Sición
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
.svg)
Sición, Sicione o Sikios (en griego: Σικυών o Σεκυών) va ser una antiga ciutat de Grècia situada al nort del Peloponeso, entre Corinto i Acaya. Estava construïda sobre una chicoteta planura triangular, a uns quatre quilómetros del golf de Corinto. Entre la ciutat i el port s'estenien fèrtils plantíos de frutaels i oliveras.
El seu port se situava en l'actual Kiato, junt a la desembocadura del Helisonte i els restants de l'antiga Sición es troben junt al poble que es dia anteriorment Vasilikó, i ha recuperat el nom de Sición.[1]
Tradició mítica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Reis de Sición.
El nom primitiu de Sición va ser, segons referix Estrabón, Egíalo i posteriorment es va cridar Mecone, un lloc citat per Hesíodo com el lloc a on es varen separar els deus i els hòmens mortals.[2][3]
Segons la tradició, l'estirp dels reis de Sición seria una de les més antigues, igualant-se únicament en la d'Argos. El primer habitant de la ciutat seria l'autòcton Egialeo.[4][5]
El nom de Sición derivaria de Sición, un net d'Erecteo que es va establir en la ciutat i va aplegar a ser rei despuix de casar-se en Zeuxipe, filla del rei Lamedonte.[6]
Egialeo encapçala la llista dels reis mítics de Sición, que finalisaria en l'arribada de la Edat de Ferro i el fi de la de Bronze o Heròica, en el regnat de Lacestades.
Existia també la tradició d'una expedició de conquista realisada pels tebanos baix el mando de Lico contra Sición per a castigar a Epopeo i Antíope.[7]
Homero cita a Sición en el catàlec de les naus de la Ilíada com un dels territoris que estava baix el domini d'Agamenón i indica que abans havia regnat Adrasto en la ciutat.[8] També senyala que en Sición vivia Equepolo, que havia regalat a Agamenón una egua per a evitar tindre que anar a la guerra de Troya.[9]
Història
[editar | editar còdic]
Durant sigles Sición va permanéixer baix el domini d'Argos, d'a on procedien els invasores dorios, pero ya en el VI es tenen indicis de plena sobirania.
Despuix de l'invasió dels dorios la població es va organisar en tres tribus dòriques i una jónica, en els mateixos privilegis, ademés dels esclaus, que vivien en el camp i desenrollaven els treballs agrícoles principalment.
Els dorios es varen establir en els alvertents de les montanyes dedicant-se a l'agricultura, mentres els seus antics habitants varen habitar la planura, els màrgens del riu Asopo i la costa, i varen ser cridats egialeos o hòmens de la costa pels dorios. Estos egialeos estaven al principi exclosos de tot dret de ciutadania, pero despuix d'algun temps l'escassea de soldats dorios va fer que els egialeos serviren com a soldats, armats en mazas.
Durant la primera guerra mesenia, a fins de el VIII a. C. Sición va recolzar als mesenios, de la mateixa manera que Argos i Arcàdia.[10]
Entorn a l'any 676 a. C. Ortágoras es va fer en el poder i va governar des de llavors com a tirà. Els ortagóridas, descendents de Ortágoras, varen governar Sición durant cent anys. Este periodo de tirania va ser tan durador per la seua moderació i a actuar conforme a les lleis.[11] El més conegut d'estos tirans va ser Clístenes, yayo del llegislador ateniense del mateix nom, que va mamprendre una política hostil contra la ciutat d'Argos. Va canviar els noms de les tribus dorias per a que els sicionios tingueren noms diferents als argivos, va reemplaçar el cult que es rendia al argivo Adrasto per la veneració al seu mític rival, Melanipo, va instituir en la ciutat el cult a Dioniso i va prohibir els concursos de rapsodas en Sición, perque en recitar els poemes homéricos s'exaltava contínuament a Argos i els argivos.[12] Clístenes va anar també el principal dirigent militar de la Primera Guerra Sagrada (Anys 590 a. C.), en benefici dels habitants de Delfos.[13]
La tirania va concloure en l'expulsió en 556 a. C. de Esquines, l'últim tirà, per una intervenció espartana promoguda pel éforo Quirón. Varen ser tirans de Sición els següents:
- Ortágoras (676-?)
- Miró
- Aristónimo
- Clístenes (601-570)
- Esquines (570-566)
Despuix de la caiguda dels tirans, les institucions creades per ells els varen sobreviure per lo manco fins a el VI, quan la supremacia doria es va tornar a establir, potser per l'intervenció d'Esparta.
Durant les guerres mèdiques, Sición va participar enviat tropes que varen participar en les batalles d'Artemisio, Salamina, Platea i Mícala.[14]
De la mateixa manera que esta, Sición va sofrir la rivalitat comercial d'Atenes durant el V, i les seues naus varen ser contínuament atacades i saquejades pels barcos atenienses. Durant la guerra del Peloponeso Sición es va posar, com era llògic, del costat de Esparta i Corinto, formant part de la Lliga del Peloponeso. Despuix de la Pau de Nicias, quan es varen recomençar les hostilitats, va permanéixer lleal a Esparta.[15]
També va ser aliada d'esta ciutat durant la guerra de Corinto, servint de base d'operacions per als eixèrcits lacedemonios. En la batalla de Nemea de l'any 394 a. C. els sicionios varen participar en 1500 hoplitas.[16]
Va ser ocupada pels tebanos, despuix de la victòria d'Epaminondas en la batalla de Leuctra (371 a. C.)[17]
Entorn als anys 369 a. C.- 366 a. C., Eufrón es va fer en el poder en Sición[18][19] i va servir de base per als eixèrcits tebanos, en l'exitós atac que esta ciutat va fer a la Lliga del Peloponeso.[20]
En el 303 a. C. va ser destruïda per Demetrio Poliorcetes, que la va reconstruir en una posició més fortificada.[21][22]
A el III pertany un atre dels seus governants més destacats: Arato, que va introduir a Sición en la Lliga Aquea, va aplegar a ser el màxim dirigent de la lliga i la va potenciar conseguint l'adheriment de vàries ciutats veïnes.[23]
La destrucció de Corinto en 146 a. C. va supondre per a Sición l'adquisició de nous territoris i la presidència dels Jocs Ístmicos fins que Corinto va ser reconstruïda.[24] Pero ya en l'época de Cicerón, la ciutat havia entrat en decadència, que es va agravar en la restauració de les ciutats de Corinto i Patrás per part del Imperi romà. En temps de Pausanias, Sición estava pràcticament deshabitada degut en part a un terremot que va tindre lloc cap als anys 142-148 i que va afectar també a Licia, Rodas i Caria.[21][25]
En l'Imperi bizantí va ser sèu episcopal, i pel nom que li varen donar (Hellas) sembla ser que es va convertir en un refugi per als grecs front a les invasions eslaves de el VIII.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Estrabón, Geografia llibres VIII-X, p.177, nota 635 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
- ↑ Estrabón VIII,6,25.
- ↑ Hesíodo, Teogonía 536.
- ↑ Egíalo significa «costa»
- ↑ Pausanias II,5,6.
- ↑ Pausanias II,6,5.
- ↑ Apolodoro, Biblioteca mitològica III,5,5.
- ↑ Homero, Ilíada II,573.
- ↑ Homero, Ilíada XXIII, 295-299.
- ↑ Pausanias, Descripció de Grècia, IV,1,1.
- ↑ Aristóteles, Política, V,12 (1315b)
- ↑ Heródoto, Històries, V,67-68.
- ↑ Pausanias X,37,6.
- ↑ Heródoto VIII,1; VIII,43; IX,28; IX,31; IX,102-103.
- ↑ Tucídides, Història de la Guerra del Peloponeso, V,58-60; VIII,3.
- ↑ Jenofonte, Helèniques, IV,2,14-16.
- ↑ VV.AA., 1988, p. 138.
- ↑ Jenofonte, Helèniques VII,1,43-46.
- ↑ Diodoro Sículo, Biblioteca històrica, XV,70.
- ↑ Jenofonte, Helèniques VII,2,11.
- ↑ 21,0 21,1 Pausanias, II,7,1.
- ↑ Estrabón, Geografia, VIII,6,24.
- ↑ Estrabón, VIII,6,24.
- ↑ Pausanias, II,2,2.
- ↑ Juan Pablo Sánchez Hernández, Dos notes a Quint de Esmirna en revista Habis 39 (2008) p.274, nota complementària.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- VV.AA. (1988). Els grans descobriments de l'arqueologia, Barcelona: Planeta- De Agostini. ISBN 978-84-395-0688-0.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sición» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.