Anar al contingut

Mausoleu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mausoleu
Mausoleu en el Cementeri de la Recoleta, Buenos Aires (Argentina).

El terme mausoleu fa referència a una edificació que s'elabora per a conservar i alabar als restants d'una persona, família sancera o grup de persones en algun tipo de relació. Els mausoleus poden variar segons cada cas, des de les seues dimensions i formes fins als materials i adorns que s'ampren. Normalment, per les seues propietats, són considerats com a magnífiques demostracions d'art, fins que passen a ser llocs turístics.

La funció principal d'esta edificació és la de resguardar i preservar en òptimes condicions, els restants de la persona/s fallida. Per lo que en l'interior d'un mausoleu es va a crear un espai de pau i calma en el qual es depositaran els restants incinerats o no, del difunt, per al seu interminable descans.

Els mausoleus moltes voltes són confosos en tombes, puix al cap i a la fi, la funció que complixen abdós és la mateixa. No obstant els mausoleus poden ser més o menys impressionants, depenent del presupost, normalment són associats a la noblea o realea, és dir, a les classes més acomodades de la societat, demostrant fins a en el final dels seus dies el poder i importància que varen tindre en vida[1]

Història

El Taj Mahal, en Agra, Índia és el mausoleu més famós i fotografiat del món.
El mausoleu de Halicarnaso. Gravat de Martin van Heemskerck (sigle XVI).
Ángel de l'Independència, mausoleu dels próceres de Mèxic.
Castel Sant'Angelo o Mausoleu d'Adriano, en Roma.

Etimològicament prové del llatí: Mausolēum, sepulcro de Mausolo, rei de Caria, qui es va fer construir el famós Mausoleu de Halicarnaso, una de les cridades Sèt Maravelles del Món. Mausolo era un dels príncips més rics i poderosos del seu temps; a la seua mort va ser tan plorat per la seua esposa Artemisa II que esta per a enaltir la memòria del seu amat, va manar construir en Halicarnaso un magnífic sepulcro, l'esplendor del qual eclipsava tot lo que en este gènero s'hi havia vist fins a llavors. Media 400 peus de circumferència, 140 d'altura i contenia en el seu recint 36 columnes. La piràmide que coronava el monument tenia per arremate un carro de marbre tirat per quatre cavalls. Molts célebres escultors, Timoteo, Escopas i Leocares entre uns atres, ho havien enriquit en estàtues i bajorrelieves. Des de llavors el nom de Mausoleu ha segut aplicat a tots els monuments fúnebres alçats en honor d'un príncip o un atre personage notable.

Etimologia

Provinent de Mausolo, Rei de Caria. En morir, la seua esposa Artemisa II, reina de Caria, va manar a erigir un monument funerari, el qual en el seu honor se li va cridar Mausoleu de Halicarnaso.

Tipos de Mausoleus

Existixen alguns mausoleus en el món tals com el Taj Mahal, ordenat construir per l'emperador mogol Sha Jahan, en la finalitat de servir de sepultura a on guardar els restants mortals de la seua esposa Mumtaz Mahal en l'Índia. Va ser començat a construir en 1632 i es va tardar més de 20 anys en acabar-ho. Ha segut una de les maravelles del món i és una de les més belles de tot lo món ademés de ser una de les més grans.

Egipte

Mausoleu del Aga Khan

Shah Aga Khan va ser un líder espiritual del ismailisme, va fallir en l'any 1957. Va ser mereixedor d'un mausoleu que es troba en la ciutat de Asuán. Normalment a primera vista dona l'impressió de tractar-se d'un edifici sobri i aïllat, no obstant posseïx una estructura arquitectònica magnífica en vistes al ric Nilo. Este monument es va basar en l'arquitectura dels fatimíes del Cairo, ya que esta caracterisat pel seu finura i per l'ocupació particular que s'ha fet del granit rosa. El mausoleu va ser edificat per orde de la quarta i última esposa de Khan, cridada Begum Om Habibeh Aga Khan, en 1957.


En l'interioritat del mausoleu es troba una lindeza insuperable, els seus tapissos de color roig i junt en atres colors clars li otorguen una claritat pròpia que diferix en l'estil característic.

En este monument existix una història d'amor, puix la seua última esposa despuix de la pèrdua del seu espós, visitava cada dia fins a la seua mort (2000) la tomba del Aga Khan, duent en si sempre una rosa roja per a depositar sobre esta.[2]

Índia

Mausoleu el Taj Mahal

Taj Mahal vol dir "corona dels palaus" i es tracta d'una de les sèt maravelles del món. Este impressionant mausoleu va ser construït en XVII, ubicat prop de la ciutat de Agra en l'estat de Uttar Pradesh, en Índia. Este monument tanca una gran història d'amor entre l'emperador i la seua esposa. Per a la realisació d'esta edificació es devia conseguir una bellea eterna que representarà l'amor de l'emperador cap a la seua esposa. En este proyecte varen intervindre multitut d'arquitectes puix era complicat satisfer les peticions de l'emperador.

En trobar-se prop del riu Yamuna va fer complicat l'estructuració d'una base estable, per lo que va obligar als arquitectes a innovar un sistema nou de fonamentació. El mausoleu Taj Mahal està constituït per dèu edificacions estructurades per a realisar la funció de mausoleu, una d'elles, el jardí llum de Lluna, es troba ubicat a l'atre costat del riu Yamuna. La part més cridanera d'este mausoleu és la cúpula, ya que les seues dimensions són de 40 metros d'ample per 4 metros d'alt, construïda en anells de pedra i morter. Atres traces característiques són l'utilisació d'efectes òptics per a generar impressió per part dels visitants i la clara influència de l'arquitectura oriental i occidental.

Existixen diverses curiositats que es diuen del Taj Mahal:

  • "Es va ordenar que deixaren cegos i li tallaren les mans a tots els arquitectes caps per a que mai pogueren construir res semblat
  • En la seua construcció varen treballar al voltant de 20.000 persones i més de 1000 elefants
  • Va estar a punt de ser destruït en el XIX pels anglesos.
  • La seua arquitectura està basada en els estils persa, islàmic i indi.
  • Depenent de cóm li done el sol, el mausoleu pot vore's fins a de 10 tonalitats de color distintes“

Roma

Mausoleu d'Augusto

El mausoleu d'Augusto es troba ubicat en el centre històric de Roma, entre el Tíber i la via Flaminia. La seua forma estructural és prou complexa i circular, constituït per cinc enormes murs centrals, en la seua entrada estaven colocats dos columnes en les quals estaven colocades dos plaques de bronze en a on es va inscriure la biografia del propi emperador Augusto. La part més profunda del mausoleu està formada per voltes de canó anular i la seua part exterior la conformen una espècie de cambres perimetrals a les quals no es pot accedir.

Esta magnífica construcció va estar influïda per estils orientals i etruscs, ya que la part superior de la cúpula es trobava coberta per terra i arbres, simulant l'apariència d'un bosc. El primer familiar en ser introduït en este mausoleu va ser Marco Claudio Marcelo, que era nebot i gendre d'Augusto, a est li varen seguir Agripa el seu gendre, Druso Maggiore Lucio, el seu fill i Gaius Caesar. Augusto va ser introduït a l'interior del mausoleu en l'any 14 d. C. l'últim familiar en ser introduït al mausoleu va ser Nerva en l'any 98.


Una de les característiques més nomenades a lo llarc de l'història va ser, l'impressionant estàtua de bronze de l'emperador que es trobava colocat en la part superior de l'edificació. En passar el temps este majestuós mausoleu va ser perdent poc a poc la seua importància en el mig urbà i en l'iconografia. L'edat migeval, va ser l'época en la que més es va deteriorar este mausoleu, puix poc a poc s'anava enterrant en capes de terra i inclús eixa gran estàtua d'Augusto va ser fosa per a realisar monedes, en els temps següents el mausoleu d'Augusto va ser traspassat a distintes famílies romanes.[3]

Espanya

Aragó

Catalunya

El mausoleu romà de Vilablareix. Prop de Girona, en Vilablareix, existix una torre sepulcral. Este monument “ho formen dos cossos i una espècie de terrat. El material, a banda de les roges rajoles citades, és formigó de calç i traquita, pedra volcànica abundant en el país, apisonada en capes d'uns 2 a 4 cm d'altura en un encofrat semblant als que hui s'usen per a alçar els murs de tapial. Per açò les parets presenten un aspecte estriado. El cos inferior es cobria en una volta de rajoles unides per morter de calç, que es va completar per damunt fins a alcançar l'horisontal en una farcidura de formigó que forma el sol del pis superior” (Cid, 1950;230).

Comunitat Valenciana

Cartagena

Vore també

Notes

  1. ↑ «¿Qué és un mausoleu?».
  2. ↑ «seua-història-35.html El Taj Mahal en Índia i la seua història» (en és-es). mayuralounge.és. Consultat el 10 de giner de 2020.
  3. ↑ Segarra Lagunes, María Margarita (2017). «el mausoleu d'august: un fragment de l'història de Roma», María Milacres Ros Sala (ed.). Phicaria V trobades internacionals del mediterràneu (en espanyol), Espanya: Universitat Popular de Mazarrón, p. 32. ISBN 978-84-617-9043-2.

Referències

  1. Cecilia Bembibre, “Definició de Mausoleu”, Definició ABC, https://www.definicionabc.com/general/mausoleo.php , (consultat el [09/01/2020]).
  2. “Curiositats de l'Índia, El Taj Mahal en Índia i la seua història”, Mayura, http://www.mayuralounge.es/blog/el-taj-mahal-en-índia-i-la seua-història-35.html ,(consultat el [09/01/2020]). // Mausoleu Taj Mahal: Andrea Imaginari, “Taj Mahal”, Cultura Genial, https://www.culturagenial.com/es/taj-mahal/ (consultat el [09/01/2020])..

Bibliografia

María Margarita Segarra Lagunes, “Phicaria V trobades internacionals del mediterràneu”, en María Milacres Ros Sala (de), José María López Ballista(coord), El Mausoleu d'Augusto: un fragment de l'història de Roma, Espanya, Universitat Popular de Mazarrón, 2017, pp. 32-34, (tot en les pp. 32-56).

Cid Priego, Carlos, "El mausoleu romà de Vilablareix", Espanya, Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, [en llínea], 1950, Vol. 5, pp. 229-230, (tot en les pp 229-234) https://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/53410 [Consulta: 09/01/2020].

María Elisa García Barraco, Il Mausoleu vaig donar Augusto, Roma, Arbor Sapientiae, 2014, pp. 38-46.

Enllaços externs

Mausoleums en Wikimedia Commons.