Anar al contingut

Arcàdia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arcàdia
Per a atres usos d'este terme vore Arcàdia (desambiguació).


Arcàdia (en grec Αρκαδία, Arkadía) és una unitat perifèrica de Grècia, en la regió del Peloponeso. Fins a l'1 de giner de 2011 va ser una de les 51 prefectures en que es dividia el país.[1] Va rebre el seu nom de l'héroe mitològic Arques. La seua capital és Trípoli.

Arcàdia contemporànea

És la prefectura més gran de la península del Peloponeso. En l'actualitat comprén el 18% de la superfície de la península, encara que va aplegar a estendre's fins a un 25%. Hi ha un complex d'esquí en el monte Ménalo. Arcàdia està conectada per l'autopista GR-7, I-55, que es va construir en 1997. Existix una central tèrmica de carbó i una nuclear situades prop de Megalópolis que abastixen d'electricitat a la major part del sur de Grècia. També hi ha una mina de carbó. Arcàdia posseïx dos túnels. El primer en obrir-se va ser el túnel Artemisio, i l'atre és el túnel oriental de Megalópolis. Abdós conecten el tràfic entre Mesenia i Atenes. Les majors ciutats de la regió són: Trípoli, Astres, Vytina, Dimitsaina, Langadi, Leonidi, Leontari, Levidi, Sinanu i Stremnitsa.

Geografia

Artícul principal → Geografia d'Arcàdia.


La prefectura està constituïda per cordilleres, replanells calcàrees en abundants alvencs (les catavothres), valls (el del riu Alfeo), i depressió humides. Les ales estan cobertes de pastures i boscs de tipo mediterràneu.

Història

Les regions del Peloponeso en l'Antiguetat. En el centre de la península es troba Arcàdia.

Els pobladors primitius d'Arcàdia eren els pelasgos, poble patriarcal de pastors, que va resistir l'hegemonia d'Esparta i que estava organisat com una confederació de repúbliques, que varen permanéixer independents. Megalópolis va ser fundada en 370 a. C. per Epaminondas, i es va convertir en la capital d'Arcàdia. Despuix de la dominació romana, va ser bizantina, veneciano i turca, fins que es va integrar en la República de Grècia. Es tractava d'un poble rural i humil, per lo que a l'hora d'honrar la fertilitat no podien fer-ho en un bou, com el restant de les cultures hereues dels ritos micénicos, aixina que varen optar per adorar al macho cabrío. En el temps, esta figura es va assimilar a la del deu Pa, representat com un mascle cabrío, el nom del qual procedix de Paon, que significa 'el que dona de menjar' o 'pastor'. Els ritos de fertilitat del deu Pa varen ser adoptats per Atenes despuix de la guerra persa per les cridades Bacantes. En l'actualitat, arcadio és sinònim de valent i perseverante.

Televisió

Població

  • 1951: 154.361 (densitat: 34.93/km²)
  • 1961: 134.950
  • 1971: 111.263
  • 1991: 103.840
  • 2005: 100.611 (densitat: 23.09/km²)

Municipis

Des de 2011 es dividix en 5 municipis:[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia (11 d'agost de 2010). Archivat des de l'original, el 13 de novembre de 2018. Consultat el 16 de juliol de 2011.
  2. ↑ «Text complet del pla Calícrates» (en grec). Bolletí Oficial de Grècia (11 d'agost de 2010). Archivat des de l'original, el 13 de novembre de 2018. Consultat el 16 de juliol de 2011.