Mausolo

Erro al crear miniatura:

Mausolo

Mausolo (¿-353 a. C.) va ser sátrapa de Caria des de 377 a. C. fins a 353 a. C.

Context històric

Mausolo era fill d'Hecatomno, aristócrata que havia obtingut en 392 a. C. la satrapía de Caria de mans d'Artajerjes II. Encara que Hecatomno havia pensat en una possible rebelió, sempre va ser fidel al rei persa, per lo que no hi havia raó per a negar-li al seu fill el dret a succeir-li. Es coneix molt poc de la joventut de Mausolo, encara que és prou segur que va conéixer al rei d'Esparta Agesilao II.

Govern

Quan Mausolo es va convertir en sátrapa en 377 a. C., l'imperi aqueménida estava envolt en dos greus conflictes. Per un costat, Egipte s'havia independisat i Artajerjes volia recuperar-ho; per un atre, la tribu dels cadusianos amenaçava en el nort. Açò va donar llibertat als sátrapa del Àsia Menor, i algunes ciutats gregues varen témer que el nou sátrapa de Caria volguera expandir els seus dominis cap a l'oest.

• Mausolo va mudar la cort de Milasa a Halicarnaso entre 370 a. C. i 365 a. C. La ciutat va ser fortificada en muralles i la població va aumentar. Els edificis més famosos eren la tomba que el sátrapa va manar construir prop del mercat, coneguda com Mausoleu (que va ser reconeguda com una de les Sèt Maravelles del Món Antic, fins al punt de que este terme s'usa hui en dia per a referir-se a grans tombes) i el majestuós Amfiteatre d'Halicarnaso. En 367 a. C., el sátrapa de la Frigia Helespóntica Ariobarzanes es va sublevar. Es va enviar un eixèrcit persa contra ell al mando de Mausolo i Autofradates de Brega. Es va aïllar al rebel i se li va sitiar, pero quan Agesilao va irrompre en Àsia Menor al front d'un eixèrcit mercenari en apoyo d'Ariobarzanes, va ocórrer alguna cosa molt estrany: Mausolo va entregar diners i regals al espartiata i va deixar el sege. És possible que Mausolo volguera evitar l'entrada d'Agesilao en Caria o guanyar-se la possibilitat de contractar mercenaris en el futur.

Rebel i inteligent

Siga com anara la raó, la veritat és que Mausolo es va unir a lo que s'ha denominat la Rebelió dels sátrapa, una série de rebelions que mai varen aplegar a amenaçar sériament l'estabilitat de l'imperi. En un o un atre moment, a banda d'Ariobarzanes i Mausolo, Datames de Capadocia, Orontes I d'Armènia i el mateix Autofradates es varen sumar a la rebelió, rebent inclús respal dels faraons Nectanebo I, Teos i Nectanebo II. Poc despuix de 360 a. C. es va restablir l'orde, i quan Artajerjes III va succeir al seu pare en la primavera de 358 a. C., res tenia que témer ya dels sátrapa. Va triar ignorar el comportament de Mausolo, que havia passat inteligentment de ser dels últims a unir-se a la rebelió (conquistant part de Lidia, Jonia i illes veïnes) als primers en canviar de nou de bando traïcionant als seus aliats (per lo que va ser recompensat en l'anexió de part de Licia). I a pesar de que Mausolo va tindre que acceptar la presència d'una guarnició persa en Halicarnaso, va actuar més o menys com a governador independent, raó per la qual se li crida rei en algunes fonts. De fet va actuar com si ho anara sagellant tractats en ciutats com Cnosos i nomenant a carios per a posicions que fins a eixe moment havien segut ocupades per perses.

Política exterior

En 357 a. C. va ajudar als aliats atenienses que s'havien rebelat contra la seua metròpoli en lo que es va cridar la Guerra Social. Atenes va ser derrotada en una imponent i decisiva batalla naval. Alguns d'eixos aliats, Quíos, Cos, Bizancio i Rodas, varen passar a estar baix control directe de Mausolo. Es desconeix per qué Mausolo va prestar ajuda, pero és possible que rebera l'orde d'Artajerjes III d'intentar que els grecs se sublevaren. Açò va donar l'oportunitat al rei persa d'atacar Egipte, expedició que va acabar en desastre. El resultat va ser que Mausolo era sátrapa de Caria, pero també un governant independent que controlava algunes ciutats gregues i illes. Les ciutats gregues tenien més o menys autonomia, pero eren visitades regularment per inspectors. Este model, que havia segut desenrollat pels perses ("l'ull del rei") i era utilisat també pels atenienses (episkopos), va ser copiat per alguns governants.

• Mausolo va fallir en 353 a. C. Va ser succeït per la seua esposa (i també germana) Artemisia, qui va invitar als grans artistes grecs de mitan d'el IV a que acodiren a la capital de Caria per a decorar el Mausoleu. Arquitectes, com Sàtir i Piteo, i escultors, com Escopas, Leocares, Briaxis i Timoteo, varen acabar la tomba despuix de la mort d'Artemisia.

Vore també

• Halicarnaso
• Mausoleu d'Halicarnaso
• Teatre d'Halicarnaso
• Bodrum
• Caria
• Imperi aqueménida

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mausolo.
• [1] en [2] (anglés)