Sua

Sua

Pàgina d'una edició moderna de Sua.

La Sua (Σοῦδα, Souda o Suidas) és una gran enciclopèdia bizantina, de caràcter històric, sobre el món mediterràneu antic, escrita en grec en el X per erudits bizantins. La paraula «Sua» procedix del grec i pot significar ‘fossa’, ‘empalizada’, ‘fortín’, ‘trinchera’, ‘guia’, o tal volta fa referència al poble de Sua en Creta. És una enciclopèdia alfabètica, en més de 30 000 entrades, moltes d'elles procedents de fonts antigues que s'han perdut des de llavors. No se sap en seguritat si l'orige del terme està en la paraula η Σοῦδα o en o Σουιδας. És comú vore-ho escrit Sua, encara que seguix sent lícit parlar de Suidas, com fa L'Année Philogique davant l'inseguritat de la primera opció.

Poc se sap de la compilació d'este treball, excepto que deu haver-se escrit abans d'Eustacio de Tesalónica (XII-XIII), qui ho cita freqüentment. baix l'entrada «Adán», l'autor dellibre (una nota introductòria afirma que és obra de «Suidas», lexicógrafo-historiador-compilador que va tractar d'arreplegar tot el saber de l'época en esta enciclopèdia i que va viure entre 976 i 1028) escriu una breu cronologia del món, que finalisa en la mort de l'emperador Juan I Tzimisces (975); i baix l'entrada «Constantinopla» l'autor menciona als seus successors (Basilio II i Constantino VIII). Sembla, puix, que la Sua va ser compilada en l'última part d'el X. Els passages en que es parla de Miguel Psellos el Jove (final d'el XI) són considerats interpolacions tardanes. Ellibre està ordenat alfabéticamente en algunes irregularitats: les lletres i combinacions de lletres que tenen el mateix sò estan dispostes juntes. Compartix aixina la naturalea tant del diccionari com de l'enciclopèdia. Inclou numeroses cites d'escritors antics; també es varen usar molt els escoliastas d'Aristófanes, Homero, Sófocles i Tucídides. L'autor afirma que les senyes biogràfics són resums del Onomatologion d'Hesiquio de Mileto. Atres fonts varen ser els resums de Constantino VII, la crònica de Jorge Sincelo, les biografies de Diógenes Laercio i els treballs d'Ateneu de Naucratis i Filóstrato. La Sua tracta tant temes bíblics com pagàs, de lo que es deduïx que l'escritor deu haver segut cristià. Una nota introductòria dona una llista de diccionaris des dels quals es compiló la part lèxica, junt en els noms dels seus autors. Encara que el treball carix de sentit crític i té provablement moltes interpolacions, i encara que el valor dels seus artículs és dispar, la Sua conté molta informació sobre l'història i la vida antigues. La major part de la Sua es va perdre durant el saqueig de Constantinopla a mans dels creuats i durant el pillage dels turcs en 1453. El diccionari de la Sua es troba a mig camí entre un diccionari gramatical i una enciclopèdia en el sentit modern. Explica l'orige, la derivació i el significat de les paraules d'acort en els coneiximents filògics de l'época, fent us d'autoritats tan antigues com Harpocración i Helladios. No hi ha res especialment important en esta part de l'obra. Els artículs més valiosos són els referits a l'història de la lliteratura. En estos, l'autor proporciona senyes i cita passages procedents d'autors les obres dels quals s'han perdut. Usa antics escolios dels clàssics (Homero, Tucídides, Sófocles, etc.) i d'autors més recents: Polibio, Flavio Josefo, el Chronicon Pascual, Jorge Sincelo, Jorge el Monge i similars. L'erudita danesa Ada Adler va publicar una edició crítica de la Sua en 5 volums (Leipzig, 1928-1938).

Vore també

• Enciclopèdia

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sua.

• cs. uky. edu/~raphael/sol/sol-html/ (Sua On line. Una edició en llínea del text de l'edició d'Adler, en traduccions i comentaris. «El propòsit de la Sua en llínea és fer disponible este cabal d'informació per mig d'una base de senyes de lliure accés, en la que es puga buscar per paraules i codificada en XML, en traduccions, anotacions, bibliografia, i enllaços en un gran número de fonts electròniques»).