Cidonia (Antiga Grècia)
Cidonia (en grec Κυδωνία, en llatí Cydonia) va ser una de les principals ciutats antigues de Creta. Estava situada en la costa noroest, en la regió de l'actual ciutat de La Canea.
El lloc exacte de Cidonia era desconegut fins que Robert Pashley ho va descobrir basant-se solament en l'estudi de lliteratura antiga.[1] Cidonia es va centrar en l'àrea del tossal Kastelli. El jaciment arqueològic va ser nomenat en 2025 Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, junt a atres llocs de la cultura minoica.[2] Els principals objectes trobats de l'antiga ciutat de Cidonia s'alberguen en el Museu Arqueològic de la Canea.
Mitologia
[editar | editar còdic]En la mitologia grega, Cidonia va ser fundada per Cidón, un fill d'Hermes i d'Acacálide, la filla del rei Minos. Segons una atra versió, Cidón era fill de Tegeates, el epònim de Tegea.[3] Una atra tradició senyala que Minos havia segut el fundador de Cidonia.[4]
Història
[editar | editar còdic]Edat del Bronze
[editar | editar còdic]En el territori de Cidonia s'han trobat vestigis d'assentaments de totes les fases del periodo minoico. Va sofrir una destrucció cap a l'any 1450 a. C. pero després, a partir de 1400 a. C., coincidint en l'auge de la civilisació micénica va tornar a florir fins a una atra nova destrucció.[5] En les tablillas de llineal B apareix ya documentat el nom arcaic de Cidonia baix la forma Ku-do-ni-ja i, ya que la major part de les gerres d'estrebe d'esta época de Grècia continental procedien d'esta àrea, es creu que era un centre comercial de primer orde.[6] Un aspecte discutible és si en esta época micénica Cidonia era el centre d'un regne independent o si, en canvi, depenia de Cnosos.[7]
Époques arcaica, clàssica, helenística i romana
[editar | editar còdic]En l'época arcaica, els cidones apareixen mencionats en la Odissea d'Homero;[8] no obstant, la ciutat de Cidonia no és mencionada expressament en el Catàlec de les naus de la Ilíada entre les ciutats cretenses que varen enviar naus a la Guerra de Troya.
Segons Heródoto, Cidonia va ser refundada cap a l'any 524 a. C. per habitants de Samos que havien mamprés una expedició per a tirar als zacintios de l'illa. Estos samios varen permanéixer allí durant cinc anys en els que varen erigir un temple a Dictina i varis santuaris, fins que varen ser reduïts a l'esclavitut per una expedició procedent d'Egina.[9]
Segons indica Estrabón, Gortina i Cnosos es varen disputar la hegemonia de Creta, i les dos ciutats es varen enfrontar freqüentment. En eixos enfrontaments normalment el respal de Cidonia cap a un dels dos bandos resultava decisiu per al resultat de la lluita.[10] En l'any 429 a. C., durant la guerra del Peloponeso, els atenienses, assessorats pel próxeno de Gortina varen arrasar Cidonia, en ajuda dels policnitas.[11]
En el 343 a. C. el general focidio Falecos va atacar la ciutat, pero va ser derrotat durant el sitie.[12][13]
Durant una guerra que es va produir entre Cnosos i Lictos cap a 221-219 a. C., Cidonia era aliada de Cnosos i va ser sitiada pels polirrenios, els lapeos i els seus aliats, que contaven ademés en ajuda de la Lliga Aquea i de Filipo V de Macedònia. A causa d'este sege, Cidonia va ser forçada a abandonar la seua aliança en Cnosos.[14]
En l'any 170/169 a. C. Cidonia va trencar un pacte d'amistat que tenia en Apolonia, i les seues tropes varen ocupar per la força Apolonia, varen assessinar als hòmens, varen saquejar la ciutat i es varen repartir les terres de cultiu.[15]
Per aquells anys, per a protegir-se de l'amenaça de Gortina, Cidonia havia concertat un pacte en Eumenes II de Pérgamo, qui els va enviar 300 hòmens baix el mando de Leonte.[16]
Durant la guerra entre Creta i els romans, en l'any 66 a. C., els cretenses estaven dirigits per Lástenes i Panares, i els romans per Quint Cecilio Metelo; la primera batalla de la conquista de l'illa es va lliurar en territori de Cidonia, i Metelo va véncer. Cidonia va ser entregada als romans per Panares.[17][18]
En l'any 30 a. C. va ser declarada lliure per Octavio Augusto com a pagament per l'ajuda dels seus habitants en la guerra contra Marco Antonio.[19]
Periodos bizantí, àrap i veneciano
[editar | editar còdic]Cidonia apareix citada en la llista de 22 ciutats de Creta del geógrafo bizantí de el VI Hierocles.[20] A este primer periodo bizantí pertanyen els restants d'una gran basílica cristiana i d'un mur de fortificació que completava les defenses naturals proporcionades pel tossal de Kasteli.
Entre 823 i 961 el lloc va ser sitiat i ocupat pels àraps.
Entre 961 i 1252 va tindre lloc una segona época bizantina, i a partir d'eixa data, Cidonia va passar a estar baix domini veneciano. Es va reconstruir la ciutat i el mur defensiu i en el temps, ya que la ciutat va créixer i es va expandir fòra dels murs, es varen construir noves fortificacions, monasteris i importants mansions.[21]
Periodo otomà i época actual
[editar | editar còdic]En 1645 es va produir l'ocupació pel imperi otomà. Algunes iglésies i monasteris es varen convertir en mesquites i es varen fundar noves mesquites i banys públics. Despuix d'un breu periodo de domini egipcíac entre 1830 i 1840, els turcs varen tornar a controlar l'illa, i La Canea es va convertir en sèu del governador turc de Creta. A finals de el XIX es varen iniciar una série d'accions revolucionàries tendents a conseguir l'unió en Grècia. D'esta forma, es va conseguir primer una autonomia parcial de l'illa a partir de 1878, i l'unió definitiva en Grècia en 1913. La Canea va seguir sent el centre administratiu de Creta fins a 1927.[21]
Com a curiositat, la paraula bresquilla procedix del llatí malum cotoneum/cydonium malum, a la seua volta del grec antic κυδώνιον μῆλον, kydonion melon "poma de Cidonia", que significa codonyer, l'arbre en el que sol empeltar-se la bresquilla per a produir millors varietats.
Arqueologia
[editar | editar còdic]
A diferència d'atres centres importants de la civilisació minoica, la ciutat moderna de Janiá està construïda damunt del lloc en el que estava l'antiga ciutat de Cidonia, lo que complica els treballs arqueològics. De fet, no s'ha pogut trobar una estructura arquitectònica similar als palaus minoicos d'atres llocs de Creta.[6]
En la plaça de Ayia Ekaterini, les primeres excavacions del jaciment arqueològic es varen realisar en 1964, i varen ser dirigides per Yannis Tzedakis. Des de la década de 1970 es troben a càrrec del Eforato d'Antiguetats de la Canea, junt en l'Institut Arqueològic Suec d'Atenes. Des de 2010, participa també l'Institut Danés d'Atenes.[22] Ací s'han trobat restants d'un àrea residencial minoica que inclou un edifici complet que tenia dos plantes, aixina com partix d'atres tres, carrers i espais públics oberts. S'han trobat numerosos sagells, joyes, vasijas, peses de teler i també tablillas en inscripcions en llineal A. Un dels objectes més destacats és una impressió d'un anell de sagell, conegut com el «senyor de Janiá». Esta àrea va sofrir una destrucció cap a 1450 a. C. pero immediatament va ser reocupada.[22] En eixe nou periodo de reocupación és rellevant la troballa de tablillas en inscripcions en llineal B, l'escritura micénica.[23]
Al suroest d'esta plaça, en el carrer Katré, en 1972 es varen trobar atres tres edificis del periodo neopalacial (cap a 1700-1450 a. C.) Per les seues troballes de tablillas en llineal A i sagells s'estima que ací es trobava l'archiu del centre palacial.[24]
En 1981, en un recint propietat de E. Matiulakis, es va trobar un monument funerari que es va utilisar entre finals de el IV i principis de el III, a on varen ser enterrades 14 persones d'una mateixa família, identificats en els seus noms inscrits. Junt a ells es va trobar un ric aixovar funerari.[25] Una atra tomba monumental en sèt cambres funeràries d'época romana va ser trobada en 2004 en un recint propietat de M. Matiulakis.[26]
En un terreny particular pertanyent a la família Manolikakis es varen trobar en 1992 restants d'una necròpolis minoica en la que s'han excavat onze tombes del periodo 1400-1200 a. C. Encara que totes elles havien segut saquejades, ademés d'ossos s'han trobat alguns restants de vasijas i un sagell d'àgata.[27] Atres sis tombes d'aproximadament el mateix periodo històric s'havien trobat en 1986 en un terreny propietat de Lentaris.[28] Eixe mateix any 1986, en la zona a on s'estava construint un nou parc, es varen excavar atres 35 tombes de diferents periodos històrics, des del periodo minoico tardà fins a l'época romana.[29]
Una atra àrea d'excavació ha segut el carrer Daskalogianni, a on s'han realisat excavacions en els anys 1989, 1991 i 1997. Els restants d'edificis ací trobats són del periodo minoico neopalacial (cap a 1650-1450 a. C.) És destacable un espai singular característic de la civilisació minoica que es denomina piscina lustral i que és l'únic que ha segut trobat en la zona occidental de Creta.[30]
Per una atra part, en 1990 i 1991 es va excavar en un recint de l'iglésia dels apòstols Pedro i Pablo. Es va trobar un grup de tres tombes de cambra subterrànees excavades en roca que pertanyen aproximadament a 1375-1250 a. C.[31]
Una atra necròpolis es va trobar en l'àrea de Kuklakis en 2003. Una part d'este jaciment pertany al periodo micénico, que inclou 54 tombes de tres tipos estructurals diferents. Algunes d'elles eren de guerrers d'alt ranc, en un aixovar funerari destacat que incloïa armes de bronze. Una atra part del jaciment és del periodo helenístico i també va aportar troballes destacades en el seu aixovar, com a gerros, figurillas, monedes, objectes de netea i adorns.[32]
També en 2003 es varen realisar excavacions en el terreny a on s'anava a construir un banc, en l'est de la ciutat. Ací s'han trobat restants d'edificis residencials del periodo minoico (datats cap a 1900-1600 a. C., en el periodo neopalacial). En una atra fase històrica va haver ací un edifici que va estar en us entre finals de l'época clàssica i el periodo helenístico a on s'han trobat peses de teler, aixina com fragments de vasijas i figurillas. D'época romana s'han trobat també vasijas i restants d'un sol de mosaic i del periodo otomà també s'han trobat alguns restants de ceràmica i atres objectes.[33]
Al sur de la muralla bizantina es varen trobar, en 2006, restants d'un edifici del periodo prepalacial (2300-1900 a. C.) Es tractava d'un edifici de planta trapezoidal, part del com va quedar destruït en la construcció de la muralla bizantina.[34]
En 2007 es va realisar una atra excavació en l'iglésia veneciano de Ayios Rokos a on s'han trobat objectes, que inclouen dos copes d'estil Vasilikí, que mostren que el lloc va ser ocupat ya en el periodo prepalacial (cap a 2600-2300 a. C.) i es va prolongar fins a 1200-1100 a. C. Hi ha restants de murs, llars, closques i atres ferramentes que sugerixen que el lloc va ser utilisat per a preparar aliments. Atres restants d'este lloc són d'época clàssica.[35]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pashley, 1837
- ↑ «Centres palatiaux minoens» (en francés). whc.unesco.org.
- ↑ Pausanias VIII,53,4.
- ↑ Diodoro Sículo V,78.
- ↑ «Pàgina del Ministeri de Cultura i Deports de Grècia: el jaciment arqueològic de Cidonia (en grec)». Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2021. Consultat el 12 de maig de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 Piquero Rodríguez, Juan (2020), La civilisació micénica, pp. 54-55, Madrit: Síntesis, ISBN 978-84-1357-025-9.
- ↑ Luis García Iglésies, Els orígens del poble grec, pp. 90-91, Madrit: Síntesis, 2000, ISBN 84-7738-520-3.
- ↑ Homero, Odissea III,292; XIX,176.
- ↑ Heródoto III,44; III,59.
- ↑ Estrabón X,4,11.
- ↑ Tucídides II,85.
- ↑ Pausanias X,2,7.
- ↑ Diodoro Sículo XVI,63.
- ↑ Polibio IV,55,4.
- ↑ Polibio XXVIII,14.
- ↑ Polibio XXVIII,15.
- ↑ Apiano, Història romana V,6,2.
- ↑ Tito Livio, Epítome del llibre 99.
- ↑ Dion Casio LI,2.
- ↑ Hierocles, Sinecdemo.
- ↑ 21,0 21,1 «Pàgina del Ministeri de Cultura i Deports de Grècia: el jaciment arqueològic de Cidonia (en grec)». Archivat des d'el original, el 20 de setembre de 2021. Consultat el 12 de maig de 2015.
- ↑ 22,0 22,1 «Πλατεία Αγία Αικατερίνης (Ελληνοσουηδική ανασκαφή)» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ Tablilla d'argila en escritura llineal B, en la pàgina del Museu Arqueològic de la Canea (en grec)
- ↑ «Ανασκαφή Βακαλουνάκη» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή Εμμ. Μαθιουλάκη» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή Μαρ. Μαθιουλάκη» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή Μανωλικάκη» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή Λεντάρη» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή Πάρκου Ειρήνης και Φιλίας των Λαών» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή Παπαδόπουλου» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή ‘’Νοτίου Περιβόλου Ι.Ν. Αποστόλων Πέτρου και Παύλου’’» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή Κουκλάκη» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή ‘’Συνεταιριστικής Τράπεζας Χανίων’’» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή Νότια του Τείχους» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- ↑ «Ανασκαφή Αγίου Ρόκκου» (en grec). ancientkydonia.gr. Consultat el 2025-07-30.
- Robert Pashley, Travels in Crete, 1837, J. Murray
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Pàgina del Ministeri de Cultura i Deports de Grècia: el jaciment arqueològic de Cidonia (en grec) [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cidonia (Antigua Grecia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.