Pau de Nicias
.jpg){kind=link}
Plantilla:Guerra del Peloponeso La pau de Nicias va ser un tractat de pau firmat entre les ciutats-estat gregues d'Atenes i Esparta en 421 a. C., que va posar fi a la primera part de la guerra del Peloponeso.
En 425 a. C. els espartanos havien perdut les batalles de Pilos i d'Esfacteria, una derrota greu per la que els atenienses varen retindre 120 hoplitas espartanos (manifestat per Tucídides). Varen ser recuperats en 424 a. C., quan el general espartano Brásidas va capturar Anfípolis. El mateix any, els atenienses varen sofrir una gran derrota en Beòcia en la batalla de Delio, i en 422 a. C. varen ser derrotats de nou en la batalla de Anfípolis en l'intent de retirar-se a eixa ciutat. Abdós, Brásidas, el principal general espartano i Cleón, el principal polític d'Atenes varen morir en Anfípolis. Abdós bandos estaven agotats i llests per a la pau.
Les negociacions varen ser iniciades per Plistoanacte,[1] rei de Esparta, i el general ateniense Nicias. Abdós varen decidir la devolució de tot lo que havien conquistat en la guerra, llevat Nisea, que quedaria en mans atenienses, i Platea, que permaneixeria baix el control de Tebas. En particular, Anfípolis seria tornada a Atenes, i els atenienses deurien lliberar als presoners presos en Esfacteria. Temples de tota Grècia serien oberts als fidels de totes ciutats, i l'oràcul de Delfos recuperaria la seua autonomia. Atenes podia continuar recaptant el tribut dels estats que ho havien fet des de l'época d'Arístides, pero Atenes no podia forçar-los a que es feren aliats. Atenes també va acceptar prestar ajuda a Esparta si els hilotas es rebelaven. Tots els aliats de Esparta varen acordar firmar la pau, menys els beocios, Corinto, Elis i Mégara.
Dèsset representants de cada bando varen jurar mantindre el tractat, que es va pretendre a lo manco durant quinze anys. Estos representants varen ser, per Esparta, el rei Plistoacnate i Agis II, Plístolas, Damageto, Quiónide, Metágenes, Acant, Daito, Iscágoras, Filocáridas, Zeúxidas, Antipo, Télide, Alcínadas, Empedias, Menas, i Láfilo. Els signatarios atenienses varen ser Lampón, Istmiónico, Nicias, Laques, Eutidemo, Procles, Pitodoro, Hagnón, Mírtilo, Trasicles, Teágenes, Aristócrates, Yolcio, Timócrates, León, Lámaco, i Demóstenes. El tractat de pau va entrar en vigor baix l'eforato de Plístolas, el quart dia abans del fi del més de Artemisio[2] i en Atenes baixe l'arcontado de Alceo, el sext dia abans del més de elafebolión.
Este tractat es va concloure en acabar el hivern, en la primavera en els seus començos, immediatament despuix de les Dionisias urbanes.
No obstant, cap bando estava satisfet, i el tractat va ser trencat despuix i declarat inservible.
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Es donava un motiu personal per a l'inclinament per la pau de Plistoacnate. Havia segut desterrat per haver-se retirat una volta que ya havia mamprés l'invasió del Ática en el 446 a. C. Llavors havia segut acusat de soborn i ara la seua tornada de l'exili en el monte Liceu (Arcàdia), també li ocasionaven problemes, problemes que s'agravaven en una situació de guerra.
- ↑ En l'any 423 a. C., l'any de l'armistici, el dia 12 del més lacedemonio de gerastio coincidia en el 14 de l'àtic elafebolión, a diferència de lo que ocorre en el 421 a. C., a on es dona la coincidència del 4º dia abans del fi del artemisio (27 de artemisio) en el 6º abans del fi de elafebolión (25 de elafebolión), és dir, en el 423, elafebolión=gerastio, en dos dies de més en Atenes, i en el 421, elafebolión=artemisio en dos dies de menys en Atenes. S'han efectuat molts càlculs cronològics sobre l'equivalència d'estes dates en el nostre calendari.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Fernández Net, F. J. Els acorts bèlics en l'antiga Grècia. 1975.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paz de Nicias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.