Museu Arqueològic de la Canea
El Museu Arqueològic de la Canea (en grec Αρχαιολογικό Μουσείο Χανίων) és un museu de la ciutat cretense de La Canea (Grècia). Es troba en un nou edifici que va obrir al públic el 16 d'abril de 2022.
Història del museu
[editar | editar còdic]La colecció arqueològica de la Canea va estar albergada inicialment en varis edificis públics, com una residència, un institut masculí d'ensenyança, i en la Mesquita Hassan.[1]
En 1962 es va traslladar al monasteri veneciano de Sant Francisco, un edifici la data del qual de construcció s'ignora pero es menciona en escrits referents a un terremot de 1595, el major que ha sofrit la ciutat.[1] Va ser una iglésia veneciano habitada per flares franciscanos; és un monument important de la Canea.[1]
Durant l'ocupació otomana va ser convertit en mesquita, a la que Yussuf Pasha, el conquistador de la ciutat, li va posar el seu nom.[1] En el XX va ser sèu del cine “Idaion Andron” i despuix de la Segona Guerra Mundial va servir com a almagasén per a equipament militar, fins que va albergar el museu en 1962.[1][2]
Posteriorment, s'ha construït un nou edifici per al museu en el campament Chatzidakis, en la zona històrica de la Canea que dona a el mar.[3] L'edifici modern, dissenyat per Teofanis Bobotis, qui també es va encarregar del Museu Arqueològic de Patras, comprén 6500 m², incloent 1800 m² per a les sales d'exposició, 140 per a la galeria i un aforament de 140 visitants per a l'amfiteatre.[3] Consta de zones d'exposició tant interiors com a l'aire lliure, un mirador, una tenda, una cafeteria i sales de visites.[3] La construcció va finalisar en 2015 i despuix d'un procés d'implementació de l'exposició en el nou edifici, va obrir al públic en 2022.[4]
Colecció
[editar | editar còdic]El museu conté una colecció d'objectes del neolític, de la civilisació minoica i de periodos històrics posteriors, fins a l'época romana, frut de les excavacions entorn a la ciutat de la Canea i l'àrea circumdant. Posseïx peces arqueològiques de les antigues ciutats de Cidonia, Idramia, Áptera, Polirrenia, Císamo, Éliro, Hirtacina, Sía i Pla, i també d'Axos i Lappa en l'unitat perifèrica de Rétino.[5]
Alberga una àmplia varietat de monedes, joyeria, ceràmica, escultures, tablillas d'argila en inscripcions, esteles i mosaics.
El museu es va enriquir significativament despuix de la donació de la colecció particular de Konstantinos, Marikas i Kyriakos Mitsotakis en l'any 2000. Esta colecció comprén objectes de tots els periodos històrics, entre els que abunden els de procedència minoica.[6]
També hi ha una colecció de monedes de Creta que va ser donada al museu en 2008.
Prehistòria
[editar | editar còdic]Del periodo neolític final hi ha una série de recipients fets a mà procedents de la chicoteta illa de Gavdos. Per un atre costat, s'exponen troballes de diferents coves que comprenen una cronologia compresa entre el neolític i el final de l'Edat del Bronze. Del periodo minoico neopalacial són destacables els objectes procedents de Nerokuros. En la colecció hi ha una impressió de sagell d'argila de Kasteli, en el caixco històric de la Canea, en la representació d'una ciutat minoica i la seua deidad local, datat en la segona mitat de el XV[2][7]
És important la ceràmica d'un taller de la Canea durant el periodo comprés entre 1375 i 1200 a. C. ya que la seua alta calitat va fer que s'estenguera per molts llocs del Mediterràneu. Hi ha un pixis d'argila que representa a un citaredo. Va ser trobat en una tomba de cambra en la zona de Koiliaris en Kalyves-Aptera, datat entre 1300–1200 a. C. També són dignes de menció una tablilla d'argila en caràcters en Llineal A trobada en Kasteli i datada c. 1450 a. C.; i atres tablillas més chicotetes en texts en Llineal B de cap a 1300 a. C. també de Kasteli.[2][7] El museu també exhibix un lárnax del Minoico Tardà III del barri de Guves, en La Canea, datat entorn a 1300–1200 a. C.[5] i atres lárnax procedents de la necròpolis minoica de Armeni.
-
Figurilla femenina cicládica, 2800-2200 a. C. -
Reconstrucció d'un edifici minoico -
El «Senyor de Janiá», impressió de sagell minoico de Kasteli, cap a 1450 a. C. -
Reconstrucció de la tomba d'un guerrer de l'Edat del Bronze
Periodos històrics posteriors
[editar | editar còdic]Del periodo geomètric (sigles XI-VIII a. C.) hi ha una série d'objectes procedents de tombes de l'àrea. Del periodo arcaic és destacable un friso. Atres troballes de diversos periodos històrics d'excavacions de la ciutat de la Canea inclouen recipients de ceràmica, estatuillas femenines i joyes d'or. Hi ha també troballes del cementeri d'Áptera i ofrenes votivas del santuari d'Asclepio ubicat en l'antiga ciutat de Pla i del temple de Poseidón de Tsiskianá. També s'expon el història de l'anomenada «Federació dels montañeses», una lliga de ciutats de la zona formada en el III[7]
Sobre els objectes d'época romana, destaquen un mosaic romà en les figures de Dioniso i d'Ariadna i un bust del emperador romà Adriano, trobat en un santuari, el Dictineo, en 1913.[5][7]
En una de les sales es presenten aspectes de la vida quotidiana dels periodos històrics. Esta part de l'exposició inclou una representació d'una casa que va ser destruïda en el terremot de l'any 365.[7]
-
Estàtues del santuari de Asclepio de Pla -
Objectes procedents del santuari de Poseidón de Tsiskianá -
Troballes del Dictineo -
Bust del emperador romà Adriano -
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Chania Archaeological Museum» (en anglés). Explore Crete. Consultat el 13 de novembre de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Archaeological Museum of Chania» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 de novembre de 2010. Consultat el 13 de novembre de 2010.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «New Archaeological Museum of Chania in Chalepa» (en anglés). Consultat el 13 de novembre de 2010.
- ↑ Το νέο Αρχαιολογικό Μουσείο Χανίων μέσα από 50+ εικόνες, en la pàgina hania.news (en grec)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «The Archaeological Museum of Chania» (en anglés). Consultat el 13 de novembre de 2010.
- ↑ Museu Arqueològic de la Canea en la pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: Colecció de Konstantinos, Marikas i Kyriakos Mitsotakis (en grec)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Museu Arqueològic de la Canea en la pàgina del Ministeri de Cultura de Grècia: exposició permanent (en grec)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Arqueológico de La Canea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.