBN 9786074216042.
• Hobsbawm, Eric J. (2000). Bandits (en anglés), New Pr.. ISBN 978-156-58-4619-7.
• Hurst, James W. (2008). Pancho Vila and Black Jack Pershing: the Punitive Expedition in Mexico (en anglés), United States: Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-313-35004-7.
• Jaurrieta, José María (1998). En Vila (1916-1920), memòries de campanya, Mèxic: Consell Nacional per a la Cultura i les Arts. ISBN 970-18-0763-4.
• Katz, Friedrich (1998). The Life and Claves of Pancho Vila (en anglés), United States: Stanford University Press. ISBN 978-0-8047-3046-4.
• Katz, Friedrich (2007). Pancho Vila, Mèxic: Edicions Era. ISBN 978-968-411-483-8.
• Krauze, Enrique (2009). Biografia del poder. Caudillos de la Revolució mexicana (1910-1940), Mèxic: Tusquets editors. ISBN 978-607-421-024-8.
• Seqüència. Revista americana de Ciències Socials.Institut d'Investigacions Dr. José María Luis Mora.(4-6)Consultat el 19 de febrer de 2010.
• (2006) La política econòmica de la Revolució mexicana 1911-1924, Mèxic: Facultat de Contaduría i Administració, Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. ISBN 970-32-3710-X.

• ^{[enllaç trencat]}
• Taibo, Francisco Ignacio (2006). Pancho Vila: una biografia narrativa, Mèxic: Planeta. ISBN 978-970-37-0334-0.
• Ulloa Ortiz, Berta (2009). «La lluita armada», Daniel Cosío Villegas et al (ed.). Història general de Mèxic, Mèxic: El Colege de Mèxic. ISBN 968-12-0969-9.
• (2003) Guadalupe Vila; Rosa Helia Vila de Mebius (ed.). Pancho Vila, retrat autobiogràfic (1894-1914), Mèxic: Taurus-UNAM. ISBN 968-19-1311-6.
• (2004) Guadalupe Vila; Rosa Helia Vila de Mebius (ed.). Pancho Vila, retrat autobiogràfic (1894-1914), Espanya: Santillana-Taurus. ISBN ISBN 84-306-0554-1.
• * Katz, Friedrich (1983). The Secret War in Mexico: Europe, the United States, and the Mexican Revolution, University of Chicago Press. ISBN 9780226425894.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pancho Vila.
• Archiu:Wikiquote-logo.svg Pancho Vila en Viquidites.
• Ojinaga.com Pàgina de Pancho Vila (en anglés).
• Antorcha.org (Biografia de Pancho Vila).
• Terra.com.mx [9] archivat en Wayback Machine. (una atra biografia de Pancho Vila).
• YouTube.com (película de l'entrada de Zapata i Vila al centre de Mèxic, D. F.).
• YouTube.com (documental sobre Vila).
• Terra.Free-People.net (la lluita de Pancho Vila).
• ArchivoEditorialGustavoCasasola.com (imàgens i informació sobre la família).