Arques (mitologia)
En la mitologia grega, Arques o Árcade (Ἀρκάς) era el ancestro i héroe epónimo dels arcadios, de qui el país i els seus habitants varen derivar el seu nom. Era fill de Zeus i Calisto, caçadora pertanyent al corteig d'Artemisa.
El història d'Arques divergix molt segons les versions. Quan la seua mare, transformada en gosa, va morir per una flecha de , Arques va ser arreplegat:
- per , enviat per Zeus , qui més tarde ho donaria a Maya per a que ho criara. En esta versió, Arques, ya adult, viaja a Arcàdia, a on es fa reconéixer pel seu yayo, el rei Licaón, qui ho nomena corregente. Arques va ensenyar als arcadios a sembrar el blat, fer pa, teixir i hilar la llana, coses que ell mateixa havia deprés de Triptólemo. Despuix de la mort del seu yayo, va seguir solament en el tro.
- per Licaón (de fet, autors com Higino afirmen que era fill seu), qui ho matarà més vesprada, servint la seua carn a Zeus per a provar el seu caràcter diví. va bolcar la taula (τράπεζα) que tenia els plats i va destruir la casa de Licaón en els seus rajos, matant als fills de Licaón i transformant a est en llop, encara que va tornar la vida a Arques. Quan Arques va haver creixcut, va construir sobre les ruïnes de la casa de Licaón la ciutat de Trapezunte.
Ovidio referix que Calisto no va morir a mans de Artemisa, sino que simplement va ser transformada en orsoa. Quan durant una cacera Arques la va perseguir, sense reconéixer-la, fins al santuari de Zeus Liceu, a on cap mortal tenia permís per a entrar, Zeus va pujar a abdós fins a les estreles.
Segons Pausanias, Arques va succeir a Níctimo, fill de l'impío Licaón, en el govern d'Arcàdia, i donant al país que fins a llavors havia segut cridat Pelasgia tal nom. Va ensenyar als seus súbdits les arts de fer pa i teixir.
Despuix de la seua mort, Arques va ser posat en el cel com la constelació Artofílace, que significa «guardià de l'orsoa»,[1] junt a la seua mare Calisto (l'Orsoa Major). Hera no estava satisfeta en la situació de Calisto i Arques en el cel, per lo que va demanar ajuda a Tetis, la seua passejadora. Esta, una deesa de la mar, va maldir a estes constelacions a orbitar per a sempre al voltant del cel sense baixar mai del horisó, lo que explicaria per qué són circumpolars.
La tomba d'Arques estava localisada en Mantinea, a a on els seus restants havien segut duts des del mont Ménalo a instàncies del oràcul de Delfos. En Delfos hi havia estàtues dedicades a Arques i la seua família pels habitants de Tegea.
La Biblioteca mitològica nos diu que Árcade va tindre dos fills, Élato i Afidante, pero no es posa d'acort en el nom de la consorte. Esta pot ser Leanira, filla d'Amiclas, o ben Meganira, filla de Crocón, o segons Eumelo la nimfa Crisopelía.[2] Pausanias diu que Árcade no es va casar en una dòna mortal sino en una nimfa dríade, cridada Erato, i que en ella va engendrar a Azán, Afidante i Élato. Ell havia tingut ya abans un bastardo, Autolao. Azán va rebre l'Azania, Afidante va rebre Tegea i Élato el monte Cilene.[3] Trifilo era el seu quart fill, hagut per Laodamía, filla d'Amiclas.[4] Atres Arcásidas de mares desconegudes són Hiperipe, l'esposa d'Endimión;[5] Diomenea, que va morir a mans dels tebanos;[6] Erimanto, la filla de les quals Psófide era epónima;[7] i també un tal Pelasgo[8]
Referències
- ↑ ERATÓSTENES: Catasterismos VIII. HIGINO: Astronomia poètica II,4.
- ↑ Biblioteca mitològica III 9, 1
- ↑ Pausanias: Descripció de Grècia VIII 4, 2-3
- ↑ Descripció de Grècia X 9, 5
- ↑ Pausanias, 5.1.4
- ↑ Pausanias, 8.9.9
- ↑ Pausanias, 8.24.1
- ↑ Pausanias, 2.14.4
- Este artícul conté una traducció derivada de «Arcas (mitología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.