Cnosos
Cnosos o Cnoso (en llineal B, ko-no-baix; en grec, Κνωσσός, Knōssós) va ser una de les ciutats més importants de Creta (junt en Festo) durant la civilisació minoica, que va alcançar el seu màxim esplendor en el segon mileni a. C., sent el complex palacial més antic d'Europa. Està situada a uns 5 km al surest de l'actual ciutat d'Heraclión i a l'oest del riu Kairatos. En ella s'alcen els restants del palau de Cnosos, el més important del periodo minoico i el més conegut dels complexos arqueològics des del seu descobriment en 1878.
Associada a la llegenda del rei Minos, la seua importància, el seu aspecte i el seu tamany han fet d'ella un lloc reseñable i ineludible de les civilisacions de l'Europa arcaica. Rep mig milló de visitants anualment.[1]
Els reis de Cnosos varen alcançar el seu major poder cap a 1600 a. C., degut a que controlaven la zona del mar Egeo i comerciaven en el ric Egipte. La caiguda de la civilisació minoica i la destrucció de Cnosos varen ocórrer al començ del periodo de major prosperitat de la civilisació micénica, en Grècia. Esta circumstància sugerix el hipòtesis de que els reis micénicos varen atacar i varen destruir les ciutats de la floreciente civilisació minoica.
Cnosos en la mitologia
[editar | editar còdic]Segons la tradició, quan el rei Minos va aplegar a Creta la va dividir en tres zones i va fundar tres ciutats: Cnosos, Festo i Cidonia.[2] En Cnosos es trobava el célebre Llaberint de Creta, que havia segut realisat per Dédalo per a tancar al Minotaure.[3] Segons Estrabón, el nom anterior de Cnosos havia segut Cerato, com el del riu que passava al seu costat.[2] Homero menciona Cnosos com el lloc des d'a on regnava Minos.[4] També la cita en el Catàlec de les naus de la Ilíada com una de les ciutats de Creta governades per Idomeneo, que va participar en l'expedició de la coalició dels aqueos contra Troya.[5] Ademés, indica que era el lloc a on Dédalo va fabricar para Ariadna un recint per a eixercitar l'art de la dansa,[6] recint del que Pausanias confirma l'existència en el seu temps, afegint que era de marbre.[7] Heródoto destaca el domini de les mars que eixercia Cnoso en l'época de Minos.[8]
Història
[editar | editar còdic]Civilisació minoica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Civilisació minoica.
Els restants més antics que s'han trobat en Cnosos pertanyen als periodos neolític antic i mig, i inclús alguns elements semblen anteriors a eixes etapes.[9]
L'época del major florecimiento de Cnosos va ser el periodo Minoico Mig. S'estima que l'existència del Palau de Cnosos es remonta a el XX El palau va sofrir una primera destrucció, possiblement deguda a moviments sísmics, i va ser reconstruït entorn a l'any 1700 a. C. Entorn al 1575 a. C. va patir una nova destrucció, de menys envergadura que l'anterior. En este periodo Minoico Mig es va iniciar el sistema d'escritura conegut com llineal A, que pertany a una llengua sense identificar.[10]
Civilisació micénica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Civilisació micénica.
Es discutix el moment en que els grecs micénicos es varen fer en el control de l'illa de Creta i per tant de Cnosos. Una primera hipòtesis senyala que els micénicos varen aprofitar el moment de l'erupció de l'illa de Tera per a apoderar-se de l'illa. Una atra hipòtesis supon que l'arribada dels micénicos va ser posterior, entorn a l'any 1400 a. C., quan s'hauria produït una atra destrucció del Palau de Cnosos. Existix també controvèrsia sobre el moment de la destrucció final del palau, que segons Arthur Evans va ser l'any 1400 a. C. pero atres crítics sostenen que va continuar existint fins a poc despuix de l'any 1200 a. C.[11]
Les tablillas micénicas
[editar | editar còdic]
Del jaciment arqueològic de Cnosos procedixen aproximadament 3000 tablillas escrites en un sistema d'escritura silàbic denominat llineal B la llengua de la qual s'ha identificat com una forma arcaica del idioma grec. S'han propost diverses dates per a estes tablillas posat que alguns consideren que pertanyen a un periodo entorn a l'any 1400 a. C. i uns atres consideren que són pròximes a l'any 1200 a. C. Jan Driessen, per la seua banda, considera que hi ha tablillas més antigues que unes atres perque pertanyen a lo manco a tres diferents nivells de destrucció. Per mig d'estudis paleogràfics s'han identificat fins a uns 75 escrigues diferents de les tablillas de Cnosos.[12][13][14] Segons este autor, un dels nivells se situaria entorn a 1450/1425 a. C. i un atre en 1375/1340 a. C.[15]
L'estudi del contingut de les tablillas ha proporcionat informació sobre diverses realitats de la seua época com a oficis, armes,, perfums, ganado, productes agrícoles i cults religiosos. Entre ells es pot destacar l'important paper que tenia en Cnosos l'indústria textil. També s'ha deduït que Cnosos era el centre de poder d'un regne o principat que controlava administrativament a lo manco partix de l'illa de Creta, des de La Canea (l'antiga Cidonia) fins a Malia.[16][17] El nom de la ciutat està documentat en les tablillas baix la forma ko-no-baix.[18]
Edat Obscura
[editar | editar còdic]Despuix del fi de la civilisació micénica la ciutat de Cnosos va continuar existint i durant tota l'Edat Obscura, entre 1100 i 700 a. C. les troballes arqueològiques demostren que va continuar sent un important centre d'intercanvis comercials en Orient.[19]
Époques arcaica, clàssica, helenística, romana i bizantino
[editar | editar còdic]En l'Época Arcaica s'atesta que en Creta es parlava el dialecte dorio, pero existixen dubtes sobre el moment en que es va produir la penetració dels dorios en l'illa, encara que s'ha sugerit, per canvis en els usos funeraris, que esta va poder produir-se en les primeres fases de l'Época Obscura.[20]
Es conserven fragments d'una inscripció de mitat de el V a on figura un tractat entre Cnosos i Tiliso de cooperació política, econòmica i religiosa a on Argos, a qui en el tractat se li considera com a lloc d'orige de les dos ciutats cretenses, eixercix un paper de mediador i garant encara que algun autor ha interpretat que en realitat Argos eixerciria un paper dominant respecte a les atres dos ciutats, que serien les seues colónies.[21]
En l'any 346 a. C. Falecos el focidio va ajudar a Cnosos contra la ciutat de Licto. Estos últims varen ser ajudats pel rei Arquidamo III d'Esparta[22] que va derrotar a l'eixèrcit de Falecos. La lluita entre Cnosos i Licto va seguir per molt temps i es va formar una gran coalició cretense contra Cnosos encapçalada per Licto. Pero en 221/220 a. C. Cnosos, aliada en Gortina i en el respal de soldats vinguts d'Etolia, va aprofitar una absència temporal dels soldats de Licto, va atacar la ciutat i la va destruir.[23]
En l'any 121 a. C., va haver una guerra entre Gortina i Cnosos mentres estava en Cnosos Dorilao, un estratega de Mitridates V del Ponto. Dorilao comandó les tropes de Cnosos que varen véncer a Gortina.[24]
En l'any 67 a. C., durant la conquista romana de Creta, Cnosos va ser una de les ciutats saquejades per Quint Cecilio Metelo Crético.[25] En l'any 36, l'emperador romà Octavio Augusto va fundar en Cnosos una colónia romana que va cridar Colónia Iulia nobilis Cnossus.[26] Allí va ser divinizado, en época de Nerón, l'emperador Claudio.[27]
Cnosos va ser sèu d'un bisbat en l'época romana i bizantina; es conserven restants d'una basílica de el VI i també apareix citada en la llista de 22 ciutats de Creta del geógrafo bizantí de el VI Hierocles.[28]
Despuix de la conquista de Creta pels àraps, Cnosos va ser perdent importància paulatinament en favor d'Heraclión, fins a caure en l'oblit.[29]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «General Secretariat of the National Statistical Service».
- ↑ 2,0 2,1 Estrabón X,4,8.
- ↑ Pausanias I,27,10.
- ↑ Homero, Odissea XIX,178.
- ↑ Homero, Ilíada II, 646.
- ↑ Homero, Ilíada XVIII,591.
- ↑ Pausanias IX,40,3.
- ↑ Heródoto III,122.
- ↑ Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, p .40, Madrit: Síntesis, 2000, ISBN 84-7738-520-3.
- ↑ Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, pp.46,47,52,53,57.
- ↑ Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, pp.62-64, 88-90.
- ↑ Alberto Bernabé i Eugenio R. Luján, Introducció al grec micénico p.3, Saragossa, Universitat de Saragossa, 2006, ISBN 84-7733-855-8.
- ↑ Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, pp.95,98.
- ↑ Marina Fernández Monterrubio (2014), Testimonis de divinitats no gregues en les inscripcions micénicas, p.7. Universitat Autònoma de Barcelona.
- ↑ Francisco Aura Jorro, La geografia dels estats micénicos. Metodologia i resultats, p.700.
- ↑ Alberto Bernabé i Eugenio R. Luján, Introducció al grec micénico p.280.
- ↑ Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, p.166.
- ↑ Francisco Aura Jorro, La geografia dels estats micénicos. Metodologia i resultats, p.679, nota 19, en Llibre jubilar en Homenage al Professor Antonio Gil Olcina, Universitat d'Alacant (2016). ISBN 978-84-16724-09-3.
- ↑ Francisco Javier Gómez Espelosín, Memòries perdudes: Grècia i el món oriental, p.116, Madrit: Akal (2013), ISBN 978-84-460-3731-6.
- ↑ Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, pp. 204-205.
- ↑ César Fornis, Grècia Exhausta. Ensajos sobre la guerra de Corinto, p.158, Vandenhoeck & Ruprecht, 2008, ISBN 978-3-525-25286-4.
- ↑ Diodoro Sículo XVI, 62.
- ↑ Polibio IV,53-55.
- ↑ Estrabón X,4,10.
- ↑ Tito Livio, Epítome del llibre 99.
- ↑ Dión Casio II,14,5.
- ↑ «Inscriptiones Creticae I, VIII,49.».
- ↑ Hierocles, Sinecdemo.
- ↑ «Pàgina del Ministeri de Cultura i Deports de Grècia: el jaciment arqueològic de Cnosos. Història» (en grec). Archivat des d'el original, el 3 de decembre de 2017. Consultat el 10 d'octubre de 2014.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cnosos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.