Dión Casio

Dión Casio

Lucio Casio Dion (en grec: Λούτσος Δίων Κάσσιος; en llatí: Lucius Cassius Va donar; c. 155-d. 235), conegut en espanyol com Dion Casio, va anar un polític, militar i historiador romà d'época severa que va alcançar les més altes magistratura de l'Estat i va ser honrat en un segon consulat en l'any 229 en l'emperador Alejandro Sever. Va escriure una història de Roma des dels orígens fins al seu temps que ha aplegat parcialment a l'actualitat.

Biografia

Va nàixer en Nicea, ciutat ubicada en la Província romana de Bitinia i Ponto (actual Iznik), en la península d'Anatolia, actual Turquia. Pertanyia a una gran família senatorial, puix era fill de l'influent patricio Casio Aproniano, cònsul en 191, senador i governador de vàries províncies, i descendia per part materna de Dion de Prusa. El seu nom complet potser fora Lucio Casio Dion. El nom de Cocceianus potser anara afegit en época bizantina, per una confusió en Dion Crisóstomo.

Va seguir una exitosa carrera senatorial, ranc que va obtindre baix l'emperador Cómodo. Va ocupar successivament els càrrec de pretor en 194, consul suffectus en 204 o 205, curator de Pérgamo i Esmirna al voltant dels anys 217 i 218, procònsul d'Àfrica cap a l'any 222, legatus Augusti pro praetore de Dalmacia i Panonia Superior baix Alejandro Sever i cònsul ordinari en l'any 229. En 235 va renunciar a la vida pública i es va retirar a Nicea per a proseguir allí els seus estudis.

• Dion va viure una época turbulenta. Tant ell com els seus companyers senatorials es varen aporegar davant la tirania dels emperadors i varen llamentar l'ascensió al tro d'una série d'hòmens als que consideraven uns simples arribistas i en Pannonia va tindre que enfrontar-se a l'indisciplina militar. Totes eixes experiències varen ser evocades en el relat que fa de la seua pròpia época i varen tindre mucho que ver en l'idea que es va fer dels temps pretéritos.^{cita requerida}

Obra

Erro al crear miniatura:

Història romana

La seua obra més renombrada és Història romana (en grec, Ρωμαϊκή Ιστορία), escrita en grec, que comprén prop de mil anys d'història, des de la fundació de la ciutat en 753 a. C. fins a l'any 229. Consta d'huitanta llibres, molts dels quals han aplegat fins a l'actualitat en resums de Zonaras i Xifilino d'época bizantina. És, junt en Herodiano, l'escritor més important dels sigles II i III, pero la seua obra sempre s'ha vist envolta en la polèmica. Molts ho tilden de «boler». En cert modo tenen raó. En ser senador, no vea en bons ulls l'ascensió en poder que tenien els équites, que serien, eixercitant la funció de prefecto del Pretori, els que en moltes ocasions aplegarien a tindre l'autèntic poder en Roma, en contraposició en el Senat, que queda apartat a un segon pla, més com alguna cosa representatiu que com un poder fàctic. Per eixe motiu, en molts dels seus relats sobre emperadors, sobretot en la dinastia Severa, du la contrària a dits emperadors. Per eixemple, referent a la Constitutio Antoniniana, promulgada per Caracalla entorn a 215, va arremetre contra l'emperador per concedir la ciutadania romana a tots els habitants de l'imperi, a excepció dels esclaus, pero algunes pàgines més alvance ell mateixa recolza la decisió de donar dita ciutadania. La data de composició de la Història romana, obra per a la composició de la qual va amprar dèu anys en arreplegar material sobre acontenyiments anteriors a la mort de Sever (211) i atres dotze en redactar-la, és polèmica, pero, seguint al propi Dion, la més llògica és la de 202. La seua absència d'Itàlia li va impedir continuar en els successos posteriors a la mort de Sever i solament va poder resumir el regnat d'Alejandro Sever. Va concloure l'obra en el relat de la seua pròpia eixida de la vida pública.

• Dion també conta (LXXII, 23) que, despuix d'una breu obra sobre els somis i portentos que varen presagiar l'ascensió al tro imperial de Septimio Sever, va mamprendre la redacció primer d'una història de les guerres desencadenades despuix de la mort de Cómodo i despuix la de l'història de Roma, pero no es conserva cap de les seues primeres obres ni dels tractats històrics que li atribuïx la Sua (lèxic bizantino).

Traduccions a l'espanyol

Fragment de la Història romana de Dion Casio situada en la Casa de les Paraules (La Corunya), Galícia, Espanya en la que es menciona l'arribada dels romans a la ciutat.

• Dion Casio. Història Romana, Madrit: Editorial Gredos. ISBN 9788424927271.

1. [1], 2004. ISBN 9788424927288.
2. [2], 2004. ISBN 9788424927295.
3. [3], 2011. ISBN 9788424919535.
4. [4], 2011. ISBN 9788424920968.

• Dion Casio. Història Romana: Epítomes. Traducció de A. Duarte Sánchez. Múrcia, 2015.

1. Llibres LXI a LXX.
2. Llibres LXXI a LXXX.

Bibliografia

• Menen, I. (2011). Power and Status in the Roman Empire, AD 193-284 (en anglés), BRILL. ISBN 9789004203594.

Enllaços externs

• Text original en grec antic, en Wikisource
• Text original en el Proyecte Perseus.
• Traduccions al francés, en Wikisource
• Traduccions a l'anglés, en Wikisource