Anar al contingut

Pla (Creta)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Lisos.jpg
Vista de la baïa de Pla des de l'est.
Archiu:Mosaik Lisos.jpg
Restants de mosaics en el Asclepieion de Pla.

Pla (en grec, Λίσσος) és el nom d'una antiga ciutat grega del suroest de Creta. La ciutat va existir a lo manco des del periodo de la Grècia clàssica, encara que alguns restants de ceràmica indiquen que l'àrea va estar habitada ya en el periodo minoico.[1]

El lloc ocupa una chicoteta hondonada entre cerros, front a la mar, a modo de teatre. La chicoteta plaja és de cudols grossos. Ningú viu en Pla hui dia. Solament es pot aplegar des de Sougia per barco o per rutes de senderisme (90 minuts a peu).

És mencionada en el Periple de Pseudo-Escílax que diu que tenia un port, prop de la veta Criu Metopon.[2]

Hi ha testimonis numismàtics de que les ciutats d'Hirtacina i Pla varen falcar monedes conjuntament cap a fins de el IV o principis de el III a. C. En estes monedes figuren les inscripcions Λ-Υ, ΥΡ-ΛΙ o ΥΡ-ΛΙΣΙΩΝ.[3] En esta época formava part d'una lliga de ciutats anomenada ___protected_title_9___ (Ομοσπονδία των Ορείων), junt a Éliro, Hirtacina, Sía, Tarra i Pecilasio.[1] En un tractat entre la ___protected_title_10___ i el rei Magues de Cirene trobat en Pla s'atesta l'existència d'un cult a Dictina.[1][4]

També apareix citada en la llista de 22 ciutats de Creta del geógrafo bizantí de el VI Hierocles, sent sèu episcopal.[5][6] L'orde en que Flaminio Cornelio la menciona en els atres bisbat en la partix oest de l'illa concorda molt be en la seua ubicació real en l'àrea de Agios Kirkos, prop del chicotet poble de Sugia, a 70 km al sur de La Canea.[7][1] Possiblement va deixar d'estar habitada en algun moment de l'antiguetat tardana (sigles VII-VIII), potser a conseqüència d'un terremot. No obstant va perdurar la seua funció de centre religiós a lo llarc de l'història.[1]

Arqueologia

[editar | editar còdic]

Prop de l'iglésia de la Panagia hi ha lo que semblen ser vestigis d'un antic temple, en columnes de granit i fragments de marbre blanc, arquitraus i frontones. Més alvance, sembla haver un atre temple i un teatre. Les tombes estan en el costat suroest de la planura. Estan llaurades independents de la roca, en sostres abovedados. Hi ha al voltant de cinquanta.[8]


En 1957-1958, N. Platon va excavar la ciutat. Es varen descobrir ruïnes d'un teatre, aqüeducte, cementeri i termes de l'antiguetat, ademés de basíliques paleocristianas. En la zona també es varen trobar molts objectes votivos, que ara s'exhibixen en els Museus Arqueològics d'Heraclión i La Canea. En cap atra ciutat de Creta, a banda de Gortina, es varen trobar tantes peces d'escultura, principalment representant a les deidades Asclepio i Higía. Este fet atesta la prosperitat i el poder del Asclepeion de Pla, del que es conserven alguns mosaics. Ademés del Asclepeion i la necròpolis romana, també existixen dos iglésies ortodoxes gregues: Agios Kyrikos en restants de fresca i la capella de Panagia, construïda en blocs de marbre reutilisats.

En 2022, les excavacions han rescatat un odèon de el I, propenc al temple de Asclepio, que ademés de les seues funcions principals d'utilisació per a competicions lliteràries i musicals o representacions teatrals, s'està investigant si poguera haver servit com buleuterio o com un edifici del consell.[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (2017).
    100.Consultat el 31 d'agost de 2020. (en grec).
  2. Periple de Pseudo-Escílax 47.
  3. Mogens Herman Hansen i Thomas Heine Nielsen (2004). «Creta», An inventory of archaic and classical poleis (en anglés), Nova York: Oxford University Press, p. 1174-1175. ISBN 0-19-814099-1.
  4. IC II,XVII,1.
  5. Hierocles, Sinecdemo.
  6. Comp. Cornel. Creta Sacra, vol. i. p. 235.
  7. Digital Atles of the Roman Empire, About: Lissos, Universitat de Lund. Consultat el 4 de decembre de 2022.
  8. Robert Pashley, Trav. vol. ii. p. 88; Mus. Class. Ant. vol. ii. p. 298.
  9. Molly Enking. «[1]». Consultat el 4 de decembre de 2022.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • J. Bennet, G. Reger, DARMC, R. Talbert, Brady Kiesling, Sean Gillies, Jeffrey Becker i Tom Elliott, 'Lissos: a Pleiades plau resource', Pleiades: A Gazetteer of Past Plaus, 2022.


Referències

[editar | editar còdic]