Asclepeion

Ruïnes del Asclepeion de Cos.

En l'Antiga Grècia, un Asclepeion (Plantilla:Lang-grc, en grec dòric: Ἀσκλαπιεῖον, en latín: aesculapīum) era un «temple curativo», consagrat al deu Asclepio i gestionat per sacerdots coneguts com iatromantes.

Descripció

Asclepeion de Mesene.

Cap al 300 a. C., el cult d'Asclepio es va fer molt popular. Els peregrins acodien en gran número als asclepeia per a ser curats. Dormien una nit i, al sendemà, contaven els seus somis a un sacerdot. Est prescrivia una cura, a sovint una visita als banys o a un gimnasi. Les serps estaven consagrades a Asclepio, per lo que a sovint varen ser usades en els rituals de curació. Les serps no venenoses eren deixades reptar en el sol dels dormitoris a on els malalts i ferits dormien.

Pausanias comentava que, en el asclepeion de Titane en Sición (fundat per Alexanor, net de Asclepio), les estàtues d'Higía eren cobertes de cabells de dòna i trossos de robes babilonias. Segons les inscripcions, els mateixos sacrificis eren oferits en Desocupacions.

Asclepeion de Epidauro

Artícul principal → Asclepeion de Epidauro.

Vara de Esculapio

El Asclepeion d'Epidauro, tradicionalment considerat el lloc de naiximent de Asclepio, és el major i millor conservat. Estava a uns 8 km a l'oest de la ciutat de Epidauro, en l'Argólida (Peloponeso).

El conjunt del temple estava en una planura rodejada de montanyes; esta vall és encara cridat Hierón («sagrat»), i la ciutat que allí existix es diu Koroni, derivat de Coronis (o Corónide), la mare de Asclepio. Les montanyes es diuen actualment Bolonidia, pero antigament es dien Títión (Titthium), perque el fill de Coronis va ser alletat per una cabra.

Era un recint sagrat (alsos de Asclepio) que tenia diversos edificis públics. Al suroest, en el camí de Trecén, estava el temple d'Apolo, en la montanya anomenada Cinortion (Cynortium); en un mont cridat Corifeo (Coripheum) se situava el temple d'Artemisa Corifea, provablement al suroest de la vall.

El temple de Asclepio contenia l'estàtua criselefantina del deu en un tro i en un gos als peus, obra de Trasímenes de Desocupacions, i media la mitat que la del temple de Zeus en Olimpia. En un costat del temple estaven els dormitoris per als que anaven a consultar al deu.

El Tholos, edifici circular de marbre blanc de doble columnata, en l'interior de la qual es trobava la font sagrada atribuïda a Policleto el Jove i en pintures de Pausias, estava pròxim al temple.

Els atres edificis eren els temples d'Afrodita i Temis, l'estadi, la font; alguns erigits en época romana, entre ells els banys de Asclepio, un temple dels deus Epidotas, un temple de Higía, i un edifici darrere del santuari per a rebre als moribunts i dònes embarassades, perque en el temple no es podia morir ni nàixer. En el recint se celebrava cada quatre anys un festival en honor de Asclepio en música i concursos deportius, que tenien lloc 9 dies despuix dels Jocs Ístmicos.

Quan Emilio Paulo va visitar el santuari despuix de la conquista de Macedònia, en el 167 a. C., encara era molt ric i estava ple d'ofrenes; pero despuix va ser objecte de molts robos, especialment en temps de Sila.

Vore també

• Medicina en l'Antiga Grècia
• Valle dels Temples#Temple de Asclepio (Temple H), en Akragas (Agrigent)
• Illa Tiberina#El temple, en Roma

Bibliografia

• Universitat de Sevilla.Consultat el 2024-05-11.